En Tibau ens proposa un nou Joc Literari. Hem d'escriure un text (relat, poema, etc) inspirat per una imatge que, en aquest cas, és una il·lustració d'Elisa Bernat que mostra una nena petita asseguda en una cadira amb posat trist. A mi m'ha semblat que, amb aquest posat, la nena ens està interrogant sobre el futur que li deixarem i m'ha sortit aquest sonet:
ÉS HORA D'ANAR ENDAVANT!
La nena petita ens està observant,
asseguda sense perdre detall.
Sap que ella no pot passar al davant,
que som nosaltres qui hem de fer el treball.
Per tant, és hora d'anar treballant.
És clar que no volem fer cap estrall,
però sense pausa hem d'anar avançant;
quedar-nos quiets ens porta a l'estimball.
I això no ens ho podem permetre pas!.
Hem de fer feliç a la nena trista.
Prou d'esperar, res ja no és prematur!.
Anem tots junts i no pas a mig gas,
és hora de la gent poc conformista.
Ens juguem el seu i el nostre futur!.
La nena petita ens està observant,
asseguda sense perdre detall.
Sap que ella no pot passar al davant,
que som nosaltres qui hem de fer el treball.
Per tant, és hora d'anar treballant.
És clar que no volem fer cap estrall,
però sense pausa hem d'anar avançant;
quedar-nos quiets ens porta a l'estimball.
I això no ens ho podem permetre pas!.
Hem de fer feliç a la nena trista.
Prou d'esperar, res ja no és prematur!.
Anem tots junts i no pas a mig gas,
és hora de la gent poc conformista.
Ens juguem el seu i el nostre futur!.
7 comentaris:
plas,plas,plas...plas,plas,plas!!
Molt adient al moment, si senyor!
Ells esperen que nosaltres donem el pas per un món millor.
Aferrada i bon dia!!
Endavant! moltes gràcies per participar!
Endavant, no podem fer que s'esperi asseguda la resta de la seva vida.
un bon sonet i engrescador!
Gràcies, senyor, per dedicar-me aquesta bonica poesia.
Vostè escriu molt bé!
Te raó... no vull estar trista, no vull que em facin parlar en una llengua que no és la meva... A mi m'agrada parlar de moltes maneres, però no per força, ni que em renyin si no ho faig.
Vull estar contenta, senyor. M'ajudaran entre tots? Gràcies!
La nena petita
SA LLUNA: Ho hem de fer per nosaltres però, sobretot, per ells. Si no ens posem ara a arreglar les coses, els que ens venen darrere no ens ho perdonaran. Bon dia i una forta abraçada per tu també. :-)
JESÚS: Endavant, i tant que si!
CARME: Això mateix. Que continuï esperant asseguda és el que li demanen alguns però no és el que ella vol ni el que la majoria desitgem.
ELFREELANG: Moltes gràcies!
ASSUMPTA: Digues-li a la nena petita que sí, que l'ajudarem a deixar d'estar trista perquè ja és hora de fer-ho. :-)
Ja li he dit... i m'ha dit que et digués "Moltes gràcies, senyor, vostè és molt bona persona"
:-))
Publica un comentari a l'entrada