Els JOCS LITERARIS del blog Tens un racó dalt del món continuen sortint cada dimecres i jo continuo tenint ganes de col·laborar-hi. Donada aquesta feliç coincidència, és ben normal que us presenti a continuació les meves aportacions als Jocs del darrer mes:
El passat 05.03.2012 va morir el dibuixant Joaquim Muntañola. Molts el coneixem per les seves col·laboracions al TBO, com recorda en Tibau, i també a altres publicacions com "EL PATUFET".
Jo conservo uns quants "Patufets" de quan era petit i és en un d'aquells exemplars on he trobat un dibuix d'en Muntañola que inclou un autoretrat i una anècdota pròpia.
Us el deixo aquí com homenatge a la seva obra que tan bones estones ens va fer passar i, per complir amb la feina :-), hi afegeixo un petit text inspirat en el dibuix i l'anècdota que s'explica:
- Que no, home, que no!. Com vol que li digui que el meu dibuix no s'assembla gens a vostè?.
- Però es pensa que sóc cec o què?. Si ho estic veient, home!. El seu ninot representa un home baixet (com jo), calb (com jo), que té el nas gros (com jo), vestit tot de verd (com jo)... com pot dir que no s'assembla a mi!!
- Doncs perquè és veritat. El meu dibuix no s'assembla gens a vostè... és vostè el que s'assembla al meu dibuix!!
En Tibau ens proposa un joc literari senzill. Simplement hem d'acabar aquesta frase:
El descoratja veure una làmina del cos humà. Massa vísceres; cap...
Jo ho vaig fer així:
... de les coses que ens fan ser persones.
El passat 05.03.2012 va morir el dibuixant Joaquim Muntañola. Molts el coneixem per les seves col·laboracions al TBO, com recorda en Tibau, i també a altres publicacions com "EL PATUFET".
Jo conservo uns quants "Patufets" de quan era petit i és en un d'aquells exemplars on he trobat un dibuix d'en Muntañola que inclou un autoretrat i una anècdota pròpia.
Us el deixo aquí com homenatge a la seva obra que tan bones estones ens va fer passar i, per complir amb la feina :-), hi afegeixo un petit text inspirat en el dibuix i l'anècdota que s'explica:
- Que no, home, que no!. Com vol que li digui que el meu dibuix no s'assembla gens a vostè?.
- Però es pensa que sóc cec o què?. Si ho estic veient, home!. El seu ninot representa un home baixet (com jo), calb (com jo), que té el nas gros (com jo), vestit tot de verd (com jo)... com pot dir que no s'assembla a mi!!
- Doncs perquè és veritat. El meu dibuix no s'assembla gens a vostè... és vostè el que s'assembla al meu dibuix!!
El descoratja veure una làmina del cos humà. Massa vísceres; cap...
Jo ho vaig fer així:
... de les coses que ens fan ser persones.
El 21.03.2012, dia mundial de la poesia, en Tibau ens proposa escriure un haikú (un poema d'origen oriental de tres versos, de 4-6-4 síl·labes, recordant que en català es compten els versos fins la darrera síl·laba tònica) inspirat en aquesta imatge. Jo li vaig deixar aquest:
Viure és jugar,
descanso un moment
i ja hi torno.
descanso un moment
i ja hi torno.
En Tibau ens demana un text inspirat per aquest poema visual de Toni Prat (http://www.poemesvisuals.com). Jo n'he fet un sonet:
EL MÓN-BALDUFA
Dins les meves mans tinc el vostre destí,
només em cal fer rodar aquesta baldufa
i, segons el costat on cau, decidir
qui de vosaltres se'n surt o qui fa llufa.
Us permeto que m'intenteu influir,
m'agraden els pastissos farcits de trufa.
Us dono una opció per deixar de patir,
podeu intentar fer-me una magarrufa.
Però no heu de provar, de cap de les maneres,
d'agafar-vos el destí a les vostres mans.
Escolteu-me bé que us ho dic molt de veres.
Només faltaria que uns simples humans
us adoneu que remeno les cireres
sols perquè vosaltres m'ho heu deixat fer abans.
Dins les meves mans tinc el vostre destí,
només em cal fer rodar aquesta baldufa
i, segons el costat on cau, decidir
qui de vosaltres se'n surt o qui fa llufa.
Us permeto que m'intenteu influir,
m'agraden els pastissos farcits de trufa.
Us dono una opció per deixar de patir,
podeu intentar fer-me una magarrufa.
Però no heu de provar, de cap de les maneres,
d'agafar-vos el destí a les vostres mans.
Escolteu-me bé que us ho dic molt de veres.
Només faltaria que uns simples humans
us adoneu que remeno les cireres
sols perquè vosaltres m'ho heu deixat fer abans.
10 comentaris:
moltes gràcies per la teva fidelitat i enginy
Hola, amo del món... et porto això... Ehem... M'agradaria que avui el Barça es posés a tres punts... Gràcies!! :-))
MAC, el teu enginy no té límits!! :-DDD
Tornaré a llegir-me la pàgina original del Patufet, que ja veig que fent-la gran es pot llegir... ara vaig amb pressa i he llegit primer tota la teva obra!!!
JESÚS M.: M'agrada la cita setmanal (que ara jo converteixo en mensual) amb els teus Jocs Literaris. Tota una tradició catosfèrica! :-))
ASSUMPTA: Aquests "amos del món" sempre van molt a la seva però amb aquest regal que li has deixat, no té cap excusa per no fer el que li demanes. :-DD
Algun dia, fins i tot en Tibau, es cansarà del Tibau. Jo, ni ho intento.
ALLAU: El dia que en Tibau se'n cansi, el trobarem a faltar sens dubte. Mentrestant anem fent allò de "qui joc literari passa, catosfera empeny" ;-D
Sr. amo del món:
Em volia disculpar perquè el pastís de trufa que li vaig posar era congelat... per això suposo que seguim a sis punts :-))
La propera jornada li posaré el pastís de trufa més maco que hagi vist mai!! :-DDD
tots són genials !!!! el sonet brutal! ets el rei !!!
ASSUMPTA: Us pastís congelat???, ara s'entén tot. :-DDD
ELFREELANG: Moltes gràcies. :-)
Prova
Ai, menys mal!! Que no em deixava comentar!! :-))
Deia que sí, que era congelat hehehe però estava bo, de veritat!! :-DDDD
Publica un comentari a l'entrada