Els JOCS LITERARIS del blog Tens un racó dalt del món continuen sortint cada dimecres i jo continuo tenint ganes de col·laborar-hi. Donada aquesta feliç coincidència, és ben normal que us presenti a continuació les meves aportacions als Jocs del darrer mes:
El 226è Joc Literari va ser un enigma que amagava dos autors i dos de les seves obres i al 227è Joc Literari havíem de buscar set diferències a la portada d'un dels llibres de Tintin. Si cliqueu els enllaços encara podeu participar-hi!
- Però, si no hi tenim res a fer. No veus que ells són més forts?.
- Potser si que són més forts, però nosaltres som més. Si unim les nostres forces no podran aturar-nos.
- I què vols que fem?
- El primer és fer força, tots alhora i tots cap al mateix costat. Si aconseguim desestabilitzar el camió, això el farà sortir de la carretera i potser aconseguirem fer-lo bolcar. Així podrem fugir.
- Però molts de nosaltres podem morir en l'intent.
- Si no fem res, al final morirem tots. Hem de ser valents... o és que som unes gallines?
- Ens has convençut, tens raó i ho farem. És clar que no som gallines. Som POLLASTRES!!!
El 226è Joc Literari va ser un enigma que amagava dos autors i dos de les seves obres i al 227è Joc Literari havíem de buscar set diferències a la portada d'un dels llibres de Tintin. Si cliqueu els enllaços encara podeu participar-hi!
Un nou Joc Creatiu inspirat per l'escena de la pel·lícula "The Gold Rush" (1925) en la que Charlot (Charles Chaplin) es menja una sabata.
- No podem permetre que ens portin a l'escorxador sense fer res!
MENJA I CALLA
El refrany diu: “Tot és bo el que l'olla cou”.
La mare em repetia: “Menja-t'ho tot!”.
Però us dic que canviaria aquest sabatot
per un bon estofat de filet de bou.
Aviso un cambrer, però ningú no es mou.
Crido al maitre, un altre estaquirot.
Tot el servei es mereix un gran assot,
al restaurant ningú no es guanya el sou.
Per què he de conformar-me amb la sabata?
Necessito algunes explicacions,
altres clients mengen pastissos de nata.
Per què es permeten aquestes distincions?
És potser perquè no porto corbata?
Exigeixo el llibre de reclamacions!!
El refrany diu: “Tot és bo el que l'olla cou”.
La mare em repetia: “Menja-t'ho tot!”.
Però us dic que canviaria aquest sabatot
per un bon estofat de filet de bou.
Aviso un cambrer, però ningú no es mou.
Crido al maitre, un altre estaquirot.
Tot el servei es mereix un gran assot,
al restaurant ningú no es guanya el sou.
Per què he de conformar-me amb la sabata?
Necessito algunes explicacions,
altres clients mengen pastissos de nata.
Per què es permeten aquestes distincions?
És potser perquè no porto corbata?
Exigeixo el llibre de reclamacions!!
Un altre Joc Creatiu inspirat per la notícia de l'accident d'un camió que transportava pollastres bolcat a una carretera de Tortosa.
- Però, si no hi tenim res a fer. No veus que ells són més forts?.
- Potser si que són més forts, però nosaltres som més. Si unim les nostres forces no podran aturar-nos.
- I què vols que fem?
- El primer és fer força, tots alhora i tots cap al mateix costat. Si aconseguim desestabilitzar el camió, això el farà sortir de la carretera i potser aconseguirem fer-lo bolcar. Així podrem fugir.
- Però molts de nosaltres podem morir en l'intent.
- Si no fem res, al final morirem tots. Hem de ser valents... o és que som unes gallines?
- Ens has convençut, tens raó i ho farem. És clar que no som gallines. Som POLLASTRES!!!
Com que el mes passat he tingut el blog molt ocupat (fent concursos, més que res :-DD) he anat retardant aquest post. Tant que avui mateix en Tibau ja ens proposa el 229è Joc Literari... això de la Catosfera és un no parar!. :-))
10 comentaris:
moltes gràcies per la teva constància, fidelitat i talent
Molt bons tots dos, especialment el sonet que em sembla genial.
Boníssimes les dues aportacions! El sonet m'ha fet riure, tot i que... pensant-ho seriosament, a veure, si altres clients mengen pastissos de nata (mmmmmm, què bons!) és molt fort que ell, pobre, hagi de menjar una sabata! Em solidaritzo totalment amb la seva reclamació!! :-P
Però encara m'ha agradat més el dels pollastres!! És molt, molt bo!! "El pollastre, unit, mai més serà oprimit!!" :-DD
Per cert! Bona també la reflexió final... sí, sí, és un no parar!! (i que duri!!)
encara no acabo d'entendre lo dels pollastres, la realitat torna a superar la ficció >_<
JESÚS: La meva constància i fidelitat als teus Jocs Literaris no es pot negar; en canvi això del talent, doncs... salta a la vista. L'important és que m'ho passo bé jugant als teus jocs!
JPMERCH: Gràcies. He de dir que n'estic bastant satisfet de com ha quedat aquest sonet en particular.
ASSUMPTA: Moltes gràcies. :-))
Realment el sonet no fa riure gaire si ens el prenem seriosament, se'l veu força discriminat al pobre protagonista. En canvi el dels pollastres és ben al revés, sembla una reivindicació en tota regla i només és una xarlotada avícola. :-DD
PONS007: La realitat, i si és en forma de prosopopeia encara més, sempre supera la ficció. ;-)
Igual com ORWELL va fer la rebel·lió a la granja, tu l'has fet al camió :-DD
Potser la sola, una estona al microones s'estovaria una mica. No sé, jo per mirar que no costi tant de passar... Jo no tinc microones, però els Reis me'n portaran un, que la meva mare i la meva germana es pensen que sóc "rara" per no tenir una cosa tan "normal" (que es prepari la secció de menjars preparats congelats del Mercadona, que arrasaré amb ells hehe) doncs, quan el tingui, potser provo de ficar-hi una sola, a veure què tal :-DD
Sort que no van atacar amb armes químiques i van estendre la salmonellosis.
Tots molt bons jejeje jo m'he avançat i ja tinc el darrer joc publicat!
ASSUMPTA: Ja espero veure al teu blog una recepta d'un dinaret ràpid, fàcil, econòmic
i molt bo però fet al microones. :-))
RAFEL: Em sembla que el líder d'aquests pollastres és capaç d'això i de molt més! :-D
ELFREELANG: Ja l'he anat a llegir, el teu també és molt bo. A veure si a final de mes publico el meu junt amb els altres Jocs de gener. :-)
Ho faré, ho faré!! ;-)))
Publica un comentari a l'entrada