Els JOCS LITERARIS del blog Tens un racó dalt del món continuen sortint cada dimecres i jo continuo tenint ganes de col·laborar-hi. Donada aquesta feliç coincidència, és ben normal que us presenti a continuació les meves aportacions als Jocs del darrer mes:
El 220è Joc Literari va ser un divertit xat entre jubilats, el 221è Joc Literari homenatjava l'escriptora Montserrat Roig i el 223è Joc Literari ens convocava al II Concurs literari quasi més breu de la història. Si cliqueu els enllaços encara podeu participar-hi!
El 220è Joc Literari va ser un divertit xat entre jubilats, el 221è Joc Literari homenatjava l'escriptora Montserrat Roig i el 223è Joc Literari ens convocava al II Concurs literari quasi més breu de la història. Si cliqueu els enllaços encara podeu participar-hi!
En el seu afany per aproximar la literatura al carrer, en Tibau ens demana que escrivim un text literari (poema, microconte, etc) en un post-it i que l'enganxem en un lloc públic on la gent pugui llegir-lo. Jo he fet un sonet i, com veieu a la fotografia, l'he deixat a una de les parades d'autobús que hi ha al meu poble:
En aquest post-it, t'has trobat un sonet.
És un minúscul retall de poesia
que ha estat, per fer real una fantasia,
oblidat a l'atzar en aquest indret.
La fantasia d'un escriptor discret
que intenta, sense gens de descortesia
però si amb passió, dedicació i alegria,
estendre la lectura a tort i a dret.
És possible que, lector desconegut,
tu no entenguis de què va la cosa
però estàs demostrant que t'agrada llegir.
Així que considera't molt benvingut,
els que gaudim del vers i de la prosa
som molts i molts més s'hi poden afegir.
224è Joc Literari
És un minúscul retall de poesia
que ha estat, per fer real una fantasia,
oblidat a l'atzar en aquest indret.
La fantasia d'un escriptor discret
que intenta, sense gens de descortesia
però si amb passió, dedicació i alegria,
estendre la lectura a tort i a dret.
És possible que, lector desconegut,
tu no entenguis de què va la cosa
però estàs demostrant que t'agrada llegir.
Així que considera't molt benvingut,
els que gaudim del vers i de la prosa
som molts i molts més s'hi poden afegir.
224è Joc Literari
"Lletja, sí; digna, també. Farta del menyspreu, dolguda pels dits que l'han esquivat sempre, l'última oliva del plat...". Com acaba aquesta història?, doncs això és el que ens proposa en Tibau per aquest Joc Literari i el que jo li he fet explicar a aquesta oliva en un altre sonet:
Des de petita he volgut destacar,
el meu afany ha estat sortir del ramat.
Un destí que, de sempre, se m'ha escapat
perquè la gent no m'ha sabut valorar.
A l'olivera ningú es va adonar
que abans que les altres, jo havia madurat.
I a l'envasadora pitjor m'han tractat,
m'han posat a la llauna sense mirar.
Però a la taula, per fi, ho he aconseguit.
M'he quedat sola i això no és cap conya,
tothom notarà el meu valor afegit.
No us comporteu com si tingués la ronya
i gaudiu del meu gust més que exquisit.
No vull ser l'oliva de la vergonya!
el meu afany ha estat sortir del ramat.
Un destí que, de sempre, se m'ha escapat
perquè la gent no m'ha sabut valorar.
A l'olivera ningú es va adonar
que abans que les altres, jo havia madurat.
I a l'envasadora pitjor m'han tractat,
m'han posat a la llauna sense mirar.
Però a la taula, per fi, ho he aconseguit.
M'he quedat sola i això no és cap conya,
tothom notarà el meu valor afegit.
No us comporteu com si tingués la ronya
i gaudiu del meu gust més que exquisit.
No vull ser l'oliva de la vergonya!
Els que aneu seguint aquest blog sabeu que m'ho passo molt bé fent sonets però que els escric sense cap altra pretensió que no sigui la de divertir-me, simplement passo una bona estona mentre els penso i vull creure que també la passeu vosaltres quan els llegiu.
La cosa és que, així de broma, aquest mes de novembre s'ha complert el mig lustre des de que vaig publicar el primer, una efemèride potser agafada una mica pels pèls però que m'agrada poder celebrar.
Per això, aquesta vegada he escrit dos sonets (de fet, tres) enlloc d'un i també aprofito per fer cas a un amic que ja fa un temps que em diu que hauria de reunir-los tots en un lloc específic.
Us convido doncs, a tu Jesús M. i a tots vosaltres, a la inauguració d'un nou blog on trobareu tots els sonets que he escrit fins ara i els que aniré escrivint en el futur mentre fer-los em continuï divertint:
La cosa és que, així de broma, aquest mes de novembre s'ha complert el mig lustre des de que vaig publicar el primer, una efemèride potser agafada una mica pels pèls però que m'agrada poder celebrar.
Per això, aquesta vegada he escrit dos sonets (de fet, tres) enlloc d'un i també aprofito per fer cas a un amic que ja fa un temps que em diu que hauria de reunir-los tots en un lloc específic.
Us convido doncs, a tu Jesús M. i a tots vosaltres, a la inauguració d'un nou blog on trobareu tots els sonets que he escrit fins ara i els que aniré escrivint en el futur mentre fer-los em continuï divertint:
10 comentaris:
moltíssimes gràcies i m'alegra la noticia del nou blog
Molt bons tots dos!, en la línia de sempre.
Quanta feina ens poses Mac! Un tercer blog ja? Com em sona aquest caràcter expansiu... què tindran els blogs que enganxen tant. No en tens prou amb el c@t entreteniment que ara vols el literari també, hehehe. He llegit els dos sonets del post, i estan fets amb molta gràcia, però jo no sóc massa de poesia, prefereixo els relats, que també et surten molt reeixits.
Jo crec que ets un bon sonetista! anirem a llegir el teu nou bloc! faria un sonet però no em sortiria com tu...
quantes ganes de blog. T'apintes a totes i a més tens temps per un blog nou... apa Mc, que pencaire que estàs fet. Vaig a veure'l
Uffff per fi tinc temps! He passat aquest matí però no tenia temps per deixar un comentari tal com Déu mana (havia de forrar capses per les postals) i he pensat que ja passaria al vespre...
Felicitats pel mig lustre de sonets! :-)
Estic absolutament impressionada, a part de la gràcia que té el "petit-sonet" és que has estat capaç d'imprimir-lo!! Com es posa un post it a la impressora? enganxat en un paper gran i calculant el lloc on ha de sortir la impressió? :-DD
Aquest joc el tinc pendent. Quan ho vaig veure em va semblar una idea molt bona, la de fer un petit poema i penjar-lo. Després, quan vaig veure els de la CARME, il·lustrats i tot, vaig recordar que el volia fer... i ara tu m'hi tornes a fer pensar... No sé quan, però ho faré!! :-)
Per cert... aquí no hi havia una oliva? Algú sap on és? (hehehe)
JESÚS M.: Al final t'he fet cas i ara també em sembla una bona idea, això de tenir-los tots reunits en un sol lloc.
JPMERCH: Moltes gràcies!
XEXU: Ara que no ens sent ningú, et diré que jo també prefereixo els relats... però no ho diguis, eh!
ELFREELANG: Gràcies, em diverteix fer-los i m'agrada que us agradin.
MIREIA: És una feina que faig de gust, m'agrada el món catosfèric.
ASSUMPTA: Moltes gràcies per les felicitacions. Anima't a participar alliberant algun text per Reus, com dius, és una bona idea. :-)
En quant a això d'imprimir el post-it; com hem comentat alguna vegada, les idees més fàcils són les que no se'ns acudeixen... com a pista et diré que no és casualitat que el post-it sigui de color "salmó" enlloc de groc. ;-D
Jo tinc post-its de colors, MAC... no tots són grocs! (ai, aquests homes!! hahaha)
Suposo que vols dir que no és un post-it sinó un full color salmó que has retallat de la mida d'un post-it... he encertat? ;-))
ASSUMPTA: Jo també sé que hi ha post-is de molts colors... ai!, aquestes dones. :-DDD
Tens raó que he usat un full "salmó" i l'he retallat de la mida d'un post-it després d'imprimir-lo. Però si t'he remarcat el color ha sigut per fer-te pensar en uns fulls salmó que no fa gaires dies tots hem rebut a casa...
No et faig patir més, el full en qüestió és una butlleta de votació al senat!! (visca el reciclatge) :-)))
Hahahaha en això no havia caigut, la veritat!!... sí, sí, jo també reciclo, i una vegada me'n vaig endur unes quantes paperetes del Congrés (quan ja tancaven els Col·legis) d'aquelles de partits desconeguts i les vaig fer servir de blocs de notes hahaha... uuuuuuuuii d'això deu fer, com a mínim, un quart de segle :-P
Publica un comentari a l'entrada