Des del blog IBLAMA BLOG ens llencen el repte literari d'escriure el primer que ens passi pel cap en veure la fotografia que us enllaço a continuació on es veu una cadira de plàstic deixada al mig d'unes bardisses. L'escrit ha de tenir com a màxim 100 paraules o al voltant de 10 línies i després serà publicat a la revista "Lo Collet de Colldejou".
Ens pensàvem que, per fi, havíem arribat a un lloc verdaderament verge. Un lloc que érem els primers a trepitjar i, per això, avançàvem contents malgrat haver d'anar apartant les herbes que ens dificultaven el pas.
Quan, de sobte, vam trobar-nos amb aquella cadira allí al mig i una mica més enllà vam veure, al costat d'una carretera, la noia que la hi havia deixat vam descobrir que malauradament ens havíem precipitat en les nostres conclusions i que hauríem hagut de saber que avui en dia ja no en queden de llocs verges.
Quan, de sobte, vam trobar-nos amb aquella cadira allí al mig i una mica més enllà vam veure, al costat d'una carretera, la noia que la hi havia deixat vam descobrir que malauradament ens havíem precipitat en les nostres conclusions i que hauríem hagut de saber que avui en dia ja no en queden de llocs verges.
9 comentaris:
Bo!
I, per desgràcia, molt real, la història.
Per desgràcia molt real, té raó, però m'has fet riure, la veritat... m'ha fet molta gràcia aquest final, e fet encara ric mentre escric.
M'ha agradat !!! no no queden llocs verges
Desgraciadament, no foren els primers en arribar. Una llàstima.
M'agrada la idea!
Tocarà informar-se.
Una abraçada
A mi també m'ha fet gràcia, com a la Carme, tot i que no és per riure
hola! gràcies per la teva participació.
he trobat el teu relat molt original. has creat un joc d'imatges que lliguen amb la cadira: els llocs verges i la prostitució. certament dos temes que estan a l'ordre del dia. ho has lligat de forma magistral. moltes felicitats! salute!
P-CFACSBC2V: Si que podem dir que està basat en fets reals, si. :-D
CARME: Me n'alegro que t'hagi agradat.
ELFREELANG: Cada vegada menys, és cert.
OLGUEN: És difícil ser els primers en segons quins llocs. Una abraçada també per tu.
MIREIA: Suposo que el que fa gràcia és la ingenuïtat d'aquests "exploradors".
IBLAMA: Moltes gràcies a tu pel repte literari, espero que sigui un èxit de participació.
Ostres... doncs jo, com els exploradors... premi a la ingenuïtat... Si no arriba a ser pel comentari d'Iblama no ho hagués entès :-) El vaig llegir dissabte al vespre i no vaig captar res...
Si és que sóc com una criatureta... de les d'abans, clar... ei, però no em sap pas gens de greu :-)
ASSUMPTA: Això de la ingenuïtat no ha de ser per força dolent. Fins i tot et diria que, de vegades, a tots ens en caldria més. :-)
Publica un comentari a l'entrada