BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 27 de novembre de 2010

Relats Conjunts (novembre - 2010)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta fotografia de l'Estació Espacial Internacional (ISS).


ISS
Nicolai Nóvikov és un astronauta expert i un investigador mèdic admirable. I encara que mai li han concedit el Premi Nobel de Medicina, ell està convençut que se'n mereix tres.
Owen Orlando és un astronauta expert i un físic teòric genial. No té cap Premi Nobel de Física però actua com si en tingués mitja dotzena.
Edwina Eberhard és una astronauta experta i una botànica excel·lent. No s'ha preocupat mai pels premis, perquè per ella el millor guardó és la satisfacció de la feina ben feta, però si hi hagués un Premi Nobel de Botànica en seria una de les principals candidates.

Tots tres formen la tripulació de l'Estació Espacial Internacional i, malgrat algunes diferències d'egos, treballen força bé tots junts. La major part del temps es dediquen a les seves investigacions particulars però comparteixen les tasques de manteniment de l'Estació que es reparteixen per torns. Com que està gairebé tot automatitzat i controlat pels ordinadors, aquesta part de la seva feina només consisteix en comprovar de manera rutinària que tot rutlla com cal i que "tots els botonets i totes les llumetes" estan en la posició que han d'estar.

I com que generalment sempre ho estan, avui en Nicolai s'ha espantat de debò quan ha vist que el llum verd de la consola de control que indica el funcionament correcte de l'OGS estava apagat. Hi ha molts aparells que es poden espatllar a l'Estació i era molt mala sort que li hagués passat al Sistema de Generació d'Oxigen just el dia després d'una missió extravehicular que havia buidat les reserves d'aire acumulades.

Han activat el protocol de seguretat corresponent i han revisat l'aparell. Però, malgrat que sembla funcionar perfectament, aquell llum apagat els fa patir:
- Hem de desconnectar l'OGS, diu l'Owen, de moment funciona però com podem saber que no emet oxigen contaminat i per això s'ha apagat el llum?
- Segurament tens raó, replica en Nicolai, però si tanquem el subministrament no podrem sobreviure fins que ens vinguin a rescatar. Amb les reserves sota mínims, només tindríem aire per dues persones.
- A mi em sembla que primer..., intenta parlar l'Edwina però els seus companys l'interrompen.
- Ja sabem que en penses, Edwina. Ens has dit mil vegades que seria millor un sistema de producció d'oxigen utilitzant les plantes que aquest que tenim ara, basat en l'electròlisi de l'aigua. I segur que si t'haguéssim fet cas, això no hauria passat. Però ara no hi podem fer res i no és el moment de discursos ecologistes, estem decidint qui de nosaltres es sacrifica per que els altres dos visquin.

L'Edwina no vol discutir, no és el moment de fer-ho. Els seus companys tampoc l'escoltarien perquè ja han començat a barallar-se per decidir si es millor viure o morir com un heroi. S'aixeca de la taula i, sense dir res, es dirigeix a la sala de control. Cinc minuts després torna, els dos homes encara es barallen i ella els escolta, divertida, abans de parlar:
- Veig que ja discutiu, no per saber qui viurà, sinó per decidir qui ha de morir i rebre tots els honors. No em sembla mala idea, potser jo no hauria de dir res i deixar que us matéssiu tots dos per quedar com uns herois mantenint l'honor dels vostres respectius països. Però no caldrà que ho feu perquè ja he arreglat el problema.
- Com que ja has arreglat el problema?. No estem per bromes, Edwina. Es pot saber que has fet?
- He canviat la bombeta verda del llum de l'OGS al panell de control. S'havia fos.


14 comentaris:

Andreu ha dit...

Si senyor, això és sentit pràctic. Molt ben lligat.

montse ha dit...

Un relat brillant, et felicito.

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeeees!! És boníssim!! hahaha la cara que els deu haver quedat a aquests "aspirants" a premi Nobel!! :-))

Súper imaginatiu, molt ben explicat i amb un final feliç! ;-) Excel·lent!!

Vicicle ha dit...

No sé ben bé perquè discutien aquests dos, ja que les normes internacionals ho deixen ben palès: els nens i les dones primer… Ehem! Era broma… bé, toco el dos per si de cas, que ja veig que arriben les noies… Molt bo el relaaaaaaaat…

Ferran ha dit...

Haha!! Boníssim, Mc. Com sempre, les dones pràctiques i els homes... estúpids. No sé on anirem a petar.

Elfreelang ha dit...

No et dic res de nou però també ho he trobat boníssim! només havia de canviar la bombeta!:-))

garbi24 ha dit...

de vegades el problema es tant senzill de solucionar....
bona aportació

Josep Lluís ha dit...

Els homes haurien de deixar el pas a les dones en moltes coses. Clar que en altres ja van per davant: sentit pràctic , esperit de sacrifici i lluita, sense emprar tant sovint la violència ni propiciar solucions tràgiques com acostumen a fer més els homes.

Carme ha dit...

Molt bon relat, com sempre Mc... m'ha encantat!

Alyebard ha dit...

Molt bo, no hi ha com les dones perquè es posin les coses a lloc!

El porquet ha dit...

Hahahaha jo que ja estava cercant llibres d'instruccions de naus interespacials per a entendre el teu relat i al final m'he trobat amb una bombeta a la mà... fosa, és clar!

PD: Sóc l'antic Mr.Missis. He decidit acceptar la meva condició garrina!

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!!

XeXu ha dit...

Doncs mira, avui et diré que ja m'ho esperava, he endevinat el final molt abans, i ja sabia jo que seria la bona de l'Edwina qui ho solucionaria. Però això no treu que sigui un molt bon relat!

deomises ha dit...

Bé, podia haver estat pitjor... Imagina que no en quedaven, de bombetes, perquè un (o els dos) dels capsigranys dels col·legues masculins havia agafat la darrera i...

No m'allargo més, ni especulo, que serà millor tancar la boqueta, i dir (o afegir) que em sumo al grup dels que troben genial el teu relat, Mc!


d.

Publica un comentari a l'entrada