GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 25 de setembre del 2010

Relats Conjunts (setembre - 2010)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta imatge dels "Moais de l'illa de Pasqua".


LA VERITABLE HISTÒRIA DELS MOAIS
Les ombres del capvespre s'havien apoderat del poblat rapanui i el silenci de la nit va ser trencat, sense previ avís, pel so llunyà d'uns tambors que s'apropaven. Als que érem allà el cor ens va fer un bot però ningú de nosaltres va gosar parlar.

Tots esperàvem aquell moment de feia dies, la nostra estada a l'illa de Pasqua estava tocant a la seva fi i aquella nit ens explicarien la història verdadera dels Moais, aquelles impressionants escultures de pedra que havíem vist repartides per gairebé tota l'illa. Fins ara les escasses informacions que havíem pogut recollir no només no havien donat resposta a cap dels nostres dubtes sinó que encara havien servit per crear-ne més. Per exemple, el guia nadiu ens va explicar que no feia gaires anys una expedició científica nord-americana patrocinada pel Smithsonian havia estudiat a fons les estàtues i es van trobar que l'anàlisi del material no havia donat cap resultat concloent, malgrat que a primera vista semblaven fetes de pedra volcànica els estudis cromatogràfics assenyalaven components desconeguts a qualsevol altre lloc del planeta Terra, per la seva banda les proves amb el Carboni 14 tampoc havien ajudat a resoldre cap enigma a causa de la incongruència i disparitat dels resultats obtinguts.

Però aquesta nit, el misteri ens seria revelat!. Per això ens havien reunit a la cabana indígena més gran del poblat i per això esperàvem, expectants, que d'aquí a breus moments comencés el relat de la història real dels Moais tal com, durant generacions, havia passat del cap de la tribu al seu successor en el més gran dels secrets. L'emoció gairebé no ens deixava ni respirar, realment ens sentíem uns escollits!.

De sobte, just a l'hora indicada, els tambors van callar. L'obscuritat que ens rodejava ja era total i només la mínima llum que feien unes quantes torxes ens va permetre veure com entrava a la cabana un homenet molt vell, encorbat pels anys i abillat amb els ornaments que el definien com un membre destacat de la classe dirigent de la tribu. Lentament, ajudat per un jove guerrer, es va apropar a una petita tarima que li havien preparat i s'hi va asseure feixugament. L'expectació era molt gran, tots miràvem fixament aquell personatge que ens havia de revelar el seu secret i fins i tot una agulla de cosir que hagués caigut a terra en aquell moment hauria retronat, en el silenci que ens rodejava.

El vell cap rapanui va començar a parlar molt fluix, amb una cantarella gairebé inaudible. Dels seus llavis sortia una lletania monòtona i en el seu antic idioma que no enteníem però que ens tenia a tots meravellats, conscients de viure un esdeveniment irrepetible. Els seus ajudants ens anaven traduint la llegenda que, a mesura que la història avançava, ens anava deixant més i més bocabadats.

Haureu de perdonar-me però no m'és permès revelar aquí els detalls de la veritable llegenda dels Moais i, si he de ser sincer, tampoc la vaig acabar d'entendre del tot. M'hauria agradat poder fer alguna pregunta però quan el vell rapanui va acabar de parlar van encendre els llums de la sala per fer-nos sortir a tots de manera ordenada i sense perdre ni un minut. A fora de la cabana un altre grup de turistes esperava per entrar a sentir la història i nosaltres havíem de pujar als autocars que ens retornarien a l'hotel. Com que anàvem amb el temps just per arribar al segon torn del bufet del sopar només ens van donar deu minuts per passar per la botiga de records, temps més que suficient perquè jo em comprés un parell de postals amb vistes de l'illa i un petit Moai de porexpan que quedarà molt bé al menjador de casa.

17 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Molt bon relat McAbeu! prometia desvetllar el secret i ens has deixat amb un pam de nas! Molt bo!

sànset i utnoa ha dit...

Bé que fas de no desvetllar-nos aquest gran secret. Ser discret és una de les poques maneres de mantenir vives segons quines coses, que el turisme de masses fàcilment acaba carregant-se.

Fa pensar el fons del teu escrit. M'ha agradat!

*Sànset*

Carme Rosanas ha dit...

Quedar-se amb el misteri a mig descobrir em sembla molt emocionant. No entendre'l del tot també. Molt de temps pensant i pensant sobre el tema, el que saps el que entens el que no entens...

una bona solució i un bon final...

Assumpta ha dit...

Hahahahaha què bo, MAC!!! Genial!! :-DD Ens crees tota la tensió per a no explicar-nos res de res!! Molt, molt bo :-))

(Quin bon negoci tenen muntat aquests nadius! Segur que, en realitat, el vellet no està dient res de res, i tot és una actuació cara al turisme...)

Pilar ha dit...

El misteri aguditza la imaginació. Bon relat!

Sergi ha dit...

Esperem que l'illa de Pasqua no acabi sent un lloc turístic com el que descrius, alguns secrets, com més ben guardats millor.

Vicicle ha dit...

Avui dia no et pots refiar ni de la Mona de Pasqua; perdó, dels Moais de Pasqua. Felicitats.

Garbí24 ha dit...

Ara que ja estava convençut de saber-ne la veritat....Bé almenys cuida el de porexpan, qui sap potser algun dia parla

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris!!

ELVIRA: Aquestes excursions dels tours-operadors sempre deceben una mica. :-DD

SÀNSET: Ja tens raó, ja... ;-)

CARME: Al final el "misteri" no estava a l'alçada de les expectatives creades... però tot sigui pel turisme. :-))

ASSUMPTA: Això mateix els va passar als pobres turistes, els van prometre "la història veritable" i es van trobar un espectacle a l'estil de PortAventura. :-DDD

PILAR: Cert i, en aquest cas, també fa vendre entrades. ;-D

XEXU: Tens raó però no vols dir que ja hem fet tard?. Aquest relat se'm va acudir quan vaig veure a Google Maps que a l'Illa de Pasqua funcionen uns 10 hotels.

VICICLE: Ja s'ha vist que dels Moais, menys que de ningú. :-))

GARBI24: Jo no hi confio gaire, pensa que només fa dos dies que el tinc i ja ha començat a descolorir-se. :-DD

montse ha dit...

Bon relat i amb una gran incògnita final.

Salut!!!!

Nets de Junh ha dit...

M'agrada com descrius les situacions, et dona la sensació que hi participes.Bon relat!...i bon final!!

Assumpta ha dit...

A sobre el Moai souvenir s'està descolorint!! Hahahaha :-DDD

Xiquet, aquí una que ha de marxar sense haver vist l'enigma d'avui...

I just wanna be OK, be OK, OK (no puc parar)

Fins al vespre

Assumpta ha dit...

MAC, que ja sóc aquí, que ja pots posar el post... però cap a les 20:15 he de tornar a marxar, que ho tinguis en compte, eh? :-)))

McAbeu ha dit...

MONTSE i NETS DE JUNH: Moltes gràcies, m'alegra molt que us hagi agradat. :-))

ASSUMPTA: Mira que l'hora de l'enigma d'avui és fàcil, fàcil d'endevinar sabent els de la setmana passada... :-DD

La Meva Perdició ha dit...

Quina acidesa, McAbeu! Un bon resum de les experiències “autentiques” que venen en aquests tours de vacances, i una bona crítica al destí a que estan abocats molts pobles indígenes. Fa uns dies llegia al diari aquesta mateixa situació, però en els poblats que acullen les famoses dones girafa, condemnades a ser fotografiades tot el dia per unes monedes i obligades a seguir representant el mateix paper. M'imagino que si arribés a passar aquí, ens tocaria representar tot el dia els pastorets o una cosa semblant. ^_^

kweilan ha dit...

Bon relat! I una forma ben original d'acabar la història.

McAbeu ha dit...

LA MEVA PERDICIÓ: M'alegra que ho hagis vist així perquè és justament el que jo volia transmetre. El turisme massificat ens permet anar a molts llocs però la realitat que ens mostra està sempre maquillada i feta a "gust del client".

KWEILAN: Gràcies!

Publica un comentari a l'entrada