GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 23 de gener del 2010

365 Contes (237.- L'HERÈNCIA)

365 contes, de 365 paraules màxim,
com 365 dies té un any
Continua aquest repte, que des del 01.06.2009, ens ofereix un conte diari al blog http://365contes.blogspot.com/ on cada dia podem trobar nous relats.

Si hi entreu avui, hi podreu llegir el setè dels meus contes:

L'HERÈNCIA

Compareixen davant meu com jutge titular del Jutjat nº 69 d’aquesta ciutat, en Nicanor Casamitjana i Terraplena i Llibert Casamitjana i Terraplena en relació al litigi sobre l’herència d’Eduvigis Saltamartí i Pregadéu de Casamitjana.

Segons consta als certificats registrals que s’adjunten a aquesta sentència, la difunta Eduvigis Saltamartí, vídua de Venceslau Casamitjana i Miralcamp, era propietària d’un patrimoni, inventariat a l’annex, que té un valor total de 97.053’01 €.

Segons la seva declaració que jo, el jutge, he comprovat, els germans Nicanor Casamitjana i Llibert Casamitjana, són nebots de la difunta i els únics parents vius de la mateixa amb dret sobre l’herència que en aquest acte reclamen.

Preguntat el Sr. Nicanor Casamitjana exposa que com la difunta no ha tingut fills ha estat ell qui, sense abandonar la casa familiar, s’ha comportat com a tal, cuidant-la i acompanyant-la fins l’últim moment. Quan això no va ser possible, ell mateix s’encarregà de tramitar l’ingrés de la difunta a la residència d’avis on ha mort. Declara que en cap moment va rebre cap ajuda del seu germà i per tant reclama per si la totalitat de l’herència deixant pel seu germà únicament la legítima corresponent.

Preguntat el Sr. Llibert Casamitjana exposa que és cert que ell va haver de marxar del poble perdent el contacte amb la seva família que va quedar-hi. Indica, però, que això demostra que el seu germà és el que ha gaudit durant aquests anys del patrimoni familiar en exclusiva, tenint així casa i terres sense haver de pagar res. Per tant reclama per si la totalitat de l’herència deixant pel seu germà únicament la legitima corresponent

Vist l’anterior, fetes les deliberacions corresponents i considerant els drets legals d’ambdós litigants, SENTENCIO que l’herència d’Eduvigis Saltamartí i Pregadéu sigui repartida a parts iguals entre els seus dos nebots.

Per tant, descomptats l’impost de successions de la Generalitat, la taxa de plusvàlua de l’ajuntament, les despeses de notaria i registre, les costes judicials i les minutes dels seus advocats queda un patrimoni total de 199’98 € que s’han de repartir al 50%.

Aquesta sentència és apel·lable davant instàncies superiors, previ abonament en aquest acte de 100 € per càpita en concepte de drets processals.

(Relat amb 365 paraules justes)

8 comentaris:

JJMiracle ha dit...

Ah, m'he deixat de comentar al 365 Contes que encara es barallaran pel cèntim que han de pagar :-DDD

captaire ha dit...

Cruel sentència... i tristament real!

Carme Rosanas ha dit...

Boníssim i real com la vida mateixa!

bajoqueta ha dit...

Gràcies de nou per un altre conte que ens ha fet riure :)

Assumpta ha dit...

És molt, molt bo ;-)

Tens la ironia de presentar uns fets com a cosa real, amb un vocabulari jurídic totalment creïble, arribant a una conclusió genial que fa riure de gust ;-))

I, de fet, gran part de la gràcia està en que tots sabem que un cas així no seria totalment ficció, sinó que el que has fet és tan sols exagerar una mica per fer-nos adonar de com en són d’absurdes algunes coses. Podríem dir que és humor anglès? ;-) (o escocès, perdó, Mac!) jajaja

Els noms dels personatges són genials! M’agraden aquests cognoms... aquests sí que són catalans i ben catalans :-)

McAbeu ha dit...

Com bé descobriu sota la fina ironia de l'humor escocès :-DD he volgut explicar un cas que malauradament passa cada dia al nostre país. Les families que passen el tràngol que explico tenen la sensació, després de pagar aquest "impost de la mort", que els han fet comprar allò que ja era seu i se senten molt estafades.

Moltes gràcies pels vostres comentaris, m'agrada que us agradi.

I ASSUMPTA a tu et fan molta gràcia els cognoms, però no saps les bromes que va haver d'aguantar la pobra Eduvigis quan anava a escola :-DDD

Assumpta ha dit...

Jajajaja ai, pobra Eduvigis!! Clar que el nom de pila que li van posar, tampoc ajuda massa, eh? :-PP

McAbeu ha dit...

COMENTARIS AL BLOG DELS 365 CONTES (15):

bajoqueta... Sense paraules jajaja. Una put... de les grosses, segur que més d'un s'hi troba :) Gràcies McAbeu :) (23.01.10 - 09:05)

P-CFACSBC2V... Boníssim!!! :-DDD Ves, tanta feina per no res. (23.01.10 - 09:07)

garbi24... Vaja, que si m'avisen de que m'ha tocat una herencia...marxo corrent. Amb tot això te el seu costat bo, almenys així no discutiran per les quantitats i si no apelen encara els quedarà per un esmorzar de forquilla. (23.01.10 - 09:50)

Pilar... Malauradament, aquesta és una situació que es dóna molt sovint. Hi ha més parts en litigi, però. Genial la manera en què has ensucrat allò que és amarg. Els cognoms són fantàstics, sobretot els de la difunta! M'ha encantat, McAbeu. (23.01.10 - 11:42)

Anónimo... Molt bona. Podria haver fet l'herència directament a l'Estat -i rodalia. Luguca. (23.01.10 - 11:59)

senga... ...sí, sí més d'un s'hi troba però ningú renuncia a cap dret encara que sigui per res...com som els homes... (23.01.10 - 13:12)

La Meva Perdició... Felicitats pel relat. Més li valia a la difunta Eduvigis haver gaudit en vida del patrimoni, que deixar-lo en herència. O potser era llesta i no estava contenta amb els nebots i ja ho va fer expressament. ^_^ (23.01.10 - 13:47)

Elvira FR... lamentablement tal com està el dret de successió i l'import del seu impost a Catalunya....això que al final es quedin els nebots amb només 100 euros encara no i a repartir...és ben real...molt bon conte! (23.01.10 - 19:05)

Carme... És un bon conte que hauria de fer reflexionar als que per descomptat no el llegiran... (23.01.10 - 23:16)

XeXu... Quina mala llet. Coneixent-te segur que has fet càlculs de veritat, però això de l'impost de successions i totes aquestes mandangues és una estafa i un robatori en tota regla, per més regulat que estigui. És una vergonya. Ah, però el relat molt bo, eh, això sí, perfectament escrit i descrit. (24.01.10 - 11:59)

McAbeu... Moltes gràcies a tots per les vostres paraules, m'agrada que us agradi :-)) Realment el conte és una exageració irònica de la realitat (no, XEXU, no he fet els comptes :-D) però he volgut reflectir un fet que està passant actualment. Quan una família es troba en un tràngol com el que explico quan ha acabat de pagar aquest "impost de la mort" li queda la sensació que ha comprat el que ja era seu i per tant se sent estafada i molt. (24.01.10 - 16:16)

kweilan... Boníssim!! (24.01.10 - 21:33)

Marta... Súper bo! Qui no ha passat per una cosa semblant! (25.01.10 - 11:48)

Arisdot... És un d'aquells magnífics contes que un cop llegit et porta a reflexionar una cosa si fa o no fa com: "si la ficció del conte explica que.... i per defecte la realitat supera la ficció.... MEEEEERDAAAAA!!!" GRANDÍSSIM CONTE (25.01.10 - 22:43)

- assumpta -... La crua realitat feta conte. Genial!!! (27.01.10 - 19:34)

Publica un comentari a l'entrada