Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.
Ha arribat el 138è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada ens demana un petit text, entre 100 i 200 paraules, basat en la imatge que encapçala aquest post.
A mi m'ha sortit una petita peça de teatre breu. L'escena passa en un país imaginari a la redacció d'un diari imaginari que es podria dir “ABCes el MUNDO es una SinRAZÓN”. Hi veiem un periodista atabalat que entra al despatx del director:
PERIODISTA 1: Mira aquesta fotografia que acaba d'arribar de la nostra delegació a Catalunya.
DIRECTOR: Però això és...
PERIODISTA 1: Exacte, hi ha hagut un tsunami a Barcelona. Una gran onada de fang i sorra ha inundat el Zoo. Pobre elefant!. Espero que el salvin!
DIRECTOR: És horrible!. N'hem de fer un article de portada. Encarrega-te'n!.
PERIODISTA 1: Ara mateix truco a Barcelona per recollir informació...
DIRECTOR: No cal confirmar res que la imatge és prou clara. Un tsunami a Barcelona inunda el Zoo causant greus danys als animals...
PERIODISTA 1: Però n'hauríem d'esbrinar les causes, no?
DIRECTOR: Com pot ser que no ho vegis clar?. A Catalunya obliguen a tothom a parlar en català, no?. Doncs és normal que la gent fugi per terra, mar i aire!. Segur que el munt de vaixells sortint del port ha creat l'onada gegant...
PERIODISTA 1: I tant!. Com es nota que ets el director... Ara mateix l'escric, ja pots dictar!
PERIODISTA 2: Perdoneu...
DIRECTOR: Què vols tu ara?. No veus que estem treballant!
PERIODISTA 2: Perdoneu que interrompi, però sabeu si ja ha arribat la foto del Pessebre de Sorra que fan cada any a la platja de la Pineda a Vila-seca?
13 comentaris:
Primer!!!!
PS: M'ha fet riure el text. Són dies adequats per imaginar situacions a diaris "capitalins"; situacions kafkianes, naturalment, com no pot ser d'una altra manera!
Em temo que és una situació ben realista (la imaginació del director del diari, no el tsunami)
:-)
moltes gràcies de nou. L'afegiré al post d'aquesta tarda on recoliré tots els textos.
Jajajajaja una visió absolutament creíble de com expliquen les coses "alguns" :-)))
Ni que fos per una vegada quasi, quasi penso que l'haguessis pogut fer en castellà... clar que, potser tan de realisme no convé ;-))
Molt bó!!
Ha, ha, ha ! Boníssim !
Felicitats !
FERRAN: Com tu mateix has demostrat en els teus últims posts hi ha diaris, que per desgràcia no són imaginaris com aquest, on el rigor i la veritat fan nosa.
P-CFACSBC2V: Ja ho diuen que no es pot permetre que la veritat aixafi una bona notícia.
JESÚS: Com ja em vas dir un dia, ens apuntem a totes! :-))
ASSUMPTA: Com vols que ho escrigui en espanyol si és un idioma prohibit a Catalunya. Per comprovar-ho només cal que vagis als cinemes o a comprar un diari o endollis el televisor i t'hi fixis, de seguida veuràs que TOT, TOT és en català. Això si, t'hi has de fixar molt eh? :-P
JOSEP M.: Me n'alegro que t'hagi agradat. Gràcies!
Ostres, és veritat, disculpa!! quasi t'estava empenyent a cometre un delicte!
Mira que si ve en Carod!!
(Ja sabem que per alguns, Carod ve a ser com la viva representació de dimoni dels pastorets i que fa molta, molta por... malgrat que no es diu Carod sinó Pérez o García, oi?)
:-))
ASSUMPTA: És veritat, de Carod van arribar a dir que es deia Pérez Díez i que no era català perquè el seu pare és aragonès. I el que fa més gràcia que això ho diuen com un insult, com si fos impensable que algú amb el cognom Pérez pugui ser independentista o simplement estimar Catalunya. Fa riure però també fa molta por, perquè són aquesta classe de gent que diuen que tant s'estimen Espanya els que estan sembrant l'odi cada dia des de la seves ràdios i els seus diaris aplicant el mètode Goebbels: "Una mentida dita moltes vegades, acaba sent veritat" i després tenen la barra de dir-nos nazis als catalans.
Sento el mal rotllo, però és que és un tema que m'encén. Per sort, són una minoria que fan molt soroll però que, almenys de moment, tenen poca importància. :-)
T'entenc perfectament :-)
A mi el que m'empipa és la gran quantitat de gent de bona voluntat, gent innocent i crèdula que "s'empassa" aquestes mentides i que queden convençuts que tot això és veritat!!
En fi... respirem fons i somriguem, que nosaltres som pacifistes. Ja ho aconseguirem, potser poc a poc, però ho aconseguirem :-))
Molt divertit i trist a la vegada, el teu relat. Em sembla que aquests temes ens encenen a molts. Més val fer-ne relats amb bon humor que no pas fer-se mala sang. Gràcies!
ASSUMPTA i CARME: Teniu raó és molt millor respirar a fons i prendre-s'ho amb bon humor. A aquesta gent que només vol inculcar l'odi i el mal rotllo, no hem de donar-lis el gust de que ho aconsegueixin. :-))
Molt ben trobat! La situació no desentona amb el que veiem cada dia. Espero que l’aigua no hagi arrbat al barri de Gràcia!
LA MEVA PERDICIÓ: Benvingut per aquí, me n'alegro que t'hagi agradat. I no cal que pateixis per Gràcia, sembla que això del tsunami només estava a la imaginació i als desitjos d'aquests personatges (com tantes altres notícies que publiquen als seus diaris)
Publica un comentari a l'entrada