365 contes, de 365 paraules màxim,
com 365 dies té un any
Continua aquest repte, que des del 01.06.2009, ens ofereix un conte diari al blog http://365contes.blogspot.com/ on cada dia podem trobar nous relats.
Si hi entreu avui, i continuant amb aquest novembre de terror, hi podreu llegir el cinquè dels meus contes:
MORT
("POR" 2ª PART - Tres anys després...)
Li continuaven fent respecte aquestes coses. Ja feia tres anys des de la visita a la Casa del Terror de la fira i hi havia passat tanta por que encara no ho havia oblidat. Però als disset anys, quan vols impressionar una noia, no pots dir que tens por i, sense saber com, s’havia quedat sol en la juguesca per entrar al cementiri de nit.
Un glop de whisky, un petó de la Núria i el pensament que, de fet, la visita no podria ser pitjor que la de la Casa del Terror (almenys ara ja no creia en monstres), el van ajudar a saltar la tàpia.
Encara no feia mig minut que era dins del cementiri i ja se’n penedia, el silenci era total i les tombes, arrenglerades a banda i banda del camí, semblaven amagar ves a saber quins perills. Feu el primer pas, la grava del camí cruixí sota el pes de la seva petjada i el soroll despertà una òliba que dormia a un dels xiprers, el crit de l’animal li semblà tètric però encara s’espantà més quan una llum s’encengué a la caseta del vigilant. Va saltar fora del camí, les tombes estaven rodejades de gespa i això esmorteiria els seus passos i també li oferirien un amagatall més fàcil, més aviat ho hagués fet perquè un raig de llum de la llanterna del vigilant ja trencava la nit que el rodejava.
No tenia massa temps per escapar i, quan va veure que el vigilant anava cap a l’altra banda, va intentar sortir de darrera la tomba on s’amagava. Però el cor se li glaçà quan algú li va agafar la cama esquerra fent-lo caure per terra, era una branca on s’entrebancà però el noi ja només veia morts que sortien a atrapar-lo i va començar a córrer, sense ni amagar-se del vigilant. Una tomba oberta va frenar la seva carrera quan hi va caure dins, terroritzat va demanar ajuda per sortir al vigilant que ja havia arribat i el mirava.
- Si tant t’agrada el cementiri, doncs queda-t’hi!. Digué l’home agafant una pala.
I aleshores el noi sentí, horroritzat, com la primera palada de terra li queia al damunt.
(Relat amb 365 paraules justes)
10 comentaris:
No vull imaginar-me com seria una tercera part de la història :-)
P-CFACSBC2V: Jo si que me l'he imaginat, perquè la primera intenció era fer-ne una trilogia (que ara estan de moda :-D) però al final ho vaig deixar còrrer. Potser més endavant... ;-)
Quin horror! Mac... gairebé m'alegro que hagis deixat córrer això de la tercera part. Quin "canguelu" noi!
CARME: La intenció era aquesta :-D. Vull dir que si la primera part va acabar bé, la segona havia de tenir un final que no us esperéssiu. ;-)
Molt, bé, molt bé! Ho has aconseguit! Un excel·lent! :)
És boníssim Mac. Molt, de veritat!!
Una història interessant i perfectament escrit :-)
CARME: Ets molt amable, gràcies :-)
ASSUMPTA: Quan el vaig acabar d'escriure, i t'ho dic de veritat, vaig pensar: "A l'ASSUMPTA no li agradarà perquè no acaba bé". Tu i jo pertanyem a la colla dels que preferim que les històries acabin bé però aquest conte de por havia de tenir un final de por. :-D
Mac, et dic un secret?
El relat és tan bo, em va agradar tant, que crec que és el millor de tots els que t'he llegit :-))
La història és bona i té el vocabulari just i precís per anar-te fent sentir aquestes sensacions esgarrifoses que han de produir els relats de por... Boníssim!!
Ara bé, només acabar-lo, el meu subconscient li va donar una continuació o dos... i en ambdos casos hi havia final feliç jeje
ASSUMPTA: Doncs me n'alegro molt que t'hagi agradat. I trobo perfecte que continuïs el relat per trobar un final feliç (o dos :-D)
COMENTARIS AL BLOG DELS 365 CONTES (12):
P-CFACSBC2V... Bufff… Terrorífic!!! M'ha encantat el tros que diu: "Però el cor se li glaçà quan algú li va agafar la cama esquerra fent-lo caure per terra, era una branca on s’entrebancà però el noi ja només veia morts que sortien a atrapar-lo" :-))) (28.11.09 - 08:58)
Jordi... Ostres, ostres!! Sepultat viu per una juguesca! A mi no m'hi veuran pas en un cementiri de ni! Ni boig! Molt bo, McAbeu! (28.11.09 - 09:03)
- assumpta -... Osti! Això si que és terroríficament esgarrifós! Molt i molt bo! Tant l'argument com la trama, crec que t'ha sortit un conte rodó, McAbeu, Felicitats!!! :))) (28.11.09 - 09:55)
xaruga...Molt bona narració Mcabeu. Encara que a mi cada vegada em fan més por els vius que els morts. (28.11.09 - 10:32)
Carme... Ja vinc del xarel.10 però vull deixar també un comentari aquí! Esgarrifós del ! Apa om us agrada això de la por, eh? Molt bon relat, Mc! (28.11.09 - 11:56)
Elvira FR... Fantàstica continuació i terrorífica! molt bon conte, ben escrit i fa una por que encongeix l'ànima! (28.11.09 - 12:19)
XeXu... Jodeeeeeeeer! Quin mal rotlloooo!!! Només de pensar-hi se m'ericen tots els pèls. Però quines males idees que teniu... que el relat és molt bo, eh, però jodeeeeeeer!!! Que no s'acaba el novembre o què? Mira que m'agrada aquest mes i fareu que li agafi mania! (28.11.09 - 13:54)
kweilan... Molt bona història i tot ben tramat. Felicitats!!! (28.11.09 - 17:56)
Marta... Quin horror! Molt bo! (28.11.09 - 19:19)
McAbeu... Gràcies a tots pels comentaris. La primera part va acabar bé, la segona havia de tenir un final que no us esperéssiu. ;-) (29.11.09 - 08:59)
La Meva Perdició... Felicitats pel relat!. Un adolescent jugant a fer-se el valent per una noia al cementiri, hum ….., el vigilant va fer el que tenia que fer, ja, ja. Si et fiques amb els morts t’arrisques a perdre. (29.11.09 - 15:24)
bajoqueta... Pobre noi... vaja final que li vas fer snif... Gràcies igualment pel conte ;) (29.11.09 - 19:14)
Publica un comentari a l'entrada