Començo agraint a l'ASSUMPTA la cessió desinteressada d'una de les seves fotografies tardorenques que em va molt bé per il·lustrar aquest post.
És que ja tenim aquí el 133è Joc Literari d'en Jesús M. Tibau, un joc creatiu on se'ns demana que escrivim un poema sobre la tardor.
I continuant amb la tradició d'aquest blog (on sembla que quan pensem en poesia només sabem fer sonets) doncs he fet un altre sonet (i ja en van tres).
D'aquest d'avui la crítica especialitzada n'ha dit: “Encara que per la forma i la mètrica ens trobem clarament davant d'un sonet shakespearià quan entrem en el fons i l'acabem de llegir ens deixa, sense saber ben bé el perquè, un regust de la poesia d'Antonio Machado”.
Però no us fieu de les crítiques i jutgeu vosaltres mateixos:
Fer un sonet no és complicat,
costa més trobar la inspiració
i més si les idees s'han assecat
com les fulles que hi ha a la tardor.
La tardor a molta gent inspira:
les fulles, els colors, la melangia...
però em costa trobar la guspira
quan la nit dura més que el dia.
És qüestió de posar-hi moltes ganes
intentant ser força original
i no cal ni pensar en baranes
per trobar un bon apariat final:
La tardor ja ha arribat,
i ningú sap com ha estat!
12 comentaris:
Indubtablement no puc deixar d'estar d'acord amb la crítica especialitzada en l'altíssima qualitat d'aquest sonet que, amb gran domini de metàfores, pleonasemes, símbols, perífrasis i, fins i tot metonímies ens introdueix en el màgic món tardorenc.
No, amic meu, no... les teves idees no s'han assecat com les fulles a la tardor. Les teves idees han florit com brots a la primavera ;-)))
Molt bé, Mac :-))
Jo si no és allò de "rima lliure" no m'en sortiré pas jejeje
I em fa molta il·lu veure la meva foto aquí al teu blog!! :-))
Que no hi faltin les baranes! :-)
Sí Xarel-10, el teu sonet té un so net.
Salut i Terra.
gràcies
jejjejee..., ets un petit/gran geni, Mac!
guau!!!! doncs sort que has trobat la inspiració, perquè t'ha quedat preciós!!!!
A veure McAbeu... tot ho has de fer bé tu? :)
Un poema molt maco!
ASSUMPTA: Si no t'ha agradat no cal que diguis paraulotes i, per si de cas, això de pleonasme ho seràs tu! :-DDD
Ara seriosament (una mica almenys): Moltes gràcies per les teves paraules que valoro molt més que les de qualsevol "crític especialitzat" perquè sé que són de cor i ja espero el teu poema de rima lliure que amb el que t'agrada la tardor segur que et sobra inspiració :-))
P-CFACSBC2V: Una petita aclucada d'ull a l'amic Tibau.
FRANCESC: Gràcies per l'anagrama :-DDD
JESÚS: Gràcies a tu per seguir engrescant-nos en tot això.
TRINI: Ets una exagerada... de petit res! :-DDD
RITS: Moltes gràcies, me n'alegro que t'hagi agradat
CARME: Tot, tot potser no. No hi ha manera que em surti bé el "soufflé au fromage" :-DD
Jajajaja vaig buscar a "Google" figures retòriques poètiques i vaig començar a copiar :-))
Però, tot i que no tenia massa del que estava dient (alguna cosa em semblava recordar de l'EGB), el que sí és ben cert és que dóna gust veure com prepares cada post, com cuides cada detall, com expliques hi anuncies cada apartat, així que et mereixes les millors crítiques :-))
Ara vaig a buscar la meva inspiració (crec que ha fugit amb el Mestralot aquest que fa) i, si la trobo, faré el poema (de rima lliure jeje) :-))
Juasss ara m'adono que quan he posat AQUEST COMENTARI D'AQUÍ A SOBRE, ja tenies posat el post d'avui... però com el teu blog és un dels que Mozilla sempre "em guarda la sessió", doncs s'ha obert tal com estava aquesta matinada quan he apagat... He posat el comentari i he marxat tan feliç sense mirar si hi havia post nou... Sóc una desorganitzada :-PP
He vingut a veure el teu sonet tardorenc, i malgrat que s'hi posi ganes, té la seva complicació!
ASSUMPTA: Ja he llegit el teu poema i com ja et vaig dir aquí i a casa teva, la tardor t'agrada tant que no hi ha mestral capaç de fer-te perdre la inspiració. T'ha sortit un poema preciós!
CÈLIA: És veritat que té el seu què, això de anar comptant síl·labes i anar buscant rimes consonants però em diverteixo molt quan ho faig.
Publica un comentari a l'entrada