A la foto veieu la plàtera de PANELLETS que hem fet enguany a casa.
Aprofitant l'ocasió d'ensenyar-vos-els, se m'ha acudit
fer-vos un altre dels meus enigmes de la vida:
Feu els panellets o els compreu fets?
I, si els feu, quina recepta seguiu?
Nosaltres els fem gairebé cada any, i fins enguany seguíem una recepta de les més “puristes”. Vull dir que no hi afegim ni patata ni moniato, amb només tres ingredients bàsics: 1 kg d'ametlla mòlta, 1 kg de sucre i 3 ous es fa la massa-mare que després serveix de base per anar fent les diverses varietats de panellets: pinyons, codonyat, ametlla, cafè...
Però enguany, he descobert una recepta encara més “purista”. Al blog de la TRINI podeu trobar els seus PANELLETS INSUPERABLES , que segueixen una recepta de la cuinera Mireia Carbó i que, aplicant aquella màxima que diu: “El massapà de veritat és ametlla, sucre i res més”, no fa servir els ous per lligar la massa sinó només una mica d'aigua. Una altra diferència és que fa servir sucre llustre en lloc del normal.
Per tant, aquest any hem canviat la recepta dels panellets de casa i hem provat de fer els Panellets de la Trini (que és com han quedat batejats :-DD).
Divendres vam fer la massa-mare amb 1 kg d'ametlla mòlta, 1 kg de sucre llustre i 200 cc d'aigua que vam deixar reposar 24 hores a la nevera. Avui dissabte, els hem fornejat fent-ne una part només de massapà sense res més i uns quants de les varietats més clàssiques que ja he dit abans, (com no teníem figues seques i m'he quedat amb les ganes de provar els de figues al rom). En total n'han sortit una vuitantena, d'una mida una mica més grossa que els de la pastisseria.
El resultat és molt bo. Tenen un bon gust d'ametlla (que és el que més ens agrada) i gràcies al sucre llustre no trobes, com passava alguna vegada, aquell cruixent de sucre quan els mossegues.
Per tant, us els recomano de totes totes i us desitjo una
BONA CASTANYADA
i un FELIÇ DIA DE TOTS SANTS
a tots i a totes.
P.S.: Aquest post surt publicat passades les 7 de la tarda però ja el tenia fet a quarts de cinc (amb els panellets encara calents), que és quan l'he acabat d'escriure al processador de textos del OpenOffice. La meva intenció era penjar-lo immediatament al blog però no he pogut connectar-m'hi perquè durant tot el dia Blogger no m'ha funcionat de cap manera, vaig entrar una mitja hora al matí i després es va col·lapsar impedint-me la connexió al meu blog i a tots els vostres (la resta d'Internet funcionava perfectament).
No sé si us ha passat també a vosaltres i suposo que la única solució, en aquests casos, és tenir paciència però és bastant “irritant” per no dir una altra cosa.
16 comentaris:
No pateixis, Mac, no ets tu sol, abans ho he comentat amb una amiga blogàire que també té problemes durant tot el dia (ahir vespre ja en donava)
Quan vols obrir un blog o la finestreta de comentaris diu: "L'URL no és vàlid i no es pot carregar"... Esperant i provant, de tant en tant funciona cinc minuts i després torna a fallar.
El meu forn no funciona bé, així que no en puc fer i com són tan caríssims doncs n'hem comprat SIS per menjar TRES cada u i ja està.
Els teus tenen molt bon aspecte! :-)
Ja vaig veure el blog de la Trini... fantàstics també ;-)
Tenen molt bona pinta! Segur que són boníssims. Jo ni els faig ni els compro: en menjo dels que fa ma mare ;-)
A mi m'agrada la cuina i també les tradicions gastronòmiques del país, però en canvi els panellets no els faig. A vegades en compro, i a vegades en menjo d'algú de la família que s'ha decidit a fer-los.
Els de la Trini i els teus fan una pinta immillorable, seran la meva recepta per quan em decideixi...
Estic enfornant l'ultima plata. A mio m'agraden amb moniato. Us deixo el link amb el post de fa dos anys: la recepta és la mateixa. Demà hi haura post nou i promoto tornar i fer un comentari com deu mana
http://unaltreinvent.blogspot.com/search?q=panellets&submit.x=0&submit.y=0&submit=Search
Aquest any ens els hem fet a casa, i els nanos s'ho han passat molt bé fent les "pilotetes".
El problema va ser decidir com fer la massa: vaig consultar Sant Google, i de 10 receptes que vaig mirar TOTES parlaven d'ametlla, sucre i patata o moniato, però cadascuna d'elles duia una proporció diferent. Finalment hem fet 1000gr. d'ametlla, 8oo de sucre i un parell de moniatos. N'hem fet sis varietats: de pinyons, d'ametlles, de coco, de xocolata, de taronja recoberts de xocolata i de cigaló d'anís. I han quedat molt bons, l'any que bé repetirem.
Nosaltres fem trampa: ens els fa la meva mare, seguint una recepta familiar que, evidentment, no puc divulgar en públic... ;-)
Jo els compro a la pastisseria. A casa el dilema no és fer-los o comprar-los sinó comprar-los al súper o a la pastisseria (o al forn). Jo prefereixo això darrer perquè m'estimo més 4 de bons que 10 de dolents.
ASSUMPTA: Això de Blogger ha estat bastant desesperant durant tot el dia, no vaig poder entrar fins les set per publicar aquest post i quan tu escrivies aquest comentari ja no tornava a funcionar. La solució: vaig tancar l'ordinador i fins avui, que sembla que ja va bé.
Llàstima d'això del teu forn perquè tens raó que són carissims, de fet és una raó per fer-los a casa. Nosaltres en fem un parell de quilos i seria un bon "cop de pala" si els haguéssim de comprar. :-))
P-CFACSBC2V: I ben bons que són, no? :-DD
CARME: T'asseguro que han sortit molt bons, pots seguir la recepta sense por quan els facis. :-)
MIREIA: Hi ha moltes receptes que afegeixen moniato o patata i segur que també surten molt bons. He anat a veure el teu "publireportatge" de fa dos anys i tenen una pinta extraordinària. :-D
CAPTAIRE: Segur que han sortit boníssims, ara en tastaria un dels de taronja amb xocolata. ;-D
SM: És evident que, per definició, una "recepta secreta" no es pot divulgar de cap manera. :-DD
SÍLVIA: Estic d'acord amb tu i encara diria més, jo prefereixo 10 de bons que 4 de dolents. :-)))
Retorno, tal i com em vaig comprometre ahir per penjar la recepta
un quilo d'ametlla, 250gr de moniato, 800gr de sucre i tres rovells d'ou. Pinyons, ametlla, coco , cafè o xocolata ... i apa a fer panellets s'ha dit!
L'any vienent potser provem de fer-los sense moniato, però és que així quedem molt bons i em fa por arriscar-me.
Mac, els teus fam molt bona cara!
MIREIA: Gràcies per la teva recepta. Ja t'he dit al teu post de panellets 3.0 que utilitzar una recepta o una altra depèn dels gustos de cadascú però el que és segur és que tots són boníssims. :-)
Ostres! Fins ara no he vist el post!
Clar..., m'has tingut entretinguda tots aquests dies amb els ous de vuesas mersedes..., hmmm...
Estic contenta que us hagin quedat tant rexulos (tot i que la foto sembla que l'hagis fet amb el mòbil, jejejee)
Ep! L'any que ve, no et perdis el de figues al rom, ni els de pell de taronja macerada al conyac que ens recomanava la CHICDRACK! A ella també li han quedat de rexupete! He penjat les seves fotos al blog.
Gràcies per totes les referències, Mac! :)
Mira..., m'has enternit tant que fins i tot et perdono allò dels braços de la camisa XDDD
Paraula de comprovació; "sherspri", que segurament és com diria la dona de l'APM del dramaturg anglès. jeejeje
TRINI: És veritat, la foto està feta amb el mòbil ;-). He anat a casa teva a veure els panellet de CHICDRACK, m'han encantat els panellets-donut :-DD
Ei! Que l'any que ve els hem de fer, eh? O per Nadal, com diu el Gatot! ;)
Per cert..., per Reis o pel Tió demana una càmereta fotogràfica. N'hi han de baratetes i les fotos queden més dignes XDDD
O si cal, fem una col·lecta, què carai! Un poquito de pofavó...
TRINI: Si ja en tinc una, de càmera de fotos, però no la tenia a mà en canvi duia el mòbil a la butxaca i com l'ocasió fa el lladre doncs mira...
Però no per això deixarem perdre una idea tan bona com aquesta que has tingut de fer una col·lecta. Descartada la càmereta fotogràfica barateta, a mi em faria falta un ordinador portàtil... ;-DDD
Ui siiiiiiiiiiiiii???
Doncs mira..., tinc una idea que... :-þ
TRINI: D'acord... deixem còrrer això de la col·lecta.
Ja és ben veritat AIXÒ :-DDDD
Publica un comentari a l'entrada