Aquesta és la MONA DE PASQUA que ens acabarem avui, i dic acabarem perquè una de les "tradicions familiars" és que les Mones no arribin senceres al dilluns de Pasqua (s'han de tastar abans no sigui que surtin dolentes, no?).Aquesta Mona la vaig comprar per la meva fillola a una pastisseria de les de tota la vida, al menys de tota la meva vida perquè de sempre recordo anar al mateix establiment a comprar les mones la tarda de Divendres Sant per donar-les als fillols dels meus pares que venien a buscar-les a casa el Diumenge de Pasqua, el mateix dia que el meu germà i jo anàvem a casa dels nostres padrins a buscar les que ens tocàven.
Nosaltres sempre hem preferit les Mones de Fruita i així les compràvem totes, també les que repartiem, i sempre en rebiem alguna de Mantega que no ens agrada gens (la trobem masssa embafadora). I aquest és l'enigma de la vida d'avui: Comprem les Mones que hem de repartir (o els regals en general) pensant en qui les ha de rebre o donem les que ens agradaria rebre a nosaltres?.
Ara ja ens hem fet tots grans i ja no repartim ni recollim mones, en comprem una de sola per la meva fillola (la filla del meu germà) i ens la menjem tots junts. És de pastisseria tradicional té dues capes de melmelada de pressec a l'interior, pel damunt ben plena de fruita confitada i amb una figura de xocolata que s'ha anat fent més petita a mesura que la meva neboda anava creixent, és de mida mitjana i enguany ha costat 30 €. En un supermercat proper a la pastisseria ens n'oferien una de mida similar, dins d'un bonic envàs de plàstic i amb tota la tradició de la pastisseria industrial per menys de 10 €. Però això potser ja és un altre enigma.
P.S.- Quina Mona preferiu vosaltres?. Podeu contestar aquí o votar en l'enquesta de la barra lateral en un bonic gadget de Blogger que estic provant.
14 comentaris:
La mona de un bon pastisser amic.
Nosaltres ja fa anys que no la comprem la Mona, sino que la fem nosaltres: pa de pessic (de vegades amb mermelada enmig ) i una bona cobertura de xocolata. Al damunt, tot elq ue et puguis imaginar: des de Lacasitos, passant per gominoles, els tradicionals ous de xocolata, les figuretes, els pollets, les plomes... Aquest any hi hem posat un figura de xocolata, un camió on hi anaven pujades les figures per cada nen... Ja veus, tot un xic més cassolà, però és que has de pensar que nosaltres ho fem el Divendres Sant, el mateix dia que ens reunim tots per fer els brunyols...
Per cert, coincideixo amb l'Striper, si s'ha de comprar, millor si tens un amic pastisser, hahaha
Tot i que en el teu meravellós gadget votador he preferit la mona de fruita, a mi, sens dubte, la que m'agrada més és la mona Lisa ;)
STRIPER: Tens tota la raó i, de fet, en el nostre cas és així.
KUDIFAMILY: Les Mones fetes a casa són les més bones i les úniques que sabem segur el que porten. Per cert he vist les imatges de la teva recepta de brunyols i s'assemblen a les "orelletes" que fem per aquí.
TRINI: És una altra categoria de mona. Ni millor ni pitjor, diferent ;-)
a mi les de xocolata, xocolata i més xocolata, mmmm! per alguna cosa és el millor substitut :)
M'agrada el bloc, em quedo per aquí voltant, i ja estàs agregat als Favorits!
Veus que bé, les casualitats de la blogosfera? ;)
ROSALITA: Benvinguda i gràcies pel link. Tu també ja ets a la meva blogosfera.
Nosaltres havíem comprat una Mona mitjaneta al Mercadona... va costar uns 6 Eurus, encara no (cinc i molt) i després ens va tocar aquella tan xula i tan gran a la Parròquia! :-))
Els meus sogres n'havien comprat una a la Pastisseria Soler i Pont de Reus i els va costar uns 45 Eurus!!
Doncs bé, et pots creure que la del Mercadona no desmereix gens? :-)
Em sabia greu no encetar-la, pobreta... sóc una absurda sentimental i no em donava la gana que les mones grans i cares deixessin de banda aquella que sí havíem pogut comprar...
Tu creus que les coses tenen sentiments, MAC? Perquè jo no volia que la petita Mona de Mercadona es sentís relegada... i la sorpresa va ser veure que no era "de segona" sinó que està molt bona (els les fan a Montblanc) :-))
ASSUMPTA: Què fas comentant posts de fa dos anys??? :-DD
Doncs et diré que no, que no crec que les coses en general i les mones de Pasqua en particular tinguin sentiments però que com tu si que en tens trobo ben normal que li volguessis donar una oportunitat a la petita mona de supermercat que, evidentment, partia amb desavantatge davant les altres. :-))
I no m'estranya gaire que també sortís ben bona. Cada vegada més, els pastissos "industrials" es van semblant als de "pastisseria" (o al revés, no t'ho sabria dir). ;-D
Doncs resulta que buscava imatges de mones per enviar a una amiga que viu a Argentina... i, m'ha sortit aquesta foto!! :-)) i he pensat "ai, a veure què escrivia en Mac fa dos anys?"... i m'ha agradat el post i he volgut deixar un comentari :-))
Sabies que Mona ve del llatí "munus" que vol dir "regal"? :-) Ens ho va dir el mossèn l'altre dia, a la vetlla pasqual...
Jo és que sóc molt de donar qualitats humanes a les coses... Una persona que em va prendre el pèl a base de bé, cosa que vaig descobrir de rebot fa ben poc, quan representava que érem amigues m'havia regalat un ninotet... El meu instint, després de saber que m'havia enganyat en mil coses, era agafar el ninotet i llençar-lo a les escombraries... Però me'l vaig mirar i vaig sentir com si em digués "ei, no em tiris, que jo no he fet res, sempre m'he portat bé" i res, que encara el tinc, i encara me'l miro em carinyo...
Sóc rara, oi?
Ei, això no ho llegirà ningú més, no? hehehe vull dir que la gent no vindrà a veure justament aquest post per llegir aquestes anades d'olla meves...
Ah, i després de berenar, confirmo que la Mona del Mercadona és deliciosa (està contenta de que li digui... i és que és cert) ;-))
Tranquil·la, Assumpta, que malgrat ens hagi arribat al nostre correu no hem llegit res. RES DE RES! jejeje... Be..., només alguna coseta ;)
Petons.
Ostres, TRINI, quant de temps!! :-)
Què fas rebent al correu comentaris d'un post de fa dos anys? Jo estic al·lucinant!! Deus tenir el correu col·lapsat... i fas el mateix amb tots els blogs? :-)
Ara ja no m'atreviré més a fer confessions així :-)
TRINI: M'ha agradat veure't per aquí. Estava pensant que dels quatre comentaristes que m'havien dit alguna cosa fa dos anys he perdut el contacte amb dos d'ells i amb les altres dues, tu i la Kudy, ens veiem més al Facebook que al blog (dic veiem més que parlem perquè ja saps que jo no l'aprofito gaire el Face). Així que me n'alegro que hagis tret el cap per demostrar que seguim en contacte. :-)
ASSUMPTA: Ja veus que tot el que diem aquí, fins i tot en un post de fa dos anys, el Sr. Blogger ho escampa. :-DD
De totes maneres, no hi pateixis el que dius no és de ser "rara", com t'he dit abans les coses no tenen sentiments però tu si, i això no és dolent que es noti. :-))
Ah, i si. Jo també ho havia sentit dir que "mona" ve de "munus".
No Assumpta, només faig això amb "alguns blogs" ;-þ
Però tu vigila amb això de les confessions online, per si de cas!
Ai Mac...! Em vaig afeccionar tant als blogs que va arribar un moment en el que em vaig sobresaturar de tal manera que li faltaven hores a la meva vida (i diria que fins i tot dies!) per a poder atendre tots els que m'agradaven. Així que vaig prendre una determinació ben radical i ho vaig "aparcar" tot (fins i tot el meu bloguet xorres). Ara, de tant en tant vaig donant cops d'ull als que teniu un conte al face (eina que també atrapa i enganxa, però més ràpida de seguir que els blogs)
A part d'això també he de dir que el face m'ha permès contactar i obrir altra mena de portes, amb molta gent del meu poble, cosa molt complicada fa uns 10 anys, quan vaig començar a fer clics per aquests internets de déu; i això m'ha agradat molt.
Així i tot, encara em fa esprémer la neurona allò que, quan és petit, té les orelles petites i, quan es fa gran les té tant grans com les d'un gegant i que encara ningú ha endevinat, i em somric pensant amb una camisa "amb braços".
I es que el temps passa, però els bons records, queden.
TRINI: T'entenc, no es pot abastar tot i el món dels blogs és molt gran si vols arribar a tot arreu. Jo mateix també m'he limitat una mica, justament per evitar sobresaturar-me. En quant al Facebook, admeto que és molt útil justament per això que dius de contactar amb gent i a més dóna menys feina que un blog, clar que com saps jo només el tinc (almenys de moment) com un altre lloc on publicar els posts del blog). :-)
I també recordo aquesta endevinalla i també he somrigut ara que m'has fet pensar en "la camisa amb braços", realment són molt bon records que queden. :-))
Publica un comentari a l'entrada