Relats Conjunts (abril - 2020)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Noia a la finestra" (Salvador Dalí - 1925).

CONFINAMENT ESPECIAL

- Puc sortir al carrer?

- Ja saps que no és possible. I tampoc hauries de passar més temps a la finestra que per mantenir els nivells de vitamina D n'hi ha prou amb uns minuts de sol cada dia.

- Si us plau!! Però si, des que estic tancada en aquesta habitació, no tinc cap altra distracció. I no és que hi passi res d'interessant allà fora. No es veu ni una ànima pels voltants, sembla que estiguem al mig del desert.

- L'estat d'alarma que el govern ha decretat per aquesta maleïda epidèmia limita molt els moviments i disminueix gairebé a zero la possibilitat que hi hagi gent al carrer però no se sap mai quan algú pot saltar-se el confinament. És per això que no em fa gràcia que guaitis massa per la finestra. Hem de ser prudents i no oblidar que, en aquestes circumstàncies, el contacte amb altres persones comporta un risc evident...

- No trobes que en fas un gra massa? Fa setmanes que no veig ningú ni de lluny. De fet, no et veig ni a tu perquè sempre portes aquesta màscara que et tapa gairebé tota la cara.

- És una altra mesura de seguretat que cal complir escrupolosament. Pensa que és pel teu bé. Si ara ho fem tot com està manat, evitarem problemes més endavant. Has de tenir paciència i no desesperar. Aviat podràs sortir...

- Com d'aviat? Quan s'acabarà tot això?

- Encara no se sap. A hores d'ara, la pandèmia continua ben activa i el govern segueix prohibint qualsevol desplaçament no essencial. Hi ha una llista molt restrictiva d'activitats permeses i, per molt greu que ens sàpiga a tu i a mi, els pagaments de rescats no hi apareixen. Ho sento però mentre la teva família no pugui sortir a deixar la bossa amb els diners al punt acordat, hauràs de continuar segrestada.

Joc de Ment - 019

LA PREDICCIÓ DESCONCERTANT

- Una baralla de cartes de pòquer
- Un full de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure).

Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.

El mag entrega una baralla completa de cartes de pòquer (52 naips) a un espectador i li demana que la barregi tant com vulgui. Quan hagi acabat, el mag recupera les cartes per deixar tot el munt cara avall a sobre la taula i, a continuació, agafa el paper i el bolígraf que té preparats i escriu, sense que ho vegi ningú, el nom d’una carta deixant aquesta predicció, tapada però a l'abast de tothom, en un racó de la taula.

En el següent pas, el mag deixarà les primeres dotze cartes de la baralla cara avall sobre la taula i demanarà a l'espectador que triï les quatre que prefereixi i que els doni la volta. Les altres vuit cartes que no s'han girat es descarten i es retornen a la base de la baralla.

Ara, el mag ha de procedir a deixar al costat de cada carta girada tantes cartes com li falten a cadascuna per arribar a 10. Suposem, per facilitar l'explicació, que les quatre cartes girades són un 3, un 6, un 10 i un Rei (K). Per tant, dipositarà set cartes al costat del 3, quatre cartes al costat del 6, cap carta al costat del 10 i cap carta al costat de la K perquè les figures també valen 10. Aquestes cartes que va deixant sobre la taula, el mag les anirà traient de la part superior del munt sense importar si les deixa cara avall o cara amunt.

Una vegada fet tot això, el mag retorna la resta de baralla a l'espectador i li demana que l'imiti en la tasca de deixar cartes sobre la taula. En aquest cas, l'espectador n'ha de comptar tantes com li marqui la suma dels valors dels naips que ell ha triat (en l'exemple, seria 3 + 6 +10 + 10 = 29).

Per a sorpresa de tothom, l'última carta que l'espectador diposita sobre la taula (en l'exemple, la número 29) coincidirà amb la predicció que el mag ha deixat escrita al principi del joc.

L'únic que ha de fer el mag és fixar-se en la carta que queda a sota de tot del munt quan l'espectador li torna la baralla després de barrejar-la. Aquesta carta és la que escriurà a la seva predicció.
Després de deixar les dotze cartes sobre la taula, aquella última carta és la número 40 de la baralla i aquesta posició no varia quan el mag li posa a sota les vuit cartes descartades. Després d'anar repartint les cartes tal com s'ha explicat i haver sumat els valors de les quatre cartes girades, el recompte sempre finalitzarà en aquell naip en concret.

PS: Anem a un altre ritme, però no ens aturem. Aquest és el 2900è post de XAREL-10. Moltes gràcies a tots els que encara continueu passant per aquí. :-)

Cinc afirmacions (BONA NIT i TAPA'T)

Fa uns dies, en XEXU ens va animar a fer un post seguint un joc que, encara fa més dies, va córrer per Twitter. El repte consisteix a proposar cinc afirmacions de caràcter personal, quatre de verdaderes i una de falsa, per veure si els lectors endevinen en quina hem mentit.

Som en plena Setmana Santa, però enguany aquesta època de vacances ens agafa tancats a casa i sense possibilitats de marxar-ne per culpa del confinament a què ens obliga la pandèmia causada pel coronavirus. Per això m'ha semblat bona idea aprofitar aquest joc blogaire per viatjar amb el pensament, tot recordant situacions més o menys curioses que em va tocar viure en algun dels meus viatges turístics per aquests mons de Déu.

N'he recordat quatre d'aquestes "anècdotes" reals i me n'he inventat una cinquena.

A veure si la trobeu!!

Quatre veritats, Una mentida

CINC AFIRMACIONS VIATGERES

1.- A París. Vam estar a punt de perdre el tren de tornada a casa perquè, a última hora, vam decidir que calia visitar la Torre Eiffel.

2.- A Benidorm. Ens vam allotjar en un col·legi (que a l'estiu feia funcions d'hotel) i en el primer dinar ens van servir macarrons amb tonyina, un plat que no havíem tastat mai abans.

3.- A Florència. Vam passar pel «Corridoio Vasariano», un passadís ‘secret’ situat per sobre de les cases del «Ponte Vecchio» i construït al segle XVI, on s'exhibeixen retrats de la família Mèdici.

4.- A Tunísia. Vam visitar el Museu del Bardo un dia de força calor i quan el guia es va adonar que, qui més qui menys, tots els del grup esbufegàvem ens va dir: «La cultura cansa, no?»

5.- A la Vall de Núria. Ens va atrapar un enorme xàfec imprevist mentre recorríem el Via Crucis monumental i vam arribar al Santuari completament xops.

JOC DE LES DIFERÈNCIES

El JOC DE LES DIFERÈNCIES (o Joc de Trobar els Errors) és un passatemps gràfic on se'ns presenten dues imatges, una al costat de l'altra, que aparentment són idèntiques però on s'hi han introduït conscientment una sèrie de modificacions (els "errors") que el jugador ha de descobrir.

Tradicionalment, aquests errors són 7 però aquest nombre pot variar en més o menys quantitat depenent de la dificultat que es vol donar al passatemps. Els més habituals són els que es mouen entre les 5 i les 10 diferències. De totes maneres, aquest nombre d'incògnites ens ve, generalment, indicat al text del joc en un enunciat similar a aquest: "Entre aquestes dues imatges hi ha N diferències. Les descobriu?".

Les imatges utilitzades són, habitualment, dibuixos i les modificacions s'introdueixen a la imatge "errònia" afegint o esborrant petits detalls. D'igual forma, es pot fer amb fotografies fent servir eines de trucatge fotogràfic per manipular la còpia respecte a l'original. Depenent del fet que aquestes modificacions siguin més o menys subtils, la dificultat del joc serà més o menys alta.

Aquest entreteniment és molt comú en els llibres d'activitats per a infants i també el trobem sovint a la secció de passatemps de diaris o revistes. En aquestes publicacions, s'acostumen a publicar les dues imatges adjacents amb l'original a l'esquerra i la còpia modificada a la dreta. És en aquesta segona, on el jugador haurà de descobrir les diferències i marcar-les (encerclant-les amb un traç de bolígraf, per exemple) d'una en una. Pel que fa a la solució, hi ha dues maneres típiques de mostrar-nos-la. Ho poden fer mitjançant un text descriptiu que identifiqui cadascun dels errors o amb la publicació, en una pàgina diferent, de la imatge amb totes les diferències ja marcades.

En l'àmbit anglosaxó, el terme HOCUS-POCUS que en anglès designa una maniobra de distracció majoritàriament dialèctica, es relaciona sovint amb l'elaboració d'aquest clàssic joc gràfic de comparació d'imatges.

Hi ha algunes variants d'aquest joc que segueixen el mateix principi de comparar dues imatges per descobrir en què es diferencien. Així tenim el conegut "Abans i Després" on se'ns presenten dues fotografies del mateix lloc però fetes en instants diferents, els canvis produïts pel pas del temps són les diferències que hem de trobar. Un altre cas seria el Joc de les Semblances, aquí les dues imatges a comparar són, en aparença, totalment diferents però, en canvi, comparteixen alguns detalls que es repeteixen en ambdues, la nostra feina és descobrir-los.

Com a exemple, us proposo tres d'aquests entreteniments perquè, si us ve de gust, intenteu solucionar-los als comentaris.

El primer va sortir publicat a la pàgina 16 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card i es tracta d'un Joc de les diferències clàssic fet a partir d'un dibuix. En aquest cas, va signat per Enric III i està dedicat a l'escriptor i enigmista català, Avel·lí Artís-Gener.

El segon, que he preparat expressament per aquest post, és també la versió clàssica del joc però fet amb una fotografia en comptes d'un dibuix.

En el tercer i últim, igualment d'elaboració pròpia, us presento una de les diverses variants que pot oferir aquest passatemps on hem de comparar imatges.

Aquí els teniu:

---

GLOSSARI:

• Diferències, Joc de les

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

"Cartas de ilusión" [9♥] [9♣] [9♠] [9♦]

L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [9]:

[CORS ♥]
Què és això?

[TRÈVOLS ♣]
Quin dels dos cercles centrals és més gran?

[PIQUES ♠]
Pots fer desaparèixer la cara?

[DIAMANTS ♦]
Un cràter o una muntanya?

EXPLICACIÓ

[CORS]
És el cap d'una vaca. El musell i la boca estan sobre el text del naip. Es veu més fàcilment si es mira a distància.

[TRÈVOLS]
Ambdós són de la mateixa mida.

[PIQUES]
Acluca l'ull esquerre i mira la diana. Mou la carta gradualment, allunyant-la i apropant-la a l'ull. En un punt determinat, la cara desapareixerà.

[DIAMANTS]
La diferència en les ombres provoca que la figura sembli entrar cap a dins o sortir cap a fora respecte a l'àrea circumdant.

Relats Conjunts (març - 2020)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Pollice Verso" (Jean-León Gérôme - 1872).

AVE, TWITTER!!

Twitter és el nostre Colosseu. Fa dos mil anys, els gladiadors sortien a l'arena buscant agradar als espectadors del circ perquè eren aquests els que decidien, amb un simple moviment del polze, el seu destí. Els tuitaires som els gladiadors moderns. La nostra lluita és per la llibertat d'expressió, per mostrar les contradiccions del poder i només podem "sobreviure" en aquest camp de batalla si rebem molts «m'agrada» dels nostres seguidors, del nostre públic.

En conseqüència, jo em dec als que em llegiu i per això parlo tal com raja. Sovint, des del poder establert se m'ha acusat del fet que tracto temes que no entenc, que no sóc rigorós i que no m'informo abans de piular. Això és el que ells voldrien, que tot el que es digui aquí hagi passat primer pels seus filtres oficials i, per tant, manipuladors. Doncs no ho tindran. Aquest compte continuarà sent lliure, encara que això provoqui que em boicotegin. Ja ho he començat a notar, d'un temps ençà m'he adonat que vaig perdent força seguidors i això només pot ser culpa del mateix Twitter que intenta silenciar-me.

Doncs no callaré, ben al contrari. Vaig avisar que denunciaria la fatídica gestió de les tres "R" (erràtica, errònia i erresponsable) que les nostres autoritats fan de la pandèmia del coronavirus i ha arribat el moment de fer-ho.

Obro fil. ▼ ▼

1. Tancament dels centres educatius per protegir la comunitat escolar i els docents.
Típic, una vegada més els professors se'n desentenen (deuen voler fer més vacances, encara) i ens envien la mainada cap a casa, com si els pares tinguéssim l'obligació d'educar-los i cuidar-los. Però d'aquest tema ja en parlo cada estiu (i per Nadal, i per Setmana Santa), per això avui deixaré de banda els mestres i els professors per centrar-me en allò que ara més ens inquieta a tots. Volem saber, exigim saber, qui són aquests dos-cents que hem de protegir tan específicament del contagi. Són els alts càrrecs del Departament? Són un comitè governamental secret? Per què ens diuen quants són però ens oculten qui són? Des d'aquí, exigeixo que ben aviat en publiquin la llista completa, amb noms i cognoms.

2. Per informar-nos hem de telefonar al 061 i per emergències, al 112.
Bé, hem descobert que podem posar-nos en contacte amb dos dels individus de la llista dels dos-cents de la que he parlat al punt anterior, però... per què continuen identificant-los amb el seu número d'ordre en comptes de dir-nos el seu nom? I, si no volen dir-nos el nom, almenys que ens donin el seu número de telèfon, no? Com els hem de trucar si no el sabem?

3. Confinament de tothom arreu.
Això sí que no. A les comarques tarragonines ja suportem la petroquímica al Tarragonès i les centrals nuclears a la Ribera d'Ebre, ens neguem a permetre que la capital del Baix Camp s'ompli de malalts pel SARS-CoV-2. Però, que no s'adonen que és impossible confinar tothom a Reus? No s'hi cabria ni que afegíssim Salou amb tots els seus hotels. Que cadascú es quedi a casa seva!!

4. Fer cas de les opinions dels experts científics.
Només apuntar que els que van inventar la bomba atòmica, també eren uns científics experts... i tots en coneixem les conseqüències d'allò.

5. Extremar les mesures d'higiene.
Finalment, una recomanació amb cara i ulls. És evident que un augment de la higiene implica una disminució de la probabilitat d'infectar-nos per tant hem d'actuar en conseqüència i afanyar-nos a acumular tots els rotlles de paper de vàter que puguem comprar. Jo ja en tinc el rebost ple, faríeu bé d'imitar-me. Recordeu: "Com més paper higiènic, menys virus".

I amb aquest consell de servei públic, tanco els meus tuits d'avui. Demà tinc previst obrir un altre fil sobre el nom que li han posat a la malaltia: Per què COVID-19? Té alguna relació amb el COBI-92?
Ho descobriré i us ho explicaré perquè, com un gladiador incansable, no defalliré en la meva tasca de fer obrir els ulls a la població. Però, com he dit abans, per continuar dempeus i assolir aquesta fita us necessito a vosaltres. Feu-vos seguidors meus i retuiteu les meves piulades, omplint-les de «likes» per demostrar que us han agradat. En canvi, si no us agraden, no cal que perdeu el temps donant-me la vostra opinió perquè us bloquejaré immediatament. No necessitaré cap altra prova que el vostre intent de portar-me la contrària per confirmar que esteu venuts al poder i que, com ells, només sou uns botiflers i uns traïdors... o pitjor, uns bots miserables.

---

Nota 1. Les sigles SARS-CoV-2 utilitzades en el punt 3 són el nom científic del coronavirus. Qui és el poc rigorós, ara?

Nota 2. Ja sé que la tercera de les "R" amb les que he definit la gestió de la malaltia no està acceptada i que, segons el diccionari, s'hauria d'escriure "irresponsable" en comptes de "erresponsable". Però jo trobo que "irresponsable" és un mot massa semblant al seu equivalent en espanyol i, només amb això, ja en tinc prou per considerar-lo incorrecte. Per altra banda, ja sabem que aquests dels diccionaris tenen la màniga massa ampla quan es tracta d'acceptar paraules poc genuïnes. Sort en tenim dels comptes de Twitter que si que cuiden el nostre idioma.

Joc de Ment - 018

EL TRUC DEL PIANO

- Una baralla de cartes.

Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.

Es demana a un espectador que posi les seves mans sobre la taula (com si es disposés a tocar el piano) amb els dits ben oberts. A continuació, el mag agafarà la baralla de cartes i anirà deixant, d’un en un, un parell de naips entre cada dos dits adjacents, amb l'excepció dels últims dos dits on deixarà només una carta. Per tant, en acabar aquest procés, sobre la taula quedaran vuit munts de cartes (set d'ells de dues cartes i l'últim amb un únic naip).

Ara l'espectador ja pot retirar les mans i, seguidament, el mag agafarà el primer parell de cartes. L'obrirà, per demostrar que efectivament només hi ha dos naips, i separarà les cartes deixant-les, cara avall, damunt la taula una al costat de l'altra. Això mateix, ho repetirà amb cada parell de naips col·locant cada vegada les cartes damunt de les dues primeres i formant, d'aquesta manera, dues piles de naips sobre la taula. Quan acabi amb els munts de dues cartes, agafarà el naip que queda sol i preguntarà a l'espectador: “En quin dels dos munts vols que deixi aquesta carta única?” i la dipositarà sobre la pila escollida. Per seguir l'explicació, suposem que l'espectador assenyala el munt de l'esquerra.

Aleshores, el mag anuncia que farà viatjar màgicament aquesta carta única del munt de l'esquerra a la pila de la dreta i, a continuació, efectuarà uns moviments màgics sobre els dos munts de naips però sense tocar-los fins que, amb un espetec de dits final, es completa l'efecte.

Efectivament, ara és hora que el mag agafi la pila de l'esquerra i procedeixi a treure els naips de dos en dos per demostrar que són parells i que no sobra cap carta. I, en canvi, quan es fa el mateix amb el munt de la dreta es constata que, després de separar-ne els naips en parelles, queda una sola carta. L’única carta desaparellada que, per art de màgia, ha viatjat de la pila que havia triat l'espectador a la contrària.

El truc és molt senzill i es basa en el fet que treballem amb set parells de cartes. Quan separem aquests parells ens quedaran dos munts de set naips, un nombre imparell. En conseqüència, quan afegim la carta extra a una de les piles, aquesta contindrà un nombre parell de cartes, tot i que sembla el contrari, i el truc ja està fet. El joc de fer posar les mans de l'espectador sobre la taula serveix perquè no es fixi amb el nombre concret de parells de naips que utilitzem i, en l'últim pas, quan separem les cartes altra vegada en parells, ho hem de fer sense comptar-les en veu alta per aconseguir que ningú s'adoni que un dels munts conté un parell més de naips que l'altre.