Relats Conjunts de la Carme - JULIOL (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)

Com cada estiu, la CARME torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i aquest juliol ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia:

PSICOANÀLISI

- Ja has tornat de la visita al psicoanalista? Sí que has fet via, em pensava que duraven més aquestes sessions.

- He plegat abans d'hora. M'he adonat que no em podia ajudar gens aquell metge.

- Però si és una eminència i ens el van recomanar molt. Què ha anat malament?

- Al principi, res. Quan he entrat al seu despatx, ha sigut molt amable i m'ha fet ajeure damunt un divan força còmode. Tot seguit, m'ha demanat que li expliqués què em preocupava i, és clar, jo li he relatat el somni que em turmenta.

- Aquell on camines sobre l'aigua?

- Exacte. Li he dit: Miri doctor, fa dies que tinc un somni recurrent. Em veig sortint de casa i trobant-me que no hi ha carrers sinó només una gran extensió d'aigua per on haig de caminar. No puc tornar enrere, així que avanço però cada vegada més angoixat perquè, a cada pas que dono, em penso que m'enfonsaré i m'ofegaré.

- I ell, què t'ha dit?

- Que no sóc el primer a qui li passa això. Que tot prové d'aquesta època d'inseguretat que ens ha tocat viure. Les circumstàncies que ens envolten s'han tornat incertes i és aquesta incertesa la que ens fa sentir que no trepitgem terra ferma i que, en qualsevol moment, tot se'n pot anar en orris.

- Jo ho trobo ben assenyat tot això...

- I ho és. El problema ha vingut quan m'ha dit que per solucionar-ho és necessari reduir al màxim aquesta incertesa que em rodeja. No serà fàcil, ha recalcat, perquè sovint no podem incidir sobre els factors externs però sí que podem actuar en l'àmbit personal i per això el primer pas és procurar fer del nostre dia a dia un lloc més segur. A partir d'avui, ha de ser més caut i dedicar uns segons a reflexionar que li cal fer en cada moment. És sabut que ser previngut ajuda a estar més tranquil, per tant ha de procurar anar sobre segur a cada pas que faci. Recordi, ha insistit, vagi sempre amb peus de plom.

- Doncs a mi em sembla un bon consell. No entenc la teva reacció en contra.

- Un bon consell? Que no hi toques, tu tampoc?? Li dic que em sento com si caminés sobre l'aigua i ell em recomana que vagi amb peus de plom!! Aquest paio no vol curar-me, el que vol és veure'm enfonsat!!!

Els llibres d'en Jan McPetit [2020] (I)

Igual que vaig fer l'any passat, vull aprofitar el període estival per ressenyar alguns llibres que he llegit enguany i, de pas, ensenyar-vos les fotografies que en Jan McPetit s’ha fet amb ells.

Per a aquesta temporada, he escollit tres novel·les històriques que és un gènere que, de tant en tant, m’agrada llegir i us les aniré presentant successivament cada segon divendres dels mesos de juliol, agost i setembre. Avui comencem el viatge desplaçant-nos al Camp de Tarragona de fa 870 anys...

L'ESPASA I LA LLAVOR (Jordi Nogués - 2019)

Aquesta novel·la ens porta a la segona meitat del segle XII per explicar-nos la fundació del monestir de Poblet en plena repoblació de la Catalunya Nova després de la conquesta de Lleida als sarraïns. Els personatges principals són el pare Esteve, un jove monjo cistercenc que manté amistat amb Gilabert, un cavaller de nobles sentiments, i Gaia, filla del senyor de l’Espluga Sobirana que es rebel·la contra la seva condició en una època on les dones no gaudien de gaires expectatives més enllà de viure sotmeses als pares o als marits. A mesura que l'edificació del monestir va avançant també evolucionen les circumstàncies d'aquests personatges que viuen una història plena de disputes familiars, enfrontaments per les terres i intrigues vàries per aconseguir o mantenir el poder. Aquesta trama novel·lada serveix a l'autor per relatar-nos, amb gran rigor històric, com era la vida dels nobles, els religiosos i el poble en aquells anys.

Escrita amb un llenguatge planer, la lectura no es fa pesada en cap moment. L'autor aconsegueix integrar perfectament els abundants apunts històrics que farceixen el text i no tens la sensació en cap moment que aquestes dades només serveixen per omplir pàgines (com passa en més d'una novel·la històrica) sinó que, ben al contrari, fan un bon servei a la trama novel·lada, complementant-la i, fins i tot, enriquint-la. Un conjunt molt ben lligat que aconsegueix atrapar-te ben aviat en aquest viatge nou segles enrere. He de dir que jo l'he gaudit especialment perquè explica la història del monestir de Poblet i dels seus voltants, una zona que conec força bé per tenir-la a pocs quilòmetres de casa, però crec que aquest llibre pot agradar a qualsevol amant de la novel·la històrica, sigui d'on sigui.

Com calia esperar, la fotografia està feta a la plaça d'entrada al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).

FACÈCIES

Una FACÈCIA és, segons el diccionari català-valencià-balear (DCVB), «una ocurrència graciosa, allò que un diu o fa per divertir i fer riure». En aquesta definició també podríem incloure, entre d'altres, conceptes sinònims com: ACUDIT, AGUDESA (dita que fa gràcia demostrant un enginy viu), XANXA (burla amb connotacions més agressives), etc.

En el camp de l'enigmística, dins d'aquesta categoria hauríem de citar en primer lloc els ENGANYALLS. Unes endevinalles "amb trampa" on no importa la dificultat de l'enigma sinó que estan formulades principalment per enganyar i fer burla dels que pretenen endevinar-les. En un post anterior en vam parlar a bastament incloent-hi diversos exemples, els podreu trobar en aquest enllaç.

Un altra mostra de FACÈCIA dins del món enigmístic serien les bromes lingüístiques basades en l’ús dels recursos que ens ofereixen els JOCS DE PARAULES. N’hi ha de moltes menes perquè aquests recursos lingüístics són diversos però un bon exemple serien els IMPOSSIBLES que, al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra ens explica amb aquests mots:

Els anomenats impossibles són breus facècies populars basades en alguna mena de joc de paraules. Fan servir una fórmula fixa i apareixen en molts almanacs com un acudit.
Exemples d’impossibles serien: «Per un artiller, tirar amb bales... de cotó», «Per un fredolic, abrigar-se amb una capa... de pols» o «Per un manyà, llimar un pany... de paret».

Com s'ha dit, hi ha molts altres jocs de paraules que, pel seu enginy més o menys agut o simplement pel seu efecte xocant que provoca un somriure, entrarien en aquesta classificació de bromes lingüístiques. En mostro uns últims exemples trets de l'opuscle de només 12 pàgines titulat "EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES" (Millà – 1979) que porta el subtítol de "humorada fonètica" i que és un recull d'entrebancs i jocs de paraules humorístics. En aquest llibret dediquen un capítol als «Cognoms Matrimonials» on, dins d'un llistat ple de noms graciosos (si els tenen els altres) com «Pinyol Dolç», «Sucre Roig» o el famós «Dolors Forts de Queixal» que resulten divertits per la simple associació dels dos cognoms, també en trobem alguns altres que son FACÈCIES basades directament en un joc de paraules. Els copio a continuació i també afegeixo algunes de les històries d'enllaços matrimonials amb ‘resultats molt divertits’ que hi surten:

Aurora Bo Real

Clara Dou

Laporta Negre

Saurina de Po

Una noia que es deia Salut Saurina i Roig
va casar-se amb un jove que es deia Andreu Cantó.
Ella, que és modista, feu repartir per tot el seu veïnat,
les targetes que deien aquests mots:
"Modista. S’ofereix. S. Saurina de Cantó"

La filla del senyor Blat
s’ha casat amb tot ‘decoro’
amb un tal Moro, és veritat,
per això algú l'ha anomenat
la senyora Blat de Moro.

Si es diu Pau Coll el marit,
i ella, Seca de cognom;
és natural que l'esposa
ha d’ésser Seca de Coll.

---

GLOSSARI:

• Agudesa
• Facècia
• Impossible

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

Paradoxa Sorites

Al recull "ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO" (Grijalbo - 2011) hi trobem uns quants enigmes mentals que estan basats en algunes de les paradoxes clàssiques més conegudes.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de la Paradoxa Sorites que ens arriba des de la Grècia Antiga al voltant de l'any 440 a. de C.

Eubúlides de Milet (Tret d'AQUÍ)

La paradoxa de sorites, que rep el seu nom de la paraula «munt» en grec, va ser encunyada per Eubúlides de Milet, filòsof de l'escola megàrica que va viure al segle IV aC i va emprar gran part de la seva energia a atacar amb duresa a Aristòtil, contemporani seu. La filosofia megàrica, fundada per Euclides de Mègara, sostenia la idea d'una bondat única i perfecta, un estat de gràcia amb molts punts en comú amb la unitat eleàtica de Zenó.

Eubúlides és conegut per les seves paradoxes, la majoria de les quals sorgeixen de l'establiment d'escenaris amb condicions de partida imprecises. La paradoxa de sorites planteja que un gran nombre de grans de sorra reunits és un munt i que si li restem un gra de sorra, no deixa de ser un munt.

Segons això, segueix sent-ho quan només li queda un gra de sorra? I si ja no ho és, quan va deixar de ser-ho?

Podeu dir-hi la vostra als comentaris, a veure si entre tots en traiem l'entrellat. De totes maneres si, com en qualsevol bona paradoxa, el plantejament us sembla massa enrevessat per arribar a alguna conclusió, a continuació podeu trobar el punt de vista de l'autor del llibre d'on he tret aquest enigma:

SOLUCIÓ

Si volem que la paraula «munt» conservi algun significat, llavors hi ha d'haver un punt arbitrari en què el munt deixi de ser-ho, i mereixi un adjectiu més diminutiu. El fet que la paraula «munt» no ens digui amb precisió quan passa això és una conseqüència de la vaguetat del llenguatge, més que una incoherència lògica. Les úniques posicions alternatives són que cap conjunt de grans no sigui mai un munt (força fútil, ja que d'aquí podem deduir el sense sentit gairebé total del llenguatge) o que un simple gra pot, de fet, ser un munt, la qual cosa és només una mica menys inútil.

Relats Conjunts (juny - 2020)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Dames de la cort a cavall /fragment/" (Li Gonglin - Segle XI) [original de Zhang Xuan].

RAONAMENT DEDUCTIU

La datació pictòrica no és una ciència exacta. Tant pot convertir-se en una tasca senzilla (el «Guernica» de Picasso, per exemple, ens indica directament el 26 d'abril de 1937, data del bombardeig aeri feixista sobre aquesta ciutat basca) com esdevenir una feina feixuga on és molt complicat filar massa prim perquè no disposem de dades prou clares o perquè els mètodes de datació utilitzats no són tan precisos com desitjaríem. En aquests casos, la datació pictòrica es converteix gairebé en una feina detectivesca i multidisciplinària que va més enllà de la simple recerca històrica.

Amb aquest ànim vam encarar el darrer encàrrec rebut al departament. Havíem de descobrir que representava exactament el quadre «Dames de la cort a cavall» pintat per Li Gonglin, un pintor xinès del segle XI. Amb aquestes mínimes dades prèvies, ja vam poder assegurar que la pintura té més de nou-cents anys i que s'hi veuen unes dones sobre uns cavalls. Però no en teníem prou amb això, així que vam seguir investigant fins a descobrir que aquest quadre és una versió d'una obra prèvia que porta per títol «Eixida Primaveral de la Cort Tang» i que fou pintada, tres segles abans, per un altre pintor xinès anomenat Zhang Xuan. Aquest descobriment ens permeté centrar molt el focus temporal, si l'obra de Li Goglin també representava una sortida primaveral com l'original de Zhang Xuan això ens definia clarament un lapse entre el 21 de març i el 21 de juny (no podia ser el 30 d'agost, per exemple, perquè aleshores seria una passejada estiuenca i no primaveral).

Ens calia concretar més. Tres mesos ens semblava un marge exagerat i, a més, alguna cosa ens deia que la nostra teoria no acabava de quadrar. Vam aprofundir, doncs, en la nostra àrdua investigació fins que en vam treure l'entrellat. La pista clau que necessitàvem ens la va donar una dada biogràfica de Li Goglin que, potser, hauria passat desapercebuda a altres investigadors però que no se'ns va escapar a uns professionals com nosaltres. Vam adonar-nos d'un detall crucial: El pintor patia artritis reumatoide a la mà dreta i quan a això afegim que la pintura mostra alguns traços poc precisos en determinades zones (només cal fixar-se en les orelles d'alguns dels cavalls), ja no ens pot quedar cap dubte. En Li Goglin va pintar aquest quadre mentre patia forts dolors reumàtics i com que està demostrat que aquesta malaltia s'agreuja amb el fred, això ens assenyala clarament que el quadre no es va pintar a la primavera sinó a l'hivern, més concretament en ple gener que és el mes més fred de l'any.

La nostra profunda investigació ha donat els seus fruits i ja tenim els tres ingredients definitius i definitoris que buscàvem: Cavalls, Sortida festiva i Gener. No ens cal res més per poder afirmar, gràcies a un treball deductiu d'alt nivell i amb un grau de certesa gairebé irrefutable, que aquest quadre és la primera representació pictòrica coneguda de les cavalcades dels Tres Tombs que cada any surten als nostres carrers per celebrar la festivitat de Sant Antoni Abat.

Joc de Ment - 021

ENDEVINACIÓ DELS TRES DAUS

- Tres daus de parxís
- Un gobelet
- Un full de paper i un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)

Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.

El mag es gira d'esquena perquè li resulti impossible veure res del que succeirà sobre la taula i indica a un espectador que hi tiri els tres daus. Una vegada ho ha fet, l'espectador ha d'escollir un dels daus i multiplicar per 2 el valor de la seva cara superior, a aquesta multiplicació li ha de sumar 5 i multiplicar per 5 aquest nou resultat. A continuació, afegirà a aquest primer total el valor d'un dels altres daus i multiplicarà el resultat d'aquesta nova suma per 10. L'últim pas és sumar el valor que mostra el tercer dau a aquest últim total que hem calculat.

Una vegada l'espectador ha efectuat totes aquestes operacions matemàtiques (mentalment o al full de paper facilitat a tal efecte) pot procedir a tapar els daus amb el gobelet, sense girar-los evidentment, i demanar al mag que es doni la volta. A aquest només li caldrà conèixer el resultat final dels càlculs que ha fet l'espectador per endevinar, gairebé immediatament, el valor dels tres daus que s'amaguen sota el gobelet.

L'únic que ha de fer el mag és restar 250 del resultat que ha calculat l'espectador. Les tres xifres d'aquesta resta seran els valors dels tres daus amagats.

JEROGLÍFICS

Al Diccionari català-valencià-balear (DCVB), la primera definició del mot JEROGLÍFIC ens remet a "l'escriptura dels antics egipcis en què s'empraven caràcters ideogràfics combinats amb caràcters fonètics representadors de sons o de síl·labes" però l'accepció que ara ens interessa és la tercera:

Escrit en què les lletres són totalment o parcialment reemplaçades per signes ideogràfics; especialment, els que s'usen com a endevinalles.

En l'àmbit de l'enigmística, per tant, ens referim a JEROGLÍFIC quan parlem d'una endevinalla lògica que consisteix a desxifrar una paraula o una frase incògnita que trobem representada mitjançant una sèrie d'imatges o signes gràfics. Aquests símbols poden ser, entre d'altres, dibuixos al·legòrics, notes musicals i també lletres i números que hem d'interpretar per poder trobar la solució que ens demanen, generalment responent un enunciat donat. Per arribar a descobrir aquesta resposta, hem de tenir en compte tant el significat d'aquests signes gràfics com la posició relativa entre ells dins la vinyeta on se'ns presenta el joc.

Aquest passatemps és conegut també com a REBUS, un terme d'etimologia incerta però que sol associar-se a l'ablatiu del mot llatí "res" que significa "cosa", suggerint que es tracta d'una "frase expressada amb coses" (en aquest cas els dibuixos o signes gràfics corresponents). Màrius Serra al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna - 1991) apunta que aquest terme llatí és una expressió el·líptica de la frase definitòria "Sententia rebus, non verbis, expressa". En alguns idiomes, la paraula "rebus" també és una metàfora d'una situació complicada i difícil d'interpretar.

En la presentació habitual d'aquest joc, els signes gràfics que el formen poden tenir una doble funció. Per una banda, indiquen conceptes rellevants per a la solució i en altres casos, es limiten a expressar alguns fragments de la frase o paraula que busquem. En conseqüència, la nostra feina és interpretar les imatges fins a trobar l'alternança de lletres i paraules que ens donarà la solució correcta. Evidentment, aquesta interpretació és subjectiva perquè depèn de la manera com cadascú de nosaltres entenguem les imatges que l'autor del passatemps ens presenta. D'aquesta subjectivitat que en aquest joc provoca el contacte incert entre el món de la imatge i la paraula, ens en parla Màrius Serra també al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA i ho il·lustra amb un exemple:

... Tot i que el jeroglífic entès com a enigma de consum és titllat sovint de joc subjectiu i poc rigorós, la seva presència a les seccions de passatemps és gairebé inqüestionable [...] Potser el recurs més contestat és el de les pressuposicions preposicionals. Per exemple, si a la vinyeta hi ha un Crist a la creu amb l'acrònim "INRI" transformat en "ATS" i la pregunta és "què fas els diumenges?" algú es veurà temptat a respondre "vaig a missa" pressuposant que l'acrònim "ATS" es refereix als antics infermers practicants i que el Crist simbolitza la religió. En realitat, aquest jeroglífic publicat per Nèstor Macià a la revista "...Més" tenia com a resposta "Encreuats" (En creu ATS)...

En el camp dels jeroglífics en el nostre idioma, cal destacar a Jordi Esteban i Calm que va ser l'autor del llibre "600 JEROGLÍFICS, 600 RECURSOS PER APRENDRE CATALÀ", un recull d'aquests passatemps que fou molt apreciat entre els ensenyants de llengua catalana perquè en sistematitzava el seu ús didàctic.

Precisament d'aquesta obra estan extrets els jeroglífics que es van publicar a la pàgina 45 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card i que us presento en la imatge següent on també podreu llegir un text de l'autor que ens parla de l'ús pedagògic i com a recurs lingüístic dels seus jeroglífics:

Com sempre, els comentaris estan a la vostra disposició per si hi voleu deixar la solució d'aquests quatre jeroglífics i també dels altres vuit que us he preparat expressament per a aquest post. En aquest cas, no porten una pregunta que heu de contestar sinó que tots ells són plats culinaris d'un suposat restaurant que ens repta a desxifrar el seu "MENÚ JEROGLÍFIC". Aquí el teniu:

---

GLOSSARI:

• Jeroglífic
• Rebus

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: