992.- El caragol dins el pou (extended version)

992.- Un caragol (que no és el mateix que el de l'enigma 029) cau a un pou de 20 metres i comença l'escalada per sortir-ne. Amb el seu esforç pot pujar 3 metres cada dia però quan s'amaga el sol deixa de bellugar i rellisca per culpa de la humitat, baixant 2 metres cada nit. D’aquesta manera aconsegueix arribar a la part superior del pou però, just en aquell moment, decideix que a baix de tot s'hi estava més fresc i torna a baixar al mateix ritme fins que torna a arribar al fons del pou. Suposant que cada dia hi ha les mateixes hores nocturnes que diürnes, podeu calcular quant de temps ha tardat a fer tot el trajecte de pujada i baixada?

SNAILWELL (East Cambridgeshire - England - UK)
Tret d'AQUÍ

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons "

Endevinalla 991

E991.- No sóc home aristocràtic, / ni noble, ni cavaller, / malgrat això puc romandre / cobert al davant el rei.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

991.- El problema de «La circulació ferroviària primitiva»

991.- El problema de «La circulació ferroviària primitiva» és un dels enigmes clàssics de Sam Loyd (1841-1911) en el camp del moviment i la disposició espacial. Imaginem dos trens que s'aproximen l'un a l'altre en sentit contrari per una via única. El que ve per la dreta està format per una màquina que arrossega tres vagons (D-d1-d2-d3) i el de l'esquerra consta d’una màquina amb quatre vagons (e4-e3-e2-e1-E). Els vagons només es poden moure si són arrossegats per una màquina però aquestes, que es poden moure tant endavant com enrere, no poden enganxar cap vagó a la seva part frontal. Per sort, entre els dos combois hi ha un petit ramal perpendicular a la via principal amb un baixador on es pot aparcar, cada vegada, un vagó o una màquina. Podeu ajudar als maquinistes a fer les maniobres necessàries per poder continuar el seu camí?

Tret d'AQUÍ

Refranyer Jeroglífic 105

QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Endevinalla 990

E990.- En alt lloc estic / i sempre esperant / a qui sol·liciti / de la meva carn.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

990.- Quantes pometes té el pomer?

990.- Per fer unes proves de cultiu, un pagès va dividir la seva finca en 15 parcel·les iguals i hi va plantar respectivament 1 pomera, 2 pomeres, 3 pomeres... fins arribar a l’última parcel·la on va plantar-hi 15 pomeres. Quan va arribar la primera collita, el pagès va comprovar que tots els arbres de cada parcel·la havien produït exactament el mateix nombre de pomes i, fet encara més extraordinari, va veure que la quantitat recollida a cada parcel·la era gairebé el mateix. De fet, si de la parcel·la que tenia 11 arbres s’hagués restat una poma per afegir-la a la collita de la parcel·la de 7 arbres i de la parcel·la 14 s’haguessin tret 3 pomes per sumar-les a la parcel·la 9 i 3 més per a la parcel·la 13, totes les parcel·les haguessin produït la mateixa quantitat de pomes. Podeu calcular quina va ser aquesta quantitat?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

Endevinalla 989

E989.- Tinc sal sense ser sal, / dono el do i no sé de solfa; / i encara que la sal doni, / no m'entendràs ni una gota.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "