En enigmística, s’anomenen MOTS TRIGÈMINS aquelles paraules que tenen una de les seves síl·labes repetida tres vegades. Els exemples més típics en català són el ball de saló d’origen cubà anomenat «txa-txa-txa» o, prenent-nos alguna llicència, l’onomatopeia «quiquiriquic» que evoca el cant del gall.
De fet, són molt escassos els MOTS TRIGÈMINS genuïns que consten al diccionari i, per això, el joc lingüístic que sorgeix de la recerca d’aquestes paraules es basa generalment a proposar una activitat similar a la creació dels MOTS MALETA o dels FALSOS DERIVATS que ens repta a inventar una nova paraula, més o menys versemblant, que compleixi la premissa de triplicar alguna de les seves síl·labes. En Màrius Serra al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) ens en dona tres exemples d’aquests neologismes trigèmins: «psiquequequeig» (reiteració obsessiva d'una mateixa idea), «fofòfob» (qui odia les coses fofes) i «tapapapades» (bufandes especials per dissimular les papades prominents).
Una altra opció relativament més senzilla seria la proposta de trobar FRASES TRIGÈMINES que, en permetre’ns jugar amb més d’una paraula, ens facilita la possibilitat d’encabir les tres síl·labes repetides dins una oració amb prou sentit com, per exemple: «Si vols fer una truita tàtara, barreja ja Jana els dos ous amb una patata tallada i escaldada. Davant de tot, però, treu-te la capa, paparra! I renta't la mà, mamarratxa!!».
La secció ‘Enigmística’ del diari AVUI, dedicada als jocs de paraules i que anava a càrrec del mateix Màrius Serra, en la seva edició del 20/06/1993 es titulava: «Que quequeges?» i proposava als lectors el joc de cercar expressions que, com aquest títol, continguessin un mínim de tres síl·labes iguals seguides. Al mateix article s’avisava que el repte no era gaire senzill...
Una altra opció relativament més senzilla seria la proposta de trobar FRASES TRIGÈMINES que, en permetre’ns jugar amb més d’una paraula, ens facilita la possibilitat d’encabir les tres síl·labes repetides dins una oració amb prou sentit com, per exemple: «Si vols fer una truita tàtara, barreja ja Jana els dos ous amb una patata tallada i escaldada. Davant de tot, però, treu-te la capa, paparra! I renta't la mà, mamarratxa!!».
La secció ‘Enigmística’ del diari AVUI, dedicada als jocs de paraules i que anava a càrrec del mateix Màrius Serra, en la seva edició del 20/06/1993 es titulava: «Que quequeges?» i proposava als lectors el joc de cercar expressions que, com aquest títol, continguessin un mínim de tres síl·labes iguals seguides. Al mateix article s’avisava que el repte no era gaire senzill...
El camí no és fàcil. El primer que cal fer és trobar un dels molts mots normals que presenten una síl·laba repetida: papà, mamà, nana, bobò, fofo, dada, coco, bàrbar, puput, patata, dídim, viu-viu, zum-zum... Qualsevol bessonada és bona per tenir alguna cosa al taller.
Però, ja se sap, dos sempre són pocs. De manera que cal buscar el tercer membre amb fruïció i intentar que tres no siguin massa. Hi ha molts trucs. Per exemple, fer frases: "ma mamà mama" —que diu el fill desolat quan truca a Alcohòlics Anònims i encara li responen que "el vi vivifica" —, o bé "na nana navega" —en boca d'un propietari de circ—. O encara qui "mirarà rara una dada Dadà". Són solucions barates, com també ho seria "donar-li liliàcies" per molt que ens recordi Marlene Dietrich.
En principi no regalarem "ni ninhidrina" per cap frase rebuda, perquè els mots trigèmins han de ser mots unitaris. Per això tampoc no valdrà la locució "anar a nannar", ni "la lal·lació" —un altre defecte de dicció— ni tampoc fer-se la sogra complaguda i escriure'ns que "la meva jove ve bé"....
Però, ja se sap, dos sempre són pocs. De manera que cal buscar el tercer membre amb fruïció i intentar que tres no siguin massa. Hi ha molts trucs. Per exemple, fer frases: "ma mamà mama" —que diu el fill desolat quan truca a Alcohòlics Anònims i encara li responen que "el vi vivifica" —, o bé "na nana navega" —en boca d'un propietari de circ—. O encara qui "mirarà rara una dada Dadà". Són solucions barates, com també ho seria "donar-li liliàcies" per molt que ens recordi Marlene Dietrich.
En principi no regalarem "ni ninhidrina" per cap frase rebuda, perquè els mots trigèmins han de ser mots unitaris. Per això tampoc no valdrà la locució "anar a nannar", ni "la lal·lació" —un altre defecte de dicció— ni tampoc fer-se la sogra complaguda i escriure'ns que "la meva jove ve bé"....
Tot i aquesta anunciada dificultat, els lectors del diari van ser capaços d’enviar diversos exemples de PARAULES i FRASES TRIGÈMINES que van sortir publicades en l’edició del dia 22/08/1993. Les podeu llegir en la còpia de l’article complet d’aquell dia que us deixo a continuació:
Per acabar, i com que aquest post m’ha quedat un pèl massa curt, fugiré una mica d’estudi... però posant música, que sempre va bé. I és que tant parlar de l'ús de síl·labes repetides a mi m’ha vingut al cap el terme «taral·larejar» (que no és un mot trigemin, però gairebé). Taral·laregem una cançó quan no en cantem la lletra sinó que la substituïm per una sèrie d’onomatopeies fetes de síl·labes repetides sense sentit. Això fa que no es puguin considerar paraules o frases trigèmines, però com he dit a mi me les ha recordat.
De vegades, són els mateixos autors musicals els que aprofiten aquest recurs quan escriuen les seves cançons. En trobaríem multitud d’exemples, però només en citaré tres: El primer és el paradigmàtic «LA, LA, LA» que podreu escoltar en la versió catalana de Joan Manuel Serrat que NO va poder guanyar el Festival d’Eurovisió de 1968. El segon és un tema de Les Luthiers titulat «ARIA AGRARIA» que els músics argentins converteixen en un divertit joc de paraules quan aconsegueixen que el seu ‘taral·leig’ no sigui una sèrie de síl·labes sense sentit sinó mots amb tot el seu significat. Cosa que en part també trobem en el darrer exemple, una col·laboració entre el grup vallenc Figa Flawas i el cantant Lluís Gavaldà titulada «XALALÀ» que juga amb la similitud d’aquesta onomatopeia i el verb xalar. Aquí els teniu:
De vegades, són els mateixos autors musicals els que aprofiten aquest recurs quan escriuen les seves cançons. En trobaríem multitud d’exemples, però només en citaré tres: El primer és el paradigmàtic «LA, LA, LA» que podreu escoltar en la versió catalana de Joan Manuel Serrat que NO va poder guanyar el Festival d’Eurovisió de 1968. El segon és un tema de Les Luthiers titulat «ARIA AGRARIA» que els músics argentins converteixen en un divertit joc de paraules quan aconsegueixen que el seu ‘taral·leig’ no sigui una sèrie de síl·labes sense sentit sinó mots amb tot el seu significat. Cosa que en part també trobem en el darrer exemple, una col·laboració entre el grup vallenc Figa Flawas i el cantant Lluís Gavaldà titulada «XALALÀ» que juga amb la similitud d’aquesta onomatopeia i el verb xalar. Aquí els teniu:
 |
|
 |
12 comentaris:
Interessant i divertit, Mac.
Estic taral·lejant les cançons que ens has deixat i m'ha aixecat l'ànim... Xa-la-là 🎶
Aferradetes musicals. ;-)
És molt difícil trobar nous exemples de trigèmins. Cal tenir més sort que tripitjar d'un ca, caca
Anava a buscar una frase trigèmina, però com dius és molt complicat, potser quan em jubili.
Ben bé que sense Marius Serra l'enigmística catalana no seria el mateix.
El que em sorprèn és que dins del teu recull musical no aparegui La Trinca, no tinc cap cançó concreta al cap, no els he escoltat tant com tu, però tan prolífics que eren i vist el seu estil m'estranyaria que no n'hi hagués cap on destaqués el taral·leig.
SA LLUNA: Gràcies! Com he dit més d'una vegada, jo em diverteixo (i n'aprenc) molt fent aquests posts de glossari i em fa content que també els trobeu interessants. :-)
Coincidim també a xalar amb el xalalà. Aquest tipus de cançons ens animen, efectivament, i això sempre va bé.
Abraçades!!
XAVIER: Sí, no és fàcil encabir tres síl·labes iguals una darrere l'altra i que en surti una frase amb prou sentit. Tu te n'has sortit prou bé amb el teu exemple... una mica escatològic, però del tot correcte. :-D
Gràcies!!
PONS: T'estàs guardant massa feina a fer per a quan et jubilis, a veure si no et quedarà temps per als viatges de l'Imserso...
No el descobrirem ara a en Màrius Serra. Aquests posts els escric jo, però el mèrit se l'ha d'emportar ell per la ingent feina de recopilació enigmística que va fer en el seu moment i que, no me n'he amagat mai, em serveix de base per fer-los.
No et diré que no hi vaig pensar en La Trinca a l'hora de triar cançons taral·lejades, però no me'n va venir cap al cap més enllà de les sintonies dels seus programes de televisió (el No papa papà papa pa papà... del 'No passa res' de TV3 o el tariro tariro de Televisió espanyola) que no em van acabar de fer el pes. Podria haver repassat la seva discografia per si me'n sortia alguna que no recordava (que podria ser, no t'ho nego), però vaig preferir anar per una altra banda i decidir-me per aquestes tres que he enllaçat. La primera perquè, com dic al post, em sembla un exemple paradigmàtic i les altres dues perquè tenen el plus de ser alhora taral·leig i joc de paraules que és una excusa perfecta per a citar-les al XAREL-10.
Encara no m'ha vagat ni d'escoltar les teves cançons, avui segur que ho podré fer. He passat uns dies fent d'àvia intensament, ens ha nascut un net nou i mentrestant m'havia de fer càrrec de la Joana. I hi ha moments que no donem per tot. No em poso pas a buscat mots trigèmins, però m'ha agradat molt saber - ne el nom, la seva existència i tot el que ens expliques.
Moltes gràcies, Mc! I una abraçada.
Soc la Carme
CARME: Els mots trigèmins no es mouran d'aquí i poden esperar tant com calgui davant aquesta boníssima notícia, només faltaria. Moltes felicitats a tu i a la resta de la teva família i un petonet de benvinguda a aquest nou membre que s'hi acaba d'incorporar. :-)
Una gran abraçada!!
PONS (continuació): Al final, i buscant una altra cosa, me n'ha sortit una de cançó de La Trinca que podria haver format part del recull del post perquè també uneix el taral·leig i el joc de paraules. Em refereixo a la titulada EL BAION DE L'OTAN ('Nou de Trinca' - 1981) que en la seva tornada fa: "I l'OTAN? Anar-hi anant!, Anar-hi anant, Anar-hi anant!, narinàn, narinàn, narinàn..."
I potser encara en trobaríem més d'exemples en la seva discografia, ja et vaig dir que no ho descartava perquè els nois de Canet, en aquest sentit, venen a ser com Els Simpsons que han tractat tants temes i de tantes maneres que es poden fer servir gairebé de "font bibliogràfica". ;-D
Tot plegat, ben entretingut un cop més, felicitats !!.
ARTUR: Moltes gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada