I AL FINAL VA QUEDAR SOLA
Quatre objectes (tres d'iguals i un de diferent)
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Per a realitzar aquest joc necessitem quatre objectes, dels quals tres han de ser semblants i el quart força diferent de la resta; per exemple, tres cartes de pòquer negres i una vermella, tres monedes d’1 euro i una altra de 2 euros, tres llumins i un escuradents, etc., etc.
Suposem que el fem amb les cartes. Per començar, el mag les entrega a un espectador i li demana que les col·loqui les quatre sobre la taula en l’ordre que prefereixi. Una vegada fet això, el mag es girarà i demanarà a la seva ‘víctima’ que canviï la carta vermella de lloc les vegades que vulgui, però sempre intercanviant-ne la posició amb una de les negres que tingui a tocar. Això pot fer-ho tantes vegades com vulgui, només cal que digui en veu alta «canvi» cada vegada que procedeixi a moure les dues cartes triades.
Com que l’espectador té la llibertat d’intercanviar la carta vermella amb la negra de la seva dreta o de la seva esquerra (sempre que la carta vermella no sigui una dels extrems, evidentment) i a més ho pot fer les vegades que vulgui, sembla impossible que el mag, girat d’esquena, pugui controlar on para finalment la carta vermella. Però no hem de menystenir la seva capacitat telepàtica perquè malgrat tot el mag ha anat seguint la carta vermella, sap on ha quedat situada i ho demostrarà sense necessitat de fer cap pregunta ni de mirar cap a la taula. Només li cal anar indicant, d’una en una, les cartes que l’espectador ha d’anar traient per a deixar, finalment, ben sola la carta vermella.
Suposem que el fem amb les cartes. Per començar, el mag les entrega a un espectador i li demana que les col·loqui les quatre sobre la taula en l’ordre que prefereixi. Una vegada fet això, el mag es girarà i demanarà a la seva ‘víctima’ que canviï la carta vermella de lloc les vegades que vulgui, però sempre intercanviant-ne la posició amb una de les negres que tingui a tocar. Això pot fer-ho tantes vegades com vulgui, només cal que digui en veu alta «canvi» cada vegada que procedeixi a moure les dues cartes triades.
Com que l’espectador té la llibertat d’intercanviar la carta vermella amb la negra de la seva dreta o de la seva esquerra (sempre que la carta vermella no sigui una dels extrems, evidentment) i a més ho pot fer les vegades que vulgui, sembla impossible que el mag, girat d’esquena, pugui controlar on para finalment la carta vermella. Però no hem de menystenir la seva capacitat telepàtica perquè malgrat tot el mag ha anat seguint la carta vermella, sap on ha quedat situada i ho demostrarà sense necessitat de fer cap pregunta ni de mirar cap a la taula. Només li cal anar indicant, d’una en una, les cartes que l’espectador ha d’anar traient per a deixar, finalment, ben sola la carta vermella.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada