I AL FINAL VA QUEDAR SOLA

Quatre objectes (tres d'iguals i un de diferent)

Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.

Per a realitzar aquest joc necessitem quatre objectes, dels quals tres han de ser semblants i el quart força diferent de la resta; per exemple, tres cartes de pòquer negres i una vermella, tres monedes d’1 euro i una altra de 2 euros, tres llumins i un escuradents, etc., etc.
Suposem que el fem amb les cartes. Per començar, el mag les entrega a un espectador i li demana que les col·loqui les quatre sobre la taula en l’ordre que prefereixi. Una vegada fet això, el mag es girarà i demanarà a la seva ‘víctima’ que canviï la carta vermella de lloc les vegades que vulgui, però sempre intercanviant-ne la posició amb una de les negres que tingui a tocar. Això pot fer-ho tantes vegades com vulgui, només cal que digui en veu alta «canvi» cada vegada que procedeixi a moure les dues cartes triades.
Com que l’espectador té la llibertat d’intercanviar la carta vermella amb la negra de la seva dreta o de la seva esquerra (sempre que la carta vermella no sigui una dels extrems, evidentment) i a més ho pot fer les vegades que vulgui, sembla impossible que el mag, girat d’esquena, pugui controlar on para finalment la carta vermella. Però no hem de menystenir la seva capacitat telepàtica perquè malgrat tot el mag ha anat seguint la carta vermella, sap on ha quedat situada i ho demostrarà sense necessitat de fer cap pregunta ni de mirar cap a la taula. Només li cal anar indicant, d’una en una, les cartes que l’espectador ha d’anar traient per a deixar, finalment, ben sola la carta vermella.
Suposem que el fem amb les cartes. Per començar, el mag les entrega a un espectador i li demana que les col·loqui les quatre sobre la taula en l’ordre que prefereixi. Una vegada fet això, el mag es girarà i demanarà a la seva ‘víctima’ que canviï la carta vermella de lloc les vegades que vulgui, però sempre intercanviant-ne la posició amb una de les negres que tingui a tocar. Això pot fer-ho tantes vegades com vulgui, només cal que digui en veu alta «canvi» cada vegada que procedeixi a moure les dues cartes triades.
Com que l’espectador té la llibertat d’intercanviar la carta vermella amb la negra de la seva dreta o de la seva esquerra (sempre que la carta vermella no sigui una dels extrems, evidentment) i a més ho pot fer les vegades que vulgui, sembla impossible que el mag, girat d’esquena, pugui controlar on para finalment la carta vermella. Però no hem de menystenir la seva capacitat telepàtica perquè malgrat tot el mag ha anat seguint la carta vermella, sap on ha quedat situada i ho demostrarà sense necessitat de fer cap pregunta ni de mirar cap a la taula. Només li cal anar indicant, d’una en una, les cartes que l’espectador ha d’anar traient per a deixar, finalment, ben sola la carta vermella.

10 comentaris:
I si el espectador no vol fer més canvis?...🤔
Aferradetes, Mac.
Vaja !, tot un "trilero carteril" ! :DD
M'hauria d'entrenar força per aconseguir-lo fer i tot i així... :)
Salut !!.
Ho trobo complicat. Què en diu el Mag Pop?
SA LLUNA: La 'gràcia' d'aquest joc és que el mag aconsegueix aïllar la carta vermella (que és l'objecte diferent, en aquest cas) malgrat que no sap on ha quedat després que l'espectador l'hagi canviat de lloc les vegades que ha volgut. Si l'espectador decideix no fer cap canvi, el truc perd tot el sentit perquè aleshores el mag sap on és la carta vermella objecte en tot moment, ja que, abans de girar-se, ha vist com l'espectador deixava les quatre cartes damunt la taula.
Abraçades!!
ARTUR: Ben trobat! És cert que, vist des de fora, aquest truc pot semblar-se al joc del triler... amb la diferència que aquí el que fa els canvis és la víctima i el que ha de descobrir 'on és la boleta' és el mag. ;-)
No et deixis enganyar per l'explicació que sovint és més enrevessada que el truc mateix. És evident que per fer aquest truc (o qualsevol altre) cal un cert entrenament, però en aquest cas no en cal gaire. Amb algunes (poques) proves per tenir clar com s'han d'anar descartant les cartes segons la seva posició inicial sigui parell o senar, ja n'has tret l'entrellat.
Salut!
XAVIER: Com li acabo de dir a l'Artur, la complicació d'aquest joc de mans no és tanta com pot semblar només llegint-ne l'explicació i n'hi ha prou amb provar de fer-lo unes poques vegades per agafar-li el truc.
No sé què et diria el Mago Pop (ara fa temps que no passa per aquí :-D), però m'ho puc imaginar. Segur que insistiria en el fet que per entendre un joc de mans cal passar de la teoria a la pràctica i entrenar-lo totes les vegades que calgui. ;-)
Sempre m’impressionen aquest jocs senzills de fer i ben efectius. Algú s'ho va curar molt per inventar-los.
Bon cap de setmana, Mc!
Carme
CARME: És just això que dius el que a mi també m'atrapa d'aquests jocs de mans. Quan te'ls expliquen, t'adones que el 'truc' és ben senzill i no té cap misteri; però (abans que el coneguis) et quedes ben sorprès quan te'ls fan. Realment es mereixen un aplaudiment els que els van idear, té força mèrit això. :-)
Bon cap de setmana!!
Jo seria molt agosarat i ho faria amb objectes molt diferents, per exemple tres cartes de pòquer negres i una moneda de 2 euros
PONS: La teva gosadia no té límits!! :-DD
Publica un comentari a l'entrada