Avui XAREL-10 fa setze anys!!
El número 16 està estretament vinculat amb el llibre «Ulisses» de James Joyce publicat l’any 1922. La trama d’aquesta complexa novel·la avantguardista que explora diferents temes i estils literaris transcorre a la ciutat de Dublín durant un sol dia, concretament el 16 de juny de 1904. Sembla que l’autor va triar aquesta data perquè fou el dia que va conèixer Nora Barnacle, qui més tard es convertiria en la seva dona i la mare dels seus dos fills. La coincidència, però, regeix l'univers de Joyce d'innombrables maneres i així, per exemple, resulta que a «The Ulysses Guide: Tours through Dublin, 2a ed. (New Island, 2015)», Robert Nicholson assenyala una dada interessant quan ens parla de l’indret on s’inicia la novel·la, la Martello Tower situada a Sandycove, al comtat de Dublín: "Casualment, l'ordre per a la construcció d'aquesta torre, i d'altres de la zona, tenia data del 16 de juny de 1804". I encara una altra coincidència, el germà de Joyce, Stanislaus, moriria a Dublín també un 16 de juny, en aquest cas de l’any 1955.
No és estrany, doncs, que aquest dia fos l’escollit per a commemorar anualment la vida i l’obra de l’autor irlandès, en una festa de gran rellevància cultural que se celebra a diversos països cada 16 de juny i que s’anomena Bloomsday en honor al protagonista de la novel·la. Una d’aquestes celebracions és l’organitzada a Barcelona per l’Escola Bloom, una escola literària impulsada pels escriptors Borja Bagunyà i Lana Bastašić que fou creada, quina casualitat, l’any 2016.
Per altra banda, setze són també els anys que separen els dos protagonistes de la novel·la, Leopold Bloom i Stephen Dedalus. Al penúltim capítol, aquest fet provoca la reflexió d’en Bloom en el sentit que setze anys abans, quan ell tenia l’edat de Stephen, aquest tenia 6 anys i setze anys després, quan Stephen tindrà l’edat que ell té ara, ell en tindrà 54. Us deixo a continuació aquest fragment concret del capítol "Quins cursos" de l’«Ulisses» de Joyce amb traducció de Joaquim Mallafré:
No és estrany, doncs, que aquest dia fos l’escollit per a commemorar anualment la vida i l’obra de l’autor irlandès, en una festa de gran rellevància cultural que se celebra a diversos països cada 16 de juny i que s’anomena Bloomsday en honor al protagonista de la novel·la. Una d’aquestes celebracions és l’organitzada a Barcelona per l’Escola Bloom, una escola literària impulsada pels escriptors Borja Bagunyà i Lana Bastašić que fou creada, quina casualitat, l’any 2016.
Per altra banda, setze són també els anys que separen els dos protagonistes de la novel·la, Leopold Bloom i Stephen Dedalus. Al penúltim capítol, aquest fet provoca la reflexió d’en Bloom en el sentit que setze anys abans, quan ell tenia l’edat de Stephen, aquest tenia 6 anys i setze anys després, quan Stephen tindrà l’edat que ell té ara, ell en tindrà 54. Us deixo a continuació aquest fragment concret del capítol "Quins cursos" de l’«Ulisses» de Joyce amb traducció de Joaquim Mallafré:
[...] Quina relació existia entre les edats llurs?
16 anys enrere, el 1888, quan Bloom tenia l’edat actual de Stephen, Stephen tenia 6 anys. 16 anys després, el 1920, quan Stephen tindria l’edat actual de Bloom, Bloom en tindria 54. El 1936, quan Bloom ja en tindria 70 i Stephen 54, les seves edats inicialment en relació de 16 a 0 serien de 17 1/2 a 13 1/2, amb un increment de la proporció i disminució de la disparitat segons s’afegissin anys futurs arbitraris, ja que si la proporció existent el 1883 hagués romàs immutable, concebent que això fos possible, fins aleshores, 1904, que Stephen en tenia 22, Bloom en tindria 374, i el 1920 Stephen en tindria 38 els mateixos de Bloom en aquell moment, Bloom en tindria 646, mentre que el 1952, quan Stephen hauria atès la màxima edat postdiluviana de 70 anys, Bloom, amb 1190 anys de vida i havent nascut l’any 714, sobrepassaria en 221 anys la màxima edat antediluviana, la de Matusalem, 969 anys, mentre que si Stephen continuava vivint fins a arribar en aquella edat l’any 3072 dC, Bloom hauria hagut de viure 83.300 anys, vol dir que hauria hagut de néixer l’any 81396 aC.
Quins esdeveniments podien anul·lar aquests càlculs?
La cessació de l’existència de tots dos o d’un d’ells, la inauguració d’una nova era o calendari, l’anihilació del món i consegüent anihilació de l’espècie humana, inevitable però impronosticable. [...]
16 anys enrere, el 1888, quan Bloom tenia l’edat actual de Stephen, Stephen tenia 6 anys. 16 anys després, el 1920, quan Stephen tindria l’edat actual de Bloom, Bloom en tindria 54. El 1936, quan Bloom ja en tindria 70 i Stephen 54, les seves edats inicialment en relació de 16 a 0 serien de 17 1/2 a 13 1/2, amb un increment de la proporció i disminució de la disparitat segons s’afegissin anys futurs arbitraris, ja que si la proporció existent el 1883 hagués romàs immutable, concebent que això fos possible, fins aleshores, 1904, que Stephen en tenia 22, Bloom en tindria 374, i el 1920 Stephen en tindria 38 els mateixos de Bloom en aquell moment, Bloom en tindria 646, mentre que el 1952, quan Stephen hauria atès la màxima edat postdiluviana de 70 anys, Bloom, amb 1190 anys de vida i havent nascut l’any 714, sobrepassaria en 221 anys la màxima edat antediluviana, la de Matusalem, 969 anys, mentre que si Stephen continuava vivint fins a arribar en aquella edat l’any 3072 dC, Bloom hauria hagut de viure 83.300 anys, vol dir que hauria hagut de néixer l’any 81396 aC.
Quins esdeveniments podien anul·lar aquests càlculs?
La cessació de l’existència de tots dos o d’un d’ells, la inauguració d’una nova era o calendari, l’anihilació del món i consegüent anihilació de l’espècie humana, inevitable però impronosticable. [...]
Sembla ben enrevessada la lectura de l’«Ulisses», per sort al XAREL-10 no ens compliquem tant la vida i ens limitem només als enigmes i endevinalles que, si bé també ens poden escalfar el cap, potser no ho fan fins a aquest extrem. ;-)
I és així, publicant simples entreteniments, com hem arribat a complir setze anys mantenint el blog en marxa. Tota una fita pels temps que corren i que cal celebrar com cal. Començant, és clar, agraint-vos la vostra presència als que encara seguiu passant per aquí: MOLTES GRÀCIES PER SER-HI!!
I continuant, per no perdre el costum, amb la proposta d’un nou Enigma Especial d'Aniversari que espero que trobeu menys indesxifrable que el text d'en James Joyce. Aquí el teniu:
I és així, publicant simples entreteniments, com hem arribat a complir setze anys mantenint el blog en marxa. Tota una fita pels temps que corren i que cal celebrar com cal. Començant, és clar, agraint-vos la vostra presència als que encara seguiu passant per aquí: MOLTES GRÀCIES PER SER-HI!!
I continuant, per no perdre el costum, amb la proposta d’un nou Enigma Especial d'Aniversari que espero que trobeu menys indesxifrable que el text d'en James Joyce. Aquí el teniu:
L'EDAT DE LA MEVA GERMANA
Fa setze anys, jo tenia la meitat dels anys que tenia la meva germana. En canvi, dos anys abans que jo fes els 16 anys la meva germana tenia la meitat de l’edat que aleshores tenia el nostre pare. Circumstància que actualment ens passa al meu pare i a mi. Quants anys té ara la meva germana?
Fa setze anys, jo tenia la meitat dels anys que tenia la meva germana. En canvi, dos anys abans que jo fes els 16 anys la meva germana tenia la meitat de l’edat que aleshores tenia el nostre pare. Circumstància que actualment ens passa al meu pare i a mi. Quants anys té ara la meva germana?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas " i " Pons "
18 comentaris:
Seria maco que Xarel·10 hagués nascut un 16 de juny, però no, va néixer un vulgar dia 2 d'octubre.
A veure, 81396 aC. pot semblar molt antic, però els experts diuen que els homos sapiens van aparèixer fa uns 300.000 anys, el gènere Homo fa uns 2 milions d'anys, i el primer mamífer fa 200 milions d'anys. Amb tot això no vull dir que els 16 anys de Xarel·10 siguin poca cosa, però no sé on volia arribar realment.
Una vegada més, gràcies a mi per ser-hi. També gràcies a tu, però no vulguis acaparar protagonisme.
Sobre el problema. He tingut en compte la primera i tercera condició, la segona condició no sabia com fer-la equació, i llavors he anat temptejant una mica amb les altres dues amb nombres així amb sentit.
20 - 16 = (G - 16)/2
20 = P / 2
Jo=20, Germana=24, Pare=40
PONS: Sí, noi. No entenc com fa 16 anys no se'm va acudir fer quadrar la data de l'aniversari del blog amb l'Ulisses de Joyce i així avui poder fer una celebració encara més maca. :-DD
Quan hem de comptar els anys en milers, centenars de milers o milions tot es difumina una mica, centrem-nos en els 16 anyets que són més fàcils de calcular... i de recordar que és el que toca avui.
T'agraeixo l'agraïment, però m'apunto a donar-te'l a tu (i a tots els que encara passeu per aquí). Tinc ben clar que sense vosaltres, això no seria igual... i potser ja ni seria.
Pel que fa a l'enigma. Com que ja avises que no has tingut en compte la segona premissa, no t'estranyarà si et dic que la teva solució no és la del LLIBRE. Caldrà donar-hi alguna volta més i provar de convertir aquella premissa en una equació per així no haver d'anar temptejant possibles resultats.
Moltes felicitats al Xarel-10 i al seu creador.
Què en puguem fer molt més amb tan bona companyia!.😉
Sempre tindrà el doble dels anys del seu germà, per tant si el seu germà té 16 anys, la seva germana: 16x2= 32 anys.
Aferradetes de festa, Mac.🤗🥂
Xarel-16
Gran reserva.
Moltes felicitats al Xarel-10 "adolescent" !!! . Una bona coincidència amb l'escriptor Joyce, al que sembla que també li agradaven els jocs de números !, com ve ho demostra el text que ens comparteixes que, sigui dit a la vegada, quin embolic ! ;DD Si Einstein aixeques el cap de nou i li tornessin el seu cervell a lloc, ja ho diria.... el temps és relatiu !! ...i com més anys passen , més s'ajunten !.
Donaré unes voltes més al meu de cap a veure si el meu cervellet aconsegueix treure'n la edat d'aquesta colla....que ho veig complicat !!..... au, un brindis amb taronjada i sense ginebra, per aquest vailet que aviat anirà a la universitat !!.
Bon aniversari !!!.
SA LLUNA: Moltíssimes gràcies, per les felicitacions i, sobretot, per aquesta bona companyia compartida que jo també desitjo que duri molt més. :-)
Parlant de l'enigma, doncs cal dir que no vas gaire bé. No és correcte afirmar que "la germana sempre tindrà el doble d'anys que el germà", pensa que perquè fos així per cada any que complís el germà, la germana n'hauria de fer dos i d'anys només se'n compleix un cada any... per sort. ;-)
Tampoc és cert que el germà tingui actualment 16 anys, això l'enunciat no ho diu enlloc. A veure si amb una segona lectura tot s'aclareix una mica...
Abraçades de festa, i tant que sí!! :-))
XAVIER: Sí que ja comencem a tenir una mica de 'solera'... :-D
Gràcies!!
ARTUR: Moltes gràcies!!
L'Ulisses de Joyce té fama de llibre de lectura difícil i, si ens basem en aquest fragment que he citat, no podem negar que se l'ha guanyada a pols. ;-))
A veure si amb aquestes voltes de més, trobes el desllorigador de l'enigma. Ja ens ho diràs.
M'apunto al brindis i accepto que sigui sense ginebra... però almenys mitja copeta de cava sí que ens la podríem prendre, no? :-D
Si el germà tenia la meitat de la edat de la seva germana, la seva germana n'havia de tenir el doble que ell, és a dir, si la germana en té 16 (un exemple), el seu germà 8 i si el germà 10, la seva germana 20. Això no és cumplir dos anys per un, a mesura que el germà es feia gran, també la germana. ;-) Això és el que volia dir.
Li seguiré donant voltes...
SA LLUNA: Sí, en això estem d'acord. Quan el germà tingui la meitat dels anys de la germana, la germana en tindrà el doble que el germà (és allò del 'tanto monta, monta tanto' :-D). El que jo et qüestionava és el "sempre" que encapçala el teu comentari, perquè aquesta proporció de 2 a 1 en les seves edats no la trobem en qualsevol edat sinó només en una de molt concreta que, en el cas que ens ocupa, va succeir 16 anys enrere (i no pas quan el germà tenia 16 anys que ens deies tu) .
Aquesta és la primera dada que ens dona l'enigma. De la resta de l'enunciat han de sortir les altres claus que ens permeten treure l'entrellat al problema si som capaços d'interpretar-les correctament... després de donar-li les voltes necessàries, és clar. ;-)
Per molts anys, al Xarel-10 i per molts anys al McAbeu.
No he pogut mai amb l'Ulisses, i això que he fet diversos intents de llegir-lo. Aquest fragment que ens proposes, em fa venir mal de cap i mareig tot a la vegada... he, he,he...
I pel que fa al teu enigma, em surt un pare molt jove, però se'm compleixen les tres condicions, si no m'ho miro malament.
La germana té 20 anys, el germà 18 i el pare 36
Fa 16 anys els germans en tenien 4 i 2, i es compleix la primera condició.
Quan el germà en tenia 14, (o sigui fa 4 anys) la germana en tenia 16 i el pare 32.
I actualment doncs, sí 18 és la meitat de 36.
És complicat d'explicar les equacions que he fet, però si cal ho intentaré, però només si ho he encertat.
CARME: Moltes gràcies!!
Jo tampoc l'he llegit l'Ulisses de Joyce. La seva fama de ser un llibre feixuc i complicat ha fet que ja ni m'ho plantegés, quan llegeixo vull esbandir els maldecaps no provocar-me'n més amb la lectura. ;-)
La teva solució a l'enigma és ben correcta, com tu mateixa demostres comprovant que compleix les tres premisses de l'enunciat. Efectivament, la germana té 20 anys. Molt bé! T'emportes el rètol vermell. Felicitats!! :-)
(Nota: Per tant, és cert que el pare ho va ser molt jove. Tenir un fill amb 16 anys és, sens dubte, prematur; però no pots negar-me que s'escau a l'enigma i a l'aniversari que celebrem. No deixem res a la casualitat en aquest blog! :-D)
Pel que fa a plantejar les equacions, doncs ja saps que el LLIBRE no pot considerar un enigma com totalment solucionat si no li dieu, ni que sigui succintament, com heu arribat al resultat.
En aquest cas, queda clar que la resolució implica convertir les tres premisses de l'enunciat en tres equacions amb tres incògnites i al primer comentari en PONS ja ens en dona dues (si obviem el seu error de considerar que el germà té 20 anys).
Aprofitem-nos de la seva feina (ja li donarem un trosset de rètol vermell a canvi :-DD) i fem servir la seva notació (anomenant J a l'edat actual del germà (Jo), G a la de la Germana i P a la del Pare) per analitzar l'enigma pas a pas:
1. La primera premissa de l'enunciat diu que "Fa setze anys, jo tenia la meitat dels anys que tenia la meva germana" i d'aquí obtenim la primera equació: (J-16) = (G-16)/2
2. L'última frase ens diu que actualment a les edats del germà i el pare els passa el mateix que els passava abans a les de la germana i el pare, que una era la meitat de l'altra. Això ens dona la segona equació: J = P/2
La tercera equació l'hem de treure de la part central de l'enunciat... us la deixo per a vosaltres.
Reconec que tens tota la raó que l'edat del pare s'escau totalment a l'enigma d'avui, igualment com la citació de l'Ulisses, que tambe s'hi escau. I a més a més m'ha servit per a llegir-ne un paràgraf més i confirmar-me a mi mateixa que no ho penso tornar a intentar. Sobre les lectures penso com tu, són per gaudir-les.
La tercera equació, jo l'he plantejat així:
Els anys que fa que la germana tenia la meitat del anys del pare és: J-14
G- (J-14) = (P- (J-14)) / 2
A veure si al LLIBRE li agrada.
Abraçades
CARME: I tant que li agrada al LLIBRE, perquè és just el plantejament que calia fer.
Havíem de veure que quan l'enunciat parla de “dos anys abans que jo fes els setze anys” es refereix a un temps enrere que desconeixem (x) quan el germà tenia catorze anys i això ho podem escriure matemàticament així: 14 = J-x. És a dir que el temps que ha passat des d'aleshores és x = J-14. Aplicant això a la segona premissa de l'enunciat ens surt l'equació que tu ens has escrit i que completa les tres que necessitàvem per resoldre les tres incògnites.
Gràcies per voler jugar sempre a tot el que us proposo. Abraçades!!
Per molts anys! Tot un veterà!
SALVADOR: Anem aguantant que és el que compta. Moltes gràcies!
Hauria acabat traient l'equació del mig, però reconec que no li vaig dedicar gaire temps, ja saps, el tràfec de la vida moderna. Per sort, la Carme, que està jubilada, ha tingut més temps per mirar-s'ho. En tot cas, quan jo em jubili és probable que també tingui més temps per dedicar-los als teus enigmes, només has d'aguantar el blog una pila d'anys més.
PONS: No et garanteixo res, pensa que a mi em toca jubilar-me abans que tu i ves a saber que faré quan no hagi de fitxar cada dia. ;-)
Publica un comentari a l'entrada