024 - EL CAS DE L’ARQUITECTA DESAPAREGUDA
M’han contractat per investigar un cas de desaparició. La víctima és una famosa arquitecta coneguda per defensar que l’ecologia no ha de ser incompatible amb el luxe i haver creat el concepte ‘eco-luxury-building’ que promou les construccions sostenibles, autosuficients i ecològiques d’alt estànding perquè, cito textualment, l’ús de les energies renovables i dels materials reciclables no ha d’estar forçosament renyit amb el bon gust.
Actualment, estava treballant en la remodelació d’una vella masia on podia donar via lliure a les seves idees. El mas, aïllat i desconnectat de qualsevol xarxa de subministrament, li permetia combinar en una mateixa obra les plaques solars i el reaprofitament de l’aigua amb, per exemple, una cuina amb les últimes novetats en electrodomèstics i uns banys amb banyera d’hidromassatge. La propietat li havia donat carta blanca i això havia fet que ella la considerés l’obra culminant de la seva carrera on plasmar tot el seu ofici. Era, salvant les distàncies, la seva Sagrada Família i, per tant, hi estava molt a sobre. Fins i tot, tal com havia fet Antoni Gaudí al seu temple, sovint s’hi quedava a dormir per vigilar de ben a prop com anaven les obres.
I, com sempre que hi intervenen paletes i manobres, les obres no anaven al ritme previst. Algunes estances avançaven correctament, per exemple la cuina ja estava llesta, però d’altres com el bany principal havien quedat a mig fer perquè el fabricant de rajoles s’havia quedat sense estoc de marbre ecològic. En el mateix cas s’havien trobat els instal·ladors elèctrics que estaven aturats esperant l’entrega de les plaques fotovoltaiques encomanades. Com podeu suposar, tots aquests maldecaps afectaven la nostra protagonista que, darrerament, no abandonava l’obra ni de dia ni de nit com si la seva presència pogués, per si sola, arreglar tots els problemes.
Per això, tothom se’n va estranyar de no trobar-la un matí. Aquell dia, a mesura que els operaris anaven arribant per incorporar-se als seus llocs de treball, una pregunta s’anava repetint insistentment: «On és la ‘jefa’?» La seva absència no era normal, però en principi només van pensar que s’havia entretingut més del compte en un de les seves habituals passejades pel bosc que rodejava la masia. Però quan a l’hora d’esmorzar van constatar que la dona encara no havia tornat, aleshores sí que es van començar a preocupar. Tots tenien ben present que el dia anterior no havia estat gens plàcid: l’arquitecta havia tingut una discussió amb els encarregats sobre la interpretació dels plànols i havia amenaçat d’acomiadar-los, havia fet fora el camió de ciment perquè la mescla que portava no era la correcta, havia posat el crit al cel perquè s'havien quedat sense gasoil per al grup electrogen i, fins i tot, s’havia barallat amb els fusters per l’origen de la caoba que instal·laven. Va ser un dia de molts nervis, però finalment va semblar que les aigües es calmaven i la jornada laboral havia acabat sense més problemes. Així que quan els operaris van marxar no van notar res fora del normal i, fins i tot, el noi que fa les perforacions en formigó per a la instal·lació posterior dels baixants que havia estat l’últim a sortir de la casa va veure com la dona s’estava preparant alguna cosa al microones amb total tranquil·litat i aquesta li havia explicat que després aprofitaria les últimes hores de sol fent un llarg passeig per recarregar les piles.
Evidentment, no van voler esperar més. Això ho canviava tot. Si havia sortit al bosc al vespre i encara no havia tornat, és que li havia passat alguna cosa greu. Van sortir immediatament a buscar-la i van avisar a la policia que de seguida van escorcollar tota l’obra buscant proves i van organitzar un parell de batudes pel bosc. Però, fins ara, no han obtingut cap resultat de les seves investigacions. La meva feina, doncs, és intentar trobar una pista on ningú l’ha trobat. I em sembla que ja sé per on començar...
I vosaltres, heu descobert algun detall en aquesta història que permeti continuar la investigació?
Actualment, estava treballant en la remodelació d’una vella masia on podia donar via lliure a les seves idees. El mas, aïllat i desconnectat de qualsevol xarxa de subministrament, li permetia combinar en una mateixa obra les plaques solars i el reaprofitament de l’aigua amb, per exemple, una cuina amb les últimes novetats en electrodomèstics i uns banys amb banyera d’hidromassatge. La propietat li havia donat carta blanca i això havia fet que ella la considerés l’obra culminant de la seva carrera on plasmar tot el seu ofici. Era, salvant les distàncies, la seva Sagrada Família i, per tant, hi estava molt a sobre. Fins i tot, tal com havia fet Antoni Gaudí al seu temple, sovint s’hi quedava a dormir per vigilar de ben a prop com anaven les obres.
I, com sempre que hi intervenen paletes i manobres, les obres no anaven al ritme previst. Algunes estances avançaven correctament, per exemple la cuina ja estava llesta, però d’altres com el bany principal havien quedat a mig fer perquè el fabricant de rajoles s’havia quedat sense estoc de marbre ecològic. En el mateix cas s’havien trobat els instal·ladors elèctrics que estaven aturats esperant l’entrega de les plaques fotovoltaiques encomanades. Com podeu suposar, tots aquests maldecaps afectaven la nostra protagonista que, darrerament, no abandonava l’obra ni de dia ni de nit com si la seva presència pogués, per si sola, arreglar tots els problemes.
Per això, tothom se’n va estranyar de no trobar-la un matí. Aquell dia, a mesura que els operaris anaven arribant per incorporar-se als seus llocs de treball, una pregunta s’anava repetint insistentment: «On és la ‘jefa’?» La seva absència no era normal, però en principi només van pensar que s’havia entretingut més del compte en un de les seves habituals passejades pel bosc que rodejava la masia. Però quan a l’hora d’esmorzar van constatar que la dona encara no havia tornat, aleshores sí que es van començar a preocupar. Tots tenien ben present que el dia anterior no havia estat gens plàcid: l’arquitecta havia tingut una discussió amb els encarregats sobre la interpretació dels plànols i havia amenaçat d’acomiadar-los, havia fet fora el camió de ciment perquè la mescla que portava no era la correcta, havia posat el crit al cel perquè s'havien quedat sense gasoil per al grup electrogen i, fins i tot, s’havia barallat amb els fusters per l’origen de la caoba que instal·laven. Va ser un dia de molts nervis, però finalment va semblar que les aigües es calmaven i la jornada laboral havia acabat sense més problemes. Així que quan els operaris van marxar no van notar res fora del normal i, fins i tot, el noi que fa les perforacions en formigó per a la instal·lació posterior dels baixants que havia estat l’últim a sortir de la casa va veure com la dona s’estava preparant alguna cosa al microones amb total tranquil·litat i aquesta li havia explicat que després aprofitaria les últimes hores de sol fent un llarg passeig per recarregar les piles.
Evidentment, no van voler esperar més. Això ho canviava tot. Si havia sortit al bosc al vespre i encara no havia tornat, és que li havia passat alguna cosa greu. Van sortir immediatament a buscar-la i van avisar a la policia que de seguida van escorcollar tota l’obra buscant proves i van organitzar un parell de batudes pel bosc. Però, fins ara, no han obtingut cap resultat de les seves investigacions. La meva feina, doncs, és intentar trobar una pista on ningú l’ha trobat. I em sembla que ja sé per on començar...
I vosaltres, heu descobert algun detall en aquesta història que permeti continuar la investigació?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Xavier Pujol "
14 comentaris:
Pensava que t'havies inventat això del marbre ecològic i resulta que existeix de veritat, bé, no sé si de veritat, però t'ho publiciten com a tal.
Sempre és interessant sospitar de la persona que enxampes mentint, com ara quan et diuen que algú està fent una cosa que en realitat no hauria estat possible de fer en les condicions descrites. I fins aquí puc explicar.
Com ara sense gasoil pel grup electrogen i sense plaques fotovoltaiques?
Bon dia Pons!
Bon dia Mc!
La Lluna se m'ha avançat. Sense llum com podia preparar-se res amb el micro-ones.
Per tant, "el noi que fa les perforacions en formigó" menteix.
Crec que és al primer que has d'interrogar.
El micro-ones devia d'anar amb piles...;-)
Aquí algú diu mentides.
Aferradetes, Mac.
Penso que s'hauria de començar pel operari de les perforacions, que la va veure l'últim tot fent servir el microones i que resulta dubtós, doncs sense electricitat ni gasoil pel grup electrogen no podia funcionar, a no ser que anés amb piles, cosa que dubto !. Així que alguna cosa hi deu tenir a veure o potser la segrestat el Florentino per que no li faci la competència.... "hasta ahí podíamos llegar !!" :DD
M'ha agradat això del marmol ecològic.... d'on el deuen extreure ??
Salut !!.
Ni que fos només perquè és l'últim que la va veure viva, ja caldria interrogar-lo, però si hi afegim tot això que expliquen, tant bé, tots els comentaris que m'han precedit, la cosa ja es fa imprescindible...
Una abraçada, Mc!
PONS: Ja se sap que l'apel·latiu "ecològic" sempre ajuda a vendre i es veu que el marbre ecològic (tot i que no és ben bé marbre) sí que pot ser més respectuós amb el medi ambient que el natural. En aquest sentit, doncs, ens ho podem creure. Diferent seria si ens parléssim de marbre sostenible. Això sí que no colaria. Tu saps quant pesa una peça de marbre? No hi ha qui ho sostingui allò. ;-)
Com sempre, la teva "pista" esdevé una autopista directa i sense peatges cap a la solució correcta :-D. Efectivament, per trobar el desllorigador de l'enigma el camí que cal seguir és adonar-se d'això que expliques. Molt bé!
LLUNA: Tu encara rebles més el clau i assenyales el detall exacte de l'enunciat que ens ha de permetre arribar a la solució correcta. Molt bé, també! :-)
Bon dia!!
XAVIER: Recollint el guant dels anteriors comentaristes, dones la resposta completa que buscàvem.
Tal com ens diu el LLIBRE: "Sense combustible per al grup electrogen ni plaques solars, no hi ha electricitat i, per tant, el microones no pot funcionar. En conseqüència, el noi que fa les perforacions en formigó menteix i el següent pas de la investigació ha de ser intentar esbrinar el perquè".
Felicitats, t'emportes el rètol vermell. :-)
SA LLUNA: Els microones a piles serien l'invent que salvaria al nostre sospitós, llastima que no n'hi hagi (almenys no amb prou potència per a ser útils en una cuina). :-DD
Sí, aquí hi ha un mentider... i tots l'heu trobat de seguida.
Abraçades!!
ARTUR: Molt ben explicat. És ben bé tal com dius i, fins i tot, segur que a mesura que avanci la investigació també podrem descobrir si en Florentino hi està implicat o no. Que serà que sí, perquè aquest home és un "màfies" de categoria. :-DD
Sembla que el marbre ecològic no l'extreuen d'enlloc sinó que el fan a base de materials reciclats. Per això ens el venen com ecològic, perquè no requereix un procés extractiu que sovint malmet el medi ambient i té la possibilitat de fabricar-se localment disminuint les emissions contaminants que comporta el transport.
Salut!!
CARME: Exactament, el noi que fa les perforacions en formigó ha d'explicar moltes coses i, gràcies a les pistes que tots heu descobert dins l'enunciat, en comptes de fer-ho com a simple testimoni ho haurà de fer com a sospitós.
Abraçades!!
He estat buscant això dels microones amb bateries i resulta que si, que algun hi ha. Han sigut un èxit comercial? No. Jo me'l compraria? Tampoc.
PONS: Potser aquests models de microones portàtils ens poden donar un servei puntual en segons quins casos. Però, com he dit, encara no són capaços d'oferir ni la potència ni l'autonomia necessàries perquè siguin realment útils. Jo tampoc me'l compraria. ;-)
Publica un comentari a l'entrada