En enigmística, s’anomenen MOTS TRIGÈMINS aquelles paraules que tenen una de les seves síl·labes repetida tres vegades. Els exemples més típics en català són el ball de saló d’origen cubà anomenat «txa-txa-txa» o, prenent-nos alguna llicència, l’onomatopeia «quiquiriquic» que evoca el cant del gall.
De fet, són molt escassos els MOTS TRIGÈMINS genuïns que consten al diccionari i, per això, el joc lingüístic que sorgeix de la recerca d’aquestes paraules es basa generalment a proposar una activitat similar a la creació dels MOTS MALETA o dels FALSOS DERIVATS que ens repta a inventar una nova paraula, més o menys versemblant, que compleixi la premissa de triplicar alguna de les seves síl·labes. En Màrius Serra al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) ens en dona tres exemples d’aquests neologismes trigèmins: «psiquequequeig» (reiteració obsessiva d'una mateixa idea), «fofòfob» (qui odia les coses fofes) i «tapapapades» (bufandes especials per dissimular les papades prominents).
Una altra opció relativament més senzilla seria la proposta de trobar FRASES TRIGÈMINES que, en permetre’ns jugar amb més d’una paraula, ens facilita la possibilitat d’encabir les tres síl·labes repetides dins una oració amb prou sentit com, per exemple: «Si vols fer una truita tàtara, barreja ja Jana els dos ous amb una patata tallada i escaldada. Davant de tot, però, treu-te la capa, paparra! I renta't la mà, mamarratxa!!».
La secció ‘Enigmística’ del diari AVUI, dedicada als jocs de paraules i que anava a càrrec del mateix Màrius Serra, en la seva edició del 20/06/1993 es titulava: «Que quequeges?» i proposava als lectors el joc de cercar expressions que, com aquest títol, continguessin un mínim de tres síl·labes iguals seguides. Al mateix article s’avisava que el repte no era gaire senzill...
Una altra opció relativament més senzilla seria la proposta de trobar FRASES TRIGÈMINES que, en permetre’ns jugar amb més d’una paraula, ens facilita la possibilitat d’encabir les tres síl·labes repetides dins una oració amb prou sentit com, per exemple: «Si vols fer una truita tàtara, barreja ja Jana els dos ous amb una patata tallada i escaldada. Davant de tot, però, treu-te la capa, paparra! I renta't la mà, mamarratxa!!».
La secció ‘Enigmística’ del diari AVUI, dedicada als jocs de paraules i que anava a càrrec del mateix Màrius Serra, en la seva edició del 20/06/1993 es titulava: «Que quequeges?» i proposava als lectors el joc de cercar expressions que, com aquest títol, continguessin un mínim de tres síl·labes iguals seguides. Al mateix article s’avisava que el repte no era gaire senzill...
El camí no és fàcil. El primer que cal fer és trobar un dels molts mots normals que presenten una síl·laba repetida: papà, mamà, nana, bobò, fofo, dada, coco, bàrbar, puput, patata, dídim, viu-viu, zum-zum... Qualsevol bessonada és bona per tenir alguna cosa al taller.
Però, ja se sap, dos sempre són pocs. De manera que cal buscar el tercer membre amb fruïció i intentar que tres no siguin massa. Hi ha molts trucs. Per exemple, fer frases: "ma mamà mama" —que diu el fill desolat quan truca a Alcohòlics Anònims i encara li responen que "el vi vivifica" —, o bé "na nana navega" —en boca d'un propietari de circ—. O encara qui "mirarà rara una dada Dadà". Són solucions barates, com també ho seria "donar-li liliàcies" per molt que ens recordi Marlene Dietrich.
En principi no regalarem "ni ninhidrina" per cap frase rebuda, perquè els mots trigèmins han de ser mots unitaris. Per això tampoc no valdrà la locució "anar a nannar", ni "la lal·lació" —un altre defecte de dicció— ni tampoc fer-se la sogra complaguda i escriure'ns que "la meva jove ve bé"....
Però, ja se sap, dos sempre són pocs. De manera que cal buscar el tercer membre amb fruïció i intentar que tres no siguin massa. Hi ha molts trucs. Per exemple, fer frases: "ma mamà mama" —que diu el fill desolat quan truca a Alcohòlics Anònims i encara li responen que "el vi vivifica" —, o bé "na nana navega" —en boca d'un propietari de circ—. O encara qui "mirarà rara una dada Dadà". Són solucions barates, com també ho seria "donar-li liliàcies" per molt que ens recordi Marlene Dietrich.
En principi no regalarem "ni ninhidrina" per cap frase rebuda, perquè els mots trigèmins han de ser mots unitaris. Per això tampoc no valdrà la locució "anar a nannar", ni "la lal·lació" —un altre defecte de dicció— ni tampoc fer-se la sogra complaguda i escriure'ns que "la meva jove ve bé"....
Tot i aquesta anunciada dificultat, els lectors del diari van ser capaços d’enviar diversos exemples de PARAULES i FRASES TRIGÈMINES que van sortir publicades en l’edició del dia 22/08/1993. Les podeu llegir en la còpia de l’article complet d’aquell dia que us deixo a continuació:
Per acabar, i com que aquest post m’ha quedat un pèl massa curt, fugiré una mica d’estudi... però posant música, que sempre va bé. I és que tant parlar de l'ús de síl·labes repetides a mi m’ha vingut al cap el terme «taral·larejar» (que no és un mot trigemin, però gairebé). Taral·laregem una cançó quan no en cantem la lletra sinó que la substituïm per una sèrie d’onomatopeies fetes de síl·labes repetides sense sentit. Això fa que no es puguin considerar paraules o frases trigèmines, però com he dit a mi me les ha recordat.
De vegades, són els mateixos autors musicals els que aprofiten aquest recurs quan escriuen les seves cançons. En trobaríem multitud d’exemples, però només en citaré tres: El primer és el paradigmàtic «LA, LA, LA» que podreu escoltar en la versió catalana de Joan Manuel Serrat que NO va poder guanyar el Festival d’Eurovisió de 1968. El segon és un tema de Les Luthiers titulat «ARIA AGRARIA» que els músics argentins converteixen en un divertit joc de paraules quan aconsegueixen que el seu ‘taral·leig’ no sigui una sèrie de síl·labes sense sentit sinó mots amb tot el seu significat. Cosa que en part també trobem en el darrer exemple, una col·laboració entre el grup vallenc Figa Flawas i el cantant Lluís Gavaldà titulada «XALALÀ» que juga amb la similitud d’aquesta onomatopeia i el verb xalar. Aquí els teniu:
De vegades, són els mateixos autors musicals els que aprofiten aquest recurs quan escriuen les seves cançons. En trobaríem multitud d’exemples, però només en citaré tres: El primer és el paradigmàtic «LA, LA, LA» que podreu escoltar en la versió catalana de Joan Manuel Serrat que NO va poder guanyar el Festival d’Eurovisió de 1968. El segon és un tema de Les Luthiers titulat «ARIA AGRARIA» que els músics argentins converteixen en un divertit joc de paraules quan aconsegueixen que el seu ‘taral·leig’ no sigui una sèrie de síl·labes sense sentit sinó mots amb tot el seu significat. Cosa que en part també trobem en el darrer exemple, una col·laboració entre el grup vallenc Figa Flawas i el cantant Lluís Gavaldà titulada «XALALÀ» que juga amb la similitud d’aquesta onomatopeia i el verb xalar. Aquí els teniu:
 |
|
 |
1 comentaris:
Interessant i divertit, Mac.
Estic taral·lejant les cançons que ens has deixat i m'ha aixecat l'ànim... Xa-la-là 🎶
Aferradetes musicals. ;-)
Publica un comentari a l'entrada