Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Després de l'esmorzar» (Elin Danielson-Gambogi – 1890).
COMPARTINT LES FEINES DE CASA
Ja hem acabat d’esmorzar, però avui no m’he aixecat de seguida per desparar taula i endreçar la cuina. He preferit quedar-me asseguda i fumar-me tranquil·lament una cigarreta perquè avui és un dia especial.
Avui és el nostre aniversari i en Carles, com fa cada any, m’ha despertat amb un petó i m’ha dit: «No et moguis del llit que avui de l’esmorzar me n’ocupo jo». És un amor el meu home, tot i que durant la resta de l’any no entra a la cuina ni per equivocació, l’esmorzar del nostre aniversari és sagrat i hi esmerça tot el seu (escàs) saber culinari dedicant-hi el màxim d’esforç.
I això del màxim esforç no ho dic per dir, en tinc proves fefaents. Està clar que t’hi has d’esforçar molt per empantanegar tota la cuina si només prepares, com enguany, uns ous passats per aigua, un parell de torrades i dues tasses de te. És ben sabut que els homes tenen una facilitat innata pel que fa a desendreçar quan fan de cuiners a casa, però el meu Carles s’emporta la palma. És admirable la seva extraordinària capacitat d’embrutar en menys d’una hora tots i cadascun dels electrodomèstics que tenim a la cuina i fer servir més plats, bols i estris dels que jo utilitzo durant la resta de l’any.
Fins ara, per allò de compartir les feines de la llar, em tocava a mi arreglar el desori, però enguany he decidit que ja toca redefinir el terme "compartir" per fer-lo més equitatiu. Així que, seguint el seu exemple, quan hem acabat d’esmorzar li he fet un altre petó tot dient-li: «No em moc de la cadira que avui de desparar taula i netejar la cuina te n’ocupes tu». No s’ho esperava, però ho ha entès perfectament (quin remei!) i m’ha dit: «No pateixis, t’ho faig en cinc minuts».
No sé què dir-vos, a mi em sembla que la cosa s’allargarà una mica més. De fet, ja fa més de mitja hora que treballa a la cuina i encara no ha vingut a desparar taula. Val més que m’ho prengui amb calma, sospito que tindré temps de fumar-me algun altre cigarret i tot.
Avui és el nostre aniversari i en Carles, com fa cada any, m’ha despertat amb un petó i m’ha dit: «No et moguis del llit que avui de l’esmorzar me n’ocupo jo». És un amor el meu home, tot i que durant la resta de l’any no entra a la cuina ni per equivocació, l’esmorzar del nostre aniversari és sagrat i hi esmerça tot el seu (escàs) saber culinari dedicant-hi el màxim d’esforç.
I això del màxim esforç no ho dic per dir, en tinc proves fefaents. Està clar que t’hi has d’esforçar molt per empantanegar tota la cuina si només prepares, com enguany, uns ous passats per aigua, un parell de torrades i dues tasses de te. És ben sabut que els homes tenen una facilitat innata pel que fa a desendreçar quan fan de cuiners a casa, però el meu Carles s’emporta la palma. És admirable la seva extraordinària capacitat d’embrutar en menys d’una hora tots i cadascun dels electrodomèstics que tenim a la cuina i fer servir més plats, bols i estris dels que jo utilitzo durant la resta de l’any.
Fins ara, per allò de compartir les feines de la llar, em tocava a mi arreglar el desori, però enguany he decidit que ja toca redefinir el terme "compartir" per fer-lo més equitatiu. Així que, seguint el seu exemple, quan hem acabat d’esmorzar li he fet un altre petó tot dient-li: «No em moc de la cadira que avui de desparar taula i netejar la cuina te n’ocupes tu». No s’ho esperava, però ho ha entès perfectament (quin remei!) i m’ha dit: «No pateixis, t’ho faig en cinc minuts».
No sé què dir-vos, a mi em sembla que la cosa s’allargarà una mica més. De fet, ja fa més de mitja hora que treballa a la cuina i encara no ha vingut a desparar taula. Val més que m’ho prengui amb calma, sospito que tindré temps de fumar-me algun altre cigarret i tot.
10 comentaris:
Ho veig molt ben repartit, un 364 dies a l'any un i 1 dia l'altre.
Tal com dius: "Redefinir el terme "compartir". Aquesta és la clau.
Crec que tindrà temps de fumar-se'n més d'un.😂
I passats els dies es farà el valent, recordant el dia que ho va netejar tot.🤦♀️
Molt bo!. Malauradament encara en queden molts com en Carles.
Aferradetes, Mac.
PONS: Tot camí comença amb el primer pas i sembla que la nostra protagonista s'ha decidit a donar-lo per fi. Segur que no serà l'últim i que el repartiment arribarà a igualar-se tal com toca, siguem optimistes.
XAVIER: Hi estic d'acord. De vegades, a alguns sembla que els costa entendre el significat real de certes paraules per molt que no parin de fer-les servir.
SA LLUNA: És possible que tregui pit recordant el primer dia que ho va netejar tot, però també espero que aprengui que no cal embrutar tota la cuina per preparar un parell d'ous passats per aigua. Encara en queden masses com ell, és cert.
Moltes gràcies. Abraçades!!
Que no li passi res a aquesta cuina, si no està acostumat a fer-ho, he, he, he... a veure com se'n surt. Em sembla que trigarà tot el matí i després que... ja veurem com queda. No estaria bé donar-li un disgust a la seva dona el dia de l'aniversari i deixar-ho tot de mala manera... de moment, veig que s'està oblidant de desparar la taula i per tant s'oblida de netejar totes les coses de sobre la taula.
Mica en mica, aprendrem a compartir, però ja es veu que és més difícil del que sembla a primera vista.
Bon relat, Mc! I bona reflexió!
Crec que ja ha descobert la manera de fer-lo espavilar !. Ara tindria que continuar amb la celebració de la "Setmana del Amor" i desprès el "Mes dels Casats" i així anar fent, fins a completar l'any sencer ! :D
Ben trobat !!. Salut ;)
CARME: Segur que no quedarà com ella ho hauria deixat, la cara de resignació de la protagonista del quadre ja sembla vaticinar-ho. :-D
De totes maneres, ara que ha donat el primer pas cap a "compartir la feina" de veritat espero que es mantingui ferma. Tot i que és lògic que les coses les facin els que millor les saben fer, això no ha de servir d'excusa per deixar sempre que la feina bruta (mai millor dit) la faci l'altre (que en aquests casos gairebé sempre és l'altra). De mica en mica, és cert... però sense aturar-nos.
Moltes gràcies!!
ARTUR: És així mateix. Tots els dies són bons per fer celebracions... i per compartir les feines de la llar. :-))
Moltes gràcies!!
Però és que cuinant s'embruten un munt de coses, eh! Per fer un plat senzill de seguida hi ha la tira d'estris bruts a la pica. Per no dir si prepares una quantitat gran per després repartir en carmanyoles, el volum dels estis a utilitzar encara ocupa més espai a la pica! Això de cuinar està molt mal pensat!
SERGI: Se n'embruten moltes és veritat i cal tenir en compte que després s'han de netejar. El protagonista del meu relat sembla que només entenia la primera part d'aquest enunciat i ja tocava que el tingués clar al complet.
Publica un comentari a l'entrada