GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 9 de gener del 2023

ACRÒNIMS I LUDOACRONÍMIA

Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra defineix els ACRÒNIMS amb aquestes paraules:

Mot format per lletres o per síl·labes (inicials o finals) de les diverses parts que integren un terme compost.
L’acrònim és un derivat de l’acròstic que ha vist com el seu ús es popularitzava a les darreries del segle XX, a partir de la generalització de neologismes (RADAR per Radio Detection and Ranging, OTAN per Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, SIDA per Síndrome d’immunodeficiència adquirida o IVA per Impost del valor afegit).
Però val a dir que la major part dels acròstics llatins més coneguts ja eren acrònims. Des de l’INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum) que presidí l’agonia de Crist fins al nom del símbol per excel·lència dels primers cristians, l’ICTVS —peix—, que prové d’un acròstic grec adaptat al llatí: lesvcs Creistos Tevd Vios Soter.

Per tant, un ACRÒNIM (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada unint algunes lletres o segments de paraules (no necessàriament les inicials) d’una denominació més complexa per crear una nova paraula. Uns exemples serien els mots «informàtica» (format a partir d’informació i automàtica) o «covid» (de l’anglès, corona virus disease).
Un terme relacionat serien les SIGLES que també són una abreviació d’una unitat lèxica composta, però formada en aquest cas per la unió de les inicials de les paraules que la formen. Alguns exemples serien IPC (Índex de Preus de Consum) o CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
Les sigles entrarien en la categoria dels acrònims quan, en comptes de ser pronunciades lletra a lletra, són llegides com un mot ordinari. Com per exemple OVNI (Objecte Volador No Identificat) o PIME (Petita I Mitjana Empresa).

Les sigles i els acrònims responen a la necessitat d’evitar escrits massa enfarfegats i busquen facilitar la lectura ràpida. Per això, el seu ús s’ha anat fent cada cop més habitual fins al punt que al segle XX se’l va denominar «El segle de les sigles». Una ocurrent definició atribuïda al poeta Pedro Salinas (1891-1951) tal com recull un altre poeta i literat espanyol, Dámaso Alonso (1898-1990), en el seu poema "La invasión de las siglas" on critica que aquest ús necessari dels acrònims hagi esdevingut, en més d’una ocasió, un abús que en comptes de facilitar la lectura, la fa incomprensible. Us el copio a continuació:

LA INVASIÓN DE LAS SIGLAS
(Poemilla muy incompleto)
A la memoria de Pedro Salinas, a quien en 1948
oí por primera vez la troquelación «siglo de siglas»


USA, URSS.

USA, URSS, OAS, UNESCO:
ONU, ONU, ONU
TWA, BEA, K.L.M., BOAC
¡RENFE, RENFE, RENFE!

FULASA, CARASA, RULASA,
CAMPSA, CUMPSA, KIMPSA;
FETASA, FITUSA, CARUSA,
¡RENFE, RENFE, RENFE!

¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.,
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!

Vosotros erais suaves formas:
INRI, de procedencia venerable,
S.P.Q.R., de nuestra nobleza heredada.
Vosotros nunca fuisteis invasión.

Hable
al ritmo de las viejas normas
mi corazón,
porque este gris ejército esquelético
siempre avanza
(PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA);
frenético
con férreos garfios
(TRACA, TRUCA, TROCA)
me oprime,
me sofoca,
(siempre inventando, el maldito,
para que yo rime:
ARAMA, URUMA, ALIME,
KINDO, KONDA, KUNDE).

Su gélida risa amarilla
brilla
sombría, inédita, marciana.
Quiero gritar y la palabra se me hunde
en la pesadilla
de la mañana.

Legión de monstruos que me agobia,
fríos andamiajes en tropel:
yo querría decir madre, amores, novia;
querría decir vino, pan, queso, miel.
¡Qué ansia de gritar
muero, amor, amar!

Y siempre avanza:
USA, URSS, OAS, UNESCO,
KAMPSA, KUMPSA, KIMPSA,
PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA…

¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!
Oh, Dios, dime,
¿hasta que yo cese,
de esta balumba
que me oprime,
no descansaré?

¡Oh dulce tumba:
una cruz y un R.I.P.!

[Dámaso Alonso -1962]


És evident que aquest afany lloable per l’«economia lingüística» pot esdevenir un problema quan se n’abusa perquè si el receptor d’un missatge no reconeix els acrònims que s’hi utilitzen, aquest missatge deixa de tenir sentit.
Un problema que encara es pot fer més gran en el cas de l’HOMOACRONÍMIA, que es dona quan un mateix acrònim serveix per indicar conceptes completament diferents. S’ha d’anar en compte amb aquests acrònims homònims i estar-ne al cas per saber, per exemple, si quan ens conviden a visitar el MIT hem de viatjar fins al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge als Estats Units o hem d'anar al Museu Internacional de Titelles de Catalunya a Palau-solità i Plegamans...


Els acrònims tenen un apartat propi en l’àmbit de l’enigmística i els jocs de paraules que s’anomena LUDOACRONÍMIA i que presenta dos vessants ben característics.

El primer d’ells apareix directament quan l’acrònim creat equival a un mot preexistent. Aquestes coincidències, que poden ser més o menys xocants, ens permeten crear facècies de l’estil de poder afirmar, per exemple, que el Museu d’Art Modern (MAM) ha de tenir un bar ben assortit o que els envasos de politereftalat d'etilè (PET) per força han de fer pudor. Només cal repassar qualsevol recull d’acrònims per trobar diversos d’aquests «missatges secrets» que majoritàriament seran creats per la casualitat, però no sempre. Un exemple del fet que també n’hi ha que són ben premeditats, el trobem en la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics, un ens d’àmbit estatal, però amb un acrònim català (FORTA) que sembla que va ser buscat expressament per la significació que té.

La segona de les aplicacions dels acrònims en l’enigmística són els RETROACRÒNIMS que són uns jocs de paraules on s’ha d’interpretar un mot que originàriament no és un acrònim com si ho fos (inventant-nos les paraules a partir dels quals suposadament ha estat creat) o on s’ha de donar un nou significat a un acrònim o a una sigla ja existent. Aquestes noves interpretacions poden ser humorístiques (és el més habitual), però també n’hi ha de serioses i d’altres que podrien citar-se com una etimologia popular o falsa etimologia.
Un exemple clàssic, en espanyol, és el que converteix la «Red Nacional de Ferrocarriles Españoles» (RENFE) en «Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados». Un retroacrònim que, a pesar que va ser creat a mitjans del segle passat, encara manté tota la vigència.
En català, en recordo un altre que també fa molts anys que corre i que capgira el senyal de trànsit d’STOP per donar-li un significat ben clar: «Pareu O Trompada Segura».





GLOSSARI:
  • Acrònim
  • Ludoacronímia

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

13 comentaris:

Pons ha dit...

El de peix no el coneixia, tampoc coneixia el Museu Internacional de Titelles, em pregunto si realment feia falta afegir l'Internacional, una mica pretensiós penso jo.

Dels retroacrònims, també recordo el dels sucs PMI "Pura Merda Industrial", i el d'ADIDAS "Associació D'Idiotes Disposats A Superar-se".

McAbeu ha dit...

PONS: El MIT (de les titelles) és un museu inaugurat fa pocs mesos, no és estrany que no el coneguessis. Per cert, a la seva pàgina web indiquen que exposen titelles provinents de tot el món i, sens dubte, aquesta és la causa d'aquest "internacional" del seu nom.

Molt bons aquests retroacrònims que cites. Recordava el d'ADIDAS, però no el del PMI... que sembla explicar perfectament perquè la marca va acabar desapareixent. :-))

Sergi ha dit...

Un cas molt simpàtic d'homoacronímia (que ja sembla el nom d'una malaltia) que patim els bioquímics quan trobem un acrònim qualsevol que coincideix amb les sigles d'una proteïna que ens han fet estudiar. No podem evitar pensar-hi!

sa lluna ha dit...

Renoi com ens compliquem!.🤦‍♀️
Ben curiós tot plegat, sempre que es faci servir amb mesura.

Aferradetes, Mac.

McAbeu ha dit...

SERGI: Es podria fer servir com una bona regla mnemotècnica això que expliques. Potser m'equivoco, però apostaria que ha de ser més fàcil recordar un acrònim que no les sigles de les proteïnes.

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: En teoria, l'ús dels acrònims serveix per facilitar la comunicació. Però és ben cert que si ens passem, l'únic que aconseguim és fer-la més complicada (o directament incomprensible). Estic d'acord amb tu, millor fer-los servir amb mesura. :-)

Abraçades!!

Carme Rosanas ha dit...

És veritat que això dels acrònims o de els sigles, a vegades alleugereixen els textos i a vegades els compliquen massa. El poema que ens transcrius n'és un bon exemple, amb tot l'humor.

M'has fet pensar en el llibre de Les estructures elementals de la narrativa de Sánchez Piñol, que jo vaig gaudir molt i em va semblar ben interessant i em vaig fins i tot divertir amb les seves sigles, i en canvi conec altres persones que s'han fet un embolic tan gros amb les sigles que se n'han cansat aviat, sense poder acabar-lo. En aquesta vida tot és molt subjectiu.

L'Homoacronímia, és ben empipadora, jo trobo que sovint desorienta massa. De seguida t'adones que allò que estàs llegint, no vol dir allò que havies interpretat a primera vista, però quan un acrònim per una persona té ja un significat après, costa molt de veure-hi altres coses.

Com sempre un post ben interessant, Mc!

McAbeu ha dit...

CARME: És el que dèiem de saber trobar la mida justa en el seu ús. Si omples un text d'acrònims i aquests no s'entenen, el que havia de ser una manera de facilitar la lectura es converteix en tot el contrari perquè no s'aconsegueix res més que entrebancar-la. Crec que el poema de Dámaso Alonso ho mostra amb ironia, i per això em va agradar posar-lo al post.

A mi també em va interessar força el llibre de Sánchez Piñol, tot i que el que explica semblen obvietats (allò tan conegut de "la introducció, el nus i el desenllaç") aconsegueix descobrir-nos, de manera molt amena i divertida, tot un món que malgrat tenir-lo davant dels ulls ens havia passat per alt. A mi tampoc em van molestar els acrònims que fa servir, crec que s'entenen força bé i no em van dificultar gens la lectura.

L'exemple que poses dels homoacrònims és ben cert. Segurament el context ens farà entendre ben aviat si ens parlen del MIT de Massachusetts o del de Palau-solità i Plegamans, però si la primera interpretació que n'havíem fet no és la correcta això ens obligarà, com a mínim, a parar de llegir i tornar enrere. I si això passa, els acrònims deixen de ser útils.

Gràcies!!

xavier pujol ha dit...

Això de les sigles, en alguns casos és comprensible. Un exemple: seria terrible haver de dir cada vegada que ens referim als trens q la merda de la Renfe

xavier pujol ha dit...

Se m'ha tallat el comentari. Alguna tecla que he tocat: (continuo amb la RENFE)
Quan jo era jove, eren costum (costum que encara dura) uns retards brutals de la RENFE.
Recordo tornar de Puigcerdà, (o del Figueró, és la mateixa línia) que a vegades el tren estava aturat a Parets més d'una hora i arribàvem a Barcelona (per favor, no suporto BCN i encara menys Barna) a les 10 del vespre, quan havíem d'arribar a quarts de nou.
Aleshores, quan el tren entrava a l'estació de Barcelona hi havia un crit unànim de tots els excursionistes: Renfeeee, meeeeerda! Renfeeee, meeeeerda! Renfeeee, meeeeerda! etc.
Us imagineu: Red Nacional de Ferrocarriles Españoleeeees meeeeerda!!

McAbeu ha dit...

XAVIER: Tens tota la raó. En les protestes, el missatge ha de ser directe i el màxim de concís possible i no hi ha dubte que els acrònims ens ajuden en aquest sentit.
Està clar que el problema de saber de què estem parlant no el tenim en aquest cas que expliques perquè tothom sap que vol dir RENFE sense que calgui donar la denominació completa. De fet, estic segur que hi ha gent que no et sabria dir que signifiquen exactament aquestes sigles (o les de SEAT o PANRICO, per exemple), però que sap perfectament a quines empreses corresponen.

Gràcies per l'anècdota, és una mostra més que allò de «Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados» era (i és) ben vigent. ;-)

artur ha dit...

Si a vegades ja resulta complicat entendre'ns amb les paraules normals, afegim-t'hi les sigles i segons com, el embolic será majúscul !.... i en termes gràfics, hi poder afegir els logos ! jejeje.... sobretot aquells que no duen ni nom, només un dibuixet !! jejeje
Si és que el "Homo sàpiens" ja ho té això, és espècie "simbolista" i va atabalar tant a les anteriors , que van optar per desaparèixer ....
Bon any i salut !!

McAbeu ha dit...

ARTUR: M'ha agradat això de l'«Homo sapiens simbòlicus». :-DD
És ben cert, de vegades per voler simplificar tant la informació per fer-la entenedora resulta que acabem sense assabentar-nos de res.
Salut!!

Publica un comentari a l'entrada