004 - EL CAS DE LA CAIXA FORTA
La professió d'investigador privat està molt mitificada i sobrevalorada, fins a l'extrem que hi ha força gent que es pensa que els detectius som capaços de fer qualsevol cosa. Per això, no em va estranyar que, no fa gaire i sense venir a tomb, un amic meu em preguntés:
- Escolta, tu saps obrir caixes fortes?
- Evidentment, - vaig contestar-li-. Tinc dos mètodes infal·libles. El primer d'ells és fer-ho a les bones amb la clau o la combinació corresponents i, si aquest mètode falla i toca anar a males, doncs amb un cartutx de dinamita com als westerns de sèrie B.
El meu amic es va posar a riure, abans de començar a explicar-me el seu cas.
- No facis broma que parlo seriosament. Ja saps que fa unes setmanes va morir el meu tiet americà, el que es va casar amb la meva tieta Gertrudis quan ella va emigrar als Estats Units i que, quan es va jubilar, va decidir venir a viure a Catalunya. Doncs una de les coses que va portar d'Amèrica, fou una caixa forta com aquestes de les pel·lícules de l'oest que tu deies. Tota una antiguitat que ell sabia que em tenia el cor robat i que, per això, em va llegar en el seu testament.
- Carai! Així potser ets propietari de tota una fortuna i no ho saps perquè no tens la combinació de la caixa? –vaig intervenir jo, començant-me a interessar per la seva història.
- Ni una cosa ni l’altra –va contradir-me ell–. No compto que dins la caixa hi hagi res més que alguns papers i quatre records familiars de l’oncle. De fet, segur que té més valor la mateixa caixa que no el què amaga a l’interior i per això m’agradaria obrir-la sense forçar-la. La teva idea de la dinamita està descartada d’entrada –va afegir amb un somriure–, però si puc evitar-ho, també m’agradaria no haver de cridar cap serraller exposant-me a fer malbé el pany.
- Doncs, noi. Sense la combinació em sembla que ho tens magre. No sé com t’ho faràs...
- És que la combinació sí que la tinc. Quan es va llegir el testament, el notari em va entregar un sobre que contenia el tros de paper on el meu tiet la tenia apuntada. Ell no m'havia ensenyat mai directament aquest paper ni m'havia deixat que jo obrís la caixa, però alguna vegada sí que estava al seu despatx quan ell ho feia i estic segur que el paper és exactament el mateix. Un tros de paper vell i esgrogueït, on ell havia escrit la combinació molts anys enrere. Estic segur, repeteixo, que la combinació és la correcta i també sé del cert que l’oncle no l’ha canviat mai, però malgrat tot, no hi ha manera que funcioni.
- És molt estrany això. Tens aquí el paper aquest que dius?
- Sí, però no cal que el tregui. Recordo perfectament la combinació que hi ha apuntada: «12r2715». La caixa forta té un pany giratori amb una combinació de tres números. És a dir, primer has de girar en un sentit fins a trobar un primer número, després en sentit contrari fins a arribar al segon i finalment trobar la tercera xifra fent el gir en el mateix sentit que al principi. També cal tenir en compte que el meu tiet era americà i, per tant, que la «R» no pot indicar res més que «right», és a dir «dreta». Sabent tot això, la deducció més lògica és suposar que la combinació hauria de ser: «12R» (girar a la dreta fins al número 12), «27» (després a l’esquerra fins al 27) i «15» (finalment altre cop a la dreta fins al 15). Però no, no l’és.
Com que allí l’expert en deduccions lògiques representava que era jo, vaig voler ficar-hi cullerada
- Home, també seria igual de lògic deduir que la combinació és «12 – R27 – 15», és dir començar girant cap a l’esquerra fins al 12, després a la dreta fins al 27 i altra vegada a l’esquerra fins al 15. I, si filem més prim, hi ha moltes altres possibilitats de crear tres números amb aquesta combinació. Per què no podria ser: «12R – 271 – 5» o «12 – R2 – 715», per exemple?
- Aquestes darreres no són vàlides perquè la xifra més alta que marca el disc del pany giratori és 30, per tant oblida’t dels nombres de més de dues xifres. En canvi, t’he de felicitar per haver pensat tan de pressa en la primera que has dit. Jo vaig tardar tres dies a adonar-me d’aquesta possibilitat i provar-la. Com ara ja deus suposar, tampoc és la bona.
- Doncs, noi. No se m’acudeix res més. Llevat que el teu oncle tingui una lletra molt complicada i hagis confós algun número per un altre en llegir-los al paper.
- Que va! Això tampoc és possible perquè la combinació està escrita a màquina. Mira, aquí la tens. Ja ho veus, hi posa el que t’he dit al principi «12r2715» i segur que el tiet la va escriure amb la seva Underwood de principis del segle passat. Una altra de les seves antiguitats genials que, sigui dit de passada, també m’hauria agradat que em deixés al testament.
- Què deies? Perdona, no t’escoltava perquè em sembla que ara ja sé com obrir la teva caixa forta. Anem i provem-ho?
I vosaltres? Teniu alguna idea de quina pot ser la combinació correcta per obrir aquesta caixa forta?
- Escolta, tu saps obrir caixes fortes?
- Evidentment, - vaig contestar-li-. Tinc dos mètodes infal·libles. El primer d'ells és fer-ho a les bones amb la clau o la combinació corresponents i, si aquest mètode falla i toca anar a males, doncs amb un cartutx de dinamita com als westerns de sèrie B.
El meu amic es va posar a riure, abans de començar a explicar-me el seu cas.
- No facis broma que parlo seriosament. Ja saps que fa unes setmanes va morir el meu tiet americà, el que es va casar amb la meva tieta Gertrudis quan ella va emigrar als Estats Units i que, quan es va jubilar, va decidir venir a viure a Catalunya. Doncs una de les coses que va portar d'Amèrica, fou una caixa forta com aquestes de les pel·lícules de l'oest que tu deies. Tota una antiguitat que ell sabia que em tenia el cor robat i que, per això, em va llegar en el seu testament.
- Carai! Així potser ets propietari de tota una fortuna i no ho saps perquè no tens la combinació de la caixa? –vaig intervenir jo, començant-me a interessar per la seva història.
- Ni una cosa ni l’altra –va contradir-me ell–. No compto que dins la caixa hi hagi res més que alguns papers i quatre records familiars de l’oncle. De fet, segur que té més valor la mateixa caixa que no el què amaga a l’interior i per això m’agradaria obrir-la sense forçar-la. La teva idea de la dinamita està descartada d’entrada –va afegir amb un somriure–, però si puc evitar-ho, també m’agradaria no haver de cridar cap serraller exposant-me a fer malbé el pany.
- Doncs, noi. Sense la combinació em sembla que ho tens magre. No sé com t’ho faràs...
- És que la combinació sí que la tinc. Quan es va llegir el testament, el notari em va entregar un sobre que contenia el tros de paper on el meu tiet la tenia apuntada. Ell no m'havia ensenyat mai directament aquest paper ni m'havia deixat que jo obrís la caixa, però alguna vegada sí que estava al seu despatx quan ell ho feia i estic segur que el paper és exactament el mateix. Un tros de paper vell i esgrogueït, on ell havia escrit la combinació molts anys enrere. Estic segur, repeteixo, que la combinació és la correcta i també sé del cert que l’oncle no l’ha canviat mai, però malgrat tot, no hi ha manera que funcioni.
- És molt estrany això. Tens aquí el paper aquest que dius?
- Sí, però no cal que el tregui. Recordo perfectament la combinació que hi ha apuntada: «12r2715». La caixa forta té un pany giratori amb una combinació de tres números. És a dir, primer has de girar en un sentit fins a trobar un primer número, després en sentit contrari fins a arribar al segon i finalment trobar la tercera xifra fent el gir en el mateix sentit que al principi. També cal tenir en compte que el meu tiet era americà i, per tant, que la «R» no pot indicar res més que «right», és a dir «dreta». Sabent tot això, la deducció més lògica és suposar que la combinació hauria de ser: «12R» (girar a la dreta fins al número 12), «27» (després a l’esquerra fins al 27) i «15» (finalment altre cop a la dreta fins al 15). Però no, no l’és.
Com que allí l’expert en deduccions lògiques representava que era jo, vaig voler ficar-hi cullerada
- Home, també seria igual de lògic deduir que la combinació és «12 – R27 – 15», és dir començar girant cap a l’esquerra fins al 12, després a la dreta fins al 27 i altra vegada a l’esquerra fins al 15. I, si filem més prim, hi ha moltes altres possibilitats de crear tres números amb aquesta combinació. Per què no podria ser: «12R – 271 – 5» o «12 – R2 – 715», per exemple?
- Aquestes darreres no són vàlides perquè la xifra més alta que marca el disc del pany giratori és 30, per tant oblida’t dels nombres de més de dues xifres. En canvi, t’he de felicitar per haver pensat tan de pressa en la primera que has dit. Jo vaig tardar tres dies a adonar-me d’aquesta possibilitat i provar-la. Com ara ja deus suposar, tampoc és la bona.
- Doncs, noi. No se m’acudeix res més. Llevat que el teu oncle tingui una lletra molt complicada i hagis confós algun número per un altre en llegir-los al paper.
- Que va! Això tampoc és possible perquè la combinació està escrita a màquina. Mira, aquí la tens. Ja ho veus, hi posa el que t’he dit al principi «12r2715» i segur que el tiet la va escriure amb la seva Underwood de principis del segle passat. Una altra de les seves antiguitats genials que, sigui dit de passada, també m’hauria agradat que em deixés al testament.
- Què deies? Perdona, no t’escoltava perquè em sembla que ara ja sé com obrir la teva caixa forta. Anem i provem-ho?
I vosaltres? Teniu alguna idea de quina pot ser la combinació correcta per obrir aquesta caixa forta?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Artur "
17 comentaris:
De primera ullada diria que la combinació és:
3 a la dreta, 9 a l'esquerra i 6 a la dreta
Sumant els números de dos en dos, així com estan col·locats i amb la pista de la "R" (right) que ens va deixar.
Aferradetes, Mac.
Jo provaria 27 dreta - 15 esquerra i 12 a la dreta ! :)
I jo provaria 12 a la dreta, 2 a l'esquerra, 7 a la dreta ,1 a l'esquerra i 5 a la dreta
Gràcies a tots tres per ajudar-nos en l'intent d'obrir la caixa forta. Ara mateix provo les vostres combinacions... ;-)
SA LLUNA: No havíem tingut en compte aquesta idea d'agrupar les xifres de la combinació original sumant-les entre elles, però es veu que la cosa no va per aquí. La caixa no s'ha obert.
ARTUR: Diuen que "l'ordre dels factors no altera el producte", però sembla que en el cas de les combinacions de caixes fortes això no funciona perquè després de provar la teva, aquesta segueix tancada a pany i forrellat.
CARME: En comptes d'agrupar les xifres, tu les desagrupes. Seria una idea a sospesar si no fos que l'enunciat especifica que la combinació de la caixa forta consta de tres números i tu en proposes cinc, per tant, és segur que la caixa no s'obrirà.
Bé, ja heu vist que en aquest primer intent no ens n'hem sortit. Però la caixa continua aquí (i les pistes dins l'enunciat també) així que serà qüestió de tornar-ho a provar. Ànims!! :-))
Penso que ja ho tinc !
La màquina d'escriure Underwood no té la tecla del número 1 al teclat, per tant no és un 1, sinó una L , que en anglès vol dir esquerra !. Per tant la combinació seria L(esquerra) 2 - r(dreta) 27 - L(esquerra) 5 .
Salut !
L de left (esquerra) ! que m'ho he deixat :D
ARTUR: I tant que ja ho tens :-)). Efectivament, calia adonar-se del detall que a diferència dels teclats actuals amb els que les hem substituït, les màquines d'escriure no tenien una tecla específica pel número 1 sinó que s'utilitzava la "L" minúscula en el seu lloc. Molt bé, has aconseguit obrir la caixa forta i t'emportes el rètol vermell. Felicitats!!
El LLIBRE ens ho explica així: La solució al problema apareix quan recordem que a les velles màquines d'escriure no hi havia tecla pel número 1 sinó que es feia servir la "L" minúscula quan es volia escriure aquesta xifra. Per tant, pot ser que el que hi ha escrit al paper no sigui "12r2715" sinó "l2r27l5" i la combinació correcta seria: Girar a l'esquerra (left en anglès) fins al 2, després a la dreta (right) fins al 27 i finalment a l'esquerra fins al 5.
No tenia record d'aquest detall de les velles màquines.
Enhorabona, Artur!.
SA LLUNA: Fa molts anys que ja no les fem servir...
Gràcies !!. El detall de citar la marca explícita de la màquina d'escriure , és el que m'ha cridat l'atenció. He buscat una imatge de la màquina i he descobert el detall del número 1. Però com bé diu en McAbeu sempre, s'ha de llegir amb atenció i trobar la pista !...i no és fàcil :DD
Salut ;)
ARTUR: El detall de citar la marca Underwood era per fer-vos pensar en una màquina d'escriure antiga, però jo diria que la totalitat (almenys jo no en conec cap excepció) d'aquestes màquines tenien la mateixa disposició de teclat. Per exemple, en la meva època d'estudiant jo en feia servir una més moderna (evidentment) que la de l'enigma que era de la marca Olivetti (model Lettera, si no recordo malament) i que funcionava exactament igual en aquest aspecte.
És així mateix. Per resoldre aquesta classe d'enigmes, cal llegir l'enunciat amb molta atenció intentant garbellar, entre tot el que ens diuen, el detall concret que ens permetrà treure'n l'entrellat. :-))
La fortuna que devia fer el senyor Underwood estalviant-se una tecla en les seves màquines d'escriure!
PONS: Una fortuna que devia ser molt més grossa del que et penses perquè s'ha de tenir en compte que les tecles "estalviades" eren dues. No només no teníem el "1" substituït per la "l", sinó que el "0" tampoc hi era i l'havíem d'escriure prement la tecla de la "O" majúscula. Dues tecles menys, doble de guanys. ^_^
Ostres, bonissim!!!!! Ni en mil anys ho hagués trobat. Bé... en mil anys si, de fet en unes 45 hores suposant que trigo 6 segons a provar cada posssible combinació.
ÒSCAR: Si l'altra opció era passar-nos 45 hores provant combinacions, jo hauria optat pel cartutx de dinamita. :-DD
Gràcies pel comentari, m'alegro que t'hagi agradat.
Aprofitaré per afegir una curiositat sobre les màquines d'escriure.
A la segona guerra mundial, les màquines Olympia van afegir el símbol nazi de les SS a sobre de la tecla 5.
https://oztypewriter.blogspot.com/2013/04/olympia-robust-typewriter-with-dark.html
ÒSCAR: Gràcies per la informació. Desconeixia completament l'existència d'aquestes màquines d'escriure nazis i, a més, repassant el post que enllaces m'he fixat que aquesta en concret sí que té la tecla amb el número 1. És una màquina ben estranya, en més d'un sentit.
Publica un comentari a l'entrada