GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 18 d’abril de 2022

Relats Conjunts (abril - 2022)





CUQUES DELIGHT S.L.

Bé, sembla que ja hi som tots. Si us plau, aneu seient a taula que de seguida ens serviran l’àpat. Ja sé que si ens hem reunit en aquest restaurant, no és per a escoltar discursos sinó per a celebrar que la nostra empresa ha entrat a cotitzar en borsa, però abans de començar a menjar segur que permetreu que us dirigeixi quatre mots. I si no m’ho permeteu, us els diré igual que per alguna cosa soc el director general. Ha, ha, ha!

La gran majoria de vosaltres no hi éreu quan vaig fundar «Cuques Delight». Van ser uns començaments difícils perquè en aquella època ningú ens entenia i tothom qualificava d’utòpic el nostre afany d’aconseguir proteïna animal a l’abast de tothom. Encara recordo la reacció dels primers possibles inversors: «De veritat preteneu que la gent mengi insectes? Això no passarà mai, esteu bojos!», em van dir tancant-me la porta als nassos. Per altra banda, tampoc es pot dir que nosaltres les encertéssim totes al principi. Val més no recordar aquella desafortunada campanya de publicitat que, mentre mostrava en pantalla un nen africà desnodrit, repetia l’eslògan: «Si no vol que se’l mengin els cucs... hauria de començar a menjar Cuques Delight».

Però tot allò vam saber superar-ho i vam perseverar fins a assolir l’èxit que, sens dubte, mereixia el nostre projecte. La humanitat està sotmesa a una crisi climàtica que està tornant obsoletes les fonts d’alimentació clàssiques. Mentre la pesca s’esgota i la indústria càrnia deixa de ser sostenible, la gent ha de continuar menjant (poc o molt) cada dia. I som nosaltres qui els hi oferim proteïnes de qualitat a un preu assequible. En un context on els sous disminueixen mentre les despeses familiars no paren d’augmentar, els consumidors s’han d’acostumar a menjar allò que poden pagar i s’han adaptat als nostres productes més de pressa del que podíem imaginar. La venda d’insectes comestibles liofilitzats i esterilitzats ha crescut ininterrompudament els últims anys i això ha multiplicat els nostres beneficis exponencialment. Avui ja ningú ens titlla de bojos, al contrari ara són els inversors els que es barallen per deixar-nos diners perquè saben que aquella pretensió que tothom mengi insectes està a punt de fer-se realitat. Efectivament companys, aviat tot el món, de grat o perquè no els quedarà altre remei, menjarà cucs... menjarà Cuques Delight.

I això cal celebrar-ho, així que ja callo i endavant amb el banquet que ens l’hem ben guanyat. Per cert, gaudiu com cal amb la mariscada del primer plat, però penseu a reservar una mica de lloc a la panxa que de segon tenim entrecot de vedella...


12 comentaris:

Pons ha dit...

Menjar carn és sostenible si ho fa poca gent, i per descomptat ningú s'ho mereix més que els rics, ja pateixen prou sent rics com per a negar-los privilègis

sa lluna ha dit...

Tothom ben servit (malgrat la primera campanya), però crec que seguiré amb els àpats que tinc per costum, tot i que a mariscs no hi arribi cada dia.😉

Bon relat, Mac!.
Aferradetes.

artur ha dit...

Doncs amb mi, no en faran pas de negoci ! .... i a més, avui els he canviat el catering ! hehehe
Bona setmana :)

Carme Rosanas ha dit...

Quina barra! Ells marisc i entrecot, però la resta que mengin cucs i cuques... he, he,he...

A mi me'ls haurien de liofilitzar i de torrar molt bé, i potser donar-los-hi forma de patata fregida, a veure si cola, perquè de moment, no em fa cap gràcia.

Una bona història, Mc! Com sempre ens arrenques somriures.

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots per comentar

Com a vosaltres, a mi tampoc em fa gaire gràcia una dieta només a base de cucs i espero que puguem continuar mantenint la capacitat de triar (en el menjar i en moltes altres coses). Tant de bo sigui així perquè cada vegada tinc més la sensació que ens encaminem cap a una societat on la riquesa estarà tan ben repartida que, parafrasejant a la Carme, perquè alguns puguin menjar marisc i entrecot a la resta ens tocarà menjar cucs i cuques. I el més gros és que encara pretendran que els agraïm aquest "repartiment" perquè a nosaltres ens han deixat les proteïnes de més qualitat...

Pons ha dit...

Estava pensant que en el fons una mariscada també són "bitxos", el què passa és que sembla que hi ha una espècie de classisme entre els "bitxos" de mar i els de terra, els de mar són els més bons i els de terra fan fastig. El curiós és que el marisc no sempre ha estat tan valorat, fa poc més d'un segle el marisc era l'aliment marí més barat.

McAbeu ha dit...

PONS: És veritat. M'has fet recordar que la meva mare m'ha explicat alguna vegada que anys enrere productes com les galeres, que ara són una 'delicatessen', te les regalaven quan anaves a comprar peix perquè ningú les volia. I també m'has fet pensar en com és de subjectiu aquest concepte del "fàstic". Tu diferencies entre mar i terra, però encara podríem anar més enllà. Per què els cucs no i els caragols sí, per exemple? La força del costum, suposo...

Assumpta ha dit...

Només he llegit el títol i ja estic rient, Mac!!! 😂😂😂

Assumpta ha dit...

Magnífic relat, MAC, com sempre! La teva imaginació mai no decep... I sempre ets capaç de reservar-nos un final sorprenent.
De totes les bestioles aquestes jo triaria unes formiguetes ben cruixents...
Clar que, millor m'apunto al menú dels ricatxons!! 😀😀

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Diuen que s'ha de menjar de tot... però jo també començaria per la mariscada i l'entrecot i deixaria les cuques per a un altre dia. :-DD

Assumpta ha dit...

Però si haguessis de menjar "cuques", què triaríes? Jo formiguetes cruixents.

Per cert "cuques delight" també vol dir CUQUES DE LLUM en catanglish 😀😀😀😀😀😀😀😀

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Fa de mal triar, no tinc clar si optar per les formigues, els grills o les llagostes. Però no vull semblar massa llepafils, així que si n'he d'escollir un de sol, finalment em quedo amb les llagostes... de mar. :-DD

Molt bo, això de les "cuques de llum". Un joc de paraules molt ben trobat. :-))

Publica un comentari a l'entrada