BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 11 de setembre de 2020

Els llibres d'en Jan McPetit [2020] (III)


Aprofitant l'estiu, he publicat (cada segon divendres de juliol. agost i setembre) algunes ressenyes de llibres que he llegit enguany i, de pas, us he ensenyat les fotografies que en Jan McPetit s’ha fet amb ells.
Avui acabo aquest "cicle" amb una última novel·la històrica que ens situa als Estats Units esclavistes del segle XIX...


El «Ferrocarril Subterrani» és com s'anomenaven les rutes secretes i les cases de seguretat que, al segle XIX, ajudaven els esclaus afroamericans que fugien en recerca de la llibertat. En aquesta novel·la, l'autor les converteix en un tren real i ens explica com Cora, una esclava d'una plantació de cotó, l'utilitza per escapar-se i intentar començar una nova vida. Mentre llegim les vicissituds de la fugida de Cora, perseguida per un implacable caça-recompenses, se'ns fa present com era viure en aquella època on l'esclavitud era legal als Estats Units i uns éssers humans tenien dret sobre la vida (i la mort) d'uns altres, només perquè aquests últims eren d'un color de pell diferent.

És un llibre molt ben escrit que t'enganxa des de les primeres pàgines. Una lectura, molt dura a estones però també esperançadora en altres moments, que aconsegueix emocionar-te. Val la pena llegir-lo.

La fotografia està feta a l'estació de tren de Salou (Tarragonès). Una estació que no és subterrània però que, des de primers d'any, l'han «enterrat» fent-la passar a la història.




Un apunt final. Com he dit abans, la novel·la transcorre en una època on les lleis estaven a favor dels esclavistes i en defensaven els seus «drets». Així i tot, també hi havia algunes persones que s'enfrontaven a aquesta legalitat per considerar-la contrària als principis humans i morals i lluitaven per canviar-la, malgrat que aquesta confrontació els comportés problemes amb la justícia establerta com ens explica Colson Whitehead en el següent fragment, tret de la pàgina 327 del seu llibre, que fa referència a un d'aquests abolicionistes:

... Alguns xèrifs amb la cara encesa el van detenir per sedició. El van empresonar per haver instigat aldarulls que no havien passat de trobades pacífiques. L'honorable jutge [...] va dictar una ordre de crida i cerca contra ell, acusant-lo d'haver promogut ‘una ortodòxia infernal que fa perillar el teixit d'una societat òptima'...

En fi, representa que tot això passava fa dos segles. Res a veure amb l'actualitat...


Us desitjo a tots una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA


8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Bona diada Mc. Som i serem...
Sempre hi serem.

McAbeu ha dit...

XAVIER: És clar que hi serem, som més persistents (i fins i tot, més tossuts) del que alguns es pensen. Gràcies pel comentari en un dia tan assenyalat!!

Carme Rosanas ha dit...

Hi ha molta gent que encara té mentalitat de fa dos segles o tres o quatre...
O potser és que l'ésser humà no canvia ni per bé ni per mal. Swempre hi haurà persones justes i lluitadores pel bé de tothom i persones injustes que es creuen en el dret de disposar de les altres.

McAbeu ha dit...

CARME: Jo crec que, en general, sí que som capaços de canviar per bé i que ja ho hem fet en molts aspectes però també és veritat que n'hi ha alguns que, per aprofitar-se'n, prefereixen mantenir vives unes injustícies que hauríem d'haver fet desaparèixer d'aquest món fa molt de temps. Com dius, sempre hi ha hagut i sempre hi haurà "bons" i "dolents" però no s'hauria de permetre que aquests últims fossin els que marquessin les regles del joc... com passa massa sovint.

A.C. ha dit...

Deixant de banda que no he llegit el llibre, sí he llegit la reflexió que en fas de com, passats els anys, encara estem aguantant les mateixes injustícies... No m'explico com tenim tanta paciència.

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: No sé si és només qüestió de tenir paciència o no. Vivim en un sistema democràtic però realment tenim la democràcia molt limitada, els que tenen de veritat el poder són els que controlen l'economia i no volen perdre aquest control per això fan el que poden (que és molt) per procurar mantenir l'statu quo (el seu i el nostre). Quan algú té un sou que just permet sobreviure no pot permetre's "perdre la paciència" i jugar-se els seus ingressos. I nosaltres mateixos hem anat entrant en aquesta roda: com guanyem menys anem a comprar als grans supermercats que ofereixen preus més barats, preus més barats que aconsegueixen collant els proveïdors i pagant sous més baixos, sous més baixos que ens obliguen a comprar als llocs que ofereixen preus més barats...

És difícil sortir d'aquesta roda tal com està muntat tot i encara que és veritat que en molts de nosaltres aquesta situació provoca una justa indignació, el problema és que sovint caiem en les trampes que ens paren des del sistema que ens fan culpar a qui realment no en té la culpa: si no tenim feina és pels immigrants, si no tenim independència és pels ex-catalans traïdors que s'han venut a l'enemic, etc. etc... i així està la cosa.

Com veus, sóc força pessimista en aquest tema. Però això no em fa canviar el meu convenciment: ens cal més democràcia i hem de continuar insistint a aconseguir-ne més... encara que sembli que no ens en sortim.

XeXu ha dit...

Però com se'm va passar aquest post?? Si a més em vas avisar que el faries. Just aquest matí pensava 'diria que en Mac va dir que faria ressenya del Ferrocarril i al final no la devia fer, què estrany'. Doncs sí, de vegades penso aquestes coses. A més, des que m'ho vas dir fins ara segur que ja has llegit una pila de llibres més. Doncs res, que quan he vist que publicaves ho he comprovat, i resulta que no sé per quin motiu no el vaig veure ara fa una setmana, no ho entenc. Perdona per la tardança.

Doncs bé, ja l'hem comentat i em sembla que li posem la mateixa puntuació, és molt bon llibre, molt ben escrit i molt versemblant, tot i que converteix en física i palpable una cosa que en realitat no ho era, és part de la gràcia. Aquest em va agradar tant que m'he afanyat a llegir el següent que han publicat de l'autor, i com saps també m'ha agradat. És bo, escriu molt bé, i només em falta saber si serà tan bo i creïble si es posa a escriure d'altres temes.

I pel que fa a la reflexió... pensem que evolucionem molt perquè la tecnologia ho fa, però el nostre pensament no va tan ràpid. Podríem trobar molts exemples de coses que no han canviat en segles i que no fan pinta de canviar massa en breu. Una mica sí que avancem, però el ritme és més lent del que pensem.

McAbeu ha dit...

XEXU: Potser com el post va sortir per la Diada et va passar més desapercebut però la qüestió és que al final l'has trobat. Gràcies per comentar.

Coincidim en la nota, efectivament. A mi també em va agradar molt i estic totalment d'acord que el detall d'haver convertit en real un tren que no existia físicament és un punt a favor que no treu gens de credibilitat a la lectura, en tot moment et creus (i t'esborrones de) les situacions que explica la novel·la. Vaig veure al "Llibres..." que havies llegit el següent i com et vaig dir allí jo també tinc ganes de llegir-lo. Ja el tinc a la llista de pendents.

Segurament tens raó en la teva reflexió. Sovint no és fàcil evolucionar en segons quines idees que sembla que estan tan arrelades en la nostra societat que sobreviuen en el temps malgrat tot. No demano que aquesta evolució en positiu sigui tan ràpida com l'evolució tecnològica però penso que no ens faria cap mal si poguéssim accelerar-la una mica.

Publica un comentari