Continuo aprofitant els mesos d'estiu per publicar (cada primer dilluns de juliol, agost i setembre) algunes ressenyes de llibres que he llegit enguany i, de pas, ensenyar-vos les fotografies que en Jan McPetit s’ha fet basant-se en ells.
Avui, i continuant el cicle Stanley Kubrick, és el torn d'una gran novel·la del gènere bèl·lic...
Avui, i continuant el cicle Stanley Kubrick, és el torn d'una gran novel·la del gènere bèl·lic...
 |
|
|
|
 |
Aquesta novel·la explica l’evolució d’un marine nord-americà destinat a la guerra del Vietnam en tres parts ben diferenciades. La primera narra el seu entrenament com a recluta sota les ordres d’un sergent instructor que no dubta a utilitzar l’insult, la humiliació i els càstigs per aconseguir fer d’aquell grup uns «verdaders soldats». A la segona part veiem com el protagonista és destinat com a corresponsal de guerra i com descobreix de primera mà l’horror que comporta aquell escenari bèl·lic vietnamita. Un horror que va assimilant i que el deshumanitza progressivament fins que, a la tercera part del llibre, es converteix en un veterà que l’únic que fa és comptar els dies que li queden per tornar a casa i intentar sobreviure’ls a qualsevol preu.
L’autor no ens estalvia res de la cruesa d’aquella guerra. En un text directe i colpidor, llegim sense embuts fins a on pot arribar la violència i la crueltat que exerceixen ambdós bàndols perquè en aquesta història no hi ha «bons» i «dolents», tots són igualment salvatges donades les circumstàncies. Una novel·la bèl·lica tan realista que esdevé tot un al·legat antibel·licista. És una lectura molt recomanable que, sense ànim de fer riure perquè res del que s’hi explica fa gràcia, m’atreveixo a resumir utilitzant un dels aforismes del recordat Jaume Perich que feia, més o menys, així: «Diuen que quan un home torna de la guerra, ho fa molt més home; això és fals, alguns soldats tornen molt menys homes: els falta un braç o una cama»... i molts no tenen aquesta sort perquè s’hi queden, afegiria jo.
La pel·lícula [La Jaqueta Metàl·lica («Full metal jacket» - 1987)] manté el to de la novel·la i n’és ben fidel, sobretot en la primera part que explica l'entrenament a l’acadèmia dels marines. A la segona part de la cinta que passa a Vietnam, Stanley Kubrick resumeix les dues últimes parts de la novel·la i no en presenta tots els episodis que surten al llibre. Això, a parer meu, en fa baixar el nivell aconseguit a la primera part. En conjunt, diria que és una bona pel·lícula que s’ha guanyat, merescudament, la fama de ser dura i contundent, però que al costat de la novel·la es queda curta.
I aquí teniu en Jan McPetit «Nascut per a matar»... pobret.
L’autor no ens estalvia res de la cruesa d’aquella guerra. En un text directe i colpidor, llegim sense embuts fins a on pot arribar la violència i la crueltat que exerceixen ambdós bàndols perquè en aquesta història no hi ha «bons» i «dolents», tots són igualment salvatges donades les circumstàncies. Una novel·la bèl·lica tan realista que esdevé tot un al·legat antibel·licista. És una lectura molt recomanable que, sense ànim de fer riure perquè res del que s’hi explica fa gràcia, m’atreveixo a resumir utilitzant un dels aforismes del recordat Jaume Perich que feia, més o menys, així: «Diuen que quan un home torna de la guerra, ho fa molt més home; això és fals, alguns soldats tornen molt menys homes: els falta un braç o una cama»... i molts no tenen aquesta sort perquè s’hi queden, afegiria jo.
La pel·lícula [La Jaqueta Metàl·lica («Full metal jacket» - 1987)] manté el to de la novel·la i n’és ben fidel, sobretot en la primera part que explica l'entrenament a l’acadèmia dels marines. A la segona part de la cinta que passa a Vietnam, Stanley Kubrick resumeix les dues últimes parts de la novel·la i no en presenta tots els episodis que surten al llibre. Això, a parer meu, en fa baixar el nivell aconseguit a la primera part. En conjunt, diria que és una bona pel·lícula que s’ha guanyat, merescudament, la fama de ser dura i contundent, però que al costat de la novel·la es queda curta.
I aquí teniu en Jan McPetit «Nascut per a matar»... pobret.
10 comentaris:
Aquesta és una novel·la que no llegiré. No m'agraden gens les històries bèl·liques.
Però en Jan Mc petit, es pot vestir com vulgui, que no fa mai por. Si tots els soldats (i sobretot els sergents) fossin com ell, potser no em faria res llegir aquesta mena de novel·les.
Ni el llibre, ni la pel·lícula... les escenes bèl·liques em superen. Fins i tot veure en Jan McPetit amb aquesta roba, em posa la pell de gallina. Pobret!.
Aferradetes, Mac.
He vist el film, i em va agradar, però és cert que la part de la guerra esperava alguna cosa més.
CARME: Si no t'agraden aquest tipus d'històries, fas bé de ni agafar-la. És només guerra, pura i dura, de la primera a la darrera de les seves pàgines.
Tens raó, en McPetit només porta una disfressa i per això no fa por. Res a veure amb els militars de veritat armats amb fusells que no són de plàstic...
SA LLUNA: Et dic el mateix que a la Carme, si no t'agrada el tema millor ni provar-ho amb aquest llibre.
PONS: Aquesta pel·lícula és tot un clàssic, però no arriba a on arriba la novel·la. No sé si recordes l'escena on un soldat cau ferit per un franctirador al mig d'una espècie de pati i els companys l'intenten salvar exposant-se també els trets, doncs al llibre aquesta escena té lloc en un clar de la selva i està narrada amb una cruesa molt més esgarrifosa.
No és una lectura gens agradable, però et mostra com pot ser de cruel una guerra i aquest és el valor que li vaig trobar a la novel·la.
Ufff. A mi em posen molt nerviosa tant els llibres com les pel·lícules bèl·liques.
JOMATEIXA: No és un gènere que a mi m'atregui massa tampoc, però en aquest cas el llibre em va enganxar totalment. Com dic al post, és una novel·la bèl·lica tan realista i colpidora que esdevé tot un al·legat antibel·licista. Ara bé, si el tema no et va gens doncs millor que el deixis passar. Ja hi ha prou coses per llegir sense que calgui posar-nos nerviosos quan ho fem.
Coneixia la pel·li, però juraria que no l'he mirat mai. El que no sabia és que hi havia un llibre! No puc dir que el gènere bèl·lic sigui dels meus preferits, la veritat és que no el consumeixo gaire, per no dir gens. Però com dius, les pel·lícules o llibres bèl·lics acaben sent al·legats anti-bel·licistes, pels horrors i l'absurditat que mostren. Déu n'hi do, quina lectura.
XEXU: No és una lectura per a tots els públics, però a mi m'ha semblat molt recomanable i ha valgut molt la pena llegir-la.
Publica un comentari a l'entrada