El mot TRENCACLOSQUES té, al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), dues accepcions:
1 m. [LC] Problema, endevinalla, de difícil solució.
2 m. [JE] [LC] Joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura.
2 m. [JE] [LC] Joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura.
També es pot anomenar TRENCACAPS i, sobretot pel que fa a la segona accepció, s'ha popularitzat la denominació PUZLE (de l'anglès, PUZZLE).
Hi ha diverses variants d'aquest joc d'ordenar peces però, en el camp de l'enigmística i els passatemps, un dels més utilitzats per proposar problemes per resoldre és el TANGRAM. Màrius Serra dedica a aquest trencaclosques xinès, tot un capítol del seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) que us resumeixo a continuació:
TANGRAM
Clàssic trencaclosques xinès basat en una de les branques més antigues de la matemàtica recreativa: els problemes de dissecció. A partir d’un simple quadrat, s’obtenen set figures anomenades TAN: dos triangles grans, un de mitjà, dos triangles petits, un quadrat i un romboide. Tots els vèrtexs resultants presenten angles múltiples de 45 graus, de manera que, si atorguem un valor 1 al costat del quadrat inicial, tots els segments interiors tindran quatre únics valors: u, dos, arrel de dos i dos arrel de dos. Les infinites possibilitats combinatòries dels set tans fan del joc un trencaclosques màgic que permet diverses construccions. [...]
Al tangram s’hi pot jugar de diverses maneres. Si el situem en un estoig quadrat, el sol fet de guardar les set peces ja és un trencaclosques considerable. Els matemàtics més empedreïts, però, es dediquen a resoldre la diversitat de problemes de geometria combinatòria que els set tans plantegen. Els simples consumidors del joc hi juguen des de dues perspectives: la constructiva o la deductiva. En el primer cas, es tracta d’elaborar una figura original que recordi un animal, una persona o un objecte; cal fer servir totes les peces i no n’hi pot haver cap que no estiguí en contacte amb les altres. Les possibilitats són més grans del que sembla; Martin Gardner, per exemple, elaborà una divertida caricatura tangramàtica de Richard Nixon en una de les seves famoses columnes a la revista "Scientific American". Els problemes de tangram, en canvi, proposen figures impreses en les quals no es distingeixen els límits de cada tan. De manera que cal esbrinar la posició exacta de cada peça dins d’aquella figura.
Moltes enciclopèdies antigues daten l’origen del tangram en la inimaginable Xina de fa 4.000 anys, a remolc de les asseveracions d’un peculiar britànic enamoriscat d’Orient. Sam Loyd publicà l’any 1903 un llibret —una autèntica joia de bibliòfil, avui— anomenat "The Eighth Book of Tan". La seva fabulosa tesi és que els xinesos compilaren fa 4.000 anys set llibres de tangrams, cadascun dels quals contenia més de 1.000 dissenys diferents de figures elaborades amb les set peces del trencaclosques. [...] Martin Garner, els anys seixanta, va demostrar que Loyd havia inventat tota aquella romàntica història. Resulta que cap erudit xinès no havia sentit parlar mai de tans ni del tangram. A la Xina, el joc és conegut com "txi-txiac tu" («pla de 7 enginyós») i no sembla haver nascut més enllà del segle XIX. De fet, el document més antic publicat a la Xina data de 1803 i se suposa que va provocar un fenomen equiparable al cub de Rubik durant la dècada de 1980...
Clàssic trencaclosques xinès basat en una de les branques més antigues de la matemàtica recreativa: els problemes de dissecció. A partir d’un simple quadrat, s’obtenen set figures anomenades TAN: dos triangles grans, un de mitjà, dos triangles petits, un quadrat i un romboide. Tots els vèrtexs resultants presenten angles múltiples de 45 graus, de manera que, si atorguem un valor 1 al costat del quadrat inicial, tots els segments interiors tindran quatre únics valors: u, dos, arrel de dos i dos arrel de dos. Les infinites possibilitats combinatòries dels set tans fan del joc un trencaclosques màgic que permet diverses construccions. [...]
Al tangram s’hi pot jugar de diverses maneres. Si el situem en un estoig quadrat, el sol fet de guardar les set peces ja és un trencaclosques considerable. Els matemàtics més empedreïts, però, es dediquen a resoldre la diversitat de problemes de geometria combinatòria que els set tans plantegen. Els simples consumidors del joc hi juguen des de dues perspectives: la constructiva o la deductiva. En el primer cas, es tracta d’elaborar una figura original que recordi un animal, una persona o un objecte; cal fer servir totes les peces i no n’hi pot haver cap que no estiguí en contacte amb les altres. Les possibilitats són més grans del que sembla; Martin Gardner, per exemple, elaborà una divertida caricatura tangramàtica de Richard Nixon en una de les seves famoses columnes a la revista "Scientific American". Els problemes de tangram, en canvi, proposen figures impreses en les quals no es distingeixen els límits de cada tan. De manera que cal esbrinar la posició exacta de cada peça dins d’aquella figura.
Moltes enciclopèdies antigues daten l’origen del tangram en la inimaginable Xina de fa 4.000 anys, a remolc de les asseveracions d’un peculiar britànic enamoriscat d’Orient. Sam Loyd publicà l’any 1903 un llibret —una autèntica joia de bibliòfil, avui— anomenat "The Eighth Book of Tan". La seva fabulosa tesi és que els xinesos compilaren fa 4.000 anys set llibres de tangrams, cadascun dels quals contenia més de 1.000 dissenys diferents de figures elaborades amb les set peces del trencaclosques. [...] Martin Garner, els anys seixanta, va demostrar que Loyd havia inventat tota aquella romàntica història. Resulta que cap erudit xinès no havia sentit parlar mai de tans ni del tangram. A la Xina, el joc és conegut com "txi-txiac tu" («pla de 7 enginyós») i no sembla haver nascut més enllà del segle XIX. De fet, el document més antic publicat a la Xina data de 1803 i se suposa que va provocar un fenomen equiparable al cub de Rubik durant la dècada de 1980...
Per acabar, us proposo uns Problemes de Tangram clàssics per si us ve de gust intentar solucionar-los:
 |
10 comentaris:
A mi m’agraden molt els trencaclosques. Amb les meves germanes, quan érem joves, en fèiem conjuntament, d'aquells de milers de peces i ens duraven una bona collla de dies de les vacances. Després d'això durant molts anys no n'he fet gaires i ara en torno a fer de virtuals, amb la tablet.
Com aquest que ens has posat, he, he, he... El tangram també m'agrada i també en tunc un parell.
CARME: En el meu cas, no he fet mai cap puzle físic d'aquests de milers de peces. La meva afició no arriba a aquest nivell però amb els virtuals (des que vaig descobrir aquesta web en ocasió d'uns passatemps nadalencs que vaig preparar per al Calendari d'Advent) sí que hi he "perdut" algunes estones, són força entretinguts els trencaclosques.
I fa anys, també vaig tenir una època Tangram. Fins i tot, me'n vaig fer un jo mateix amb un tros de fusta i una serra de marqueteria... per alguna cosa havien de servir les classes de pretecnologia de l'EGB. :-D
I ara els joves, han passat del Tangram al Telegram i al Tik Tok... hehehe.
De petit, també hi havia jugat i amb puzles de moltes peces, també , ens hem entretingut moltes estones així.... Vaig a xafardejar una mica la web que ens dius , a veure !.
Salut :)
ARTUR: Les ganes d'entretenir-se no canvien; les maneres de fer-ho, sí. ;-D
La web on està allotjat el puzle d'aquest post, a més de permetre't "fabricar" i publicar els teus també et deixa jugar amb els dels altres usuaris. Com hauràs vist, n'hi ha un bon munt per fer.
Si ! està molt bé ! He fet un parell i enganxa, eh! :)
De moment m'he distret a resoldre el trencaclosques, l'he pogut fer en 9 minuts i 12 segons, que segurament és molt, però primer he hagut de descobrir com anava. Com sempre, has quedat molt afavorit. Que xulo això de poder fer un trencaclosques virtual, quins invents.
ARTUR: A més els puzles d'aquesta web tenen l'avantatge que mai se'n perd cap peça. :-D
XEXU: Com en tot, segur que la pràctica ajuda a millorar el ritme però la qüestió més que el temps que s'hi passa és passar-s'ho bé amb el passatemps.
Sóc fotogènic de mena, s'ha de reconèixer. ;-))
Ets un crack!!! 😁😁😁✌✌✌
La meva germana és boníssima en trencaclosques d'aquests de tantes peces. Li agraden molt els quadres. Al menjador de casa seva en té un que és un quadre clàssic de les Noces de Canà, preciós. En té molts, però no tots els emmarca. Una vegada n'hi vàrem regalar un amb les peces molt petites hehe... era com un mapa antic del món, xulíssssim.
Volia fer el teu però amb el mòbil no em reacciona (estic fatal amb les tecnologies). Quan entri amb l'ordinador ho intentaré de nou 😉😉😉
ASSUMPTA: Gràcies!!
Trobo molt bona idea això d'emmarcar els puzles, a més de "fer bonic" també és una manera de mostrar la satisfacció de la feina feta. :-)
Segur que a la pantalla de l'ordinador, el gaudiràs més... o, com que les veuràs més grosses, almenys trobaràs més fàcilment les peces. :-DD
Publica un comentari a l'entrada