LA FLOR MÀGICA
- Un grapat de monedes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Utilitzant un nombre de monedes suficient, el mag dibuixarà una flor sobre la taula formant un cercle que representarà la corol·la d'on partirà una línia vertical que farà de peduncle o cua. El nombre de monedes necessari no importa, sempre que permeti crear correctament les dues parts de la flor. En el següent exemple, s'han usat 15 monedes (11 a la corol·la i 4 al peduncle):
Una vegada la flor queda enllestida, el mag es gira d’esquena i demana a un espectador que pensi un número qualsevol amb l'única condició que sigui més gran que el nombre de monedes que formen la cua [en l'exemple, hauria de ser major de 4]. Aquest número és el que l'espectador (sense dir res) començarà a comptar, assenyalant les monedes d'una en una, partint de la base de la cua i entrant dins la corol·la en sentit contrari a les agulles del rellotge. Si el número triat és tan alt que obliga a donar més d'una volta al cercle de monedes, l'espectador continuarà comptant mentre gira al voltant de la corol·la tot el que calgui sense tornar a baixar pel peduncle. D'aquesta manera, el número que ha triat l'espectador (i que només sap ell) el portarà fins a una moneda concreta [en l'exemple, si hagués triat el 21, el compte hauria acabat, després de fer una volta i mitja, a la moneda situada dalt de tot de la imatge].
A continuació, l'espectador repetirà novament el seu compte començant per aquesta última moneda que ha tocat però ara ho farà seguint el sentit de les agulles del rellotge (és a dir, al revés que abans). Aquest procediment el portarà fins a una altra moneda [en l'exemple, comptant 21 des de la moneda superior arribem a l'única de la imatge que mostra la cara]. Per acabar, l'espectador amagarà un petit tros de paper sota aquesta última moneda i haurà acabat la seva feina.
El mag es girarà i, tot i que no sap quin és el número triat per l'espectador ni ha vist (ni ha sentit) res del procediment que aquest ha seguit, endevinarà a la primera quina moneda amaga el tros de paper.
10 comentaris:
Enginyós ! ;)
ARTUR: Sí, és un truc de no gaire volada però fet amb gràcia té el seu què.
Doncs mira, a mi m,agraden aquest trucs senzills, però que soc incapaç d'endevinar...
CARME: A mi també m'agraden molt. Són jocs que es basen en un simple compte matemàtic com aquest d'avui o en qualsevol altre "truc" ben senzill que, un cop explicat, ens adonem que no té cap secret. Però, així i tot, aconsegueixen sorprendre'ns (almenys la primera vegada) i aquest és el seu valor.
Hauràs de fer un programa a TV3, el mago Pop se'm comença a fer repetitiu...
XAVIER: Estic esperant que em truquin... potser la temporada que ve. :-DDD
Doncs escolta, no sé si ho estic fent bé, comences a comptar pel peduncle i segueixes antihorari, i després en sentit contrari, però no m'està sortint el truc... cada cop em surt una moneda diferent... Aaaaah, espera, ara ho he repetit. El que no feia era tornar a comptar, a la segona volta, la moneda en la que m'havia quedat a la primera volta. Ara sí que em surt!
XEXU: Contestant la primera part del teu comentari; t'he de dir que no, que no ho estaves fent bé... com tu mateix has vist al final. ;-)
Pobre de mi... això s'escapa a les entendederes de la meva ment... :-DD
ASSUMPTA: Que consti que jo intento explicar-ho el més clarament possible... :-)
Publica un comentari a l'entrada