BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 21 de febrer de 2020

Relats Conjunts (febrer - 2020)





UN CONTE DE POR


- A la nena li agradava que l'àvia li expliqués un conte cada nit abans d'anar a dormir i no entenia per què, d'uns dies ençà, no ho feia. Li havia preguntat a la seva mare però no n'havia tret l'entrellat. Cada vegada que li parlava de l'àvia, la mare es posava a plorar i marxava corrents. Aquest vespre, el pare li ha dit que ja n'hi havia prou de fer patir la mare. Que ja li havien explicat que l'àvia s'havia posat molt malalta, que no se n'havia sortit i que ja no era amb ells. «Ets prou gran per entendre que l'àvia ja no podrà venir mai més a explicar-te un conte», li havia dit. Doncs no, no ho entenia. Ella volia que l'àvia li expliqués el conte de cada nit i, per això, quan el pare va sortir de l'habitació, va tancar molt els ulls i va desitjar amb totes les seves forces que l'àvia aparegués.
     I el seu desig es va complir. Encara no havia comptat fins a cent quan va notar que algú seia sobre el llit al seu costat. Va obrir els ulls lentament i es va posar molt contenta en veure que la seva àvia havia tornat. I encara se n'alegrà més quan va fixar-se que portava una espelma a la mà perquè això volia dir que li explicaria un conte de por, els seus preferits. Sense dir res, l'àvia li donà una altra espelma i li va oferir la seva perquè l'encengués. Immediatament l'habitació es va enfosquir perquè les espelmes funcionen així, obtenen la seva llum de tot el que les envolta i, més enllà d'un petit cercle al voltant de la flama, ho deixen tot en penombra. Aquesta vegada, però, alguna cosa no anava a l'hora. No era penombra allò que les envoltava sinó una negror total, la nena no podia veure res del que hi havia a l'habitació llevat de la seva àvia. De fet, no veia ni el llit perquè, ara se n'adonava, ja no estava sobre cap llit. I tampoc era a la seva habitació. No veia res però notava que es trobaven en un lloc molt més gran. Feia fred i se sentia olor d'humitat, com aquella vegada que, amb l'escola, havien visitat la cripta d'un castell. Estava clar que, sense saber com, s'havien traslladat a una cova subterrània. Eren sota terra i, el que era més greu, no estaven soles. La nena notava presències que les anaven rodejant, no les podia veure però sentia com s'apropaven a poc a poc. Per què l'àvia no deia res? Per què encara no havia dit res?
     De sobte, la nena va notar que algú li acariciava els cabells. Es va girar espantada però, evidentment, no va veure res més que una negror absoluta. Així i tot, sabia que allò era allí, a tocar seu i que volia emportar-se-la per sempre més cap aquella foscor que les envoltava. Espantada, va fer un xiscle i en aquell mateix instant l'àvia, per fi, va parlar: «Deixeu-la, és meva!». Va ser pitjor. No era la dolça veu de la seva àvia, era un ronc gutural que la va terroritzar. I encara més quan, en obrir la boca per parlar, la suposada àvia havia mostrat un rengle de dents punxegudes i amenaçadores. La nena no podia fugir enlloc, immobilitzada per la por va pronunciar les seves últimes paraules: «Àvia, quines dents més llargues que tens». I, un segon abans de sentir com aquells ullals se li clavaven al coll per devorar-la de viu en viu, va escoltar la ronca resposta de l'ésser maligne que s'havia apoderat del cos de la seva dissortada àvia: «Són per menjar-te millor!!».

- Àvia!! Que això és de la Caputxeta Vermella!!

- Ja ho sé. Però com veia que t'estaves espantant de veritat, m'ha semblat que valia més acabar-ho així.

- Espantada?? Gens ni gota!! No saps que jo sóc molt valenta?

- És clar que ho sé. Per això, per demà et tinc preparat un conte sobre uns extraterrestres caníbals que viuen a la cara oculta de la lluna que ja veuràs el pa que s'hi dona. Però ara toca anar a dormir...

- Bona nit, àvia.

- Bona nit, estimada.

- Àvia...

- Sí?

- No tanquis la porta del tot quan surtis i... podries deixar el llum del passadís encès encara una estona?

- No pateixis. Hi deixaré una espelma...


10 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Pobre nena, quin ensurt.
Molt ben escrit, Mc

Pons ha dit...

Sort que he llegit el conte de dia que sinó no podria dormir.

PS: Això de deixar llums enceses ho recomanen les companyies elèctriques que ens adoctrinen des de petits, oi?

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, sí, pobra nena, quina àvia li ha tocat!

Ho has combinat molt bé Mc! Té raó en Xavier, molt ben escrit!

artur ha dit...

Hi han morts molt divertits, eh !....o era el conte ?? hehehe.... deixa, deixa el llum encès, eh !!!
Bon cap de setmana ;)

McAbeu ha dit...

XAVIER: Diu que és molt valenta però em sembla que sí, que s'ha espantat una "mica". Gràcies.

PONS: Exacte, els monstres que s'amaguen a la foscor estan patrocinats per Endesa. ^_^

CARME: Certament, una àvia que explica un conte que comença amb la mort de l'àvia i continua amb la seva encarnació en un ésser diabòlic no sembla molt de fiar. Però també té rampells de bon cor, no em negaràs que el final copiat de la Caputxeta Vermella fa baixar molt la tensió, no? :-)) Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat.

ARTUR: Sembla que només era un conte però sí, val més deixar el llum encès... per si de cas. :-) Molt bon cap de setmana, per a tu també.

XeXu ha dit...

Caram caram, com les gasta l'àvia! Un bon conte de por, ben inquietant. Però ja imaginava que no ens deixaries amb la imatge de canibalisme per acabar el conte, això sí que m'hagués sorprès de tu!

McAbeu ha dit...

XEXU: És cert, sóc massa bona persona per acabar matant a la nena, per això vaig preferir deixar-la viva perquè l'àvia la pogués seguir aterrint cada nit. ;-D

A.C. ha dit...

Ostres, Mac, em vaig perdre aquest relat i ara penso que potser va ser millor...
És terrorífic!!!
M'encanten els teus relats... sempre, però espero que això hagi estat tan sols un malson de la petitona i que cada nit pugui dormir tranquil·la al seu llitet, com mereixen totes les nenes petites del món... 👩🏻👩🏻👩🏻👩🏻

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Al final només és un conte, sembla que a la nena li agraden els relats de por i l'àvia no se n'està d'espantar-la una mica abans d'anar a dormir. Però sap quan ha de parar, per això ho acaba com si fos el conte de la caputxeta vermella. És la manera de desfer el clima de terror creat i permetre que la nena dormi tranquil·la... o no. ;-)

ASSUMPTA ha dit...

Aquest "o no".... nooooooo 😱😱😱

Publica un comentari