Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra dona la següent definició de TAULA DE RELLOTGER:
Joc de graella que consisteix a reconstruir un text que ha estat esquarterat en petits bocins com un trencaclosques.
És una variant gràfica del DAMEROGRAMA, molt més senzill d'elaborar i de resoldre perquè no hi ha cap joc verbal. Si en comptes de peces de puzle es divideix el text en columnes desordenades, ens trobem davant d'una variant anomenada Columnes Bellugadisses.
Aquests dos jocs de dissecció textual van ser batejats i elaborats per primera vegada en català pel col·lectiu Olissip a "...Més, la revista d'encreuats i més", a partir dels referents castellans homònims.
És una variant gràfica del DAMEROGRAMA, molt més senzill d'elaborar i de resoldre perquè no hi ha cap joc verbal. Si en comptes de peces de puzle es divideix el text en columnes desordenades, ens trobem davant d'una variant anomenada Columnes Bellugadisses.
Aquests dos jocs de dissecció textual van ser batejats i elaborats per primera vegada en català pel col·lectiu Olissip a "...Més, la revista d'encreuats i més", a partir dels referents castellans homònims.
Com a exemple, us proposo les dues variants d'aquest joc perquè, si us ve de gust, les intenteu solucionar als comentaris.
La primera és la Taula de Rellotger que, amb el nom de "Trencaclosques", va sortir publicada a la pàgina 20 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card. El segon repte són les Columnes Bellugadisses que podíem trobar a la pàgina 30 del mateix primer exemplar d'aquella revista d'entreteniments en català.
La primera és la Taula de Rellotger que, amb el nom de "Trencaclosques", va sortir publicada a la pàgina 20 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card. El segon repte són les Columnes Bellugadisses que podíem trobar a la pàgina 30 del mateix primer exemplar d'aquella revista d'entreteniments en català.
 |  |
11 comentaris:
TRENCACLOSQUES:
Sabia que jo l'escoltava i se'ns feia fosc entre les històries d'aquell temps que nosaltres només havíem tastat.
CARME: Correcte. Gràcies per posar-t'hi. :-)
No, no em ve de gust. M'esperaré al proper tipus de passatemps que tu i el Màrius us inventeu a veure si m'agrada més.
Veig que la Carme ja ho ha solucionat. Aquest és un passatemps més facilet, però també depèn de la llargada del text i del que et deixin veure en la taula, és clar!
XeXu, que n'hi ha dos... encara t'hi pots posar...
PONS: No puc parlar per en Màrius Serra però pel que fa a mi, et confirmo que persistiré en l'intent de trobar un passatemps que t'agradi (sense gaires esperances, tot s'ha de dir). :-D
XEXU: Realment, fer un d'aquests passatemps és com muntar un puzle i, com en qualsevol trencaclosques, la cosa es complica com més peces tingui i com menys pistes et donin.
Així que, si ho vols provar i com et diu la CARME, encara en queda un per resoldre. Ànims!! ;-))
Com que veig que ningú s'hi anima... ho poso jo.
La mare, la fila i el nen. Aquesta és la família de cal Benedicto. El pare es va morir fa dos anys. És aquesta absència la que porta impresa als ulls, la mestressa
CARME: He de confessar, ara que no ens sent ningú, que jo comptava amb tu per enllestir la feina. ;-)
I l'has enllestit, com no podia ser de cap altra manera, la mar de bé. Aquest que cites és, efectivament, el text literari que amagaven les Columnes Bellugadisses. Felicitats!!
Un dels passatemps que sempre m'ha agradat més en les revistes típiques d'entreteniments que comprem als quioscs són aquestes taules de rellotger. N'he fet moltes al llarg de la vida!!
Llàstima de no haver vist aquesta a temps, perquè hi hagués jugat. Les columnes bellugadisses ja em semblen més difícils (no sé per què)
Sí, encara sóc viva... Si escrigués un llibre sobre els darrers tres anys de la meva vida seria tan caòtic, estrany i... en fi. Però viva, al cap i a la fi :-)
ASSUMPTA: Són un bon entreteniment aquests passatemps, és com fer un puzle de paraules. :-))
Tot i ser caòtic i estrany, jo el llegiria aquest llibre teu... ja saps que l'última obra que vaig llegir de Kafka em va agradar força. :-DD
PS: M'alegro que encara siguis viva... i que duri. :-)
Uaaaaau si fos com Kafka, què bé!!! 😉😉😉
Publica un comentari a l'entrada