A finals de febrer, vaig publicar la primera part de la meva participació en el joc "The Other Readers" del blog de la JOMATEIXA. Avui, ja gairebé fora de termini, us presento la segona.
Com a l'altra ocasió, començo amb la fotografia del meu click recomanant un llibre:
Com a l'altra ocasió, començo amb la fotografia del meu click recomanant un llibre:
 | | |  |  |
La protagonista de la novel·la és a Romania quan rep una greu notícia familiar i, en intentar tornar a casa, es troba que l'aeroport de Bucarest està tancat per una gran tempesta. Aquest temps que ha de passar aïllada per força en aquell aeroport, li serveix per repassar la seva vida i les seves circumstàncies familiars.
Llegim, doncs, la història de la Reina Gené, una psicòloga que treballa pels departaments de selecció de personal de diverses empreses multinacionals i que té un fill de 17 anys, un marit, un exmarit i un amant. Amb capítols curts de lectura àgil, l'autora ens va mostrant el seu present, el seu passat i també els seus secrets lligant una trama (amb ella de protagonista però amb uns "secundaris" igualment importants) que ens atrapa gairebé sense adonar-nos-en. M'ha agradat, en general m'ho he passat força bé llegint aquesta novel·la i, potser per això mateix, el final m'ha decebut també força. I és que no hi ha final, tot queda obert perquè es veu que la història continua en una pròxima novel·la. En fi, és el que hi ha (les sagues estan de moda) i hauré d'esperar que es publiqui "Seguiré els teus passos", la segona part que, per poc que pugui, no em deixaré perdre.
La fotografia està feta a l'aeroport de Reus. Vist que no m'anava del tot bé desplaçar-me fins a l'aeroport de Bucarest on se situa l'acció de la novel·la, vaig escollir el que tinc més a prop de casa. ;-)
Llegim, doncs, la història de la Reina Gené, una psicòloga que treballa pels departaments de selecció de personal de diverses empreses multinacionals i que té un fill de 17 anys, un marit, un exmarit i un amant. Amb capítols curts de lectura àgil, l'autora ens va mostrant el seu present, el seu passat i també els seus secrets lligant una trama (amb ella de protagonista però amb uns "secundaris" igualment importants) que ens atrapa gairebé sense adonar-nos-en. M'ha agradat, en general m'ho he passat força bé llegint aquesta novel·la i, potser per això mateix, el final m'ha decebut també força. I és que no hi ha final, tot queda obert perquè es veu que la història continua en una pròxima novel·la. En fi, és el que hi ha (les sagues estan de moda) i hauré d'esperar que es publiqui "Seguiré els teus passos", la segona part que, per poc que pugui, no em deixaré perdre.
La fotografia està feta a l'aeroport de Reus. Vist que no m'anava del tot bé desplaçar-me fins a l'aeroport de Bucarest on se situa l'acció de la novel·la, vaig escollir el que tinc més a prop de casa. ;-)
Com ja sabeu, en el joc The Other Readers d'enguany també se'ns demana que el nostre click representi un personatge literari. En aquest cas i tenint en compte que està a punt d'estrenar-se la vuitena temporada de "Joc de Trons", he escollit el protagonista dels primers capítols de l'últim llibre de George R. R. Martin, "Foc i Sang":
«Aegon, que passaria a la història com Aegon el Conqueridor i Aegon el Drac, va néixer a Rocadrac el 27 aC. Era el segon fill, l’únic noi, d’Aerion, senyor de Rocadrac, i Lady Valaena de la Casa Velaryon, que era mig Targaryen per part de mare.
[...]
Aegon Targaryen, curiosament, va ser un personatge tan enigmàtic per als seus contemporanis com per a nosaltres. Armat amb l’espasa d’acer valyrià Focnegre, se’l considerava un dels guerrers més grans del seu temps, però no gaudia gens dels fets d’armes, i mai no va participar en cap justa ni combat cos a cos en un torneig. Muntava Balerion el Terror Negre, però només volava per entrar en combat, o per viatjar ràpidament sobre la terra i el mar.
[...]
Port Reial, aquest seria el nom de la seva ciutat. Des d’allà, Aegon el Drac governaria el seu regne, presidiria la cort assegut en un gran setial de metall fet amb les espases foses, retorçades, colpejades i trencades de tots els enemics derrotats, un setial perillós que aviat seria conegut arreu del món com el Tron de Ferro de Westeros.»
[...]
Aegon Targaryen, curiosament, va ser un personatge tan enigmàtic per als seus contemporanis com per a nosaltres. Armat amb l’espasa d’acer valyrià Focnegre, se’l considerava un dels guerrers més grans del seu temps, però no gaudia gens dels fets d’armes, i mai no va participar en cap justa ni combat cos a cos en un torneig. Muntava Balerion el Terror Negre, però només volava per entrar en combat, o per viatjar ràpidament sobre la terra i el mar.
[...]
Port Reial, aquest seria el nom de la seva ciutat. Des d’allà, Aegon el Drac governaria el seu regne, presidiria la cort assegut en un gran setial de metall fet amb les espases foses, retorçades, colpejades i trencades de tots els enemics derrotats, un setial perillós que aviat seria conegut arreu del món com el Tron de Ferro de Westeros.»
10 comentaris:
Reus, París, Londres... i Bucarest!
XAVIER: El món és un mocador... :-DD
I el llibre de Foc i sang què tal està? Val la pena?
PONS: Com t'ho diria, és interessant però no és apassionant. És un llibre d'història Targaryen i està molt bé quan explica les batalles i els fets dels reis drac, però no té el ritme dels llibres de la saga i, per tant, la lectura no t'atrapa tant. De totes maneres, això no vol dir que sigui avorrit ni molt menys i a mi m'ha agradat llegir-lo.
Jo encara el tinc al pilonet. Em sembla que m'anirà bé saber que continua en un altre, abans de llegir-lo. Perquè no trobar final és una mica decebedor. Ja en tinc un altre per comprar, doncs!
Gràcies per la ressenya, Mc!
Jo també el tinc pendent, però amb el gruix que té, hauré de trobar la manera que no se m'enrampin els braços.
Moltes gràcies per la participació!!!
Genial, i completíssima, com sempre ;D
CARME: El llibre de la Care Santos es situa en l'espai de temps que la protagonista passa esperant que el seu avió pugui enlairar-se i s'acaba quan ella deixa aquell aeroport. Té, doncs, un sentit que s'acabi quan s'acaba però el que passa és que el que fa durant aquest temps és plantejar moltes coses de la vida de la protagonista que no queden, encara, "solucionades". No hi cap problema en llegir-lo independentment però si jo ho hagués sabut abans potser hauria preferit esperar i llegir les dues parts seguides.
JOMATEIXA: En el teu cas, entenc que parles del llibre de George R. R. Martin. Jo l'he llegit en format ebook però, efectivament, les gairebé 900 pàgines de 'Foc i Sang' fan que sigui un llibre "de pes" en paper. :-))
Ja saps que m'ho passo molt bé participant en els teus concursos, gràcies a tu!
Que gran Aegon el conqueridor! I que gran el teu alter ego disfressat! Jo el vaig llegint, lentament, al llit. Penso que en un parell de mesos l'hauré acabat. A mi sí que m'està agradant!
XEXU: A mi també em va agradar. És un llibre molt entretingut i t'ho passés bé llegint-lo però, al meu parer almenys, no tant com m'ho vaig passar amb els cinc primers de la saga. La manera de narrar d'aquells (amb capítols que van canviant de protagonista constantment) fa que t'atrapi més la lectura perquè tens ganes de saber que li passa a aquell personatge que hem deixat penjat mentre que en aquest això no passa de la mateixa manera.
Publica un comentari a l'entrada