GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 17 d’abril del 2019

Relats Conjunts (abril - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Sant Jordi i el drac" (Tintoretto - 1560).



HISTÒRIA DE LA DIADA

Els primers vestigis de la Diada de Sant Jordi es remunten fins abans del Cristianisme perquè els antics romans ja celebraven, pels volts del mes d'abril, una festa dedicada a la deessa Flora on era costum regalar flors. A casa nostra, hi ha constància des del segle XV de la celebració d'una "Fira de les Roses" cada 23 d'abril, aquell era el «dia dels enamorats» i els nois catalans ho aprofitaven per obsequiar amb una rosa vermella a la seva estimada. Molts anys després, ja al segle XX, el dia de Sant Jordi es convertí també en el Dia del Llibre i, al costum de regalar roses, s'hi afegí el de comprar llibres.
Així fou com s'instaurà la "Diada del Llibre i la Rosa", una festa dedicada a l'amor i a la cultura que, cada any, feia sortir al carrer riuades de gent que gaudien d'una jornada festiva i popular mentre compraven llibres i roses a les parades que omplien els carrers de totes les localitats del nostre país.

Aquesta primera època de la Diada durà una mica més d'un segle. Arribà un moment que les llibreries retornaven a les editorials gairebé tots els llibres que es publicaven perquè la gent no volia perdre el temps llegint quan podia trobar les mateixes aventures en format audiovisual. Quedaren, és clar, alguns puristes que s'exclamaven insistint que el que ofereix una bona lectura no ho podem trobar en una sèrie de televisió feta només per entretenir. Durant un temps, aquests fanàtics aconseguiren mantenir l'amor pels llibres en unes sectes que anomenaven «clubs de lectura» però el dia que el seu líder fou descobert mirant d'amagat el capítol final de la sèrie de moda tot allò s'acabà. Pel que fa a les roses, el seu destí també estava cantat. En un món amb recursos limitats, tota l'aigua disponible havia de ser dedicada a cultivar fruites i verdures i, en conseqüència, la producció de planta ornamental arribà també a la seva fi.

Era l'hora de reinventar-se o morir, calia adaptar la Diada als nous temps si no es volia que aquella festa desaparegués per sempre del nostre calendari de celebracions. I així es va fer, l'antiga tradició de la "Diada del Llibre i la Rosa" va ser reconvertida, molt encertadament, en la "Diada de la Sèrie i la Carxofa". Aquesta Diada 2.0, que continuem celebrant cada any, aconsegueix cada 23 d'abril fer sortir al carrer milions de catalans que s'apropen a les parades que omplen les viles i ciutats del nostre país per trobar les millors ofertes de subscripcions anuals a les seves plataformes digitals preferides i per comprar una carxofa per regalar als seus éssers estimats, un vegetal potser menys bonic que una rosa però amb més vitamines.

Aquesta és, resumidament, la història d'aquesta Diada que, d'aquí a pocs dies, tornarem a celebrar. Una celebració que, sens dubte, tornarà a ser tot un èxit d'assistència i mobilització popular, malgrat l'estèril polèmica que s'ha volgut crear amb el cartell anunciador d'enguany. El podeu veure a la imatge que encapçala aquest article i segur que ja us heu assabentat que alguns han gosat afirmar que és la reproducció d'un antic quadre que representa la «llegenda de Sant Jordi». Un disbarat que, per tenir un mínim de credibilitat, no hauria d'obviar dos fets incontestables. Primer que avui en dia no hi ha ningú interessat en la pintura antiga (ni en mirar-la ni, encara menys, en reproduir-la) i segon que Sant Jordi és un dia i, per tant, no pot ser una persona que matés dracs dalt d'un cavall.
Per favor, però si només cal mirar el cartell i copsar-ne tots els detalls (el drac, el cavaller, la noia fugint aterrida, el noi mort mig despullat, el castell, el déu de llum...) per entendre que es tracta d'un homenatge a «Joc de Trons», una sèrie clàssica de la qual aviat en tindrem un nou remake a les nostres pantalles.

Gaudiu doncs de la festa, amb la tranquil·litat de saber que no hi trobareu ni pintura antiga ni avorrida literatura. Només bona i emocionant cultura audiovisual, la Cultura amb majúscules.
Us desitjo que passeu una molt bona Diada de Sant Jordi i que us regalin moltes carxofes!!


8 comentaris:

Elfreelang ha dit...

impressionant el relat tot relacionat temps antics i nous ...bona dida de sant Jordi també per a tu! mes que carxofes prefereixo llibres ...

Carme Rosanas ha dit...

Mira que m'agraden les carxofes! Però malgrat tot espero que el teu relat no sigui profètic... he, he, he... sense els llibres, hi ha persones que no podrien subsistir. Seria dràmàtic!!

M'ha fet molta gràcia això de les sectes dels clubs de lectura... i que descobrissin el seu lider mirant d'amagat una sèrie de moda. És que ja no ens podem fiar de res ni de ningú he, he, he...

M'ha agradat molt el teu relat.

xavier pujol ha dit...

Ja hi ha un exèrcit clandestí que lluita contra el triomf de la carxofa com a obsequi d'enamorats i la fa a la brasa. I al mercat negre comercien amb llibres d'aquells impreoso amb tinta sobre un material que anomenaven paper.

Sergi ha dit...

Molt escaient aquest article ara que estic fent temps perquè comenci el capítol de Joc de Trons, sort que el cartell de la Diada d'enguany fa homenatge a la millor sèrie del món mundial. Això sí, no sé jo si el 23 d'abril és massa època de carxofes ja...

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris

Aquests dies (i potser per això m'ha sortit aquest relat i no un altre) estic mirant la sèrie basada en el llibre "El conte de la serventa" de Margaret Atwood. Com segur que sabeu, aquesta obra explica com es viu sota el jou d'una dictadura teocràtica on, entre moltes altres coses, també estan prohibits els llibres. Al capítol 6 de la novel·la, l'autora fa dir això a un dels seus personatges: "«La normalitat —deia la Tia Lydia— és allò a què estàs acostumat. Ara potser això no us sembla normal, però d’aquí un temps us ho semblarà. Es tornarà normal».
Jo vull creure, però, que hi ha coses a la que no ens hi hem d'acostumar mai i que mai han de ser "normals". Avui és Sant Jordi, passeu un bon dia amb molts llibres i amb moltes roses... i que duri!!

Assumpta ha dit...

Ostres, el teu relat és una passada, com sempre! Magnífic! Tens una imaginació a prova de TOT... de qualsevol quadre en fas una història sorprenent...

Ara bé. Espero que no s'acompleixi mai!!... Què és tanta sèrie? La carxofa encara, però sèries en lloc de llibres? Mai!!!

Per cert... això de "Sant Jordi és un dia i no una persona" m'ha recordat a mi mateixa dient als meus nens de catequesi que "Quaresma és un període de temps i no una vella amb set cames!!" :-DDD

Ho sento, eh? Però els amants de la vella ja em podeu començar a insultar però QUARESMA és el període de 40 dies en que els creients ens preparem per la gran festa de la PASQUA... i sí, són 40 dies perquè comença el Dimecres de Cendra, però es descompten tots els diumenges que, per definició, mai poden ser dies de sacrifici.

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: A mi tampoc m'agradaria una Diada de Sant Jordi sense llibres i estic segur que he exagerat a l'hora d'escriure aquest relat però, de vegades, sembla que anem cap aquí. Vivim en una societat on, sovint, es pensa que avançar vol dir oblidar el que tenim darrere. Jo penso que és un error, saber d'on venim és molt important per tirar endavant, fins i tot afegiria que és imprescindible. Les nostres tradicions venen d'on venen i cal conèixer-ho, així que estic gairebé segur que els "amants de la vella" t'agrairan la teva explicació i no tinc cap dubte que no t'insultaran. Almenys, no aquí que a la catosfera no les fem aquestes coses. ;-)

Assumpta ha dit...

Gràcies, MAC!! :-DD

Tants dies amb debats polítics i escoltant certa gent que ja penso que tothom insulta...ai, ai... :-DD

Publica un comentari a l'entrada