Relats Conjunts (abril - 2019)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Sant Jordi i el drac" (Tintoretto - 1560).

HISTÒRIA DE LA DIADA

Els primers vestigis de la Diada de Sant Jordi es remunten fins abans del Cristianisme perquè els antics romans ja celebraven, pels volts del mes d'abril, una festa dedicada a la deessa Flora on era costum regalar flors. A casa nostra, hi ha constància des del segle XV de la celebració d'una "Fira de les Roses" cada 23 d'abril, aquell era el «dia dels enamorats» i els nois catalans ho aprofitaven per obsequiar amb una rosa vermella a la seva estimada. Molts anys després, ja al segle XX, el dia de Sant Jordi es convertí també en el Dia del Llibre i, al costum de regalar roses, s'hi afegí el de comprar llibres.
Així fou com s'instaurà la "Diada del Llibre i la Rosa", una festa dedicada a l'amor i a la cultura que, cada any, feia sortir al carrer riuades de gent que gaudien d'una jornada festiva i popular mentre compraven llibres i roses a les parades que omplien els carrers de totes les localitats del nostre país.

Aquesta primera època de la Diada durà una mica més d'un segle. Arribà un moment que les llibreries retornaven a les editorials gairebé tots els llibres que es publicaven perquè la gent no volia perdre el temps llegint quan podia trobar les mateixes aventures en format audiovisual. Quedaren, és clar, alguns puristes que s'exclamaven insistint que el que ofereix una bona lectura no ho podem trobar en una sèrie de televisió feta només per entretenir. Durant un temps, aquests fanàtics aconseguiren mantenir l'amor pels llibres en unes sectes que anomenaven «clubs de lectura» però el dia que el seu líder fou descobert mirant d'amagat el capítol final de la sèrie de moda tot allò s'acabà. Pel que fa a les roses, el seu destí també estava cantat. En un món amb recursos limitats, tota l'aigua disponible havia de ser dedicada a cultivar fruites i verdures i, en conseqüència, la producció de planta ornamental arribà també a la seva fi.

Era l'hora de reinventar-se o morir, calia adaptar la Diada als nous temps si no es volia que aquella festa desaparegués per sempre del nostre calendari de celebracions. I així es va fer, l'antiga tradició de la "Diada del Llibre i la Rosa" va ser reconvertida, molt encertadament, en la "Diada de la Sèrie i la Carxofa". Aquesta Diada 2.0, que continuem celebrant cada any, aconsegueix cada 23 d'abril fer sortir al carrer milions de catalans que s'apropen a les parades que omplen les viles i ciutats del nostre país per trobar les millors ofertes de subscripcions anuals a les seves plataformes digitals preferides i per comprar una carxofa per regalar als seus éssers estimats, un vegetal potser menys bonic que una rosa però amb més vitamines.

Aquesta és, resumidament, la història d'aquesta Diada que, d'aquí a pocs dies, tornarem a celebrar. Una celebració que, sens dubte, tornarà a ser tot un èxit d'assistència i mobilització popular, malgrat l'estèril polèmica que s'ha volgut crear amb el cartell anunciador d'enguany. El podeu veure a la imatge que encapçala aquest article i segur que ja us heu assabentat que alguns han gosat afirmar que és la reproducció d'un antic quadre que representa la «llegenda de Sant Jordi». Un disbarat que, per tenir un mínim de credibilitat, no hauria d'obviar dos fets incontestables. Primer que avui en dia no hi ha ningú interessat en la pintura antiga (ni en mirar-la ni, encara menys, en reproduir-la) i segon que Sant Jordi és un dia i, per tant, no pot ser una persona que matés dracs dalt d'un cavall.
Per favor, però si només cal mirar el cartell i copsar-ne tots els detalls (el drac, el cavaller, la noia fugint aterrida, el noi mort mig despullat, el castell, el déu de llum...) per entendre que es tracta d'un homenatge a «Joc de Trons», una sèrie clàssica de la qual aviat en tindrem un nou remake a les nostres pantalles.

Gaudiu doncs de la festa, amb la tranquil·litat de saber que no hi trobareu ni pintura antiga ni avorrida literatura. Només bona i emocionant cultura audiovisual, la Cultura amb majúscules.
Us desitjo que passeu una molt bona Diada de Sant Jordi i que us regalin moltes carxofes!!