La JOMATEIXA ja ha acabat el seu any sabàtic de concursos i ha posat en marxa una nova edició del seu joc "The Other Readers" que uneix llibres, fotografies i clicks de Playmobil. Clicant l'enllaç anireu al post on trobareu les normes de participació. Animeu-vos i apunteu-vos-hi que encara teniu temps fins al 6 d'abril.
En aquesta edició, el joc es divideix en dos concursos diferents.
El primer és el clàssic "The Other Readers" que ens demana una fotografia del nostre click (o ninotet similar) recomanant un llibre. Per aquesta ocasió, el meu Jan McPetit ha triat aquest:
En aquesta edició, el joc es divideix en dos concursos diferents.
El primer és el clàssic "The Other Readers" que ens demana una fotografia del nostre click (o ninotet similar) recomanant un llibre. Per aquesta ocasió, el meu Jan McPetit ha triat aquest:
 | | | |  |
La novel·la ens situa a la Martinica, el juny de 1939. A aquesta illa del Carib hi arriba, a causa d'una avaria, el vaixell que fa la ruta França-Mèxic on viatgen els germans barcelonins Jaume i Gabriel Borrell, aviador i arquitecte respectivament, que van cap a l'exili abandonant Catalunya per culpa de la Guerra Civil Espanyola. En Gabriel està greument afectat de tuberculosi i en Jaume demana ajuda a un metge local que no només es fa càrrec del malalt i els facilita el desembarcament sinó que també els dona suport en la seva adaptació a la nova vida que han de començar en aquella zona del Tròpic. Coneixerem doncs aquesta aventura vital dels dos germans que, sense comptar-hi, acabarà de forma tràgica. Un desenllaç inesperat que ens trasbalsarà fins que, just a l'últim capítol, ens adonem que el que realment ha passat no és ben bé allò que hem llegit.
L'autor ens explica aquesta història intercalant-hi, sovint sense solució de continuïtat, els pensaments dels protagonistes i algunes de les seves vivències anteriors a Europa. També afegeix pinzellades de la preparació d'un espectacle de circ que semblen no tenir res a veure amb la resta de la narració fins que arribem a les últimes pàgines del llibre. Aleshores conflueixen, tal com ja ens anuncia el títol, les "dues funcions del circ" (la de la vida dels personatges i la que es desenvolupa sota una carpa). Aquesta "barreja" pot dificultar, en un primer moment, la comprensió de la lectura però, de seguida que veus per on va, la fa molt més interessant. Si a això li afegim els detalls de l'humor irònic, característic d'Avel·lí Artís-Gener, que trobem mentre llegim el llibre, podem concloure que aquesta és una lectura molt recomanable.
Una recomanació que sóc conscient que és difícil de seguir. Aquest és un llibre de 1966 que, pel que jo sé, no s'ha tornat a editar i, per tant, no és fàcil de trobar. Malgrat tot, si per casualitat us cau a les mans (aquesta o qualsevol altra novel·la de l'autor) doneu-li una oportunitat que val molt la pena.
La fotografia està feta a Vila-seca. La carpa que es veu al fons és el "Circ dels Somnis", l'envelat on es programen diversos actes de la Festa Major d'Hivern d'aquesta localitat del Tarragonès.
L'autor ens explica aquesta història intercalant-hi, sovint sense solució de continuïtat, els pensaments dels protagonistes i algunes de les seves vivències anteriors a Europa. També afegeix pinzellades de la preparació d'un espectacle de circ que semblen no tenir res a veure amb la resta de la narració fins que arribem a les últimes pàgines del llibre. Aleshores conflueixen, tal com ja ens anuncia el títol, les "dues funcions del circ" (la de la vida dels personatges i la que es desenvolupa sota una carpa). Aquesta "barreja" pot dificultar, en un primer moment, la comprensió de la lectura però, de seguida que veus per on va, la fa molt més interessant. Si a això li afegim els detalls de l'humor irònic, característic d'Avel·lí Artís-Gener, que trobem mentre llegim el llibre, podem concloure que aquesta és una lectura molt recomanable.
Una recomanació que sóc conscient que és difícil de seguir. Aquest és un llibre de 1966 que, pel que jo sé, no s'ha tornat a editar i, per tant, no és fàcil de trobar. Malgrat tot, si per casualitat us cau a les mans (aquesta o qualsevol altra novel·la de l'autor) doneu-li una oportunitat que val molt la pena.
La fotografia està feta a Vila-seca. La carpa que es veu al fons és el "Circ dels Somnis", l'envelat on es programen diversos actes de la Festa Major d'Hivern d'aquesta localitat del Tarragonès.
Però això no s'acaba aquí. Com ja he comentat, el concurs The Other Readers d'enguany té una segona part que va una mica més enllà de recomanar un llibre. També se'ns demana que el nostre click representi un personatge literari.
He de dir que en McPetit primer no ha vist del tot clara aquesta idea de "disfressar-se" però, potser perquè som a la setmana de Carnaval, al final s'ha animat i s'ha deixat fer més d'una fotografia interpretant personatges de diferents llibres.
A la que us mostro avui, el meu click es posa a la pell del doctor Hannibal Lecter, el psiquiatre caníbal protagonista de la saga de novel·les de Thomas Harris que vaig llegir l'any passat. En Jan McPetit diu que el que li ha costat més ha estat posar aquesta mirada d'assassí psicòpata però, així i tot, jo crec que l'ha clavat. Jutgeu vosaltres mateixos:
He de dir que en McPetit primer no ha vist del tot clara aquesta idea de "disfressar-se" però, potser perquè som a la setmana de Carnaval, al final s'ha animat i s'ha deixat fer més d'una fotografia interpretant personatges de diferents llibres.
A la que us mostro avui, el meu click es posa a la pell del doctor Hannibal Lecter, el psiquiatre caníbal protagonista de la saga de novel·les de Thomas Harris que vaig llegir l'any passat. En Jan McPetit diu que el que li ha costat més ha estat posar aquesta mirada d'assassí psicòpata però, així i tot, jo crec que l'ha clavat. Jutgeu vosaltres mateixos:
10 comentaris:
Com sempre, fantastics.
Però el Mc. disfressat és Genial!!!!!
En Jan Mc petit ha quedat genialment disfressat... m'encanta, però en canvi comparteixo amb ell, els dubtes o la mandra o el que sigui contra les disfresses... he, he, he...
Si això de les fotos dels clicks mai no ho he vist clar, aquest doble concurs, encara menys. Em dedicaré a admirar la vostra traça.
JOMATEIXA: Ja saps que m'ho passo molt bé amb aquest joc dels Others Readers i aquest nou repte de fer representar un personatge literari al nostre click m'ha engrescat molt. M'alegro que t'hagi agradat el resultat.
Per cert, com que permets presentar un parell de fotos de cada, tinc previst un altre post com aquest. No sé si tindré temps de fer-lo però, per poc que pugui, no el deixaré passar.
CARME: Com ja deus suposar, en això de la recança a les disfresses en McPetit ha sortit a mi. Comparteixo també la mandra a disfressar-me, ni de nen m'agradava.
He d'admetre que, de vegades, quan vaig pel món amb el ninotet, el llibre i el mòbil per fer fotos, penso que ja no tinc l'edat de fer segons quines coses... però continuo jugant. :-DD
Fantàstic en Jan McPetit! Jo això de disfressar-me no ho acabo de veure, però fotos amb llibres, les que calgui! Ja les vaig enviar, que hi hagi sort!
XEXU: Amb això de les disfresses m'aprofito que en McPetit es deixa fer i no es queixa gaire. Si m'hagués de disfressar jo, serien figues d'un altre paner.
Veuré les teves fotos, és clar, i espero que n'hi hagi moltes més perquè el joc s'ho mereix. Sort també per a tu!
El Pons està presentant un gran enigma al CT d'avui i sembla que no ets capaç de resoldre'l :-P
NONAME: Hi ha enigmes, Ahse, que ni jo mateix sé resoldre i un d'ells és perquè a en Pons li agraden sèries com aquesta a la que avui dedica el seu post.
Es nota que realment en Jan McPetit treballar els seus papers, no m’estranyaria que li donessin algun Oscar.
PONS: S'ha de tenir en compte que en McPetit és fervent seguidor del mètode Stanislavski. :-DD
Publica un comentari a l'entrada