 |
| Jan McPetit llegint l'última novel·la de Ramona Solé |
Malgrat que aquesta temporada, en Jan McPetit ja havia tret el cap per aquí quan vaig publicar la ressenya de la novel·la "INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA" (Ramona Solé - 2017) es veu que no en va tenir prou i ha fet cas omís al fet que la JOMATEIXA s'ha agafat un merescut any sabàtic de concursos al seu blog i, per tant, no ha convocat el joc "The Other Readers" que uneix llibres, fotografies i clicks de Playmobil.
Està acostumat a fotografiar-se llegint llibres i, encara que sigui fora de concurs, aquest estiu també ha volgut seguir la tradició. En conseqüència i com l'any passat, he anat a buscar a la plataforma eBIBLIO de préstec de llibres electrònics de les biblioteques públiques, alguna de les novetats editorials publicades aquest 2018 en català i en format ebook. He triat un parell de llibres que m'han agradat prou per recomanar-los aquí i he deixat que en Jan McPetit es fes una selfie amb cadascun d'ells. Són aquests:
Està acostumat a fotografiar-se llegint llibres i, encara que sigui fora de concurs, aquest estiu també ha volgut seguir la tradició. En conseqüència i com l'any passat, he anat a buscar a la plataforma eBIBLIO de préstec de llibres electrònics de les biblioteques públiques, alguna de les novetats editorials publicades aquest 2018 en català i en format ebook. He triat un parell de llibres que m'han agradat prou per recomanar-los aquí i he deixat que en Jan McPetit es fes una selfie amb cadascun d'ells. Són aquests:
 | | |  |  |
Em va agradar prou la novel·la "Els ambaixadors" (Albert Villaró - 2014) per no deixar-me perdre aquest segon llibre de l'autor ambientat en una Catalunya independent des dels Fets d'Octubre de 1934. La primera entrega passa l'any 1949 i narra la desactivació per part del servei d'intel·ligència català d'un intent d'atac amb una bomba atòmica. En aquesta ocasió, l'acció es trasllada a 1975 i la independència de la República catalana està amenaçada per un pla de l'URSS que vol propiciar una Unió Ibèrica. Això provoca que els serveis de Mossèn Farràs tornin a ser requerits, el vell espia que va resoldre el cas de l'atac nuclear de 1949 i també fou l'encarregat de l'Operació Siscló que va atemptar contra la vida del general Franco l'any 1936, ha de tornar a entrar en acció.
Una trama d'espies que es llegeix d'una tirada, amb un argument interessant i també amb alguns punts divertits que ofereix detalls com l'aparició de personatges reals que, en aquesta Catalunya ucrònica que explica el llibre, tenen altres rols diferents als que coneixem però ben possibles si les coses haguessin anat d'una altra manera. És una lectura força recomanable per passar unes molt bones estones llegint.
La fotografia està feta al celler del Sindicat Agrícola de Vila-seca, malgrat que no té res a veure aquest sindicat amb el sindicat de que ens parla la novel·la i tampoc és un lloc oblidat, encara que actualment estigui tancat. ;-)
Una trama d'espies que es llegeix d'una tirada, amb un argument interessant i també amb alguns punts divertits que ofereix detalls com l'aparició de personatges reals que, en aquesta Catalunya ucrònica que explica el llibre, tenen altres rols diferents als que coneixem però ben possibles si les coses haguessin anat d'una altra manera. És una lectura força recomanable per passar unes molt bones estones llegint.
La fotografia està feta al celler del Sindicat Agrícola de Vila-seca, malgrat que no té res a veure aquest sindicat amb el sindicat de que ens parla la novel·la i tampoc és un lloc oblidat, encara que actualment estigui tancat. ;-)
| | | | |
Entre els molts llibres que s'han publicat sobre el tema del "procés independentista català" en va interessar particularment aquest pel seu autor. Segueixo sovint els articles de Vicent Partal a VilaWeb, el diari digital en català que dirigeix, i vaig voler llegir la seva opinió sobre els fets que ens han implicat políticament a tots els catalans aquests últims anys. L'autor comença amb la jornada del referèndum de l'1-O i els dies posteriors a la part que titula "La sisena república catalana" i després passa a exposar els antecedents que la van fer possible als apartats "Què ens hi ha menat" i "Els instruments que hem fet servir". El llibre acaba amb un epíleg que, basant-se en la tesi de tota l'obra que indica que aquest ha estat un procés nascut de la gent més enllà de la classe política, és optimista i aclaridor. Pels que, més o menys, ens hem mantingut informats sobre el tema potser aquest llibre no ens revelarà res de nou però és un bon resum de tot el que havia passat fins a primers d'any (el canvi de govern a Espanya ja no s'hi inclou) i l'he trobat molt interessant de llegir.
La fotografia està feta a l'auditori "Josep Carreras" de Vila-seca. Un espai que, normalment, no és un local electoral però que s'hi va convertir durant l'1-O perquè va ser un dels llocs habilitats per votar durant aquella jornada quan els catalans vam aconseguir fer possible un referèndum mentre alguns insistien (a garrotades) que era impossible de fer.
La fotografia està feta a l'auditori "Josep Carreras" de Vila-seca. Un espai que, normalment, no és un local electoral però que s'hi va convertir durant l'1-O perquè va ser un dels llocs habilitats per votar durant aquella jornada quan els catalans vam aconseguir fer possible un referèndum mentre alguns insistien (a garrotades) que era impossible de fer.
I fins aquí els dos llibres que he triat enguany entre els que ofereix la biblioteca però també us en vull parlar d'un altre que em va regalar la seva autora. Així aprofito per agrair-li, una vegada més, el detall i, de pas, dir-li que m'ha semblat.
Es tracta de "APLEGANÚVOLS" (Gemma Barberan - 2018), els "petits contes d'imaginació variable" que ha escrit la Gemma (amb la Sara) del blog TRUQUEM AL GEGANT DEL PI?.
He de dir que he gaudit molt amb la lectura d'aquests contes. Són curtets, passen molt bé i la majoria et deixen una molt bona sensació, tant pel que diuen com per la "filosofia" que tenen darrere. En aquest sentit, els meus preferits han estat els que destil·len un fi sentit de l'humor, algunes vegades fins i tot un pèl surrealista que és el que més m'agrada a mi. El que obre el recull, "Mindfulness", l'he trobat genial i, en general, també m'ho he passat molt bé amb els altres que componen la primera part del llibre dedicada als relats "d'imaginació alta". Pel meu gust aquesta part és la millor, però això no vol dir que no m'hagin interessat també alguns dels de la segona part on s'apleguen els contes basats més en vivències personals i el recull de "nuvolets", una tria entranyable de les frases d'infantesa de la Sara que donarien per més d'una reflexió.
Tenia moltes ganes de llegir aquest llibre perquè quan la Gemma el va presentar, em va encomanar de seguida la il·lusió que hi ha posat i, de veritat, que ha valgut molt la pena haver-ho fet. És molt recomanable.
Per cert, segur que no us sorprendrà si us dic que en Jan McPetit tampoc ha volgut deixar-se perdre l'oportunitat de fer-s'hi una foto:
Es tracta de "APLEGANÚVOLS" (Gemma Barberan - 2018), els "petits contes d'imaginació variable" que ha escrit la Gemma (amb la Sara) del blog TRUQUEM AL GEGANT DEL PI?.
He de dir que he gaudit molt amb la lectura d'aquests contes. Són curtets, passen molt bé i la majoria et deixen una molt bona sensació, tant pel que diuen com per la "filosofia" que tenen darrere. En aquest sentit, els meus preferits han estat els que destil·len un fi sentit de l'humor, algunes vegades fins i tot un pèl surrealista que és el que més m'agrada a mi. El que obre el recull, "Mindfulness", l'he trobat genial i, en general, també m'ho he passat molt bé amb els altres que componen la primera part del llibre dedicada als relats "d'imaginació alta". Pel meu gust aquesta part és la millor, però això no vol dir que no m'hagin interessat també alguns dels de la segona part on s'apleguen els contes basats més en vivències personals i el recull de "nuvolets", una tria entranyable de les frases d'infantesa de la Sara que donarien per més d'una reflexió.
Tenia moltes ganes de llegir aquest llibre perquè quan la Gemma el va presentar, em va encomanar de seguida la il·lusió que hi ha posat i, de veritat, que ha valgut molt la pena haver-ho fet. És molt recomanable.
Per cert, segur que no us sorprendrà si us dic que en Jan McPetit tampoc ha volgut deixar-se perdre l'oportunitat de fer-s'hi una foto:
 |
| Jan McPetit aplegant núvols |
Us desitjo a tots una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA
8 comentaris:
Unes ressenyes ben originals!
Que bé que t'hagi agradat, Mac. Potser hi ha més gent m'ha dit que li agradava la segona part, així que m'encanta que equilibris la balança!
He intentat penjar-lo al blog però no me'n surto.
Brutal la foto del Jan McPetit tot ennuvolat!
Molt bona Diada!!
El llibre del Partal té bona pinta :)
Coincidim amb la lectura i la valoració del llibre de la Gemma "Apleganúvols". Jo també soc dels que vaig gaudir especialment amb la primera part.
L'Albert Villaró sempre m'agrada però li he llegit un parell de llibres que parlen d'Andorra, cap d'aquests de Catalunya. Me'ls apunto.
El de Partal, encara no el tinc, però el tinc apuntat. I els de la Ramona Solé, vaig amb molt retard perquè encara no n'he llegit cap. A veure si m'hi poso.
El meu petit alter ego també es va fent fotos amb llibres quan anem a alguna banda, no perd l'esperança de que vegin la llum alguna vegada. També m'acompanya al cim de les muntanyes més altes i cau muntanya avall amb mi, si és el cas. Ja veus quines coses aconsegueix una blogaire que ens fa jugar. Que bé que els nostres alter egos comparteixin les nostres mateixes aficions, oi? Quina casualitat.
Jan McPetit es molt bon lector, no com en Pons McGran que cada vegada llegeix menys.
SALVADOR: No es podia esperar menys d'en Jan McPetit. :-DD
GEMMA SARA: M'agrada quan "la ficció supera la realitat" i per això vaig gaudir més amb els teus relats més imaginatius però, com dic, els altres tampoc estan gens malament.
Hem pogut arreglar aquest problema tècnic i ara el pdf del teu llibre ja està a disposició de qui el vulgui. És una bona notícia.
M'alegro que t'hagi agradat la fotografia. :-))
CARME: Ha valgut la pena poder llegir el llibre de la Gemma, certament.
Si tens l'oportunitat de llegir aquestes novel·les de Villaró, comença per la primera. Les dues valen molt la pena però vaig gaudir més amb "Els ambaixadors", potser és per la sorpresa del plantejament que, evidentment, es perd en aquesta altra entrega.
El llibre de Vicent Partal és, sobretot, un resum periodístic dels fets del procés però està força ben escrit i descobreixes algunes coses de com va anar tot.
A mi m'agraden molt les novel·les de la Ramona, te les recomano sense dubtar-ho.
XEXU: He de reconèixer que el meu Jan McPetit no va sempre amb mi però si que és veritat que la JOMATEIXA ha aconseguit que aquest ninotet s'hagi fet un lloc als meus posts de llibres. ;-))
PONS: Bé, tampoc no pateixis. Superar un click no sempre és fàcil. ^_^
Fantàstic com sempre amb aquestes recomanacions tan treballades!!!
Em feu sentir culpable, i m'agafa moltes ganes de tornar a veure als nostres petits àlter ego.
He de resistir una mica més, i anar maquinant què faré l'any que ve. :DD
JOMATEIXA: Resisteix tot el que calgui però no abandonis els clicks... ells mai no ho farien. :-)))
Publica un comentari a l'entrada