BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 11 de novembre de 2017

LLIBRE: Instint de supervivència (Ramona Solé)

He llegit l'última novel·la que ha publicat la JOMATEIXA i, com que no passa sovint això de tenir l'autora tan a l'abast, vull aprofitar per dir-li (i per dir-vos) que m'ha semblat el seu llibre...


INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA
de
RAMONA SOLÉ


Any: 2017
Editorial: Llibres del Delicte
Pàgines: 272
Llengua: Català



Sense feina, sense diners, amb dos fills i sola al món, la Sofia es veu atrapada en un present sense futur, i l’única sortida que troba passa per suïcidar-se.
La Raquel vol aconseguir els diners de la família del Francesc, que fa temps se li van escapar, i torna a la seva vida enamorant-lo, i a la casa familiar, infiltrant un talp que tingui cura de la seva mare, la Maria, per descobrir quin secret amaguen que els permet viure a un ritme ple de luxes. Però la Maria no és la vella desvalguda que la Raquel creu, i accepta el repte amb ganes de venjança.


Aquesta sinopsi, treta de la contraportada de la novel·la, és el punt de partida del llibre. Aquest plantejament inicial s'anirà complicant convertint-se en un joc de manipulacions mútues dels protagonistes que proven d'influir els uns en els altres per aconseguir els seus propis propòsits més o menys ocults, tan ocults com els secrets que amaguen cadascun d'ells. Perquè, de fet, la novel·la és això un joc de secrets que, com a lectors, tampoc coneixem d'entrada sinó que l'autora ens revela només quan toca, provocant la nostra sorpresa i que ens canviïn els esquemes del que, fins aquell moment, ens aportava la trama.

Podríem dir, doncs, que en aquest "joc de manipulacions" també hi cau el lector perquè la Ramona Solé ens fa anar tota l'estona per allà on ella vol. I això no ho dic com a demèrit de l'obra, ben al contrari, perquè no és un llibre trampós en aquest sentit sinó que simplement les "sorpreses" van apareixent justament (i valgui la redundància) per sorprendre'ns i per fer certa una afirmació que també trec de la contraportada del llibre: "Instint de supervivència" és un joc psicològic de manipulacions on no et pots fiar de ningú. És així mateix, no ens podem fiar de ningú perquè no hi ha un pam de net com anem descobrint pàgina darrere pàgina. I això és el que m'ha agradat més d'aquesta novel·la, que manté l'interès en tot moment provocant que t'enganxis a la història fent-te gaudir molt de la lectura. Si en teniu l'oportunitat, llegiu-la. Us la recomano de veritat.

No és el primer llibre de la Ramona Solé que llegeixo, l'any passat va publicar la seva primera novel·la QUADERNS i també us en vaig parlar aquí. Aquella estrena em va agradar molt perquè l'autora va aconseguir anar més enllà del llibre de temàtica policíaca convertint la seva obra en una novel·la coral fent que els protagonistes siguin gairebé tots els habitants d'un poble que, sota una aparença de normalitat, viuen una doble vida que no volen ensenyar. La novel·la que avui comentem va per una altra banda però igualment, encara que hi surten crims i més d'una mort, el que importa no és la investigació d'aquests delictes sinó com hi conviuen i els afronten els protagonistes. Aquesta capacitat, una altra vegada, "d'anar més enllà" és el plus que ens ofereixen, a parer meu almenys, els llibres de la Ramona Solé. Al capítol d'agraïments del llibre, l'autora dóna les gràcies als lectors que "esperen que segueixi explicant-los històries". No em fa res admetre que jo sóc un d'aquests lectors, sense cap dubte.


I no sóc l'únic...

"... Us estareu a la casa de convidats. Segurament no l'has vist, mira -digué assenyalant a la part dreta de l'estança, on es podia veure a través de la vidriera la banda de darrere de la casa-, queda just allà al fons del jardí..." (pàg.53)


8 comentaris:

joan gasull ha dit...

Aquesta encara la tinc pendent, però no trigarà perquè el Quaderns em va agradar molt també.

XeXu ha dit...

En parlarem, perquè ja el tinc a les mans i he començat a llegir-lo. Segur que l'autora tem la meva ressenya, i més quan els darrers llibres ressenyats, amb el poc temps que tinc per llegir, no han sortit massa ben parats, i sap que sóc sincer amb les ressenyes. Però per la seva tranquil·litat, diré que amb una cinquantena de pàgines llegides, de moment pinta molt bé. I per més tranquil·litat encara, diré que li observo una evolució en l'escriptura que valoro molt positivament. Espero que aquesta bona impressió inicial es mantingui fins el final.

McAbeu ha dit...

JOAN: Jo te la recomano, a mi m'ha agradat força.

XEXU: Home, ser sincer amb les ressenyes no equival sempre a parlar malament del que has llegit. Si t'agrada el llibre i ho dius també estàs sent igual de sincer, em sembla a mi. A mi la novel·la de la Jomateixa m'ha agradat i força. Però, com dius, ja en parlarem quan publiquis la teva ressenya al Llibres i punt.

Elfreelang ha dit...

i jo a la lluna de valència! vull dir que ni m'havia adonat del llibre ni que l'autora fos la jomateixa....quina gràcia , me l'anoto com a llibre per llegir gràcies mac!

McAbeu ha dit...

ELFREELANG: Doncs m'alegro d'haver-te'l descobert, segur que t'ho passaràs bé quan el llegeixis. :-)

jomateixa ha dit...

Moltes gràcies Mc per tornar a llegir-me i per la teva ressenya!!! <3
Molt contenta si he aconseguit intrigar-te i sorprendre't ;)

XeXu, sempre tinc una mica de por de tu :DD
però alhora ganes de rebre opinions de tots, i de seguir aprenent.

jomateixa ha dit...

Per cert... Genial la foto!!!!!!
Ha sigut també una sorpresa, molt, molt bonica <3

McAbeu ha dit...

JOMATEIXA: No hi ha res a agrair, m'ho vaig passar molt bé llegint la novel·la. :-)
I, pel que fa a la foto, no podia fer una ressenya d'un llibre teu sense que en McPetit hi aparegués d'una manera o altra. :-DD

Publica un comentari a l'entrada