BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dijous, 13 de setembre de 2018

Relats Conjunts de la Carme - AGOST (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)


Fidel a la seva cita estiuenca, la CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i, per aquesta ocasió, ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia.



CUINA MODERNA

- Passin, si us plau. Benvinguts al nostre restaurant. Com veuen hem mantingut intacte l’aspecte de la sala, aquest menjador està igual que quan vam obrir i continua conservant l’aparença del restaurant de poble mariner de tota la vida, ho considerem un tribut als nostres orígens. Nosaltres les innovacions les hem deixat per a la cuina. Cal dir que en aquests temes la Paquita, la nostra cuinera, està a l’última. En Ferran, la Carme i els germans... bé, no vull enredar la troca citant més noms, la consideren la seva mestra i, en la intimitat, reconeixen que tot el que saben ho van aprendre d’ella. En aquesta casa vam ser pioners fent desconstruccions, vam inventar les esferificacions i vam crear el concepte de cuina de fusió molt abans que es posés de moda...

- Sí, miri, molt interessant tot això que diu però nosaltres hem vingut a dinar. Passejàvem pel poble, ens ha entrat gana i hem vist el seu local. Si li he de ser sincer, no ens esperem gaire cosa del que poden oferir però hem pensat que una mica de pa amb tomàquet i quatre embotits de la zona sí que ens els podrien servir. I, permeti'm que li digui, tot això que ens explica més que fer gràcia resulta un pèl patètic. No troba que ja és una broma una mica gastada, a hores d'ara?

- Una broma?

- Sí, home. Perquè ara vindrà el desenllaç que representa que ens farà riure, no? Ara ens dirà que en Ferran, la Carme i els germans que enreden la troca no són el Ferran Adrià, ni la Carme Ruscalleda, ni els germans Roca sinó uns xicots d’aquí al poble que ajuden a la cuinera al pic de l’estiu. I que la Paquita va inventar les desconstruccions quan en comptes d’una truita de patates va servir una truita a la francesa amb patates xips de guarnició, o que fa esferificacions cada vegada que prepara mandonguilles, o que cuina a baixa temperatura quan posa els fogons a mig gas...
Això feia gràcia fa vint anys, mestre. Potser feia riure quan aquestes tècniques culinàries eren innovadores i sorprenents però ara més aviat fa pena. Sentir-ho en ple segle XXI provoca vergonya, així que no s’ofengui però encara li he fet un favor no deixant-lo continuar parlant.

- No, i ara. No m’ofenc pas. I espero que a vostè tampoc no s’enfadi si li dic que m’ha fet riure amb això del «pa amb tomàquet i embotits». No en trobaran pas d’aquestes coses a la nostra carta. Sort que no l’ha sentit la Paquita...
En fi, no pateixi que ja acabo però, tot i que li agraeixo el seu intent de fer-me un favor, he de continuar amb la meva explicació perquè no els puc servir res si primer no acabo de dir tot el que els he de dir. No és per gust, li asseguro. És el departament de sanitat qui ens obliga a fer-ho. Així que deixi'm acabar de parlar, de seguida s'adonarà que s’ha precipitat i que els trets no van per on vostè es pensa.
Just abans de la seva interrupció, els explicava que al nostre establiment vam inventar la cuina-fusió però aquest ja és un concepte molt superat. Aquesta temporada n’hem creat un de nou i ara tots els plats de la nostra carta es basen en la fissió, la fissió atòmica. No hi ha cap altre restaurant en tot el planeta que disposi, com nosaltres, d’un forn termonuclear aplicat a la cuina. És el primer que funciona en tot el món i, gràcies a ell, la Paquita prepara uns protons de rap amb neutrins d'escalivada que se’n lleparan els dits. I per postres els recomano el pijama molecular, no es poden ni imaginar la textura que agafa el préssec en almívar després de passar per l'accelerador de partícules... es desfà a la boca.
Això sí, i com els deia fa un moment, abans de servir l’àpat el departament de sanitat ens obliga a prevenir els clients sobre les fugues de radioactivitat residual que encara no hem pogut eliminar del tot. Per això els recomano que es posin aquests davantals de plom abans de seure a taula. Oi que seran tan amables de fer-ho? Els últims clients que s'hi van negar, se'ns van volatilitzar davant dels nassos just després dels cafès... sort que ja havien pagat el compte.

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'has fet riure, Mc! Molt bo i molt divertit!

Haurem de buscar un lloc on ens donin pa amb tomàquet normal i embotits de la zona sense passar pel forn termonuclear... i qui sap si cada vegada serà més difícil!

Gràcies per participar, Mc i gràcies per la clucada d'ull del final!

Carme Rosanas ha dit...

Ara, sí, ja hi ets, ets enllaçat al post, vull dir...

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Boníssim, MAC!!!
Molt, molt, molt bo!! Farcit de detalls genials i amb un final que "enllaça" amb el relat de la CARME que m'ha encantat!!
Aplaudiments!!!

Assumpta ha dit...

Va, ara ho torno a posar però amb la meva autèntica personalitat... (Ai, Senyor, quin cap!)

Boníssim, MAC!!!
Molt, molt, molt bo!! Farcit de detalls genials i amb un final que "enllaça" amb el relat de la CARME que m'ha encantat!!
Aplaudiments!!!

XeXu ha dit...

És que no es pot subestimar la cuina de proximitat i els comerços portats amb amor, encara que aquest sigui subatòmic!

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris

Aquesta vegada, ja ho heu vist, m'he inspirat més en el relat que va fer la CARME que no en la pròpia fotografia (algú havia de trobar una explicació "lògica" a la volatilització dels seus protagonistes :-DD). Una vegada amb aquesta idea al cap, no em vaig saber estar d'afegir alguns d'aquests "detalls" que diu l'ASSUMPTA i que a mi em diverteixen molt, m'alegro que també us agradin. :-)

Publica un comentari a l'entrada