Recordeu com (i per què) vau entrar al món dels blogs?
Aquesta és la pregunta que ens fa en XEXU tot preparant la celebració del desè aniversari del seu "Bona nit i tapa't". En un post previ ens demana que escrivim un petit text d'unes 120 paraules explicant-li quines van ser les circumstàncies dels nostres inicis en aquest món virtual (que alhora també és ben real).
Segur que tots recordeu com vau començar amb els vostres blogs, podem parlar-ne als comentaris però igualment us animo a fer cas a la crida d'en XEXU i a enviar-li les vostres particulars històries blogaires. Serà molt interessant llegir-ne tot el recull que ens presentarà en el seu post dels 10 anys.
Un post que ha de sortir el proper dia 21, així que no us entretingueu gaire. Pel que fa a mi i encara que la meva història ja l'he explicat algun altre cop, ho torno a fer ara mateix...
Segur que tots recordeu com vau començar amb els vostres blogs, podem parlar-ne als comentaris però igualment us animo a fer cas a la crida d'en XEXU i a enviar-li les vostres particulars històries blogaires. Serà molt interessant llegir-ne tot el recull que ens presentarà en el seu post dels 10 anys.
Un post que ha de sortir el proper dia 21, així que no us entretingueu gaire. Pel que fa a mi i encara que la meva història ja l'he explicat algun altre cop, ho torno a fer ara mateix...
Tot va començar el 2 d'octubre de 2008 quan un amic em digué que al poble havien obert feia poc una web que permetia crear i allotjar el nostre propi blog. Ell ja ho havia fet i a mi, que fins aquell moment ni m'havia passat pel cap aquesta possibilitat, em va fer gràcia provar-ho.
Aquella mateixa tarda va néixer «XAREL-10, el blog».
El primer que vaig publicar-hi va ser un comentari sobre un nou centre comercial recent inaugurat i, en una secció a part, vaig afegir-hi un enigma mental. No vaig tardar ni dos dies a decidir eliminar els «comentaris d'actualitat» i fer dels enigmes l'única raó de ser del blog... i així segueixo vuit anys i escaig després.
Aquella mateixa tarda va néixer «XAREL-10, el blog».
El primer que vaig publicar-hi va ser un comentari sobre un nou centre comercial recent inaugurat i, en una secció a part, vaig afegir-hi un enigma mental. No vaig tardar ni dos dies a decidir eliminar els «comentaris d'actualitat» i fer dels enigmes l'única raó de ser del blog... i així segueixo vuit anys i escaig després.
I fins aquí el text que ens demana en XEXU que, com que sóc molt disciplinat, he fet de 120 paraules justes. Però, ja que m'he posat a recordar, m'agradaria complementar-lo afegint algunes dades més. Ho faig amb les següents...
ADDENDES
1.- De WordPress a Blogger:
La primera imatge de capçalera que va tenir el XAREL-10 va ser la que encapçala aquest post i el seu primer url fou http://xerraires.net/macabeu. Era un blog de Wordpress perquè XERRAIRES.net, la plataforma blogaire que l'acollia, estava basada en aquest sistema de gestió de continguts per internet. Jo no tenia cap problema en que fos així (quan t'hi acostumes WordPress és tan fàcil de fer anar com Blogger i, en certes coses, el supera) però em vaig trobar que la immensa majoria dels blogaires que anava coneixent eren de blogspot i, per fer més fàcil la interacció amb tots vosaltres i com que no tenia gens clar que XERRAIRES.net es mantingués funcionant durant molt temps més, vaig decidir passar-me a la casa gran de Blogger quan feia sis mesos que havia obert el blog. Per cert, vaig encertar en les meves prediccions sobre la desaparició d'aquella plataforma blogaire local i per això actualment la primera adreça del meu blog no porta enlloc però si voleu saber com era el XAREL-10 quan va començar, podeu anar a veure la còpia que fa un temps vaig publicar aquí:
La primera imatge de capçalera que va tenir el XAREL-10 va ser la que encapçala aquest post i el seu primer url fou http://xerraires.net/macabeu. Era un blog de Wordpress perquè XERRAIRES.net, la plataforma blogaire que l'acollia, estava basada en aquest sistema de gestió de continguts per internet. Jo no tenia cap problema en que fos així (quan t'hi acostumes WordPress és tan fàcil de fer anar com Blogger i, en certes coses, el supera) però em vaig trobar que la immensa majoria dels blogaires que anava coneixent eren de blogspot i, per fer més fàcil la interacció amb tots vosaltres i com que no tenia gens clar que XERRAIRES.net es mantingués funcionant durant molt temps més, vaig decidir passar-me a la casa gran de Blogger quan feia sis mesos que havia obert el blog. Per cert, vaig encertar en les meves prediccions sobre la desaparició d'aquella plataforma blogaire local i per això actualment la primera adreça del meu blog no porta enlloc però si voleu saber com era el XAREL-10 quan va començar, podeu anar a veure la còpia que fa un temps vaig publicar aquí:
2.- El nom:
Si unes hores abans de crear el blog no m'havia ni passat pel cap que mai en podria tenir un, molt menys tenia pensat un nom per posar-hi arribat el cas. Quan va ser el moment d'escollir-ne un podria haver anat per qualsevol banda però, com que sempre m'ha interessat molt el món del vi i m'han agradat moltíssim els jocs de paraules, vaig optar per posar-me el nick de "macabeu" (molt poc temps després ja vaig adoptar la variant escocesa de Mac McAbeu que encara mantinc) i batejar el blog aprofitant la famosa errada de Mª Teresa Campos recollida pel programa "Malalts de Tele":
Si unes hores abans de crear el blog no m'havia ni passat pel cap que mai en podria tenir un, molt menys tenia pensat un nom per posar-hi arribat el cas. Quan va ser el moment d'escollir-ne un podria haver anat per qualsevol banda però, com que sempre m'ha interessat molt el món del vi i m'han agradat moltíssim els jocs de paraules, vaig optar per posar-me el nick de "macabeu" (molt poc temps després ja vaig adoptar la variant escocesa de Mac McAbeu que encara mantinc) i batejar el blog aprofitant la famosa errada de Mª Teresa Campos recollida pel programa "Malalts de Tele":
3.- Els enigmes:
Per què un blog d'enigmes?. Doncs perquè sempre m'han agradat i en tenia uns quants de guardats que havia anat trobant i traduint al català per fer-ne un recull personal. El segon dia de blog vaig publicar-ne cinc més d'aquest recull (que aleshores era un simple document word) i aquella mateixa tarda vaig rebre els primers comentaris amb algunes solucions. També va ser així amb els següents que van sortir, en canvi el post sobre el centre comercial no va suscitar cap interès. Com a mi tampoc m'interessava gaire, aquesta és la veritat, vaig replantejar-me la primera idea (que tampoc és que hagués estat massa "plantejada", d'altra banda) i vaig decidir dedicar el blog només a compartir els meus enigmes mentals deixant còrrer els altres tipus de posts... i fins ara.
Parlant de reculls i com ja he explicat alguna vegada, aquell octubre de 2008 tenia recopilats exactament 150 enigmes mentals i 0 endevinalles. Per "culpa" del blog i gràcies a que sempre heu estat a l'altre costat intentant solucionar-los, espero arribar als 1000 de cadascun que és la fita que, ara com ara, m'he marcat a mi mateix i al LLIBRE (que ja fa temps que no és un Word sinó una base de dades de LibreOffice). Evidentment si avui he de destacar-ne algun, no pot ser altre que el primer de tots i, encara que el podríeu trobar fàcilment anant a l'inici de l'arxiu d'entrades, crec que es mereix que en deixi constància gràfica aquí mateix. Va ser aquest:
Per què un blog d'enigmes?. Doncs perquè sempre m'han agradat i en tenia uns quants de guardats que havia anat trobant i traduint al català per fer-ne un recull personal. El segon dia de blog vaig publicar-ne cinc més d'aquest recull (que aleshores era un simple document word) i aquella mateixa tarda vaig rebre els primers comentaris amb algunes solucions. També va ser així amb els següents que van sortir, en canvi el post sobre el centre comercial no va suscitar cap interès. Com a mi tampoc m'interessava gaire, aquesta és la veritat, vaig replantejar-me la primera idea (que tampoc és que hagués estat massa "plantejada", d'altra banda) i vaig decidir dedicar el blog només a compartir els meus enigmes mentals deixant còrrer els altres tipus de posts... i fins ara.
Parlant de reculls i com ja he explicat alguna vegada, aquell octubre de 2008 tenia recopilats exactament 150 enigmes mentals i 0 endevinalles. Per "culpa" del blog i gràcies a que sempre heu estat a l'altre costat intentant solucionar-los, espero arribar als 1000 de cadascun que és la fita que, ara com ara, m'he marcat a mi mateix i al LLIBRE (que ja fa temps que no és un Word sinó una base de dades de LibreOffice). Evidentment si avui he de destacar-ne algun, no pot ser altre que el primer de tots i, encara que el podríeu trobar fàcilment anant a l'inici de l'arxiu d'entrades, crec que es mereix que en deixi constància gràfica aquí mateix. Va ser aquest:
4.- La interacció:
Al seu post, en XEXU a més de voler saber què em va portar a aquest món (que ja us he explicat) també pregunta per què m'hi vaig quedar. A casa, d'això en diem ser un xafarot però, tot i així, li contestaré. La resposta a aquesta segona part de la pregunta és "la interacció blogaire". Publicar enigmes mentals està molt bé però trobar gent que es molesta a intentar solucionar-los és genial. I, mal m'està el dir-ho, això ho vaig aconseguir gairebé immediatament. Ja he explicat que el segon dia de blog vaig rebre els primers comentaris. El primer va ser d'aquell amic que em va engrescar a obrir un blog, l'ESTEVE. Lògicament els següents també van venir d'altra gent de XERRAIRES.net però ben aviat van aparèixer blogaires de lluny de casa que hi deien la seva. En aquest sentit em va ajudar molt el fet que, quan el XAREL-10 encara no havia complert el primer mes de vida, va tenir l'honor de ser BLOG RECOMANAT a la secció BLOGGIES del programa de ràdio EL MÓN A RAC-1.
Per la meva banda, jo també em vaig interessar de seguida en el que oferien altres blogs que anava descobrint. Aviat la meva llista "Altres blogs" (que aleshores feia de forma manual) va anar creixent, mentre anava trobant més gent amb qui compartir interessos. Recordo gratament l'efervescència dels blogs d'aquells primers anys (els homenatges blocaires que es muntaven sovint, els meus sonets als jocs literaris d'en Tibau, els Premis C@TS i tantes altres iniciatives compartides en les que participava tant com podia). Ara tot s'ha calmat força (jo inclòs) però, ni que sigui a un ritme menor, la interacció no s'ha aturat mai i això és el que importa. Que per què continuo al món dels blogs?... doncs perquè vosaltres també hi sou. Ni més ni menys.
Al seu post, en XEXU a més de voler saber què em va portar a aquest món (que ja us he explicat) també pregunta per què m'hi vaig quedar. A casa, d'això en diem ser un xafarot però, tot i així, li contestaré. La resposta a aquesta segona part de la pregunta és "la interacció blogaire". Publicar enigmes mentals està molt bé però trobar gent que es molesta a intentar solucionar-los és genial. I, mal m'està el dir-ho, això ho vaig aconseguir gairebé immediatament. Ja he explicat que el segon dia de blog vaig rebre els primers comentaris. El primer va ser d'aquell amic que em va engrescar a obrir un blog, l'ESTEVE. Lògicament els següents també van venir d'altra gent de XERRAIRES.net però ben aviat van aparèixer blogaires de lluny de casa que hi deien la seva. En aquest sentit em va ajudar molt el fet que, quan el XAREL-10 encara no havia complert el primer mes de vida, va tenir l'honor de ser BLOG RECOMANAT a la secció BLOGGIES del programa de ràdio EL MÓN A RAC-1.
Per la meva banda, jo també em vaig interessar de seguida en el que oferien altres blogs que anava descobrint. Aviat la meva llista "Altres blogs" (que aleshores feia de forma manual) va anar creixent, mentre anava trobant més gent amb qui compartir interessos. Recordo gratament l'efervescència dels blogs d'aquells primers anys (els homenatges blocaires que es muntaven sovint, els meus sonets als jocs literaris d'en Tibau, els Premis C@TS i tantes altres iniciatives compartides en les que participava tant com podia). Ara tot s'ha calmat força (jo inclòs) però, ni que sigui a un ritme menor, la interacció no s'ha aturat mai i això és el que importa. Que per què continuo al món dels blogs?... doncs perquè vosaltres també hi sou. Ni més ni menys.
5.- Un document històric:
Com us he explicat, XERRAIRES.net va ser la plataforma blogaire creada al meu poble que va acollir els primers mesos de la història del XAREL-10. Ara ja fa una colla d'anys que va desaparèixer però al principi va ser força activa promocionant aquest món virtual i una mostra és el document que us enllaçaré a continuació. Es tracta d'un Powerpoint creat per presentar una xerrada sobre els blogs que es va fer el 21 de novembre de 2008. Són 21 diapositives que ens parlen sobre el que ens ofereix internet, ens anima a participar-hi obrint un blog i ens dóna instruccions i consells per fer-ho. Segurament en alguns aspectes ja s'ha quedat obsolet però encara que únicament sigui pel que té de document històric de la Catosfera, trobo que val la pena que li feu una ullada (i sinó almenys feu-ho perquè a la sisena diapositiva hi surto jo :-D). Aquí el teniu:
Com us he explicat, XERRAIRES.net va ser la plataforma blogaire creada al meu poble que va acollir els primers mesos de la història del XAREL-10. Ara ja fa una colla d'anys que va desaparèixer però al principi va ser força activa promocionant aquest món virtual i una mostra és el document que us enllaçaré a continuació. Es tracta d'un Powerpoint creat per presentar una xerrada sobre els blogs que es va fer el 21 de novembre de 2008. Són 21 diapositives que ens parlen sobre el que ens ofereix internet, ens anima a participar-hi obrint un blog i ens dóna instruccions i consells per fer-ho. Segurament en alguns aspectes ja s'ha quedat obsolet però encara que únicament sigui pel que té de document històric de la Catosfera, trobo que val la pena que li feu una ullada (i sinó almenys feu-ho perquè a la sisena diapositiva hi surto jo :-D). Aquí el teniu:
14 comentaris:
Amic, m'ha encantat el teu post! Més enllà de la teva participació a la meva proposta, que t'agraeixo moltíssim, m'ha interessat conèixer la història del Xarel-10, que personalment desconeixia. Ja són molts anys i les hem passat de molts colors, cadascú vivint-ho a la seva manera, però per sobre de tot, la interacció amb gent maca és el que ens manté aquí. I que per molts anys pugui seguir sent així, sigui al ritme que sigui. Perquè tu saps que no et deixarem marxar quan facis el 1000/1000, oi? Si fa falta et venim a buscar a casa!
Per cert, algunes de les dates que hi ha al teu post coincideixen amb alguns dels moments més convulsos i decisius de la meva vida... diguem que quan va néixer el Xarel-10 jo passava per moments estranys...
Caram, quin flashback més extens! Ara sabem tota la veritat del Xarel-10. :)
A banda de que em sembla un post molt, però que molt complet, ben bé biogràfic i m'imagino com de content es posarà en Xexu si només pot fer servir 120 paraules, recomano a tothom que es fixi en la diapositiva 20 de la presentació, m'ha arribat a l'anima.
Buscaré l'autor i tot.
Ostres! Molt interessant tot!!
El XeXu ha tingut una gran idea perquè tots ens coneguem una mica més encara :D
molt interessant la teva aportació per celebrar l'aniversari del Bona Nit .....hehehe recordo recordo lo de la Campos......jo quan va neixer el teu previ al word press ni somiava amb el món dels blogs .....gràcies per ser-hi Mac !
XEXU: M'ha agradat haver fet aquesta mirada enrere amb l'excusa de la teva celebració i, és clar, m'alegro que t'agradi. Falta més o menys un any per arribar al 1000/1000, així que de moment vaig fent igual i després ja ho veure'm, el que si et puc assegurar que ara com ara no tinc cap intenció de desaparèixer del tot quan arribi aquell dia. No m'estranya això que em dius dels "moments estranys", fa tant de temps que som per aquí que hem tingut temps per passar-ne de tots colors, efectivament.
SALVADOR: Almenys tota la veritat que es pot explicar. ;-D
Per cert, saps que ets un dels bloguers que surt a la llista "Altres blogs" del meu primer XAREL-10?. Per fer el post, l'he repassat i t'haig de dir que dels 32 blogs que hi vaig enllaçar només 7 continuen "vius" (en el sentit que han publicat algun post aquest 2017), me n'alegro que tu siguis un d'aquests set.
JO RAI!: Sí que he fet una biografia del XAREL-10 i entendràs que això no es pot explicar amb 120 paraules. De totes maneres, per evitar-li a en XEXU la feina de triar, jo mateix li he destacat les 120 paraules que s'ha d'emportar al seu post. ;-D
A mi també em va fer pensar aquesta diapositiva en concret que destaques. Vaig arribar a la conclusió que l'autor té raó en part (el blog és una eina per expressar-nos com n'hi ha tantes d'altres) però no hi estic d'acord al 100% (un blog et dóna alguna cosa més que només un lloc on escriure). Aquest tema donaria per fer més d'un post, certament.
JOMATEIXA: Realment la idea que ha tingut en XEXU és molt bona. Ja espero que arribi el seu post d'aniversari, estarà molt bé llegir les nostres històries blogaires. :-)
ELFREELANG: L'errada de la Campos va ser memorable, pensa que quan jo la vaig fer servir per batejar el blog ja havien passat més de 10 anys des de que la va dir i encara la tenia ben present com queda demostrat. :-D
L'agraïment és mutu, ja ho saps!
MacAbeu, com et dius? M'ha agradat molt la teva manera tan didàctica d'explicar la teva història blocaire. He vist que el primer enigma no era gens fàcil, ja veig que confies en les capacitats dels altres per resoldre els problemes. Et felicito per aquest article i per totes les entrades que has anat publicant de forma tan metòdica. Moltes gràcies a tu per ser-hi.
2008? Ui que jove que es Xarel•10 comparat amb altres blogs més venerables :P
Certament molt més divertits els enigmes que la inauguració d’un centre comercial, vas fer un bon canvi de rumb.
Ets de les poquíssimes persones que ha fet el canvi de wordpress a blogger, ets raro en aquest sentit! I potser també en d’altres, però ara no venen al cas. Per cert, el verd fluorescent es horrible per la vista.
La part del Malalts de Tele ja l’havia sentit abans.
Tot un clàssic els problemes de trens!
Vols presumir de 120 paraules justes però no t’has pogut estar d’allargar la cosa, en el fons ets dels meus.
Jo coneixia bé la història i m'ha fet gràcia tornar-la a trobar tan ben explicada :-DD
Crec que vas fer molt bé de passar-te a Blogger perquè -per molt que diguis- WordPress és un embolic que no hi ha qui s'hi aclari...
M'ha fet gràcia el comentari d'en PONS "Vols presumir de 120 paraules justes però no t’has pogut estar d’allargar la cosa, en el fons ets dels meus." :-DD
Jo també vull fer la meva aportació però en 120 dígits em resulta absolutament impossible... Potser m'hauré d'empescar algun truc com el teu :-DD
CONSOL: Moltes gràcies.
Pel que fa a la capacitat dels altres, t'he de dir que en tot aquest temps m'heu donat proves sobrades que s'hi pot confiar sense problemes, sou tots uns cracs.
I em permetràs que no et contesti la pregunta que em fas, no passaria res per dir-te el meu nom, evidentment, però XAREL-10 i McAbeu fan massa bona parella per canviar-ho. ;-)
PONS: T'haig de donar la raó. A mi també em sembla que vaig encertar al triar fer un blog d'enigmes i també és cert que, en segons quines coses, sóc "raru". :-D
Vaig triar la primera plantilla del blog no pel color verd fluorescent sinó perquè els arbres que s'hi veuen tenen una retirada a uns ceps de vinya i així tot feia joc. :-))
Mira, una altra cosa en la que tens raó. No és pot explicar la història d'un blog en només 120 paraules. N'hi ha que necessitem tot un post i n'hi ha, els més venerables, que en necessiten dos. ^_^
ASSUMPTA: Sí, ja ho havia explicat algun altre cop però a mi també m'ha fet gràcia tornar a recopilar la història del blog en un únic post i la iniciativa d'en XEXU ha estat l'excusa perfecta per fer-ho. M'alegro que t'hagi agradat. :-)
Saps que una de les "culpables" del canvi a blogspot vas ser tu?. En aquella època, just quan jugàvem al Joc Literari 100 d'en Tibau, jo no podia comentar al teu blog (i a d'altres) perquè només permeties comentaris amb perfil Blogger i, és clar, jo no el tenia. :-)
Sí, anima't a fer també un post amb la teva història blogaire, ja tinc ganes de llegir-lo. :-))
M'ha agradat molt llegir la història del teu blog tan ben explicada. M haure d'esperar a ser a l ordinador per veure les diapositives. Ara, a la tablet no puc veure el vídeo, però a vegades passa...
Jo vaig fer un resum petit als comentaris d'en XeXu. No havia pensat fer un post, però finalment em sembla una molt bona idea.
Gràcies Mc, per la tev història, pels teus enigmes i per oferir-nos aquests jocs quotidians que per a mi sónuna referència blocaire de les més importants
CARME: Si l'acabes fent, segur que a mi també m'agradarà llegir un post amb la teva història blogaire ampliada més enllà d'aquell resum que ja vaig llegir a can Xexu. :-)
Ja saps que tu i el teu blog també són una referència important pel que fa a mi. En la meva resposta al Salvador li deia que el seu és un dels set únics blogs que continuen actius dels que tenia a la meva pàgina "Altres blogs" del primer XAREL-10, doncs el COL·LECCIÓ DE MOMENTS també entra en aquesta categoria dels que ens coneixíem abans que jo vingués a Blogger. No té cap més importància que aquesta, però per mi és prou important. M'agrada que encara hi siguis. :-)
Gràcies a tu per ser-hi!!!
Els teus enigmes són únics, marca de la casa. I l'enginy dels relats, fantàstic.
ps. M'encanta això d'addendes.
RITS: Moltes gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada