QUIN REFRANY ÉS?
Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...
Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.
Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)
Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.
Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
5 comentaris:
Qui no plora no mama!
Aquest es tan clàssic que fins hi tot jo el se :P
De refranys no me'n sé mai ni un, però avui podria ser 'qui no plora, no mama'?
Uns quants, perquè la imatge del nen rient no em quadra.
-Infant que no plora, no mama.
-Plors d'infant, tal com venen, se'n van.
I un inventat:
-Quan tens fam, les rialles se'n van.
Aferradetes, Mac. :)
També podria ser:
- Amb la panxa plena tot són rialles.
(de collita pròpia) :)
Bon dissabte, Mac!
M'ha agradat molt, SA LLUNA, la teva garbellada de refranys adients a la imatge. Molt bons tots, fins i tot els inventats. ;-))
De totes maneres, el LLIBRE aquesta vegada no ho volia posar gaire complicat i el refrany buscat era el clàssic "Qui no plora, no mama" com molt bé diu primer en PONS i confirma just després en XEXU. Felicitats!! :-))
Publica un comentari a l'entrada