Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Composition I" (Theo van Doesburg - 1915).
APROFITANT LES CLASSES
- Tinc una notícia genial que ni te la creuràs: El meu pare m'ha dit que per fi em compra la moto.
- De veritat?. Quina potra tens... I com t'ho has fet?. Si sempre et deia que no tindries moto fins que realment t'apliquessis en els estudis. I has de reconèixer que aquí a l'institut passes de tot. T'estàs totes les classes fent dibuixets en comptes de prendre apunts.
- Doncs ha sigut gràcies a un d'aquests «dibuixets» que he aconseguit que baixés del burro. Ahir el meu pare me'n va veure un i va començar a dir que era molt bo i, ara fliparàs, que «havia aconseguit una composició pictòrica gairebé perfecta jugant amb la profunditat dels colors i la distribució en l'espai de les formes geomètriques». Em va felicitar i em va dir que aquella era la prova de que aprofitava les classes de dibuix, que escoltava al professor i que m'aplicava a aprendre com era la meva obligació. I que, per això. m'havia guanyat la moto.
- De quin dibuix parles?. D'aquell de l'altre dia que vas fer omplint el full de triangles, rectangles i esferes de colors?
- Justament aquell mateix.
- Però si no el vas fer per a la classe de dibuix. Allò ho vas dibuixar perquè t'avorries mentre el profe de matemàtiques ens explicava aquell rotllo sobre les àrees i els volums de les figures geomètriques regulars i irregulars. No?
- Sí...
- De veritat?. Quina potra tens... I com t'ho has fet?. Si sempre et deia que no tindries moto fins que realment t'apliquessis en els estudis. I has de reconèixer que aquí a l'institut passes de tot. T'estàs totes les classes fent dibuixets en comptes de prendre apunts.
- Doncs ha sigut gràcies a un d'aquests «dibuixets» que he aconseguit que baixés del burro. Ahir el meu pare me'n va veure un i va començar a dir que era molt bo i, ara fliparàs, que «havia aconseguit una composició pictòrica gairebé perfecta jugant amb la profunditat dels colors i la distribució en l'espai de les formes geomètriques». Em va felicitar i em va dir que aquella era la prova de que aprofitava les classes de dibuix, que escoltava al professor i que m'aplicava a aprendre com era la meva obligació. I que, per això. m'havia guanyat la moto.
- De quin dibuix parles?. D'aquell de l'altre dia que vas fer omplint el full de triangles, rectangles i esferes de colors?
- Justament aquell mateix.
- Però si no el vas fer per a la classe de dibuix. Allò ho vas dibuixar perquè t'avorries mentre el profe de matemàtiques ens explicava aquell rotllo sobre les àrees i els volums de les figures geomètriques regulars i irregulars. No?
- Sí...
10 comentaris:
quina sort la meva acabo de llegir el relat de la Laura T que m'ha fet riure i ara el teu també .....un dibuix ben aprofitat eh?
Però el que compta és que la profunditat dels colors i la distribució de les formes geomètriques... bah, és un maleït farsant!
el que compte és que el pare tenia més ganes de comprar la moto al fill que el propi fill en tenir-la......com a molts ens passa.
No enteneu res!! Clar que el xiquet aprofita bé la classe de dibuix, el que passa és que aquest aprofitament es materialitza durant l'hora de mates... La inspiració és així :-DDD
No ho enteneu. El xicot té fusta d'artista, el seu inconscient es manifesta a la classe de dibuix. I un bon pare sap veure aquestes coses.
És un relat dedicat a tots els pares del món, sempre amatents als seus fillets.
En defensa d'aquest noi es diu que Picasso es dedicava a dibuixar els números i les lletres, de treballar res de res. Igual el seu futur estarà en l'art
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. M'ha agradat llegir les vostres diverses interpretacions del relat, algunes de les quals ni se m'havien acudit a mi. :-)
Les matemàtiques també inspiren la veta artística
molt bé, potser més endavant seràs un geni, i ton pare recuperarà la inversió de la moto.
Qui sap! potser té un talent amagat que a classe de dibuix no ha sabut exportar.
Publica un comentari a l'entrada