Els JOCS LITERARIS del blog Tens un racó dalt del món continuen sortint cada dimecres i jo continuo tenint ganes de col·laborar-hi. Donada aquesta feliç coincidència, és ben normal que us presenti a continuació les meves aportacions als Jocs del darrer mes:
Inspirant-nos en els Premis Darwin (uns premis amb molt sentit de l'humor que s'atorguen a persones que milloren l'espècie humana gràcies al fet de NO haver-se reproduït, ja que han mort a causa de la seva estupidesa) hem d'inventar una història on el protagonista pugui ser un candidat/a a aquests Premis. Podeu llegir totes les aportacions al blog d'en Tibau, jo hi vaig deixar aquesta:
Estanislau Setciències i Saberut fou un estudiant model, des de petit el seu lema vital era la màxima socràtica "Només sé que no sé res". Va dedicar la seva vida a aprendre i a acumular coneixements, el seu últim professor va arribar a dir-li: "Estanislau, no puc ensenyar-te res més. El teu nivell intel·lectual ha superat tots els límits assolibles, tens coneixements per parar un tren!."
L'Estanislau convençut de que mai en sabem prou, no s'ho va creure i va voler comprovar aquesta afirmació. Per desgràcia, el Talgo Barcelona - Portbou li va confirmar que el seu professor no tenia raó.
Recordem-lo amb un fort aplaudiment, mentre la seva vídua puja a recollir el merescut Premi Darwin 2012 que el jurat li ha atorgat per unanimitat.
Estanislau Setciències i Saberut fou un estudiant model, des de petit el seu lema vital era la màxima socràtica "Només sé que no sé res". Va dedicar la seva vida a aprendre i a acumular coneixements, el seu últim professor va arribar a dir-li: "Estanislau, no puc ensenyar-te res més. El teu nivell intel·lectual ha superat tots els límits assolibles, tens coneixements per parar un tren!."
L'Estanislau convençut de que mai en sabem prou, no s'ho va creure i va voler comprovar aquesta afirmació. Per desgràcia, el Talgo Barcelona - Portbou li va confirmar que el seu professor no tenia raó.
Recordem-lo amb un fort aplaudiment, mentre la seva vídua puja a recollir el merescut Premi Darwin 2012 que el jurat li ha atorgat per unanimitat.
El passat 06.02.2012 va morir Antoni Tàpies, un dels nostres autors plàstics de més renom mundial. I en Tibau vol dedicar-li un dels seus Jocs Literaris demanat-nos que agafem qualsevol imatge de la seva obra i que l'acompanyem d'algun petit text (microconte, poema, etc). Jo he triat el quadre "Mirada i Mà" (Antoni Tàpies - 2003):
Estic d'acord, i ho dic de veritat, que Antoni Tàpies ha estat un geni i una figura cabdal de l'art contemporani català i mundial. Però dit això també he de dir que em costa que la seva obra m'inspiri alguna cosa, no sé trobar-hi el què. Així que ja em disculpareu si al mirar aquest quadre, només hi he sabut veure la cara d'algú que està intentant desxifrar un dels meus enigmes mentals.
El 236è Joc Literari va ser una sopa de lletres que amagava quatre autors amb les seves obres.
Si cliqueu els títols de cada Joc Literari, els enllaços us portaran al post corresponent al blog d'en Tibau i encara podreu participar-hi!
L'ENIGMA
La mà a la barbeta, el posat pensatiu,
els ulls molt oberts, la ment ben desperta;
no podem oblidar el nostre objectiu,
centrats en trobar la solució certa.
Cavil·lem, el cervell sempre ben actiu,
esperant l'instant de la descoberta.
Un exercici que es pot tornar addictiu,
que ens fa fumejar el cap, que ens desconcerta.
Busquem la incògnita que se'ns amaga
entre les pistes que intentem garbellar,
però sembla que la traïdora se'ns esmuny.
Pensant que la inspiració se'ns apaga
fem l'últim esforç i l'intentem trobar,
sabem que aquesta X no pot ser gaire lluny.
La mà a la barbeta, el posat pensatiu,
els ulls molt oberts, la ment ben desperta;
no podem oblidar el nostre objectiu,
centrats en trobar la solució certa.
Cavil·lem, el cervell sempre ben actiu,
esperant l'instant de la descoberta.
Un exercici que es pot tornar addictiu,
que ens fa fumejar el cap, que ens desconcerta.
Busquem la incògnita que se'ns amaga
entre les pistes que intentem garbellar,
però sembla que la traïdora se'ns esmuny.
Pensant que la inspiració se'ns apaga
fem l'últim esforç i l'intentem trobar,
sabem que aquesta X no pot ser gaire lluny.
Estic d'acord, i ho dic de veritat, que Antoni Tàpies ha estat un geni i una figura cabdal de l'art contemporani català i mundial. Però dit això també he de dir que em costa que la seva obra m'inspiri alguna cosa, no sé trobar-hi el què. Així que ja em disculpareu si al mirar aquest quadre, només hi he sabut veure la cara d'algú que està intentant desxifrar un dels meus enigmes mentals.
Inspirant-nos en el conegut conte infantil "El Príncep Granota", hem d'escriure una versió curta de la història d'aquesta granota encantada que es convertirà en príncep quan rebi un petó d'amor. Aquí teniu la meva:
- Què fas, princesa?. Deixa les granotes que ha caçat el teu pare, ja saps que no són per jugar.
- Si, mare. Només em mirava aquesta que té els ulls blaus... Puc anar a jugar al descampat?.
- Ves-hi. Però a l'hora de dinar aquí, eh!. Que no t'hagi de venir a buscar!.
El príncep, barrejat altra vegada amb la resta de les granotes, mira com la noia surt corrents de la cuina. Sap que no la tornarà a veure i que ha perdut la seva última oportunitat.
La nena sap que si es tornaran a veure amb aquella granota tan maca. O almenys amb part d'ella... ja espera assaborir les seves anques ben fregidetes a l'hora de dinar. És un plat que li encanta!.
- Què fas, princesa?. Deixa les granotes que ha caçat el teu pare, ja saps que no són per jugar.
- Si, mare. Només em mirava aquesta que té els ulls blaus... Puc anar a jugar al descampat?.
- Ves-hi. Però a l'hora de dinar aquí, eh!. Que no t'hagi de venir a buscar!.
El príncep, barrejat altra vegada amb la resta de les granotes, mira com la noia surt corrents de la cuina. Sap que no la tornarà a veure i que ha perdut la seva última oportunitat.
La nena sap que si es tornaran a veure amb aquella granota tan maca. O almenys amb part d'ella... ja espera assaborir les seves anques ben fregidetes a l'hora de dinar. És un plat que li encanta!.
En un altre Joc Creatiu, hem de fer un text inspirat per aquesta imatge. A mi, m'ha sortit un nano-conte:
LES RETALLADES
Nosaltres som més, però ells també van units i tenen les tisores més a mà.
El 236è Joc Literari va ser una sopa de lletres que amagava quatre autors amb les seves obres.
Si cliqueu els títols de cada Joc Literari, els enllaços us portaran al post corresponent al blog d'en Tibau i encara podreu participar-hi!
9 comentaris:
fantàstics, gràcies, i no podia faltar el sonet!
Mc! Quanta feina, sort que és dissabte i tenim temps!
M'has fet riure amb el premi Darwin i el tren... ets genial!
El sonet que ens dóna bones pistes de com ho hem de fer per resoldre els enigmes... sempre m'agraden els teus sonets.
I no és que em caiguin molt bé els prínceps, però mira que aquest d'ulls blaus m'ha fet una mica de peneta...
I en nano-conte... real com la vida mateixa...
Això és un póker de 4 asos!
Bon cap de setmana i una abraçada, Mc!
MAC, et superes cada dia!!
Això és un multi-post de màxima qualitat! :-))
233è.- Humor negre... boníssim :-)) Pobre Estanislau Setciències i Saberut! :-DD
(no sé què passa, no puc veure la imatge d'aquest joc concret, les altres sí)
234è.- Genial!! Has portat en Tàpies al teu terreny! :-) M'agrada tant que crec que el podries convertir en una mena de símbol del teu blog, o deixar-lo a la barra lateral amb algun comentari sota... és que sembla exactament que estigui pensant en resoldre un enigma, en buscar aquesta "x" que s'amaga!! (de fet, s'assembla una mica a mi, quan veig un enigma matemàtic) :-DD
235è.- Noooooooo!! Pobre príncep!! MAC!! Fes alguna cosa!! Avisa a la princeseta preciosa que vagi a fer un petonet a la pobre granota!! :-))
237è.- Una altre genialitat... Humor intel·ligent. Absolutament real.
Et felicito per aquest conjunt!! ;-)))
Ep!! Ara sí que veig la imatge del primer Joc!! :-))
JESÚS M. TIBAU: El sonet ja s'ha convertit en una tradició pels teus jocs. ;-)
CARME: Gràcies. A mi, que sóc ordenat de mena, m'agrada fer aquestes recopilacions mensuals dels Jocs d'en Tibau i si a vosaltres també us agraden, doncs millor que millor. Bon cap de setmana i una altra abraçada per tu :-)
ASSUMPTA: Gràcies per les felicitacions. No sé si serem a temps de salvar el pobre príncep, ha tingut la mala sort de caure en una casa que no hi creuen gaire en contes de fades. Per cert, tenies raó amb allò de la primera foto; segons com no es veu. Ja l'he canviat per una altra fins i tot millor perquè en aquesta surt un tren. :-))
Mare meva! tots alhora en el mateix post! un excel·lent! m'has fet riure molt i ha estat una molt agrdable estona! ets un geni dels jocs literaris!
Surt un tren i el pobre Estanislau!! :-))
Ei, que l'ELFRI és profe i t'ha posat un excel·lent, eh? :-))
M'han semblat boníssimes les teves aportacions.
Caram! ets bo en tots els gèneres.
ELFREELANG, ASSUMPTA i JOMATEIXA: Moltes gràcies!! :-))
Publica un comentari a l'entrada