GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Relats Conjunts (octubre - 2010)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Noia llegint una carta davant d'una finestra" (Johannes Vermeer - 1857/59).


LA CARTA
El gall acabava de cantar i era l'hora de posar-se dempeus com cada dia però el d'avui no era un dia igual que els altres, avui era el seu aniversari i, potser per això, s'havia despertat contenta. Estava segura que el dia que feia els 19 anys li havia de portar la bona notícia que esperava i això la feia sentir optimista, fins i tot trobava bonica la seva habitació a la llum dels primers rajos de sol que entraven per la finestra a aquella hora de la matinada. I considerar com una habitació aquell racó de la gran sala on dormia amb tot el servei de la casa, amb els llits gairebé a tocar i amb la mínima intimitat que oferia una simple cortina demostrava l'optimisme amb que s'havia aixecat.

Com cada matí, des de que havia complert els catorze anys i el seu pare l'havia portat a la casa dels senyors per fer de minyona; es va vestir, va arreglar el seu llit i es va disposar a fer la feina. Primer aniria al pou a buscar l'aigua que escalfaria a la cuina per preparar el bany de la senyora que seguidament ajudaria a banyar-se i a vestir-se; ho trobava una mania molt estranya això de banyar-se cada dia, segur que ningú més ho feia en tot el món, però qui era ella per criticar als amos i molt menys a la senyora que sempre s'havia portat molt bé i fins i tot li havia ensenyat a llegir i escriure; podia dir orgullosa que era la primera de casa seva que n'havia après. Quan la senyora baixava a esmorzar ella arreglava la cambra gran i després, segons el dia, rentava la roba, fregava els terres o ajudava a la cuina. Poc abans del dinar, sortia a l'hort per collir la fruita que els senyors menjarien de postres i si era dimecres, com avui, per esperar al carter i recollir les cartes.

Normalment mai hi havia carta per ella, però ja feia dues setmanes que n'esperava una i per això quan avui per fi el carter li va entregar es va emocionar tant que va córrer a llegir-la a la seva habitació sense ni pensar a deixar primer la fruita a la cuina. Va llençar la cistella sobre el llit i nerviosa va obrir el sobre, aquella carta havia de canviar radicalment la seva vida i no podia esperar més per començar a llegir-la:

“Molt Sra. nostra:
Després dels contactes mantinguts amb vostè hem de comunicar-li que la seva sol licitud no ha pogut prosperar, per al lloc que actualment hem de cobrir.
No obstant això, ens permetem conservar el seu expedient per si pogués ser considerat en una futura ocasió, en aquest cas ens posaríem directament en contacte amb vostè.
Hem de manifestar-li que la informació que ens ha facilitat serà considerada en un pla estrictament confidencial.
Agraïm el seu interès cap a la nostra Empresa i aprofitem l'avinentesa per saludar-la molt atentament.
C.H.I.O. (Companyia Holandesa de les Índies Orientals)
Departament de Selecció de Personal”

25 comentaris:

Garbí24 ha dit...

coi ja en aquell temps hi havia ETT, i jo que em pensava que era cosa de pocs anys....
Bona pensada

montse ha dit...

Bon relat, on passat i present queden lligats.

Marc Guarro ha dit...

Vermeer és el fotògraf del seu segle. El reflex de la cara de la noia als vidres de la finestra és una petita meravella dins la meravella del quadre. Probablement la carta que sostenia la model del quadre era la reclamació d'un creditor del pintor, que no va gaudir mai de gaire bona salut econòmica...

Carme Rosanas ha dit...

Mc, doncs pobra noia haurà de continuar banyant a la senyora, qui sap si podrà continuar aprenent al seu costat per millorar el seu currículum...

Una mot bona història que s'ha escapat de tantes versions que toquen el tema amorós o sentimental. Bravo, Mc!

Assumpta ha dit...

Quin relat tan maco, MAC!!
Què ben descrites les feines de la noia, ben treballadora, pobreta, i el fet que es sent a gust a la casa però aspira a quelcom més...

Segur que el fet de saber llegir i escriure l'ajudarà més tard o més d'hora ho aconseguirà!! (i la senyora, tot i que la trobarà a faltar, tindrà una alegria de veure com prospera aquesta xiqueta tan espavilada)

M'ha agradat molt!! :-))

Elfreelang ha dit...

Un relat del passat fet en el present i lligat amb el futur! tenien també expedients de regulació d'ocupació? Molt bon relat!

Pilar ha dit...

M'ha sobtat molt el final del relat, despistada com estava amb l'aniversari de la noia...Pobra! Un altre dia serà! :-)

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Molt bé MC. Has introduït en el relat una qüestió ben actual: la dura competitivitat. Que no es desanimi la noia, que és molt jove! Una abraçada :-)

Mortadel.la ha dit...

Perdona Mac, eh? Però has escrit-descrit una putada molt grossa!
Pobreta. Quin regalet!

JJMiracle ha dit...

No me l'esperava, aquesta carta! :-D

deomises ha dit...

Sorprenent relat, MAC! Com sempre ens acostumes a fer... ;)


d.

Sergi ha dit...

Ja veig que el tema de la feina ja era una preocupació llavors. Està la cosa molt malament, tu! Però que no defalleixi, al final ho aconseguirà. Sort per ella. I bon relat per a tu!

Rita ha dit...

Bon relat i ben original! :-)

lolita lagarto ha dit...

pobreta ho té ben complicat... amb tants milions d'aturats..

un relat rodó, m'agrada!

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, me n'alegro molt que us hagi agradat aquesta espècie de joc en el temps.
Pels que patiu per la noia dir-vos que va quedar molt decebuda al rebre aquella carta, només cal veure la cara que va posar al llegir-la, però que això no vol dir que es rendeixi. Tot al contrari, com algun de vosaltres heu dit és molt jove i tindrà altres oportunitats... i ella ho sap! :-))

També em ve de gust explicar-vos un detall del making-of d'aquest relat: La carta en qüestió és totalment autèntica. Es tracta d'una traducció textual (només he canviat el nom de l'empresa :-D) de la primera carta de rebuig que vaig rebre, acabada la carrera, com resposta a algun dels meus currículums.
Segur que vosaltres també conserveu coses que al veure-les penseu: Per què ho guardo això si no servirà mai per res?. Doncs no les llenceu que potser a la llarga en podreu fer un relat! ;-))

Assumpta ha dit...

Però, MAC, jo entenc això de guardar coses... però això és una cosa una mica trista... segur que en llegir-la et vas quedar tan moix com la noia del relat!

Un altre dia ens has d'explicar alguna cosa més alegre que també guardis ;-))

Ah, els d'aquella empresa es van perdre un treballador intel·ligent i molt ben organitzat... pitjor per ells! :-P

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: És clar que guardo altres coses que em porten records més alegres i en el cas d'aquesta carta la vaig guardar més pel seu "valor històric" (al ser la primera que vaig rebre just acabar a la universitat) que no per altra cosa.
Evidentment que no em va fer feliç rebre-la però tampoc em va fer molt de mal, jo era tan "novato" que una resposta negativa era la que tenia més possibilitats. :-)
El que si he pensat, ara al rellegir-la, és en el diferent que hagués estat la meva vida si m'haguessin dit que si... però això ja es cosa d'un altre relat. ;-))

Assumpta ha dit...

Sí, clar, ara parlaries holandès :-DDD

Per cert... que jo guardo (o guardava... ves a saber on para!) una mena de test d'intel·ligència que em van fer a l'escola, de petita, (igual que a totes les altres nenes, clar) on, en una mena de gràfic, es veia clarament que certa cosa anomenada "FACTOR NUMÈRICO" sortia "muy inferior a lo normal" :-DD

No t'enganyo, eh?... Val a dir que altres coses sortien molt millor... però aquella línia vermella curteta, curteta sempre em va impressionar...

D'altre banda, tampoc crec en la fiabilitat cent per cent d'aquestes proves perquè una de les coses he havíem de fer era dibuixar un arbre... Jo no sabia com volien que féssim aquell arbre, si sol, en un bosc, al costat d'una caseta, al mig de la fulla, gran, petit... "un arbre", així, sense cap referència, no tenia massa sentit per a mi... i el que vaig fer va ser copiar-lo descaradament de la nena del costat. Després, es veu que aquell arbre servia per determinar la imaginació... amb la qual cosa em va donar que no tenia massa imaginació (veritablement el arbre d'aquella nena era molt senzillet) quan, en realitat, el meu "problema" era que jo hagués pogut dibuixar un munt d'arbres diferents! ;-))

Però bé, això no m'excusa del fracàs numèric...

Bé, ja he explicat una batalleta hehe

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Jo també n'havia fet de "Tests Psicotécnicos" (em sembla que en deien així), i també recordo això d'haver de dibuixar un arbre. :-))
Veus ara m'has fet venir un record alegre, fer un test d'aquests representava saltar-nos alguna classe i això sempre anava bé. :-DD
I, batalleta per batalleta, m'has fet recordar una ocasió en que una de les preguntes del test era escriure totes les paraules començades amb "p" que recordéssim i com un dels professors anava entre mig de les taules ensenyant-nos el "pito". Em refereixo evidentment al xiulet que feien servir per avisar que s'havia acabat el pati, que hi ha coses que val més deixar ben clares. ;-)))

Assumpta ha dit...

Siiiiii hehehe això era saltar-se una classe!! :-DD

I aquest profe això d'anar ensenyant el xiulet ho feia "a posta" per donar-vos una pista? ;-))

Ostres, ara tu m'has fet recordar una altre batalleta hehehe... quan jo vaig començar l'escola em van posar en un grup de Parvulari... (He de dir que jo no vaig anar MAI a cole fins que vaig tenir quasi 5 anys... estava molt bé a caseta hehe) Varem començar a l'octubre i jo feia els anys el desembre... Vaig fer el meu primer any de parvulari... i un segon i... quan havia de començar PRIMER d'EGB doncs es van adonar que no era el curs que em tocava... que encara que tingués SIS anys, havia de començar SEGON i que ja faria els SET al cap d'un parell de mesos... En aquesta situació érem tres nenes més i jo.

Però es veu que no ens podien fer saltar un curs "per les bones", així que ens van fer un examen... i vaig haver de DIVIDIR!! Però ho vaig fer bé perquè la mare me n'havia ensenyat!! :-DDD

I recordo que tot era en castellà i una pregunta jo sabia la resposta però en català i vaig dir-li a la mestra "senyoreta, com es diu forquilla en castellà? i ella em va somriure i em va dir "tenedor"... crec que era la primera vegada a la meva vida que sentia aquella paraula tan rara... TENEDOR!!! però ho vaig escriure al paper i ja està... Vaig aprovar, és clar... i vaig començar SEGON ;-)

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Si, el professor ho feia per ajudar-nos i com dissimulant perquè representava que era fer trampa. :-D
De fet no recordo gaire cosa més que el detall concret, la meva memòria no és tan impressionant com la teva que recordes coses del parvulari!! :-))

Per cert, l'anècdota del "tenedor" me n'ha portat una altra al cap que li va passar al meu avi quan va anar a fer la mili. Es veu que li va tocar servei a les cuines i un dels comandaments li va dir: "Usted!, vaya a buscar una fuente para servir la comida!". El meu avi va anar-hi però va tornar amb les mans buides, de "fuente" no en va veure cap i això que de plàteres i safates n'hi havia un munt. :-DD

I ja paro, que això de les batalletes s'encomana. ;-)

Assumpta ha dit...

Hahahahaha entenc, entenc el teu avi... i em solidaritzo totalment amb ell ;-))

Sí, sí, millor que ho deixem estar (ni que sigui per avui) :-DD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: OK! Ho deixem... per avui! :-DD

kweilan ha dit...

M'ha sobtat el final. Una carta d'aquesta temàtica no me l'esperava. Bon relat!

Alyebard ha dit...

Vaja, no podrà veure les illes d'Indonèsia. O el lloc era de secretària a Amsterdam? Casum!

Publica un comentari a l'entrada