TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Montse "
GRÀCIES!!
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
dilluns, 29 de març del 2010
217.- Una casa encantada
217.- Una casa encantada està posseïda per dos fantasmes, un d'ells fa una rialla sardònica i l'altre uns udols de por. Un mèdium ens diu que aquests sons es senten o no cada minut, que ho facin o no depèn del que passi el minut abans i això es pot modificar cremant encens o tocant un orgue i de la següent manera: 1) Els udols mantindran el seu estat (es sentiran o no) sempre i quan durant el minut abans no es senti la rialla i no es toqui l'orgue, en cas contrari canviaran el que estan fent. 2) En el cas de la rialla, si no cremem encens, es sentirà o no depenent de si se senten o no els udols (és a dir que la rialla imita als udols un minut més tard). Però si cremem l'encens aleshores la rialla fa exactament el contrari del que han fet els udols. Quan arribem a la casa s'estan sentint a la vegada la rialla i els udols, que hem de fer per aturar-los tots dos?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
28 comentaris:
Encara no me l'he llegit, però sóc aquííííí!!!
:-DDDDDDD
(res, el trancasso que m'ennuvola el cap...)
L'acabo de llegir, i només et puc dir que la barreja entre orgue i encens, ara mateix em sembla més sàdica que la d'udols i rialles... així que jo no faig res, em poso uns taps a les orelles i els deixo fer, val?
(pensa que , a part del trancasso, tinc els dos nens a casa xisclant-udolant i rient, o sigui que tampoc em canvia gaire la cosa...)
;-D
:-***
KUDI: Això teu no hi ha mèdium que ho solucioni... :-DDD
...però potser no cal, no?
Bé, això del trancasso si que et desitjo que s'arregli aviat. Bon dia i molts petons.
Uf, no sé què es pot fer per aturar-los… Crec que el millor és aprendre a conviure amb tots dos. Qui sap, amb una mica d'ensinistrament potser no fa falta majordom…
posats a fer cremaria encens alhora que tocaria l'orgue però per si de cas els ruixaria amb curare antifantasmal a tots dos o bé em taparia amb un llençol i udolaria i riuria alternativament amb ells...si no pots contra ells uneix-te al seu bàndol!
jo marxo de la casa i en compro un altre ara que el sector està en crisis.....molt liant...molt
Que hi vagi el conseller a fer-los callar,,,, que bo té gaire feina i sap d'aquestes maquinacions delictives... Anton
Enderrocar la casa!
Noi, no sé si és el més difícil que he vist per aquí o no, però gairebé et diria que ni m'atraveixo a intentar-ho. Quin embolic!!!
¿? Ni idea.
Si cremem encens la rialla farà el contrari del que han fet els udols, per tant callarà.
Si no toquem l'orgue... crec que els udols callaran, però aquí em perdo perquè hi ha una doble negació (no rialla, no orgue).
Si no m'he perdut, a partir d'aquest moment apago l'encens i deixo l'mp3 amb soroll ambient d'orgue constantment i callaran tots dos eternament. Si m'he perdut i no callen organitzo un xiringuito pels turistes americans que això de les cases encantades els agrada molt (i encara farem el primer duro)
Ostreeees!! jajajaja només l'he llegit i el fet és que trobo que és un enigma que fa molta gràcia quan el llegeixes però que és terrorífic que t'ho imagines com a quelcom real... ufff
Per molt que posi "lògica" i "mental", jo li veig certa maldat "matemàtica" inserida i, per tant, no el sé :-DD
"Una familia de americanos compuesta por el señor (ministro de América) y la señora Otis, su hijo mayor Washington, Virginia de 15 años y dos gemelos se trasladan a pasar el verano a Inglaterra, después de haber comprado Canterville Chase, pese a las advertencias de todo el mundo incluida la del propio Lord Canterville de que se trataba de una propiedad embrujada. Un fantasma habitaba la casa desde hacía 300 años, se trataba del alma culpable de Sir Simón de Canterville. Vagaba por la casa tras desaparecer en circunstancias misteriosas nueve años después de haber asesinado a su propia esposa junto a la chimenea del salón, en cuyo sitio aparecía una y otra vez una curiosa mancha de sangre. Pero los Otis una familia moderna republicana, no hará caso a esas historias. Sin embargo, nada más llegar a la casa, Mis Otis descubrirá con desagrado la supuesta mancha de sangre, que manda inmediatamente limpiar (pese a ello la mancha aparecerá repetidamente cada mañana) y esa misma noche, el fantasma hace su aparición, despertando con el chirriar de sus cadenas a sir Otis, que él ofrece una botellita de engrasador, y a los gemelos que le lanzan una almohada. La impasividad y el descaro de los Otis le indigna y se siente obligado a huir. Lleno de ira prepara su venganza, pero sus continuos planes fracasan ante la sangre fría de mis Otis, el ingenio de Washington y las fechorías de los gemelos..."
Ja ho veus: es tracta de fer enfadar els fantasmes perquè decideixin marxar... :-))
(El fantasma de Canterville, Oscar Wilde)
Em sembla que no llegeixo ni les respostes que s'han donat. Només que pels mals de cap que em portaria solucionar-ho, em sembla que els deixaria fer als dos i ja es cansaran. Quin merder d'enigma...
Per cert, al final no vaig poder penjar el diploma que em vas fer, no me'n vaig sortir. Al blogger tampoc li agrada el pdf, té el morro molt fi!
Bon dia!
L'ANTON sap que quan parlem de fantasmes els més experts són els polítics, l'ASSUMPTA apel·la a la literatura anglesa que són gent que també en saben del tema, la MONTSE s'hi posa amb ganes però es perd ben aviat, els altres us dividiu entre els que penseu que s'ha de tenir paciència i aguantar rialles i udols o els que penseu que és millor abandonar la casa...
En general això dels fantasmes us ha espantat una mica i no intenteu desembolicar l'embolic. ;-)
Deixem-ho de moment així, que estem en dies de vacances (per alguns) i aquest enigma necessita que ens hi posem amb temps i ganes. :-)
Eh,que jo ho vaig intentar, eh? però aviat em vaig perdre... Vols dir que aquí no hi entra matemàtica combinatòria o alguna cosa rara d'aquestes? ;-))
ASSUMPTA: No ho he dubtat mai! :-)). Dona, no és matemàtic perquè no hi ha càlculs matemàtics a fer però de combinacions si que n'hi ha alguna, si... ;-)
Ostres si a la meitat del text ja m'he perdut... Sembla difícil!
Jo crec que el que hem de fer és encendre l'orgue i tocar l'encens, a més de posar-nos uns taps a les orelles.
MERCÈ: No només ho sembla sinó que ho és. :-)
QUIM: L'idea d'encendre l'orgue és molt radical, no? :-DDD
M'ho he estat mirant.. i és el que deia la Montse (ara intentaré no embolicar molt la cosa).
- Quan arribem els dos estan cridant.
Si no l'he entesa malament la primera instrucció referent als udols diu:
- Els udols canviaran d'estat si rialla i no orgue.
La segona (crits):
- No imita l'udol si cremem encens.
Per tant.. Tenim que els udols i el crit han sonat, de manera que volem que l'udol canviï d'estat, la rialla sonava quan entràvem, no hem de tocar l'orgue.
D'altra banda volem que el crit faci el contrari que el que ha fet l'udol a l'entrada (sonava), llavors, haurem d'encendre ensens.
Per tant hem d'encendre l'ensens i esperar un minut.
ALASANID: He repassat l'enunciat perquè la primera instrucció jo no l'entenia com tu sinó que hi llegia que perquè els udols es mantinguin no hi ha d'haver ni rialla NI orgue. Com que és veritat que l'enunciat podia resultar una mica confús en aquest punt hi he afegit un NO que ho clarifica, per tant és qüestió de que ho tornis a provar.
La solució de la MONTSE de deixar un mp3 amb un orgue sonant permanentment tampoc és possible.
Una pista: Per solucionar-ho s'ha de tenir en compte el temps, doneu doncs la vostra solució el més clarament possible d'aquesta manera:
Minut 0: Hem de fer això perquè així passarà allò.
Minut 1: Hem de fer allò altre perquè així passarà una altra cosa.
Minut 2: Hem de fer el de més enllà.
Etc, Etc... :-DD
A veure ara si no m'he fet un embolic amb les dobles negacions:
Minut 0: els udols udolen i la rialla riu.
Toquem l'orgue i cremem encens perquè si la rialla riu i toquem l'orgue els udols callaran i si cremem encens les rialles faran el contrari del que fan ara els udols, és a dir que també callaran.
Minut 1: els udols no udolen i la rialla no riu.
No fem res: ni cremar encens ni tocar l'orgue. Ja que el minut abans no hi ha hagut rialla no toquem l'orgue i els udols mantindran el seu estat (mantindran un respectuós silenci) i si no cremem encens les rialles no faran el contrari del que han fet els udols, és a dir que com que faran el mateix que han fet: callar.
Minut 2: Venem l'orgue als encants i per crear ambient fem servir espelmes aromatitzades i ja podrem dir, definitivament, allò de "llar, dolça llar".
MONTSE: És gairebé correcte, de fet ho podríem donar per bo. :-)
Però si volem ser primmirats s'han de tenir en compte dues coses: Cada minut només podem fer una de les accions i també sabem que la reacció dels udols i les rialles no és automàtica sinó que es produeix un minut després de fer cada acció.
Ja ho tens, només és que tinc ganes d'allargar-ho el màxim possible. :-DD
Només una acció cada vegada? Provem-ho novament.
Situació en el minut 0:
- Rialles SÍ
- Udols SÍ.
Cremem encens.
Situació en el minut 1:
- Rialles NO. Ja que he cremat encens les rialles faran el contrari del que han fet els udols el minut zero, per tant ara callaran.
- Udols NO. Ja que no s'han donat les condicions perquè els udols mantinguin el seu estat (no rialla no orgue) canviaran el seu estat.
No fem res (en tot cas, apaguem l'encens).
Situació en el minut 2 (i la resta de l'eternitat):
- Rialles NO. Ja que no hem cremat encens les rialles faran el mateix que els udols el minut anterior, per tant també callaran.
- Udols NO. Ara s'han donat les condicions perquè els udols mantinguin el seu estat -de silenci-, és a dir no rialla, no orgue.
Millor així? Espero haver-ho encertat perquè començo a sentir rialles sardòniques dins del meu cervell...
MONTSE: Ja et vaig dir que quasi la tenies però en aquesta última solució comets una errada. ;-)
Com que ja gairebé has fet tota la feina, et copio aquí com comença la resposta del LLIBRE i tu l'acabes:
217.- Primer cremem encens, en el pròxim minut s'aturarà la rialla i continuaran els udols. En aquest moment hem de...
Jo sóc inaccessible al descoratjament... espero que tu ho siguis a la pèrdua de la paciència :D
Primer cremem encens, en el pròxim minut s'aturarà la rialla i continuaran els udols. En aquest moment hem de tocar l'orgue perquè en el minut següent els udols canviin d'estat i ja que l'encens continua cremant les rialles seguiran callades. De cara al següent minut el que cal és apagar l'encens per tal que les rialles facin el mateix que els udols el minut anterior (callen) i no tocar l'orgue per tal que els udols mantinguin el seu estat de silenci.
A partir d'aquí si ningú crema res ni toca res tot anirà bé. La casa ja no la vull vendre: després de tants dies ja m'hi sento bé i tot.
MONTSE: Doncs ja t'hi pots instal·lar a la casa perquè per fi la teva solució és totalment correcta i els esperits han fugit. Gràcies per ser inaccessible al desencorajament i també per la teva paciència a les meves ganes d'allargar-ho i ser massa primmirat.
FELICITATS!!
Uau! ara sí que se senten udols i rialles (sóc jo qui els fa!!!). A mi ja em va bé que siguis primmirat, mai m'han agradat els aprovats "pels pèls".
GRÀCIES!
Publica un comentari a l'entrada