Aquest apunt que ara comenceu a llegir és
el 300è POST de XAREL-10.
Com que encara no fa un any que vaig començar el meu blog podríem comptar que publico a una mitjana d'un post diari.
La gran majoria són els enigmes mentals que tinc recopilats en un arxiu de Writer-OpenOffice i per tant la seva publicació és tan senzilla com fer “copiar i enganxar”. En el cas de les endevinalles, les extrec d'un llibre en paper i les copio cada vegada que faig el post corresponent. Els altres apunts (com aquests Enigmes de la Vida i les col·laboracions amb idees i homenatges de la Catosfera 2.0, entre d'altres) els escric amb més o menys antelació i, fins i tot, els he fet en el mateix moment de la seva publicació. Els enigmes especials, Enigmes Visuals i Anagrames Lletraferits, em donen bastant més feina (sobretot aquests últims) per que necessiten una elaboració prèvia de les imatges abans de la seva publicació. Aquesta feina augmentarà (de fet ja ho està fent) perquè estic preparant dos nous Enigmes Especials per la nova temporada que he anomenat: Refranyer Jeroglífic i Encreuat Temàtic.
Tampoc utilitzo massa la possibilitat de programar els apunts, com que entro cada dia per comentar (si cal) les vostres solucions a l'últim enigma ja aprofito per publicar el post que toca.
I, és clar, també entro als vostres blogs. Quan vaig deixar la versió anterior d'aquest blog per venir a Blogger en tenia 31 a la meva llista d'Altres Blogs actualment n'hi ha 109 a La Meva Blogosfera. Em podeu creure quan us dic que entro a llegir gairebé tot el que publiqueu i quan em sembla que puc afegir alguna cosa (reconec que potser no massa sovint) en faig algun comentari.
Aquesta interacció ha anat augmentant amb el pas del temps i cada vegada m'agrada més entrar als vostres blogs per veure les últimes fotos que heu fet al cel o comptar quants minuts falten per la tardor, per comprovar si heu partit per la meitat algun altre llibre, per veure que fan els nens, per participar en un joc, per aprendre coses sobre l'arribada de l'home a la Lluna o sobre un llibre que encara no he llegit, per saber com va la invasió lexicogràfica (xinesa o més nostrada), per llegir un text (un conte, un haikú, una novel·la en fascicles...) de gran qualitat literària o una noticia del vostre poble (o del món) o un article científic, per admirar una música, un dibuix o una foto que heu triat per ensenyar-nos i tantes altres coses que hi ha i que m'agraden.
Us explico tot això per confirmar una cosa que tots sabeu:
Un blog demana temps i dóna feina.
Segur que tots en teniu algun exemple més o menys proper al cap, jo us en dono tres:
El primer és tan clar com visitar TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN i comprovar com un blogaire es pot “complicar” la vida muntant Jocs Literaris, seguint més de 500 blogs i publicant apunts sense parar (només la setmana passada va publicar 21 posts, 3 per dia). I això que, quan va néixer en Marc, en Jesús ens va avisar que la seva activitat blocaire se'n ressentiria ;-D
El segon ens el va fer saber fa unes setmanes l'ASSUMPTA en un comentari al PERSONAL IN TRANSFERIBLE, on deia que li agrada gaudir i que gaudim de les seves fotos en gran format i en conseqüència en canvia manualment la mida de cadascuna quan les publica. Això fa que per oferir-nos un post preciós amb 10 espectaculars fotos de núvols es va haver de passar més d'una hora treballant davant l'ordinador.
I el tercer és personal. Jo mateix, fa uns dies, vaig “perdre” més de mitja tarda passejant pel meu poble fent fotos a les plaques dels carrers amb nom d'escriptor (és una idea d'en JESÚS M. TIBAU, una més, els resultats de la qual veureu demà aquí mateix). Feia un sol de justícia i, quan vaig arribar a casa suat i assedegat, el meu germà em va preguntar: “Vols dir que val la pena?”...
I aquest és l'enigma de la vida d'avui:
Valen la pena el temps i els esforços
que dediquem a això dels blogs?
La meva resposta és un SI rotund (perquè ho faig de gust i, com diria V. PÀMIES: “Càrrega que plau no pesa”, perquè m'agrada i perquè sembla que us agrada).
Segurament les vostres respostes a la pregunta també seran afirmatives, ja que algú que penses que els blogs són una pèrdua del temps ja no estaria llegint això.
En conseqüència aquesta enquesta no tindrà cap fiabilitat estadística ni calia fer-la i només ha servit, si heu arribat fins aquí, per comprovar que algunes vegades llegir apunts si que fa “perdre” el temps. Malgrat això i abusant de la vostra amabilitat, encara us demanaria que en perdeu una mica més per deixar-me un comentari que sempre fan il·lusió :-)
28 comentaris:
I tant que val la pena, malgrat que tot és relatiu i depén de cadascú. Gràcies a la meva activitat blocaire m'he emportat moltíssimes alegries, comentaris plens de solidaritat, d'amabilitat, d'emoció. Gent que m'ha dit que estava malalta i que ha pogut suportar millor estar a casa gràcies als meus jocs, per exemple.
També he arribat a conèixer personalment bastants blocaires, amb qui ara m'uneix una relació d'amistat. Quan vaig tenir el meu fill, vaig rebre molts missatges plens d'alegria, poesies, i fins i tot algun paquet (amb llibres, evidentment).
Recordo quan vaig conèixer en persona el primer blocaire (el veí de dalt), i no em vaig poder estar de fer-li una sincera abraçada.
En definitiva, moltes emocions, que és l'essència de què hauríem d'estar fetes les persones.
FORÇA BLOCAIRE!
Feliç trescentenari! Gràcies pel blog i gràcies pel temps invertit en escriure'l i en deixar comentaris per tota la catosfera. Estic d'acord amb el Jesús: això dels blgos dóna moltes satisfaccions. Val la pena!!
Per descomptat que val la pena! Si penséssim que no val la pena, segur que deixaríem aquest univers blocaire. I no solament val la pena dedicar esforços a publicar als blocs propis, sinó dedicar temps a llegir-ne d'altres i a comentar-hi.
Ai que n'és de maco...! I diu que li fa il·lusió que li deixem un comentari...
I dos i tot, si cal, carai! ;)
Mira..., si cap, jo no dóno massa feina als meus lectors, perquè com que publico de Nadal a St. Esteve...
El teu post d'avui ha estat com un homenatge a tots els qui "emprem" temps en participar, llegir i crear el món blogaire. Gràcies Mac!
Assumptaaaaaaaaaaaa!!! XDD
SIIIIIII!!! :-))
I tant que val la pena!! :-) Entre moltes altres coses pel somriure tan gran que un fa quan llegeix un post com aquest teu! ;-))
Hi ha dos blogs que obro tan bon punt engego l'ordinador al matí:
- El teu
- 365 contes de la Bajoqueta (que, avui, el conte és meu jejeje)
És com si fossin el meu "Bon dia" internauta :-))
Miro a veure si algú va encertar l'enigma del dia anterior... a veure que ens diu "EL LLIBRE" jeje i miro de posar ràpidament alguna cosa a l'endevinalla del dia (per si un cas sona la flauta haver estat la primera jejeje)
Això d'estar una hora per pujar fotos és perquè, tot i que navego amb Firefox, em va més bé crear els posts amb Explorer (hi ha petites diferències) i un munt de vegades quan estic a mig pujar-ne una el Sr. Explorer "se cierra inesperadamente" (li agafen col·lapses, pobre) afortunadament, Blogger va "guardant" el que ja s'havia acabat de pujar :-))
També és que jo pujo les fotos tal qual, amb tots els seus píxels, perquè si algú vol clicar al damunt i fer-les més grans, doncs ho pugui fer (són fotos molt "pesades" jajaja)
Canviar la mida de presentació al blog ja és el punt final i no costa massa, a no ser que la mida original de la foto sigui, per exemple, 387 x 318 (perquè jo hagi retallat algun extrem de taulada que es veia o quelcom semblant) i llavors... he de fer una regla de tres per mantenir les proporcions!! (mates!!!)
Per acabar, i ja que has mencionat en Tibau vull dir que el seu famós Joc número Cent, que tu vares guanyar, Mac ;-) va ser una de les coses més divertides i entretingudes en les que he participat... Varen ser uns dies en que m'ho vaig passar molt bé amb els blogs, en vaig conèixer de nous i també vaig conèixer llibres... i el llibre que jo vaig proposar després el va llegir un munt de gent!! jeje
Així doncs, també recordar aquesta bona iniciativa d'en Jesús!!
...i
♫ MOLTES FELICITATS, MAC!!! ♫
♫ PER MOLTS POSTS!! ♫
Hòsti! Si ja estàs aquí! jejejje
Jajajaja avui sí que m'has sorprés!!! jajajaja
Avui és una altre frase!!! :-)))
Però jo també a tu, eh? que estavem escrivint al mateix temps jiji
Ai sí...! Quin ensurt!
A més, a tu t'ha sortit el post amb sanglot i tot. hip-hip! :P
Mac..., el teu blog sembla un xat jajajaaa
Algú vol torrades amb sobrassada i un cafè amb llet? (Nescafé) :-))
Ui..., jo ja he esmorzat fa 3 hores..., o sigui que una mica de "tentempié" no m'aniria geeeeens malament ;)
És que nosaltres haviem d'anar a Barcelona, però al final ens hem quedat i, clar, és dissabte i vaig de tard :-))
Té, unes torradetes... no faci's molles damunt el teclat, eh? jajajajajaja
Bon dia, nois!!!
Us felicito per aquest 300 aiversari (en particular a tú, Mac). Jo no en tinc gaire de temps,per això no tinc cap blog (faig massa coses...)però gaudeixo cada dia seguint els vostres. Per això quan puc fer una escapada, ja em teniu aquí enganxada.
Mai es perd el temps quan el que fas t´ajuda a gaudir de les petites coses de la vida.
Moltes felicitats a tots pels vostres blogs i sobretot per la vostra simpatia i bon humor.:-)))
Eeeeeeeeeeeiii..., bones, eh?? uhmmm... ;)
JESÚS: T'has convertit en un referent en aquest món catosfèric perquè saps implicar-te i fer-nos implicar amb les teves iniciatives i això està molt bé. FORÇA BLOCAIRE!
SM: Gràcies Salvador i estem d'acord: Fem una inversió en temps i feina, però és una bona inversió que dóna molts beneficis.
P-CFACSBC2V: Si senyor, entre tots anem fent aquest univers blocaire i ens ho passem bé fent-ho.
TRINI: Gràcies a tu i és veritat que aquest blog vol ser un petit homenatge a tots aquests que feu que m'hagi enganxat a això de bloguejar. I el teu blog hi té alguna cosa a veure: T'en recordes que en el primer dels teus posts ja et vaig deixar un comentari? :-))
ASSUMPTA: És clar que SIII ;-D. M'agrada que em diguis això, que obres el diari de la blogosfera per la pàgina dels passatemps. :-))
Ja saps que jo ara treballo amb Chrome (els col·lapses d'Explorer acabaven per col·lapsar-me a mi) i tens tota la raó que el 100è Joc Literari mereix una menció especial, a més si no ho recordo malament va ser on ens vam conèixer tu i jo, no? :-))
META: No importa que no tinguis blog, també formes part d'aquesta colla que ens ho passem bé fent la Catosfera.
Ah!, m'ho deixava...
TRINI i ASSUMPTA: Feu, feu... com si estiguessiu a casa vostra. Quan acabeu d'esmorzar i de xerrar de les vostres coses, ja continuarem però no em deixeu tot això ple de molles i compte de no vessar el Nescafè que diuen que és corrosiu, eh! :-DD
McAbeu dixit... (en el meu primer post del blog)
Benvinguda a això dels blogs, jo ja fa 4 mesos que vaig començar el meu i he conegut gent molt ferma.
Aniré pasant per aqui a veure de que ens parles.
XAREL_10
:) Eeeeeeeeeeiiii..., ho he anat a buscar! ;)
Ai! I no et queixaràs que mentre jo passava l'escombra, l'Assumpta ha fet la pols i els vidres! jjjjjj...
TRINI: Jo també he anat primer a confirmar això del meu comentari que a vegades la memòria fa males passades, però ja ho veus tenia raó: Han passat 6 mesos i encara ens anem veient per veure de que parlem, i que duri!
No em queixo, no em queixo... que ho heu deixat tot net com una patena :-DD
A mi m'ha agradat que hagis anat evolucionant el bloc. Tot i que sempre arribo tard per poder respondre, moltes vegades comentem els posts aquí a casa.
Feliços 300 nous posts, que segur acabaran fent. ;-)
Salut!
Jo cada cop llegeixo més blogs i menys premsa tradicional (o digital, tant li fa). És un temps ben invertit, sobretot quan tenim la nostra parcel·la ben apamada, quan ens especialitzem en algun tipus d'escrits i anem fent xarxa.
M'honora que em citis en un post d'homenatge i ara te'n deixaré una altra, de collita pròpia, de regal: "Les persones passen, però els blogs queden". :-)
Estem abocant continguts a la xarxa que ens perviuran, segur. I la teva promiscuïtat comentarista i la tenacitat de fer gairebé un escrit diari apunten que tenim McAbeu per olt temps.
Me' recordo que t'he de passar una coseta escanejada... ;-)
Felicitats i a per 300 més!
Maaaaac!! Quina imatge més maca aquesta... "obrir el diari de la blogosfera per la pàgina dels passatemps" :-))
JOAN: M'agrada anar posant coses noves al blog per això aquesta evolució que dius que encara no s'ha acabat i espero que duri molt de temps. ;-)
VÍCTOR: Un dia explicaré com va ser que vaig començar amb això dels blogs però des del primer moment vaig tenir clara aquesta idea (que tu també has defensat sovint) de l'especialització en un tema determinat i m'ha anat bé. De moment tinc corda i ganes per estona :-)
(I t'he de confessar que el primer que em va venir al cap va ser allò de sarna con gusto no pica, una visita al teu Refranyer em va fer recordar el càrrega que plau no pesa per tant et cito de manera molt merescuda);-D
ASSUMPTA: És que quan vull sóc tot un poeta :-))))
Veus? Doncs ja no cal que aprenguis a tocar la guitarra!! jejeje
Ets un bon noi que sap fer poemes ;-))
Per cert, i en quant al que parleu amb en Víctor: jo també estic "especialitzada", eh?
En núvols, victòries del Barça, labors de punt de creu, relats, fotos variades, anèctodes de catequesi, records de vacances, música que m'agrada... tot molt especialitzat, i tant!! :-))
Marxoooo!! ;-))
Jo tenia en un calaix un grapat de fulls amb poesies, fragments d'obres de teatre, textos divertits que m'agradava guardar i fins aprendre'm de memòria. Quan vaig entrar al món dels blogs i em vaig fer un perfil, vaig pensar que també podria muntar-ne un, però no sabia de què. Fins que se'm va ocórrer anar-hi penjant aquests textos que tenia guardats al calaix, i vaig fer el Coca de Recapte.
Tenir el blog m'ha forçat a anar buscant més textos, més videos, més poemes, per tal de no deixar el blog penjat. O sigui que tot i que el Coca es va actualitzant molt de tant en tant, em dóna força feina.
Tinc un altre blog (Les Luthiers en català), en el que pretenia traduir l'obra del grup humorístic argentí al català, traduint o adaptant els jocs de paraules, les cançons...
Aquest donava força feina i el tinc mig abandonat. Com que aquest agost tindré força temps lliure miraré de tornar-lo a engegar.
I visitar altres blogs també requereix el seu temps (entre mitja hora i una hora diària en el meu cas), però em diverteix molt.
Llàstima que aquí acostumo a arribar-hi massa tard, però sempre procuro resoldre l'enigma abans de veure la solució, o sigui, abans d'entrar a veure els comentaris...
ASSUMPTA: La teva especialització és portar "bon rotllo" amb els teus apunts i comentaris :-)
CAPTAIRE: El mateix em va passar a mi, quan vaig començar el blog tenia un arxiu amb 150 enigmes mentals i he hagut d'anar recopilant-ne més per poder continuar (ara vaig pels 548 i segueixo buscant).
He entrat alguna vegada al teu blog dels Luthiers i, durant uns dies, em vaig encaparrar a traduir allò de: "levantolo, aconsejolo, y consololo: ¡Venga, Lolo!" però de moment no aconsegueixo cap fórmula per donar-li el mateix sentit en català. Una feina difícil aquesta que has començat!
És clar que si que val la pena!!
CORO: És pot dir més fort però no més clar. :-)
Benvingut en el teu primer comentari, encara que ja sé que fa temps que ens llegim mútuament.
Publica un comentari a l'entrada