BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 26 d’abril de 2014

Relats Conjunts (abril - 2014)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Passeig sota la pluja" (Leonid Afremov).



UNA FEINA COMPLICADA

Fa mal dia, plou i fa fred. I jo estic gelat, xop i estic tenint un dia pèssim.

Sobre el paper tot quadrava, avui és 23 d'octubre i per tant entrem al zodíac de l'escorpí. La constel·lació de l'escorpí és als 210º de longitud i això marca la direcció sud-oest. Si apliquem la ciència de la numerologia al mot “escorpí” ens resulta el número 4 i un múltiple de 4 ha de ser la distància a recórrer. Amb aquestes dades damunt del mapa, va sortir aquest poble i cap aquí que he vingut.

El primer problema ha estat que jo no sabia que estaven celebrant la seva festa major i, és clar, m'he trobar els carrers plens de gent. Però, pel que vull fer jo, no em convenia tanta gentada pel carrer. Les coses comencen malament, anava pensant mentre passejava per la rambla d'aquest poble (que per cert és molt maca, amb tots aquests arbres centenaris que la tardor ha carregat de fulles ataronjades i aquest munt de fanals que ho il·luminen tot) i mentre esperava que arribés una solució de ves a saber on.
De sobte, s'ha posat a ploure i la gent ha començat a marxar o ha entrat als locals encara oberts. Just el que estava esperant, us direu. Doncs no, perquè el xàfec ha estat tan fort que no ha quedat ningú. I, pel que vull fer jo, necessito que hi hagi almenys una persona al carrer.

O sigui que ja ho veieu. Aquí estic esperant, entomant la pluja i veient com el meu pla se'n va en orris per culpa del temps. I és que ja gairebé és mitjanit. Si no ho puc fer abans de les dotze, ja no serem al dia 23 i se'm desmunta totalment la planificació, el “modus operandi” com si diguéssim. Fa un mes, quan li tocava a “balança”, també em va anar d'un pèl de no sortir-me'n però vaig pensar que, al ser la primera vegada, havia pagat la patenta (la 'novatada' que dieu alguns). Per això aquesta vegada he vingut més preparat però, tot i així, no paren de sorgir problemes. No he estat mai partidari de llençar la tovallola però si avui no me'n surto ho deixo córrer tot. Ja ho sé que només és la segona vegada que ho provo, però això no és tan divertit com em pensava...

Calla, que allí veig una parella caminant sota un paraigües. Encara sort, ells em serviran. De fet, és igual que en siguin dos que un. Sembla que al final si que ho podré fer. Me n'alegro perquè, després de rumiar-lo tant, em sabria greu no seguir amb el meu pla. Espero que el mes que ve, “sagitari”, tot vagi més rodat. I és que, quan vaig decidir convertir-me en l'esbudellador del zodíac numèric, no tenia ni idea que això de ser assassí en sèrie donés tants maldecaps.

16 comentaris:

Carme ha dit...

Ostres, tu! aquesta sí que no me l'esperava... esbudellador del zoodíac!!!

Pobra parelleta, tan macos que se'ls veu!!!

XeXu ha dit...

Amb el teu relat descobrim que els assassins en sèrie no són éssers despietats, també són humans i tenen els seus dubtes. A veure si té sort, ja que ha començat, que no falli ja a la segona oportunitat.

M'apunto això de patenta!

Elfreelang ha dit...

relat amb sorpresa ....quasi em fa una certa llàstima el tal assassí... quins maldecaps s'ha buscat ....quan no quadren els zodíacs...
molt bon relat!

sa lluna ha dit...

Quan he començat a llegir el teu relat, creia que el personatge era escorpí i vés a saber perquè m'ha fet pensar en altres facetes dels d'aquest signe que no vénen al cas ummm!! ... Encara que realment si li escau el d'assassí en sèrie, jejjjej
Un final inesperat, d'aquells que tant m'agraden, molt bo!!

Aferradetes, Mac!! ☻

joan gasull ha dit...

Doncs és per no desitjar-li massa sort al home, si no cada més hi haurà sang i fetge

Assumpta ha dit...

... Menys mal que no m'ha vist... ai... he de vigilar no trepitjar cap fulla o faré soroll i em sentirà... Ostres, ostres, va directe cap a la parelleta... em tremolen les mans...

1...1...2... Emergències... Mossos!!...

I després, a córrer!! I on m'amago si em ve al darrera?

- 112
- Emergències.
- Mossos!! Ràpid!!... Un boig!!... ho sé... escorpí, múltiple de quatre... ho he pressentit...
- Com diu? On és? Està bé?

Noooo... dóna la volta... ve cap a mi!!!

- Un boig amb una navalla!! A la rambla de Vilamolla!! Ràpiiiiiiid...

No puc córrer... l'artritis... la tendinitis em té presonera. M'atraparà!!


- Hola maca...

Assumpta ha dit...

Després de la brometa, el comentari de veritat :-)

Relat sorprenent, final inesperat... bé... tot i que algú que es passa el dia fent càlculs, tampoc prometia ser massa normal, eh? :-DDD

I, sobre tot, mooooolt ben redactat!! Mac, cada dia escrius millor!!

McAbeu ha dit...

CARME: Sí que se'ls veus macos, allí tots dos discutint de les seves coses sense imaginar que els hi ve a sobre. ;-)

XEXU: Aquest, almenys, sí que sembla una mica perdut, pobre. Però, tot i això, val més no desitjar-li sort que les intencions no les té bones. :-D

ELFREELANG: I és que ell s'ho havia preparat la mar de bé però a l'hora de la veritat tot són problemes. :-)

SA LLUNA: No sabem si aquest assassí és escorpí o no, però jo vaig néixer al novembre i per tant representa que sí que ho sóc. Així que ja m'explicaràs com m'he de prendre això que "als escorpins els escau ser assassins en sèrie". Sort que jo no hi crec en aquestes coses dels horòscops que sinó... :-DDD

JOAN: N'estic d'acord. Val més que fracassi en aquesta "feina". ;-)

ASSUMPTA: No estaria d'acord amb això dels càlculs ;-D però sens dubte aquest paio no és gens normal.
M'alegro que t'hagi agradat, a mi també m'ha agradat aquesta continuació en primera persona que n'has fet. Tant que m'ha inspirat un nou relat també continuant el meu. Si aconsegueixo escriure amb un mínim de coherència la idea que tinc al cap, el publicaré dissabte que ve. Només t'avanço que la protagonista serà una tal Assumpta i que, amb el teu permís, faré servir el que has escrit al teu primer comentari. :-))

Bruixeta ha dit...

Pobret quina feinada i tot per poder segui sent l’esbudellador del zodíac sense deixar-se cap signe.

sa lluna ha dit...

He dit dues coses sobre els escorpins i justament t'interessa només aquesta ... coses meves, Mac, coses meves ... ☺

Aferradetes i molt bona nit!!

Assumpta ha dit...

I taaaaaaaaaaaant que tens el meu permís!!! Ja saps com m'agraden aquestes interaccions!! :-)))

També tens permís per arreglar i retocar el que calgui del "meu fragment"!!

Iupiiiiiiiiiiiii :-DDDD

McAbeu ha dit...

BRUIXETA: El pla és aquest, anar esbudellant de signe del zodíac en signe del zodíac però no sé si n'acabarà sortint. Millor que no, d'altra banda. ;-))

SA LLUNA: Tots tenim les nostres de coses. No em facis gaire cas a mi tampoc. Abraçades!! :-)

ASSUMPTA: De fet, no l'he retocat gaire. Només l'he adaptat una mica al que em convenia i he escrit una espècie de "presentació" i un "desenllaç", amb el teu text al mig fent de "nus" doncs. Dissabte el llegiràs. ;-DD

Assumpta ha dit...

Ostres, quina emoció!!!... espero que no m'hagis matat!! :-DDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Jo mai no ho faria... o sí. ;-)))

montse ha dit...

Espero, que al veure'ls com es besen sota el paraigua, els perdoni la vida.

McAbeu ha dit...

MONTSE: Esperem-ho!. Val més que les coses no li surtin tal com les té planejades. :-)

Publica un comentari a l'entrada