Relats Conjunts (abril - 2014)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Passeig sota la pluja" (Leonid Afremov).

UNA FEINA COMPLICADA

Fa mal dia, plou i fa fred. I jo estic gelat, xop i estic tenint un dia pèssim.

Sobre el paper tot quadrava, avui és 23 d'octubre i per tant entrem al zodíac de l'escorpí. La constel·lació de l'escorpí és als 210º de longitud i això marca la direcció sud-oest. Si apliquem la ciència de la numerologia al mot “escorpí” ens resulta el número 4 i un múltiple de 4 ha de ser la distància a recórrer. Amb aquestes dades damunt del mapa, va sortir aquest poble i cap aquí que he vingut.

El primer problema ha estat que jo no sabia que estaven celebrant la seva festa major i, és clar, m'he trobar els carrers plens de gent. Però, pel que vull fer jo, no em convenia tanta gentada pel carrer. Les coses comencen malament, anava pensant mentre passejava per la rambla d'aquest poble (que per cert és molt maca, amb tots aquests arbres centenaris que la tardor ha carregat de fulles ataronjades i aquest munt de fanals que ho il·luminen tot) i mentre esperava que arribés una solució de ves a saber on.
De sobte, s'ha posat a ploure i la gent ha començat a marxar o ha entrat als locals encara oberts. Just el que estava esperant, us direu. Doncs no, perquè el xàfec ha estat tan fort que no ha quedat ningú. I, pel que vull fer jo, necessito que hi hagi almenys una persona al carrer.

O sigui que ja ho veieu. Aquí estic esperant, entomant la pluja i veient com el meu pla se'n va en orris per culpa del temps. I és que ja gairebé és mitjanit. Si no ho puc fer abans de les dotze, ja no serem al dia 23 i se'm desmunta totalment la planificació, el “modus operandi” com si diguéssim. Fa un mes, quan li tocava a “balança”, també em va anar d'un pèl de no sortir-me'n però vaig pensar que, al ser la primera vegada, havia pagat la patenta (la 'novatada' que dieu alguns). Per això aquesta vegada he vingut més preparat però, tot i així, no paren de sorgir problemes. No he estat mai partidari de llençar la tovallola però si avui no me'n surto ho deixo córrer tot. Ja ho sé que només és la segona vegada que ho provo, però això no és tan divertit com em pensava...

Calla, que allí veig una parella caminant sota un paraigües. Encara sort, ells em serviran. De fet, és igual que en siguin dos que un. Sembla que al final si que ho podré fer. Me n'alegro perquè, després de rumiar-lo tant, em sabria greu no seguir amb el meu pla. Espero que el mes que ve, “sagitari”, tot vagi més rodat. I és que, quan vaig decidir convertir-me en l'esbudellador del zodíac numèric, no tenia ni idea que això de ser assassí en sèrie donés tants maldecaps.