L’
ETIMOLOGIA és la branca de la lingüística que, utilitzant la filologia i els mètodes de la lingüística comparativa, estudia l’origen i l’evolució dels mots d’una llengua.
Però quan aquest mateix objectiu d’esbrinar l’origen d’una paraula s’intenta assolir deixant de banda la ciència etimològica i basant-se només en la pura especulació, les creences o les opinions de gent no especialitzada en lingüística passem a l’àmbit de l'
ETIMOLOGIA POPULAR.
Una Etimologia Popular és, gairebé en tots els casos, una falsa etimologia perquè, com hem dit, no fa servir les eines de la ciència etimològica sinó que es basa en una relació que s’estableix entre dos mots que, aparentment, tenen una certa semblança formal però que en realitat són d’origen diferent. Aquesta relació, sovint s’aconsegueix utilitzant els mateixos mecanismes que fan possibles certs jocs de paraules i això ens situa de ple en el camp de la ludolingüística i l’enigmística.
Hi ha molts exemples de
FALSES ETIMOLOGIES. Fins i tot, algunes d’elles han quedat recollides oficialment com el gos que apareix a l’escut de Calaf (Anoia) que indicaria que el nom del municipi prové de «ca» [gos] quan realment deriva de «calat» [castell, en àrab]. En el mateix cas, tindríem l’escut de Sabadell (Vallès Occidental) que mostra una «ceba» tot i que és clar que el nom de la ciutat no ve d’una hipotètica «ceba d’ell». Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991),
Màrius Serra cita altres diversos exemples d’aquestes falses etimologies. En destaco un parell en aquest fragment que us transcric a continuació:
A casa nostra, hi ha etimologies populars realment encisadores. Per exemple la d’«orxata». Conta la llegenda que en arribar el rei En Jaume a València va rebre’n un tassó de mans d’una nadiua i exclamà complagut: «Això és or, xata!». Simplement genial. Més polèmica ha aixecat l'inefable «carajillo». Josep Maria Espinàs, en una entrevista a la revista d’encreuats "...Més", ens exposa unes quantes versions que li havien arribat a través de la correspondència que genera la seva famosa columna diària a l'AVUI. Hi havia la d’un conegut bar de la Ciutat Vella barcelonina que servia el cafè i la copa junts als treballadors murcians de les obres de l’Exposició Universal Els obrers, apressats, ho demanaven junt «perquè ara guillo»; aquesta versió és impossible des d’un punt de vista d’evolució fonètica de la llengua —el camí evolutiu correcte és l'invers—, però ha fet molta fortuna. Després, també hi ha una versió més obscena que fa derivar el combinat d'un «petit carajo», la qual cosa recorda la curiosa paronomàsia purista R-V que ha transformat una famosa roca fàl·lica de «Carall Bernat» en «Cavall Bernat», segons recull Joan Coromines a l’entrada «Carall» del seu "Diccionari etimològic". Finalment, la versió més versemblant sembla la que atorga un origen cubà al «carajillo». Resulta que els soldats de marina prenien un combinat de cafè amb rom per infondre’s coratge abans d’un combat i l'anomenaven «corajillo». Els catalans que van lluitar a la Guerra de Cuba l’haurien importat i el mot hauria evolucionat fins esdevenir l’actual «carajillo».
Quan parlem de Falses Etimologies en el nostre idioma, és gairebé obligatori citar el DICCIONARI CATALÀ DE FALSES ETIMOLOGIES que va escriure
Josep M. Espinàs i va ser publicat l’any 1984 per Edicions 62. En aquest llibre, l’autor barceloní fa una gran demostració d’enginy i de sentit de l’humor, inventant-se el ‘possible’ origen d’una bona colla de paraules.
Per acabar aquest post, us deixo amb un fragment de la contraportada i una selecció d’algunes de les entrades d’aquest divertit diccionari:
... La intenció de Josep M. Espinàs en escriure aquest llibre ha estat la de divertir-se i divertir-nos. I perquè ningú no es confongui ja ho diu al pròleg, quan, referint-se al llibre com si fos un medicament, ens explica que: «...pot anar bé contra l’avorriment (qualsevol causa), contra l’empatx televisiu, contra la transcendentalitis i la seriositat crònica, i s’ha experimentat que produeix efectes de reanimació en situacions depressives de grup», i que «no és aconsellable als qui pateixin de restrenyiment mental, polític, religiós, acadèmic o nostrat, als afectats per hipersensibilitat culturalista, als al·lèrgics als jocs de paraules i a aquells a qui la lectura de paraules non sanctas -ni que siguin, com en aquest cas, matèria d'anàlisi científica- pot produir un xoc traumàtic»...
DICCIONARI CATALÀ DE FALSES ETIMOLOGIES
(Josep M. Espinàs)
[Edicions 62 / 1984 / 217 pàg. / ISBN: 8429722114]
ABSOLUTISME: Derivat d'absolució. Sistema polític en què el governant es considera absolt de qualsevol error o crim perquè no té limitacions de tipus jurídic en l'exercici del seu poder.
AGREDIR: Prové de "dir (un mot) agre". Posteriorment s'amplià el concepte de l'agressió verbal a l'agressió física, d'acord amb la norma catalana: tal dit tal fet.
ALARMAT: Que duu les ales armades: avions equipats amb míssils.
AMBULÀNCIA: Cal desemmascarar l’excessiva llatinofília de molts etimòlegs. No prové pas d’"ambulare", sinó del primer vehicle motoritzat que fou emprat per a traslladar un malalt. (Testimoniatge del doctor Josep Pla i Duat, de la Pobla de Segur): "Amb què el duen? (el malalt)" fou la pregunta en veure l’arribada del nou vehicle. I la resposta, després de llegir les lletres de la part frontal del cotxe, fou aquesta: "amb un Lancia".
ANALFABET: D'analfavet. Equivalència catalana -amb el pudor típic de la nostra llengua- de la més descarada i menys eufònica expressió castellana popular "tonto del culo". Per unió d'anal i favet, diminutiu de "fava", "fleuma".
BISTEC: De ‘bis-tec’. Tall de carn que per la seva consistència es considera un "tec doble", mot nascut en èpoques en les quals el consum de carn era excepcionalment rar.
BOHEMI: Prové de ‘bo’ i d’‘hemi’, del grec "mig", o sigui "només mig bo", explicatiu de la valoració que en la societat tradicionalment laboral i conservadora s’ha fet de qui duu un tipus de vida més lliure.
BRÚIXOLA: Dim. ‘-ola’ ("corretja/corretjola", etc.) Significa "petita bruixa" pel fet que permet orientar-se en la rosa dels vents fins i tot sense visibilitat.
BUFETADA: Prové del francès ‘bufet’, aplicat a la taula de menges i refrescos en una festa, que els convidats solen assaltar violentament: "En el còctel d’inauguració de l’exposició va haver-hi bufetades."
CATIFA: Prové de la forma prefixada cat-, del grec ‘katà’ = "sota", i ‘tifa’ = "excrement, cagarada". ‘Catifa’ és el lloc sota del qual s'amaga la merda.
CERÀMIQUES: Allò que en el futur, per la seva fragilitat, ‘serà miques’.
DECADENT: Que comença a envellir, a perdre força. Prové del grec "deca" = 10 i "dent". Procés que es fa visible quan ja només es conserven "deu dents".
ESCUDELLA: Prové d’escut, forma verbal ‘escudar’. Perquè ha protegit tradicionalment l’estómac, i els catalans, de la fam.
ESGUERRAR: Allò que fa la guerra. Del mateix origen: ‘esguerrifós’.
ESPANYA: Com en el cas de Castella i de Catalunya, no s’ha arribat a conclusions definitives. 1) D’espanyar, fer saltar el pany d’una porta (la del país veí). 2) Si prové d’Hispania, l’anglès dóna una pista interessant: ‘Hispang’, de ‘his’ = "d’ell" i ‘pang’ = "dolor, turment". "Hispang" seria, doncs, "el turment d’ell" (del català). 3) i 4) ‘Espanyoli’, deformació d’"és pa n’oli" (valencianisme) -"és pa amb oli"- i és ‘panoli’ (castellanisme) = "neci, babau, massa càndid" són conceptes despectius que no encaixen, si no és per antítesi sarcàstica, amb la realitat dels espanyols.
ESPASMÒDIC: El moviment que ens domina quan trobem que algun producte és massa car: ‘és poc mòdic’ de preu.
FEDERAL: Agregació dels mots ‘fe de ral’ (cf.: "pa de ral"). Expressa que els partidaris del federalisme hispànic només poden tenir en l’èxit de la seva teoria una fe molt limitada.
HECATOMBE: Pura transcripció fonètica: ‘eh, que tomba’.
HELICÒPTER: 1) De l’anglès ‘hell’ = "infern" i ‘licòpter’ = ales de llop o "llop alat" ("licos" = llop i "pter", en grec = ala). "Helicòpter", doncs, vol dir "llop alat infernal". Com que ‘hell’, a més d’infern també significa "abisme", "helicòpter" es podria interpretar com a "llop alat que desafia l’abisme". 2) D’‘hel·le’ = "grec" i ‘hel·lico’ = "de Grècia" més ‘pter’ = ala. Aquest "ala grega" s’entén perfectament si es recorda que els primers helicòpters tenien quatre ales rotatòries (no tres, com molts dels actuals) en forma precisament de "creu grega".
HEREU: De l’alemany ‘herr’ i el grec ‘eu’ = "bé, bon". L’"hereu" seia el "bon senyor" o qui "fa bé de senyor" (i potser qui "viu bé de senyor, d’amo" en comparació amb els altres germans).
HIPOTECA: Del grec ‘hipo’ = "per dessota, en menys quantitat" (hipocondri, hipoglucèmia) i ‘teca’ = "menjar, conjunt de coses comestibles". Coincidència de les circumstàncies que duen a fer una "hipoteca" amb les que suposen disposar de menys recursos alimentaris. (La interpretació ‘hipputeca’ = "col·lecció de putes a cavall", si aquí ‘hip’ provingués del grec "hippos", és totalment fantàstica.)
HUMÀ: D’"humus" (llatí) = "terra". Que és fet de terra i torna a la terra.
INGENU: Prové d'enginy i de nu. Ingenu="enginy nu", desproveït de malícia.
INTEL·LIGENT: De la partícula "in-" = sense, contra, "tele" i "gent". "Intelegent" = gent sense tele(visió).
MÚSIC: Del llatí "mus" = "rata". Els músics han viscut tradicionalment pobres com les rates.
NATURISTA: Prové de Mallorca. A la forastera se l'anomenava Na Turista, i aquest mot, "Na Turista", s'aplicà a la primera dona estrangera que es despullava per prendre el sol balear. D'aquí s'ha estès a tothom qui practica el costum de vida i terapèutica naturals: sol, aire, etc.
NIMI: Insignificant, negligible. Abreujament de l'expressió popular "ni m'hi va, ni m'hi ve", que apliquem a allò que no ens afecta o no té importància per nosaltres.
NOVICI: De no (negatiu) i vici. Efectivament, s'exigeix a un novici que no en tingui cap.
OSTEOPATIA: Malaltia òssia. Compost d'os, ‘teo’ = "déu" i ‘patia’ = "dolors". Significa l'os que fa un mal de cal Déu.
PARIR: Masclisme. Hauria d'ésser marir.
PEL·LÍCULA: De ‘pèl i cul’, amb la qual cosa es demostra que el primer cinema fou pornogràfic. (No es gosà traduir fonèticament de l’anglès ‘picture’ (pronúncia "pitxa" = pel·lícula).
PENICIL·LINA: Substància terapèutica emprada per a guarir infeccions provocades per l’ús del ‘penis’.
PENSAMENT: Del grec ‘pan’ = "tot, totalitat" i ‘sement’ = "llavor". El ‘pan-sement’ és la llavor de tot.
PERÍCIA: Pràctica o habilitat notables. Quan arriben al punt màxim, la gent s’admira i exclama: "És la pera!"
PIXADOR: Urinari, orinador públic. Del català pi i de l'anglès ‘shadow’ = "ombra, protecció". Abans que no es construïssin urinaris públics, o quan no n'hi ha a prop, la solució tradicional i encara vigent és el ‘pishadow’ = pixar a l'ombra d'un pi, o protegit/dissimulat per un pi.
PUZZLE: No és pas un anglicisme, com repeteixen tots els diccionaris i enciclopèdies. Prové del verb català posar. N'hi ha prou que hom demani a un anglès de pronunciar "puzzle" i es descobrirà que pronuncia prou correctament posa'l! El sentit és clar. Cada fragment d'aquest joc ha d'ésser posat en el seu lloc corresponent.
RAJOLÍ: Del català raig i del francès joli="bonic,festiu". Raig petit, bonic i alegre, especialment en una font.
REFERÈNDUM: De "res - ferèndum" (forma llatinitzant equivalent a "haver de fer"). Sovint, des del punt de vista de qui el convoca, "referèndum " vol dir "no en farem res del que contesteu" (no en farem cas).
RELLISCAR: No es un verb català. És compost de dos mots anglesos: "rally" i "car". Amb el partitiu saxó dóna "rally's car" = "cotxe de rally", essent un "rally" una cursa d'automòbils que es fa en condicions adverses o perilloses que afavoreixen "ralliscar".
SEXAGENARI: Prové de sexe i gener. Un "sexe-a-genari" és la persona que comença a tenir el "sexe al gener", és a dir, en fase de refredament.
SEXE: Prové del llatí "sex" = 6. Aquest nombre implicaria que la primitiva sexualitat era tribal o col·lectiva.
SÍNIA: Màquina de treure aigua. El mot prové del típic pessimisme del pagès: si n'hi ha, "si-ni-a".
SOTS-: S'aplica a "sots-director", "sots-inspector", etc. Del francès sot="neci", el qui no és prou llest per a ésser director, inspector, etc.
TROPICAL: Del francès ‘trop’ = "massa" i ‘cald’ = "càlid". Massa càlid.
VALOR: Qualitat que fa que una persona o cosa sigui preuada. De l'expressió ‘val or’.
WHISKY: Crit dels bevedors en alçar els vasos: "visqui!".
