Des del blog
RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre
"Soir bleu" (Edward Hopper - 1914).
Es dóna la circumstància que aquesta és
la proposta nº 100 d'aquell blog i, per celebrar com cal l'efemèride, a l'
ELFREELANG se li ha acudit que estaria molt bé animar la Catosfera a aconseguir el major nombre possible de relats (i si s'arriba als 100, millor que millor). Jo ho he trobat una gran idea i per això aquesta vegada en comptes d'un n'he fet dos. Avui surt el primer i el segon el publicaré dissabte que ve, espero que us agradin.
PALLASSO!!
Escolti, senyor, permeti'm explicar-li que des del primer dia que vam obrir aquest restaurant hem tingut l'honor de comptar entre la nostra distingida clientela a molts dels treballadors dels grans estudis cinematogràfics que hi ha aquí al davant. Entre ells, evidentment també alguns actors i no cal dir que no ens fa res que vinguin amb la seva roba de feina. Per exemple aquest matí, a l'hora d'esmorzar, ens ha visitat tot l'elenc del nou western que s'està rodant i, amb tants cowboys com hi havia, això hauria semblat un saloon del salvatge oest si no fos que, en comptes del whisky de rigor, tots ells prenien un cafè amb llet i un croissant. I també ara mateix, segur que s'ha fixat que a la taula del costat hi ha una parella vestida d'etiqueta. Són dos dels protagonistes de «Titànic 2 – L'atac dels zombis subaquàtics» que estan fent un mos mentre esperen per entrar a rodar l'escena del ball de gala a la coberta de luxe del vaixell enfonsat just abans que comencin a reflotar-lo des dels averns marins, despertant d'aquesta manera allò que no s'hauria d'haver despertat mai (em sap greu per l'espòiler). O igualment aquí, a la seva mateixa taula, perquè si no m'equivoco aquest senyor és el guardonat amb el premi al millor actor de l'any passat per la seva genial interpretació de Van Gogh al remake de «Lust for Life» («El loco del pelo rojo» a la literal traducció espanyola) i que enguany protagonitza la versió musical de «El abuelo tiene un plan» on fa del gran Paco Martínez Soria i per això no s'ha tret la boina ni per dinar. Per tant, em sembla que queda clar que no és per culpa de la seva indumentària que he de demanar-li que surti immediatament del local abans que em vegi obligada a avisar als de seguretat. Li puc assegurar que no hi ha cap problema amb que porti la cara pintada de blanc i vagi amb el nas vermell, és únicament la seva actitud el que molesta a la resta de comensals. Però si des de que ha entrat no ha parat de fer el pallasso, home!!.
