En ludolingüística, els MOTS ISOMORFS són aquells que presenten la mateixa configuració, la mateixa "forma". És a dir, que coincideixen pel que fa a la disposició de les seves lletres. Un exemple serien les paraules «arbre» i «coiot» perquè ambdues segueixen la seqüència 1-2-3-2-4 (mots de sis lletres en els quals la segona lletra es repeteix en la quarta posició i la resta són diferents entre si). En aquest cas, els dos mots no comparteixen cap lletra, però no hi ha cap inconvenient si ho fan. A l’exemple donat hi podríem afegir noves paraules com «badar», «cabal», «genet» o «futur», entre moltes d’altres, perquè totes segueixen la mateixa disposició de lletres, totes elles són mots isomorfs 12324.
Una modalitat diferent d’ISOMORFISME és la que agrupa els mots segons la disposició de vocals i consonants dins la paraula. Segons aquest altre criteri, «hereu» i «gasiu» són mots isomorfs entre ells perquè ambdós coincideixen a tenir les consonants i les vocals en el mateix ordre: CVCVV.
Una modalitat diferent d’ISOMORFISME és la que agrupa els mots segons la disposició de vocals i consonants dins la paraula. Segons aquest altre criteri, «hereu» i «gasiu» són mots isomorfs entre ells perquè ambdós coincideixen a tenir les consonants i les vocals en el mateix ordre: CVCVV.
Sembla que l’aplicació a la ludolingüística de la denominació "isomorfisme" fou proposada per l’escriptor germano-estatunidenc Dmitri Alfred Borgmann (1927–1985). Aquest autor, conegut sobretot pel seu treball en lingüística recreativa, ja va utilitzar aquest nom per referir-se a aquest tipus de paraules a mitjans de la dècada dels anys seixanta del segle passat.
Per altra banda, la recopilació de mots ordenant-los segons unes característiques concretes o un patró determinat no és un fet estrany en l’àmbit ludolingüístic. Un exemple ben conegut en el món anglosaxó són les «List of Pattern Words» (Llista de models de paraules) del nord-americà Jack Levine, una mena de diccionaris on les paraules apareixen ordenades segons el seu nombre de lletres i el subgrup isomòrfic al qual pertanyen. Abans de la introducció de la informàtica que els va deixar obsolets, aquests reculls de mots foren molt utilitzats pels amants dels jocs de paraules quan necessitaven trobar-ne alguna que complís una característica específica.
De totes maneres, val a dir que l’isomorfisme no té gaire entitat per ell mateix més enllà d’aquesta simple recerca de mots isomòrfics que hem comentat. El seu interès principal recau en el seu ús com a mitjà auxiliar per a la creació d’altres artificis ludolingüístics com alguns passatemps o jocs de paraules.
I és en aquest sentit que m’he empescat un joc que he anomenat SINÒNIMS ISOMÒRFICS. Us en proposo un parell a continuació per si us ve de gust jugar-hi, simplement es tracta de buscar els sinònims d’unes paraules donades amb el benentès que totes les solucions han de ser mots isomorfs entre si. Aquí els teniu:
Per altra banda, la recopilació de mots ordenant-los segons unes característiques concretes o un patró determinat no és un fet estrany en l’àmbit ludolingüístic. Un exemple ben conegut en el món anglosaxó són les «List of Pattern Words» (Llista de models de paraules) del nord-americà Jack Levine, una mena de diccionaris on les paraules apareixen ordenades segons el seu nombre de lletres i el subgrup isomòrfic al qual pertanyen. Abans de la introducció de la informàtica que els va deixar obsolets, aquests reculls de mots foren molt utilitzats pels amants dels jocs de paraules quan necessitaven trobar-ne alguna que complís una característica específica.
De totes maneres, val a dir que l’isomorfisme no té gaire entitat per ell mateix més enllà d’aquesta simple recerca de mots isomòrfics que hem comentat. El seu interès principal recau en el seu ús com a mitjà auxiliar per a la creació d’altres artificis ludolingüístics com alguns passatemps o jocs de paraules.
I és en aquest sentit que m’he empescat un joc que he anomenat SINÒNIMS ISOMÒRFICS. Us en proposo un parell a continuació per si us ve de gust jugar-hi, simplement es tracta de buscar els sinònims d’unes paraules donades amb el benentès que totes les solucions han de ser mots isomorfs entre si. Aquí els teniu:
 |
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Sa Lluna i Carme Rosanas "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ i AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ i AQUÍ
16 comentaris:
Començaré pel principi. ;-)
A- BASAR (Comerç)
B- GELEA (Melmelada)
C- BILIS (Fel)
D- COFOI (Satisfet)
E- FUTUR (Profeta)
I ara vaig a dinar, després miraré si segueixo.
Aferradetes, Mac!
Jo provo sort amb el segon grup :
A: EDUCAND
B: ANTIGEN
C: ARXIVER
D: ESCUMÓS
E: ATREVIT
Jo havia pensat AUGUR pel profeta.
Abraçades, Mc!
He après una paraula nova, educand, gràcies a la Carme.
SA LLUNA: Molt bon començament, i tant!
Encertes els quatre primers del primer joc. L'última paraula, tot i que quadra dins la graella, no es pot considerar correcta perquè "profeta" i "futur" estan relacionats, però no signifiquen el mateix i, per tant, no són sinònims.
T'emportes mig rètol vermell. Felicitats!!
Abraçades.
CARME: Doncs la prova no podia haver anat millor. :-)
Encertes totes les paraules del segon joc i també trobes la que encara faltava del primer.
En conseqüència, l'altra meitat del rètol vermell és tota teva. Felicitats!!
Abraçades.
No tenia gens clar ANTIGEN, perquè no em semblava pas sinònim de virus, però veig que ha estat bé de provar-ho.
Gràcies Mc!
Bon diumenge
Jo, no n'he encertat cap d'elles.... la Carme i Salluna, sempre ens il·luminen ; ) Felicitats !!.
CARME: Tens raó que "virus" i "antigen" no són exactament la mateixa cosa i, de fet, hi ha antígens que no tenen res a veure amb els virus. En els casos en què aquesta relació existeix, els virus són agents infecciosos complets (amb material genètic i estructura pròpia), mentre que els antígens són les molècules concretes (normalment proteïnes) d’aquest virus que el sistema immunitari reconeix. Per tant, no són sinònims des del punt de vista científic, però sí que comparteixen el mateix camp semàntic, i per això els trobem relacionats en els diccionaris de sinònims. La definició d'antigen al diccionari és: “substància reconeguda com a estranya per l’organisme, capaç d’induir una resposta immunitària i la producció d’anticossos”, i això coincideix amb l'efecte que provoca la presència d'un virus a l'organisme.
Sempre s'ha de provar de solucionar un enigma... és l'única manera d'encertar-lo. :-))
Moltes gràcies a tu. Bon diumenge!!
ARTUR: M'uneixo a les felicitacions a les amigues encertants i hi afegeixo una salutació cordial... per a elles i per a tu, és clar. :-)
No et pensis que m'ha passat per alt que de la imatge dels mots isomorfs no solament ho són les paraules sinó també la forma dels objectes que has triat per representar-los. No és fàcil trobar una cadira o una maleta rodones a la realitat.
Per cert, acabo de descobrir que el pataco de la teva terra no té res a veure amb el patacón dels llatinoamericans. Seguint amb la meva investigació he descobert també que els "Tazos" es diuen patacons. Quanta informació nova m'aporta el teu blog de manera lateral!
PONS: Quan hi ha un passatemps per resoldre, la resta del post sempre queda més dissimulada en un segon pla; així i tot, tenia l'esperança que no se us escapés el detall d'haver fet un recull d'objectes isomorfs per il·lustrar els exemples de mots isomorfs. Gràcies per remarcar-ho. Vaig pensar que fer una recopilació de coses rodones, era el millor per a obtenir un resultat ben rodó en aquest cas. ;-)
Doncs mira, informació per informació. Jo coneixia que els patacons eren una moneda antiga i que, per analogia, també s'anomenaven així algunes peces emprades per jugar (com els "tazos", però també abans) i sabia que el potaco (és cert que en alguns llocs en diuen "pataco", però així no surt al diccionari) és un guisat amb patates i altres hortalisses. En canvi, gràcies al teu comentari he après que del plàtan aplanat i fregit se'n diu "patacón". Em sembla que no ho havia sentit mai i sempre està bé aprendre coses noves.
Jo de trobar les paraules no me'n surto. El que sí que em passa molt sovint quan entro al Xarel.10 és que em ve al cap Sócrates i la seva famosa frase. No cal que te la digui, oi? En aquest cas, anomenes la bibliografia consultada, però el post deu ser tot teu. I encara per acabar de recordar-me de Sócrates, hi ha blogueres que ho encerten tot. Bé, hi ha ments i ments, cal acceptar-ho.
Abraçada, Mc!
TERESA: Aquell "només sé que no sé res" socràtic sempre m'ha semblat un pèl exagerat. En menor o major grau, tots sabem alguna cosa. Però sí que és ben cert que en desconeixem moltes altres, i admetre-ho és el primer pas per començar a aprendre-les. ;-)
Efectivament, aquests posts de Glossari els faig jo a partir de les dades que vaig recollint sobre cada tema. Quan hi adjunto una citació literal, ho faig explícit remarcant l'autor i l'obra d'on l'he tret. Si no és el cas, vol dir que el text és una reinterpretació "a la meva manera" o un resum del que m'ha semblat més important de tota la informació que he trobat.
Abraçades!
No hi he participat, però t'envio una salutació, Mc
XAVIER: Haver llegit el post i deixar-hi un comentari, ja és participar. Moltes gràcies per fer-ho. :-)
Una altra salutació per a tu!
Publica un comentari a l'entrada