Un HETEROGRAMA és una paraula (o grup de paraules) que es caracteritza per no tenir cap lletra repetida. Alguns exemples serien: «Profund», «Campió», «Glòria», «Prou de vi», «Sol i mar»...
Etimològicament, el mot «heterograma» prové del grec ("héteros" [diferent, un altre] + "grámma" [lletra, caràcter]), indicant que es tracta d’una «paraula composta de lletres diferents». No és del tot clar qui va crear o popularitzar aquest terme. El concepte d'«heterograma», en canvi, es descriu l’any 1965 al llibre «Language on Vacation: An Olio of Orthographical Oddities (Llengua de vacances: Miscel·lània de rareses ortogràfiques)» de l’escriptor germano-estatunidenc Dmitri Alfred Borgmann (1927–1985). En aquesta obra, l’autor, que fou conegut sobretot pel seu treball en lingüística recreativa, explica i presenta exemples de diversos jocs de paraules i quan arriba el torn dels mots que no tenen cap lletra repetida, els anomena «isogrames».
Actualment, però, aquest terme no es limita a definir, com feia Borgmann, els mots en els quals cada lletra apareix només una vegada. En la terminologia lingüística moderna, un ISOGRAMA (del grec, "isos" [igual] + "grámma" [lletra]) es fa servir per referir-se a aquella paraula o frase on cada lletra que apareix es repeteix el mateix nombre de vegades. Per tant, per ser precisos, hauríem de dir que un heterograma seria un isograma de grau 1, ja que cada lletra és única. Tanmateix, també hi ha altres isogrames que no són heterogrames perquè les seves lletres, mantenint sempre un nombre igual de repeticions, es repeteixen més d'una vegada. Així tindríem els isogrames de grau 2 («Mama», «Bilabial»...) o de grau 3 («Txa-txa-txa»), per exemple.
Etimològicament, el mot «heterograma» prové del grec ("héteros" [diferent, un altre] + "grámma" [lletra, caràcter]), indicant que es tracta d’una «paraula composta de lletres diferents». No és del tot clar qui va crear o popularitzar aquest terme. El concepte d'«heterograma», en canvi, es descriu l’any 1965 al llibre «Language on Vacation: An Olio of Orthographical Oddities (Llengua de vacances: Miscel·lània de rareses ortogràfiques)» de l’escriptor germano-estatunidenc Dmitri Alfred Borgmann (1927–1985). En aquesta obra, l’autor, que fou conegut sobretot pel seu treball en lingüística recreativa, explica i presenta exemples de diversos jocs de paraules i quan arriba el torn dels mots que no tenen cap lletra repetida, els anomena «isogrames».
Actualment, però, aquest terme no es limita a definir, com feia Borgmann, els mots en els quals cada lletra apareix només una vegada. En la terminologia lingüística moderna, un ISOGRAMA (del grec, "isos" [igual] + "grámma" [lletra]) es fa servir per referir-se a aquella paraula o frase on cada lletra que apareix es repeteix el mateix nombre de vegades. Per tant, per ser precisos, hauríem de dir que un heterograma seria un isograma de grau 1, ja que cada lletra és única. Tanmateix, també hi ha altres isogrames que no són heterogrames perquè les seves lletres, mantenint sempre un nombre igual de repeticions, es repeteixen més d'una vegada. Així tindríem els isogrames de grau 2 («Mama», «Bilabial»...) o de grau 3 («Txa-txa-txa»), per exemple.
En ludolingüística, el repte principal és, evidentment, intentar trobar l’heterograma més llarg possible. Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2025), Màrius Serra ens en fa cinc cèntims:
El 9 de febrer del 1995 vaig publicar a la columna d’enigmística de l’Avui un article dedicat als heterogrames. Hi establia que el seu valor és directament proporcional a la seva longitud i ho exemplificava així: un cotxe (5) és un heterograma d’estar per casa, una revista (7) comença a poder anar pel món, un comptable (9) ja és prou presentable i unes harmòniques (11) són impecables des del punt de vista heterogramàtic. Posteriorment m’ha costat molt superar l’onzena de les harmòniques. Només he aconseguit igualar-les quan he localitzat una ventríloqua (11) entre republicans (11) i superar-les quan la ventríloqua m’ha fet adoptar un posat gesticulador (12). Després de la publicació de Verbàlia, Agustí Borrell augmentà el sostre heterogramàtic català amb dos nous mots: pneumogàstric (13) i hidrogensulfat (14)
En mans de la literatura potencial —que proposa un enfocament experimental de la creació literària, on les regles i restriccions serveixen com a eina per generar noves possibilitats narratives—, els heterogrames, en combinació amb els anagrames, s’han utilitzat com un mètode generador de poemes mitjançant combinacions i permutacions.
El primer exemple d’heterograma poètic és ULCÉRATIONS de Georges Perec (1936 – 1982). L’any 1974, Perec va agafar les onze lletres més productives de la llengua francesa [E, S, A, R, T, I, N, U, L, O, C] i les va recombinar fins a quatre-centes vegades per fer-les servir en la creació d’un poema, adaptant cadascun dels versos a alguna d’aquestes combinacions. Finalment, va presentar el resultat en dues formes: una convencional, amb versos i puntuació normal, i una altra experimental, disposant en línies fixes els grups d’onze lletres utilitzats. Amb aquest mètode volia mostrar com les limitacions formals poden generar noves possibilitats creatives en la poesia.
El primer exemple d’heterograma poètic és ULCÉRATIONS de Georges Perec (1936 – 1982). L’any 1974, Perec va agafar les onze lletres més productives de la llengua francesa [E, S, A, R, T, I, N, U, L, O, C] i les va recombinar fins a quatre-centes vegades per fer-les servir en la creació d’un poema, adaptant cadascun dels versos a alguna d’aquestes combinacions. Finalment, va presentar el resultat en dues formes: una convencional, amb versos i puntuació normal, i una altra experimental, disposant en línies fixes els grups d’onze lletres utilitzats. Amb aquest mètode volia mostrar com les limitacions formals poden generar noves possibilitats creatives en la poesia.
Acabo amb una curiosa aplicació dels heterogrames que ens porta a l’àmbit de la CRIPTOGRAFIA. La característica intrínseca d’aquests mots —que no tenen cap lletra repetida— els fa aptes per ser utilitzats com a clau d’un codi de xifratge per substitució i això s’ha fet servir, entre d’altres, en negocis on venedors i clients solen regatejar el preu final de la venda.
Ho explico amb un exemple: Imagineu un establiment de compravenda d’automòbils anomenat «Cotxes Dani» on el propietari dona un valor consecutiu i únic a cadascuna de les deu lletres d’aquest nom (C=1, O=2, T=3, X=4, E=5, S=6, D=7, A=8, N=9 i I=0). Això li permet escriure a l’etiqueta del preu de cada vehicle una combinació d’aquestes lletres que, malgrat ser ben visibles, no tindran cap significat per al client, però que serviran de referència als venedors per tenir present el valor nominal o el preu mínim de venda al que poden arribar (ÈXIT = 5403, CODI = 1270, NOIA = 9208...).
Ho explico amb un exemple: Imagineu un establiment de compravenda d’automòbils anomenat «Cotxes Dani» on el propietari dona un valor consecutiu i únic a cadascuna de les deu lletres d’aquest nom (C=1, O=2, T=3, X=4, E=5, S=6, D=7, A=8, N=9 i I=0). Això li permet escriure a l’etiqueta del preu de cada vehicle una combinació d’aquestes lletres que, malgrat ser ben visibles, no tindran cap significat per al client, però que serviran de referència als venedors per tenir present el valor nominal o el preu mínim de venda al que poden arribar (ÈXIT = 5403, CODI = 1270, NOIA = 9208...).
[Imatge generada amb IA (ChatGPT)]
 |  |
