Lectures 2025 - Feliç 2026

Amb l’últim post de l’any, torna la meva llista de lectures. Aquest 2025 he llegit el mateix nombre de llibres (79) que l’any passat, però 543 pàgines més (21.439). Això fa que augmentin una mica la mitjana de lectura diària (58,7 pàgines/dia) i la longitud del «llibre mitjà» (271 pàgines).

Si classifiquem aquests 79 volums per l’espai (que ocupen) tenim 24 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 49 Estàndards (de 201 a 400), 3 Llargs (de 401 a 600) i 3 Totxos (més de 600 pàgines).

Classificats pel temps (que fa que van ser escrits) resulten 12 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 7 Actuals (entre 2 i 10 anys), 36 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 24 Antics (amb més de 50 anys).

I el rànquing d’autors de l’any ha quedat així:
6 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Durant aquests dotze mesos, he llegit cinc de les seves primeres novel·les i el recull d’articles, en bona part publicats ara per primera vegada, que ha estat la seva novetat literària d’enguany.

3 LLIBRES:
Maria Barbal, Xavier Benguerel, Jaume Cabré, Joan Perucho, Isabel-Clara Simó i Ferran Torrent. Mitja dotzena d’autors d’aquells que anomeno «els meus clàssics catalans» perquè fa anys que formen part de la biblioteca de casa. Algunes d’aquestes obres són, doncs, relectures recuperades després de molt de temps; però no totes, n'hi ha també que les llegeixo ara per primera vegada.

2 LLIBRES:
Terry Pratchett. Feia temps que no llegia cap obra seva i, amb l’excusa que aquest 2025 es complien els deu anys de la seva mort, he volgut tornar-hi amb els dos llibres seus que a la biblioteca del meu poble tenen en català.
Rudyard Kipling. Les dues entregues del seu «Llibre de la Jungla» que van formar part de les meves ressenyes estiuenques. En vaig parlar AQUÍ.
Ferran Cremades i Arlandis. L’únic escriptor, fins ara, que ha guanyat dues vegades el premi Sant Jordi de novel·la.
Patrick Rothfuss. La lectura de «L'estret camí entre desitjos» l’any passat, em va fer adonar que tenia ganes de tornar a recórrer, aquesta vegada en català, el món de la Crònica de l'Assassí de Reis i que no tenia sentit continuar esperant el tercer llibre de la trilogia que potser no arribarà mai.

Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
CAVALL, ATLETA, OCELL; una història de la relació al llarg dels anys entre un pare i un fill en un marc amb detalls força surrealistes. Aquest «realisme màgic» de la novel·la a mi m’ha fet venir al cap Pere Calders o Haruki Murakami que són dos dels meus escriptors preferits, no és estrany que m’hagi agradat tant.
A VOLTES, UN PLANETA; el nou llibre del company bloguer Jesús M. Tibau que s’allunya del recull de contes que ens tenia acostumats per a fer una «guia de viatges» dels països d’un planeta inventat. Un text ple d’imaginació que m’ha recordat LES CIUTATS INVISIBLES d’Italo Calvino i que he gaudit tant o més. Com a mostra, us deixo una frase (a parer meu, genial) treta de la descripció d’un dels territoris: «... els encanten les tradicions. Un cop l’any, com a mínim, o sempre que s’avorreixen, se n’inventen una de nova...».
TAN LLUNY DE CASA; la novetat literària d’un altre company bloguer, Sergi Purcet. En vaig parlar AQUÍ.
SOMIÀVEM UNA ILLA; l’últim premi Sant Jordi ens mostra diversos moments en la vida de la protagonista com si es tractés d’un periple a través d’illes metafòriques barrejant-los amb la història real d’illes autèntiques. Una proposta que m’ha semblat molt ben trobada.
STRANGE PICTURES – DIBUIXOS ESTRANYS; una barreja de terror i misteri detectivesc resolt com en un joc de pistes. L’he trobat ben sorprenent.
LES TENEBRES DEL COR; la mescla d’història, antropologia, aventures i anècdotes (tot amanit amb el genial estil de Sánchez Piñol), el converteixen en una lectura molt interessant que m’ha enganxat de principi a final.
ELS XIPRERS; amb un to que aquest cop és més àcid que humorístic, Jair Domínguez ens explica com va evolucionant la vida d’uns protagonistes que de petits van ser educats deixant-los fer sempre la seva perquè no es frustressin i que de grans continuen fent la seva, ben frustrats. Malgrat un final una mica depriment, la novel·la és molt amena de llegir i representa una bona reflexió crítica de cap a on va la nostra societat.

I acabo aquesta llista amb el llibre que ara mateix tinc entre mans:
LA VIDA MANUAL D’ÚS; la nova edició en català publicada aquest 2025 i l’exhaustiva sèrie de posts que li ha dedicat l’ALLAU, van fer que em decidís, finalment, a incloure dins la meva llista de lectures aquest llibre de Georges Perec que feia anys que tenia pendent. Ha estat una decisió encertada, el que porto llegit fins ara m'està semblant un gran exercici literari.

Aquí teniu la llista completa:

LLIBRES LLEGITS 2025

Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2026!!

Passatemps Nadalenc i BONES FESTES!!

Com cada any per aquestes dates, us he preparat l'Enigma Nadalenc del XAREL-10. Tota una tradició en aquest blog.

Enguany us proposo un passatemps de lògica matemàtica on s'ha de trobar el valor amagat sota l'interrogant de la imatge que encapçala aquest post.

Podeu deixar les vostres solucions als comentaris i, per a seguir mantenint una altra tradició: la dels Calendaris d'Advent i dels posts nadalencs de la Catosfera, a continuació us deixo una altra capsa dels mateixos bombons. Així en podreu prendre tants com vulgueu, sense por de desbaratar l'enigma abans de resoldre'l. ;-))

Aprofito per a desitjar-vos un
MOLT BON NADAL

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Relats Conjunts (desembre - 2025)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Nena tibetana (Hiperrealisme)» (Liu Yun Sheng - 1937).

INSOLIDARIS

— Mou-te una mica, Piluca, que em sembla que es perd la cobertura. No entenc com encara fas servir un mòbil que ja té gairebé dos mesos, llança’l d’una vegada i compra-te’n l’últim model com vaig fer jo. Si no fossis tan rata no et passarien aquestes coses...

— [...]

— Sí, ara ja et sento millor. Et deia que aquest estiu vam provar de fer alguna cosa diferent i en comptes d’embarcar-nos al iot per anar a Montecarlo i a la Costa Blava com sempre, enguany vam voler canviar el mar per la muntanya i vam decidir agafar el jet privat per anar al Tibet a escalar l’Everest.

— [...]

— Evidentment que s’hi ha d’anar ben preparat, dona. Per això tant en Borjamari com jo portàvem un equipament muntanyenc de gamma alta, el més car de la botiga. Què et pensaves? Però tens raó quan dius que pujar a l’Everest requereix molt d’esforç. Hauries d’haver vist els xerpes que ens van portar a collibè fins al cim. Anaven amb la llengua fora, pobres. Sort que ja hi estan acostumats.

— [...]

— Naturalment que també vam aprofitar per fer turisme cultural. No és que allà hi tinguin monuments gaire espectaculars, però la tradició d’aquella zona és mil·lenària i val la pena visitar-la.

— [...]

— De somni, va ser un viatge genial. De fet, l’únic ensurt que vam tenir en tot el trajecte fou en una d’aquestes excursions que et deia. Resulta que mentre visitàvem un d’aquells pobles perduts a la muntanya, en Borjamari va atropellar una nena petita amb el totterreny que havíem llogat.

— [...]

— No, no va ser res. El cop i prou. Una simple topada sense conseqüències. No vam fer ni una rascada a la pintura.

— [...]

— Ah, parles de la nena? No ho sé del cert. El cap li sagnava força, però suposo que no va morir. Bé, de fet, la vam deixar estesa allí a terra, però juraria que encara bellugava.

— [...]

— No, per descomptat que no vam baixar del cotxe a comprovar com estava ni a ajudar-la. Ni se’ns va acudir fer-ho. Entén-me, dins del vehicle el filtre de l’aire condicionat et protegeix, però allí fora ves a saber què pots arribar a agafar si respires aquell aire tan ple de me..., de misèria. I, de totes maneres, quina importància té això? Si de veritat la vam matar; tu creus que a aquella gent els vindrà d’un infant més o menys? Si d’alguna cosa els en sobra, són els nens. No entendré mai què tenen al cap les classes baixes. Com més pobres són, més fills tenen. I, a sobre, els cuiden fatal. La majoria d’infants estan desnodrits de tan malament com mengen. Els seus pares els haurien d’obligar a menjar bons filets o marisc de qualitat, que aporten proteïnes, i no tants aliments ultraprocessats que insisteixen a donar-los perquè prefereixen anar al bar en comptes de passar temps cuinant. En qualsevol cas, que mengin malament tampoc arregla res: haurien de tenir en compte que ja són moltes boques a alimentar i que els recursos de la Terra no són infinits. És clar que, als pobres, això els és igual. Ells sempre van a la seva. No paren de reproduir-se desenfrenadament sense tenir en compte el greu problema de la superpoblació mundial. Són uns insolidaris!

PS: Amb aquest ja he arribat al 3200è post de XAREL-10; més a poc a poc, però continuem sumant que és el que compta. Moltes gràcies als que, malgrat tot, encara seguiu acompanyant-me en aquest camí. :-)

Els misteris d'en Mac – Cas 035

035 - EL CAS DELS SOSPITOSOS GENS SOSPITOSOS

Passaven pocs minuts de dos quarts d’una quan el director de l’arxiu històric de la ciutat ha entrat al meu despatx. L’home semblava amoïnat i, efectivament, ho estava com ell mateix m’ha confirmat només començar a parlar:

- Estic molt amoïnat, ens acaben de robar un dels nostres incunables més valuosos i el lladre només ha pogut ser un dels dos nous treballadors que hem incorporat recentment. Per força, ho ha hagut de fer un d’ells dos, però alhora cap d’ells ho ha pogut fer. M’ha d’ajudar a solucionar-ho avui mateix, si hi involucrem la policia es muntarà un escàndol i m’hi jugo la feina!

Sé per experiència que un testimoni nerviós acostuma a ser poc fiable i això de «ho ha hagut de fer un d’ells dos, però alhora cap d’ells ho ha pogut fer» era una bona mostra que el pobre home no estava tan centrat com caldria. El millor en aquests casos és agafar-s’ho amb calma i anar per parts:

- Tranquil·litzis -li vaig dir-, necessito que m’ho expliqui tot ben a poc a poc. Comenci per això de les dues noves incorporacions laborals.

- A l'última reunió, vaig convèncer la junta d’incorporar un parell d’ajudants nous i vam decidir buscar els aspirants dins els col·lectius de la nostra societat que més difícil ho tenen a l’hora d’accedir al món laboral. Després d’entrevistar diversos candidats, vam acabar contractant en Jimmy, un exconvicte i el senyor Santi, paraplègic amb cadira de rodes. No fa ni deu dies que treballen amb nosaltres.

- I per què diu que són els principals sospitosos?

- Perquè el robatori ha succeït aquest matí en el moment que tots els altres treballadors de l’arxiu estàvem reunits al meu despatx. Només ells dos no hi eren.

- D’acord. Aleshores parli’m d’ells. Comenci per en Jimmy...

- En Jimmy té 21 anys. Fa poc que acaba de sortir de la presó, hi ha passat alguns mesos acusat d’atracament, de conducció perillosa sense carnet i de possessió d’estupefaents, però sembla un bon xicot i diu que vol reinserir-se a la societat. Els tatuatges i el seu aspecte de pinxo de barri no li ho posen fàcil, però jo crec que ho pot aconseguir tan bon punt aprengui a ser responsable i procuri no contestar sempre «Tranqui, bro; no m’estressis, tio» cada cop que li manen alguna feina. No li negaré que els primers dies no les vam tenir totes amb ell, però he de reconèixer que el noi s’hi esforça i vull creure que vam fer bé de donar-li aquesta oportunitat. De totes maneres, i tal com ja li he dit, ell no ho va poder fer perquè no en va tenir l’ocasió. Tot just vam tancar-nos al despatx per començar la reunió, ell va aprofitar per escaquejar-se i tota aquella estona se la va passar fumant al carrer. Ja li he comentat que, si no li estàs molt al damunt, encara li costa assumir responsabilitats.

- Bé, doncs això només ens deixa el senyor Santi...

- Té 52 anys i quan encara era un adolescent va sofrir un accident que el va deixar sense poder caminar gens. Ell i Jimmy són la cara i la creu, completament oposats en tots els aspectes. Al Sr. Santi no cal demanar-li dues vegades una feina, només insinuant-li què cal fer s’hi posa de seguida amb una gran eficiència. I, pel que fa a l’aparença, sempre ve a treballar tan impecable com si acabés de sortir del sastre. Diries que algú que vesteix així no li hauria d’interessar una feina temporal com la que nosaltres oferim, però si et fixes en detalls com els colzes descolorits de l’americana o les soles desgastades de les sabates, descobreixes que les aparences enganyen i que el seu vestit no és nou de trinca sinó que ja fa força anys que el reaprofita. És evident que necessita el sou i l’oportunitat de treballar que li hem donat. I encara amb més raó si tenim en compte que tampoc pot ser el lladre. Tot i que ell sí que es va quedar a la sala de l’arxiu mentre nosaltres estàvem reunits, és impossible que s’emportés l’incunable perquè el teníem guardat al prestatge superior de la llibreria i és totalment inviable que algú en cadira de rodes hi arribés per agafar-lo.

- Realment és un bon misteri aquest cas -vaig intervenir jo-. El que podia agafar el llibre, no hi era i el que hi era, no el podia agafar...

- A vostè també li sembla impossible, oi? Doncs res, si un professional de la seva vàlua tampoc se’n surt, ja veig que estic ben perdut. Avisaré la policia i presentaré la meva dimissió abans que em facin fora de la feina...

- No es precipiti, home. Li he dit que era un bon misteri, però això no implica que jo no el pugui solucionar. De fet, tinc una pista que em pot portar a descobrir el lladre de l’incunable. Si em deixa interrogar als dos sospitosos, crec que de seguida en podrem treure l’entrellat. Som-hi?

I vosaltres, sabeu quina és aquesta pista que ha de permetre resoldre el cas al nostre detectiu?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Artur "

HETEROGRAMA

Un HETEROGRAMA és una paraula (o grup de paraules) que es caracteritza per no tenir cap lletra repetida. Alguns exemples serien: «Profund», «Campió», «Glòria», «Prou de vi», «Sol i mar»...

Etimològicament, el mot «heterograma» prové del grec ("héteros" [diferent, un altre] + "grámma" [lletra, caràcter]), indicant que es tracta d’una «paraula composta de lletres diferents». No és del tot clar qui va crear o popularitzar aquest terme. El concepte d'«heterograma», en canvi, es descriu l’any 1965 al llibre «Language on Vacation: An Olio of Orthographical Oddities (Llengua de vacances: Miscel·lània de rareses ortogràfiques)» de l’escriptor germano-estatunidenc Dmitri Alfred Borgmann (1927–1985). En aquesta obra, l’autor, que fou conegut sobretot pel seu treball en lingüística recreativa, explica i presenta exemples de diversos jocs de paraules i quan arriba el torn dels mots que no tenen cap lletra repetida, els anomena «isogrames».

Actualment, però, aquest terme no es limita a definir, com feia Borgmann, els mots en els quals cada lletra apareix només una vegada. En la terminologia lingüística moderna, un ISOGRAMA (del grec, "isos" [igual] + "grámma" [lletra]) es fa servir per referir-se a aquella paraula o frase on cada lletra que apareix es repeteix el mateix nombre de vegades. Per tant, per ser precisos, hauríem de dir que un heterograma seria un isograma de grau 1, ja que cada lletra és única. Tanmateix, també hi ha altres isogrames que no són heterogrames perquè les seves lletres, mantenint sempre un nombre igual de repeticions, es repeteixen més d'una vegada. Així tindríem els isogrames de grau 2 («Mama», «Bilabial»...) o de grau 3 («Txa-txa-txa»), per exemple.

En ludolingüística, el repte principal és, evidentment, intentar trobar l’heterograma més llarg possible. Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2025), Màrius Serra ens en fa cinc cèntims:

El 9 de febrer del 1995 vaig publicar a la columna d’enigmística de l’Avui un article dedicat als heterogrames. Hi establia que el seu valor és directament proporcional a la seva longitud i ho exemplificava així: un cotxe (5) és un heterograma d’estar per casa, una revista (7) comença a poder anar pel món, un comptable (9) ja és prou presentable i unes harmòniques (11) són impecables des del punt de vista heterogramàtic. Posteriorment m’ha costat molt superar l’onzena de les harmòniques. Només he aconseguit igualar-les quan he localitzat una ventríloqua (11) entre republicans (11) i superar-les quan la ventríloqua m’ha fet adoptar un posat gesticulador (12). Després de la publicació de Verbàlia, Agustí Borrell augmentà el sostre heterogramàtic català amb dos nous mots: pneumogàstric (13) i hidrogensulfat (14)

En mans de la literatura potencial —que proposa un enfocament experimental de la creació literària, on les regles i restriccions serveixen com a eina per generar noves possibilitats narratives—, els heterogrames, en combinació amb els anagrames, s’han utilitzat com un mètode generador de poemes mitjançant combinacions i permutacions.
El primer exemple d’heterograma poètic és ULCÉRATIONS de Georges Perec (1936 – 1982). L’any 1974, Perec va agafar les onze lletres més productives de la llengua francesa [E, S, A, R, T, I, N, U, L, O, C] i les va recombinar fins a quatre-centes vegades per fer-les servir en la creació d’un poema, adaptant cadascun dels versos a alguna d’aquestes combinacions. Finalment, va presentar el resultat en dues formes: una convencional, amb versos i puntuació normal, i una altra experimental, disposant en línies fixes els grups d’onze lletres utilitzats. Amb aquest mètode volia mostrar com les limitacions formals poden generar noves possibilitats creatives en la poesia.

Acabo amb una curiosa aplicació dels heterogrames que ens porta a l’àmbit de la CRIPTOGRAFIA. La característica intrínseca d’aquests mots —que no tenen cap lletra repetida— els fa aptes per ser utilitzats com a clau d’un codi de xifratge per substitució i això s’ha fet servir, entre d’altres, en negocis on venedors i clients solen regatejar el preu final de la venda.
Ho explico amb un exemple: Imagineu un establiment de compravenda d’automòbils anomenat «Cotxes Dani» on el propietari dona un valor consecutiu i únic a cadascuna de les deu lletres d’aquest nom (C=1, O=2, T=3, X=4, E=5, S=6, D=7, A=8, N=9 i I=0). Això li permet escriure a l’etiqueta del preu de cada vehicle una combinació d’aquestes lletres que, malgrat ser ben visibles, no tindran cap significat per al client, però que serviran de referència als venedors per tenir present el valor nominal o el preu mínim de venda al que poden arribar (ÈXIT = 5403, CODI = 1270, NOIA = 9208...).

[Imatge generada amb IA (ChatGPT)]

---

GLOSSARI:

• Heterograma
• Isograma

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: