TRANSMISSIÓ MENTAL
Una baralla de cartes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
El mag anuncia que pel joc de transmissió mental que es disposa a efectuar no necessita veure-hi i que, en conseqüència i per facilitar la concentració que necessita, el farà amb els ulls tapats. Es cobreix, doncs, la cara amb una bena i un cop comprovat que aquesta l’impedeix completament la visió procedeix amb el truc.
Per començar, un espectador agafarà una baralla de cartes i, després de verificar que són cartes normals, les barrejarà tant com vulgui. Fet això, se li demana que n'esculli un nombre N qualsevol (per facilitar i agilitzar el truc, l’ideal és que estigui entre 10 i 30) i que tregui de la baralla aquest nombre exacte de naips, descartant-ne la resta. No cal que digui quantes cartes treu, quan la transmissió mental és real no necessita cap pista. A continuació, l’espectador entrega aquest grup de N naips al mag i aquest li demana que ara pensi, també sense dir-lo, un altre número X entre 1 i N. La carta incògnita serà la que ocupi el lloc X dins del grup de N naips.
Per descobrir la carta a l’espectador, el mag agafarà el grup de naips amb els dorsos cap amunt sobre la mà esquerra (o la dreta si és esquerrà) i amb l’altra mà anirà mostrant-les d’una en una. Comença per la de dalt de tot, agafant-la pel dors i mostrant la figura a l’espectador. Després, sense deixar aquest naip, agafarà el següent fent la mateixa operació i així successivament, de manera que va passant les cartes d’una mà a l’altra mantenint en tot moment el mateix ordre que ja tenien.
Durant aquesta operació, l’espectador ha d’anar comptant les cartes a mesura que el mag les vagi mostrant i recordar quin naip hi ha quan arribi a la carta número X. Evidentment, quan això passi no ha de dir res i ni fer cap senyal, sinó que ha de deixar que el mag acabi de passar totes les cartes sense donar cap pista. Per facilitar aquesta manipulació, quan el mag n’hagi passat més o menys la meitat, deixarà aquesta primera tongada de naips sobre la taula i continuarà amb la resta fins a haver-les mostrat totes. En acabar posarà aquesta segona part dels naips sobre els de la taula i els recollirà junts per tornar a formar el grup inicial.
Ara el mag donarà les cartes a l’espectador i aquest haurà de passar de dalt a baix tantes cartes com el número d’ordre escollit. L’espectador pot passar aquestes cartes d’una en una o totes de cop, l’únic que cal és que les X cartes de dalt quedin ara a sota del grup de naips. Un cop fet això, el mag recupera les cartes i malgrat que després d’aquestes manipulacions aparentment no té manera de saber on és la carta incògnita, només li cal anar descartant-ne unes quantes fins a trobar-la, per a sorpresa de tothom.
Per començar, un espectador agafarà una baralla de cartes i, després de verificar que són cartes normals, les barrejarà tant com vulgui. Fet això, se li demana que n'esculli un nombre N qualsevol (per facilitar i agilitzar el truc, l’ideal és que estigui entre 10 i 30) i que tregui de la baralla aquest nombre exacte de naips, descartant-ne la resta. No cal que digui quantes cartes treu, quan la transmissió mental és real no necessita cap pista. A continuació, l’espectador entrega aquest grup de N naips al mag i aquest li demana que ara pensi, també sense dir-lo, un altre número X entre 1 i N. La carta incògnita serà la que ocupi el lloc X dins del grup de N naips.
Per descobrir la carta a l’espectador, el mag agafarà el grup de naips amb els dorsos cap amunt sobre la mà esquerra (o la dreta si és esquerrà) i amb l’altra mà anirà mostrant-les d’una en una. Comença per la de dalt de tot, agafant-la pel dors i mostrant la figura a l’espectador. Després, sense deixar aquest naip, agafarà el següent fent la mateixa operació i així successivament, de manera que va passant les cartes d’una mà a l’altra mantenint en tot moment el mateix ordre que ja tenien.
Durant aquesta operació, l’espectador ha d’anar comptant les cartes a mesura que el mag les vagi mostrant i recordar quin naip hi ha quan arribi a la carta número X. Evidentment, quan això passi no ha de dir res i ni fer cap senyal, sinó que ha de deixar que el mag acabi de passar totes les cartes sense donar cap pista. Per facilitar aquesta manipulació, quan el mag n’hagi passat més o menys la meitat, deixarà aquesta primera tongada de naips sobre la taula i continuarà amb la resta fins a haver-les mostrat totes. En acabar posarà aquesta segona part dels naips sobre els de la taula i els recollirà junts per tornar a formar el grup inicial.
Ara el mag donarà les cartes a l’espectador i aquest haurà de passar de dalt a baix tantes cartes com el número d’ordre escollit. L’espectador pot passar aquestes cartes d’una en una o totes de cop, l’únic que cal és que les X cartes de dalt quedin ara a sota del grup de naips. Un cop fet això, el mag recupera les cartes i malgrat que després d’aquestes manipulacions aparentment no té manera de saber on és la carta incògnita, només li cal anar descartant-ne unes quantes fins a trobar-la, per a sorpresa de tothom.
